11
de març
del
2022
Actualitzat
a les
14:47h
La presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha protagonitzat aquest divendres una compareixença per reivindicar la seva trajectòria en el primer any al capdavant de la cambra, marcada episodis com el de la retirada de l'escó de Pau Juvillà i l'escàndol de les llicències per edat, destapat pel diari Ara. "Sóc més conscient ara de les limitacions d'aquesta cambra, però també del paper que juga en la definició de l'horitzó nacional del país", ha remarcat Borràs, que ha culpat la "repressió" estatal de la pèrdua de l'acta de l'exdiputat de la CUP, així com també els "precedents", en referència a l'episodi calcat amb Quim Torra el 2020. La retirada de l'acta de Juvillà va ser ordenada, després de setmanes de pugna legal amb la Junta Electoral Central (JEC), per la seva secretària general, Esther Andreu, a qui ha expressat suport i a qui manté la "confiança". Pel que fa a les llicències per edat, ha tret pit per haver acabat amb aquest model -després del "soroll mediàtic" generat- i ha concretat que se'n van beneficiar 55 treballadors amb un cost total de 14,4 milions d'euros per a les arques parlamentàries.
Borràs va accedir a la presidència el 12 de març de l'any passat gràcies als vots de Junts i d'ERC. La CUP va evitar fer-li costat explícit, de manera que va ser escollida en segona votació. La decisió de quedar-se a la cambra catalana no va ser precisament senzilla, perquè sobre la taula també hi va haver la possibilitat de ser la vicepresidenta del Govern liderat per Pere Aragonès. La lectura del resultat "honesta" i "rigorosa" del resultat electoral -va quedar tercera, per darrere del PSC i d'ERC fent tiquet amb Carles Puigdemont- la va portar a la cambra. En el primer discurs al capdavant de la mesa, Borràs va comprometre's a recuperar la "dignitat" i la "sobirania" del Parlament després de l'etapa de Roger Torrent, ara conseller d'Empresa i Coneixement, a qui no va citar. Sí que va inspirar-se en Carme Forcadell, en aquell moment a la presó, que va presidir la cambra en la legislatura de l'1-O i de la declaració d'independència.
La dirigent de Junts ha trobat "inacceptable" que els tribunals estatals vulguin "tutel·lar" el dia a dia de la cambra, inclosa la seva composició, com ha passat amb la (JEC) en el cas de Juvillà. "Volem un Parlament fort, independent i lliure. Sense un Parlament sobirà, cap anhel de llibertat serà respectat. Malauradament, el cas Juvillà ens ha demostrat l'extrema vulnerabilitat de les institucions catalanes. No podem estar contents amb el desenllaç, per moltes raons. El Parlament ha fet tots els passos, però en paràmetres repressius l'Estat ha anat molt més enllà en la perversió del sistema jurídic", ha apuntat la presidenta de la cambra, que ha demanat fins on "s'està disposat a arribar en termes polítics" per frenar aquesta tendència.
"La culpable del desenllaç de l'escó de Juvillà és la repressió espanyola i l'ombra del codi penal", ha indicat Borràs, que ha tret pit per haver acceptat la seva delegació de vot malgrat que no votés per un conflicte d'interessos. "Està signada del meu puny i lletra", ha indicat la presidenta de la cambra. Amb el propòsit de "mirar endavant", la dirigent de Junts ha alertat que la manera de fer front a la repressió és amb "unitat" i "sense retrets", refent les "confiances trencades". "Això també vol dir enrobustir legalment el Parlament amb una llei electoral pròpia i la reforma del reglament. Però el que cal més és unitat i determinació", indicat l'excap de files de Junts a Madrid.
"L'estructura del règim intern del Parlament estava prefixada. La responsabilitat sempre és de qui la té encarregada, i per això l'he exercit investigant i buscant solució a les prerrogatives de funcionament que podien posar en risc aquesta casa", ha assenyalat Borràs, en referència implícita a la polèmica per les llicències per edat. Poc després s'hi ha referit de manera explícita, posant l'accent en el final d'aquest model. "Vaig impulsar vies de resolució que passessin per l'anàlisi de la situació present i acabar amb una prerrogativa de manera pacífica, sense revolta interna i sense soroll mediàtic", ha indicat. La presidenta ha indicat que s'han modificat els triennis, que ara només es tindran en compte si són del Parlament, no de cap altra administració pública.
El seu objectiu, ha dit, ha estat "sempre" protegir la cambra, i ha insistit que el règim de les jubilacions daurades estava vigent des del 2009. "L'enrenou mediàtic de la informació ja publicada i que havia passat per diverses meses va generar una alarma social i una reacció de grups que ja coneixien la informació per altres vies, de manera que s'exigia la seva extinció. A dia d'avui, ja es poden donar per eliminades", ha remarcat la dirigent de Junts. Un total de 55 persones se n'han beneficiat fins al 2021, amb un cost associat de 14,4 milions d'euros, segons ha detalla. Només queda pendent de tancar què passa amb els treballadors que no en gaudeixen però que ja les tenien aprovades per part de l'administració de la cambra. Les dietes que perceben els diputats ja estan "reformulades", ha dit en el transcurs de la intervenció.
També ha insistit que hi ha protocols sobre assetjament sexual, i que s'ha fet un programa sobre riscos psicosocials per als treballadors. En clau de reglament, ha indicat que ja hi ha en marxa la comissió per reformar-lo, una iniciativa no exempta de polèmica perquè hi ha grups que apunten que Borràs se'n podria beneficiar davant el cas de presumpte fraccionament de contractes en mans del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que és on ha arribat després de passar pel Tribunal Suprem. Borràs ha ressaltat que no es volia pronunciar sobre "escenaris de futur". Tampoc ha fet cap valoració sobre la presència d'Aragonès a la conferència de presidents.
Borràs va accedir a la presidència el 12 de març de l'any passat gràcies als vots de Junts i d'ERC. La CUP va evitar fer-li costat explícit, de manera que va ser escollida en segona votació. La decisió de quedar-se a la cambra catalana no va ser precisament senzilla, perquè sobre la taula també hi va haver la possibilitat de ser la vicepresidenta del Govern liderat per Pere Aragonès. La lectura del resultat "honesta" i "rigorosa" del resultat electoral -va quedar tercera, per darrere del PSC i d'ERC fent tiquet amb Carles Puigdemont- la va portar a la cambra. En el primer discurs al capdavant de la mesa, Borràs va comprometre's a recuperar la "dignitat" i la "sobirania" del Parlament després de l'etapa de Roger Torrent, ara conseller d'Empresa i Coneixement, a qui no va citar. Sí que va inspirar-se en Carme Forcadell, en aquell moment a la presó, que va presidir la cambra en la legislatura de l'1-O i de la declaració d'independència.
La dirigent de Junts ha trobat "inacceptable" que els tribunals estatals vulguin "tutel·lar" el dia a dia de la cambra, inclosa la seva composició, com ha passat amb la (JEC) en el cas de Juvillà. "Volem un Parlament fort, independent i lliure. Sense un Parlament sobirà, cap anhel de llibertat serà respectat. Malauradament, el cas Juvillà ens ha demostrat l'extrema vulnerabilitat de les institucions catalanes. No podem estar contents amb el desenllaç, per moltes raons. El Parlament ha fet tots els passos, però en paràmetres repressius l'Estat ha anat molt més enllà en la perversió del sistema jurídic", ha apuntat la presidenta de la cambra, que ha demanat fins on "s'està disposat a arribar en termes polítics" per frenar aquesta tendència.
"La culpable del desenllaç de l'escó de Juvillà és la repressió espanyola i l'ombra del codi penal", ha indicat Borràs, que ha tret pit per haver acceptat la seva delegació de vot malgrat que no votés per un conflicte d'interessos. "Està signada del meu puny i lletra", ha indicat la presidenta de la cambra. Amb el propòsit de "mirar endavant", la dirigent de Junts ha alertat que la manera de fer front a la repressió és amb "unitat" i "sense retrets", refent les "confiances trencades". "Això també vol dir enrobustir legalment el Parlament amb una llei electoral pròpia i la reforma del reglament. Però el que cal més és unitat i determinació", indicat l'excap de files de Junts a Madrid.
"L'estructura del règim intern del Parlament estava prefixada. La responsabilitat sempre és de qui la té encarregada, i per això l'he exercit investigant i buscant solució a les prerrogatives de funcionament que podien posar en risc aquesta casa", ha assenyalat Borràs, en referència implícita a la polèmica per les llicències per edat. Poc després s'hi ha referit de manera explícita, posant l'accent en el final d'aquest model. "Vaig impulsar vies de resolució que passessin per l'anàlisi de la situació present i acabar amb una prerrogativa de manera pacífica, sense revolta interna i sense soroll mediàtic", ha indicat. La presidenta ha indicat que s'han modificat els triennis, que ara només es tindran en compte si són del Parlament, no de cap altra administració pública.
El seu objectiu, ha dit, ha estat "sempre" protegir la cambra, i ha insistit que el règim de les jubilacions daurades estava vigent des del 2009. "L'enrenou mediàtic de la informació ja publicada i que havia passat per diverses meses va generar una alarma social i una reacció de grups que ja coneixien la informació per altres vies, de manera que s'exigia la seva extinció. A dia d'avui, ja es poden donar per eliminades", ha remarcat la dirigent de Junts. Un total de 55 persones se n'han beneficiat fins al 2021, amb un cost associat de 14,4 milions d'euros, segons ha detalla. Només queda pendent de tancar què passa amb els treballadors que no en gaudeixen però que ja les tenien aprovades per part de l'administració de la cambra. Les dietes que perceben els diputats ja estan "reformulades", ha dit en el transcurs de la intervenció.
També ha insistit que hi ha protocols sobre assetjament sexual, i que s'ha fet un programa sobre riscos psicosocials per als treballadors. En clau de reglament, ha indicat que ja hi ha en marxa la comissió per reformar-lo, una iniciativa no exempta de polèmica perquè hi ha grups que apunten que Borràs se'n podria beneficiar davant el cas de presumpte fraccionament de contractes en mans del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que és on ha arribat després de passar pel Tribunal Suprem. Borràs ha ressaltat que no es volia pronunciar sobre "escenaris de futur". Tampoc ha fet cap valoració sobre la presència d'Aragonès a la conferència de presidents.