11
de març
del
2022
Actualitzat
el
14
de març
a les
18:40h
L'anunci que el govern espanyol decretaria l'estat d'alarma, el 13 de març del 2020, va ser el senyal que entràvem en un escenari inesperat i d'abast incert. Des que el 31 de gener es va conèixer el primer contagiat de l'estat espanyol, a les Canàries, la xifra d'afectats no havia fet més que augmentar. Després vindrien el confinament i les mesures d'urgència adoptades pels executius, mentre els serveis essencials fregaven el col·lapse. Dos anys després, convé revisar com la pandèmia ha afectat les nostres vides i les nostres llibertats.
Un dels pensadors que va reflexionar sobre el que venia va ser el filòsof Santiago Alba, tot advertint que després de la pandèmia veuríem un món que semblaria el d'abans però seria molt diferent. Dos anys després, la gent ha tornat a sortir al carrer i ha reprès la vida quotidiana. Les terrasses s'han tornat a omplir i els rostres s'han tret la mascareta al carrer. Però la "nova normalitat" encara no ha ensenyat les seves factures i, a més, la guerra d'Ucraïna suposa una altra excepcionalitat. El filòsof i teòleg Francesc Torralba, la directora de la Càtedra de Bioètica de la Universitat de Vic i directora de la Fundació Grifols, Núria Terribas, i el catedràtic de dret processal de la UB Jordi Nieva opinen sobre l'impacte de la crisi sanitària i el que pot suposar la invasió russa.
Tolerància a normes excepcionals
Hi ha una cosa en la qual coincideixen la major part dels experts i és en com la societat catalana i l'espanyola han estat obedients davant les mesures de restricció per la crisi sanitària. El jurista Jordi Nieva admet que el va sorprendre que la gent hagi tolerat "veritables atemptats als drets fonamentals" que, segons ell, no tenien cap sentit. "El primer confinament va ser abusiu i es va acceptar un estat d'arrest domiciliari. No tenia sentit que no es pogués sortir de casa si no era en companyia d'un gos", exposa. Pensa el mateix sobre l'obligatorietat de dur la mascareta en espais exteriors: "Ho vam criticar molt pocs i se'ns va criticar durament".
Núria Terribas critica durament la manca de transparència amb què es van adoptar moltes decisions: "Les mesures restrictives van ser abusives, no es van explicar i la gent va ser molt acrítica. No es va dir, per exemple, perquè ja no era necessari el passaport Covid per accedir als restaurants. La decisió de tornar a imposar la mascareta per Nadal va ser un caprici autoritari de Pedro Sánchez per les pressions de moltes comunitats per prendre més mesures i la Comunitat de Madrid pressionant en contra. I es va decidir això per mostrar que es feia alguna cosa".
Les factures pendents
La crisi sanitària va accelerar moltes transformacions i algunes es quedaran. No totes són positives. Terribas assenyala alguns efectes negatius de la pandèmia que encara no han mostrat tot el seu rostre: "La telemedicina va ser una mesura d'urgència i s'entén en aquell moment de sobresaturació de la sanitat. Però és un canvi negatiu. Hi ha molta gent gran que necessita ser atesa presencialment. I la pandèmia va deixar bandejades àrees com la cardiologia i l'oncologia, aspectes que deixaran petjada".
La directora de la Fundació Grifols també denuncia la situació que pateixen algunes residències de gent gran: "En un moment en què la simptomatologia ja és molt banal, s'estan aplicant encara protocols de Salut i Benestar molt estrictes i sotmeten la gent gran a cribratges i PCR davant qualsevol cas de visitant positiu".
Incrustats al teclat
La pandèmia va accelerar la transformació digital i va reforçar la conversió telemàticade la vida quotidiana. Francesc Torralba creu que després de l'extensió del teletreball ara toca discernir quins àmbits han de recuperar la presencialitat. Com a professor, ho ha viscut en primer terme: "Hi ha classes que es poden fer telemàticament, però hi ha elements paraverbals que són útils en la formació i que la pantalla no aporta, com tampoc és igual el procés d'avaluació".
Torralba alerta contra un major tecnodependència que ha fet perdre oralitat i gestualitat en benefici d'un tipus de missatges cada cop més escuets i mal formulats, mentre que "cada cop estem incrustats en el teclat i les eines tecnològiques esdevenen una prolongació dels nostres cossos més que no pas un instrument al nostre abast".
El factor Ucraïna
En l'inici de la pandèmia, Francesc Torralba era dels optimistes pel que feia a la superació de l'individualisme i al reforçament de l'esperit solidari, però creu que els moviments socials són ondulants. "Han passat a segon terme els aplaudiments als treballadors socials però ara, la guerra ha reimpulsat una pulsió solidària que la pandèmia va desvetllar", afirma.
El filòsof considera que, com tota crisi, en la pandèmia o ara la guerra, "veurem el millor i el pitjor, el pillatge i l'acció de les màfies que traficaran amb persones, però també la mobilització de la societat per acollir els refugiats i gent que recorre 3.000 quilòmetres amb una furgoneta per recollir ucraïnesos que fugen".
Una cultura democràtica encara fràgil
La pandèmia va mostrar el pes del pòsit autoritari a l'estat espanyol. En això coincideixen els experts. Nieva fa un "balanç crític" de com la gent va acceptar les ordres que li donaven des del poder polític i ho considera "un mal precedent" de cara al futur. Terribas hi està d'acord: "En la crisi sanitària es va notar que tenim una cultura democràtica poc arrelada".
La perspectiva ètica en les decisions polítiques davant una crisi no va estar gaire present durant la pandèmia. Ho explica Terribas: "Només es va consultar el Comitè de Bioètica de Catalunya sobre l'obligatorietat de la vacuna i vam considerar que no s'havia de fer. Després, el 2020, la consellera de Justícia ens va encarregar a un grup d'experts de fer un document sobre com encarar la limitació de drets en una crisi així. Però després va canviar el Govern i el document es va quedar al calaix".
Després de la crisi pandèmica, la ciutadania assisteix ara atònita a una altra situació inesperada i d'implicacions incertes. El pes dels esdeveniments dificulta esbrinar les veritats que les notícies sovint amaguen. Terribas creu que l'important és que la gent "es faci preguntes i sigui crítica". El que sí que sabem, en paraules de Torralba, és que "és davant de les grans tragèdies quan sabem finalment qui som".
Un dels pensadors que va reflexionar sobre el que venia va ser el filòsof Santiago Alba, tot advertint que després de la pandèmia veuríem un món que semblaria el d'abans però seria molt diferent. Dos anys després, la gent ha tornat a sortir al carrer i ha reprès la vida quotidiana. Les terrasses s'han tornat a omplir i els rostres s'han tret la mascareta al carrer. Però la "nova normalitat" encara no ha ensenyat les seves factures i, a més, la guerra d'Ucraïna suposa una altra excepcionalitat. El filòsof i teòleg Francesc Torralba, la directora de la Càtedra de Bioètica de la Universitat de Vic i directora de la Fundació Grifols, Núria Terribas, i el catedràtic de dret processal de la UB Jordi Nieva opinen sobre l'impacte de la crisi sanitària i el que pot suposar la invasió russa.
Tolerància a normes excepcionals
Hi ha una cosa en la qual coincideixen la major part dels experts i és en com la societat catalana i l'espanyola han estat obedients davant les mesures de restricció per la crisi sanitària. El jurista Jordi Nieva admet que el va sorprendre que la gent hagi tolerat "veritables atemptats als drets fonamentals" que, segons ell, no tenien cap sentit. "El primer confinament va ser abusiu i es va acceptar un estat d'arrest domiciliari. No tenia sentit que no es pogués sortir de casa si no era en companyia d'un gos", exposa. Pensa el mateix sobre l'obligatorietat de dur la mascareta en espais exteriors: "Ho vam criticar molt pocs i se'ns va criticar durament".
Núria Terribas critica durament la manca de transparència amb què es van adoptar moltes decisions: "Les mesures restrictives van ser abusives, no es van explicar i la gent va ser molt acrítica. No es va dir, per exemple, perquè ja no era necessari el passaport Covid per accedir als restaurants. La decisió de tornar a imposar la mascareta per Nadal va ser un caprici autoritari de Pedro Sánchez per les pressions de moltes comunitats per prendre més mesures i la Comunitat de Madrid pressionant en contra. I es va decidir això per mostrar que es feia alguna cosa".
Les factures pendents
La crisi sanitària va accelerar moltes transformacions i algunes es quedaran. No totes són positives. Terribas assenyala alguns efectes negatius de la pandèmia que encara no han mostrat tot el seu rostre: "La telemedicina va ser una mesura d'urgència i s'entén en aquell moment de sobresaturació de la sanitat. Però és un canvi negatiu. Hi ha molta gent gran que necessita ser atesa presencialment. I la pandèmia va deixar bandejades àrees com la cardiologia i l'oncologia, aspectes que deixaran petjada".
Jordi Nieva: "La gent ha tolerat veritables atacs als drets fonamentals"
La directora de la Fundació Grifols també denuncia la situació que pateixen algunes residències de gent gran: "En un moment en què la simptomatologia ja és molt banal, s'estan aplicant encara protocols de Salut i Benestar molt estrictes i sotmeten la gent gran a cribratges i PCR davant qualsevol cas de visitant positiu".
Incrustats al teclat
La pandèmia va accelerar la transformació digital i va reforçar la conversió telemàticade la vida quotidiana. Francesc Torralba creu que després de l'extensió del teletreball ara toca discernir quins àmbits han de recuperar la presencialitat. Com a professor, ho ha viscut en primer terme: "Hi ha classes que es poden fer telemàticament, però hi ha elements paraverbals que són útils en la formació i que la pantalla no aporta, com tampoc és igual el procés d'avaluació".
Francesc Torralba: "Cada cop més, les eines tecnològiques esdevenen prolongació dels nostres cossos"
Torralba alerta contra un major tecnodependència que ha fet perdre oralitat i gestualitat en benefici d'un tipus de missatges cada cop més escuets i mal formulats, mentre que "cada cop estem incrustats en el teclat i les eines tecnològiques esdevenen una prolongació dels nostres cossos més que no pas un instrument al nostre abast".
El factor Ucraïna
En l'inici de la pandèmia, Francesc Torralba era dels optimistes pel que feia a la superació de l'individualisme i al reforçament de l'esperit solidari, però creu que els moviments socials són ondulants. "Han passat a segon terme els aplaudiments als treballadors socials però ara, la guerra ha reimpulsat una pulsió solidària que la pandèmia va desvetllar", afirma.
El filòsof considera que, com tota crisi, en la pandèmia o ara la guerra, "veurem el millor i el pitjor, el pillatge i l'acció de les màfies que traficaran amb persones, però també la mobilització de la societat per acollir els refugiats i gent que recorre 3.000 quilòmetres amb una furgoneta per recollir ucraïnesos que fugen".
Una cultura democràtica encara fràgil
La pandèmia va mostrar el pes del pòsit autoritari a l'estat espanyol. En això coincideixen els experts. Nieva fa un "balanç crític" de com la gent va acceptar les ordres que li donaven des del poder polític i ho considera "un mal precedent" de cara al futur. Terribas hi està d'acord: "En la crisi sanitària es va notar que tenim una cultura democràtica poc arrelada".
Núria Terribas: "La pandèmia va deixar bandejades la cardiologia i l'oncologia, i això passarà factura"
La perspectiva ètica en les decisions polítiques davant una crisi no va estar gaire present durant la pandèmia. Ho explica Terribas: "Només es va consultar el Comitè de Bioètica de Catalunya sobre l'obligatorietat de la vacuna i vam considerar que no s'havia de fer. Després, el 2020, la consellera de Justícia ens va encarregar a un grup d'experts de fer un document sobre com encarar la limitació de drets en una crisi així. Però després va canviar el Govern i el document es va quedar al calaix".
Després de la crisi pandèmica, la ciutadania assisteix ara atònita a una altra situació inesperada i d'implicacions incertes. El pes dels esdeveniments dificulta esbrinar les veritats que les notícies sovint amaguen. Terribas creu que l'important és que la gent "es faci preguntes i sigui crítica". El que sí que sabem, en paraules de Torralba, és que "és davant de les grans tragèdies quan sabem finalment qui som".