10
de març
del
2022
Actualitzat
a la
13:18h
Aquesta setmana s'ha inaugurat el mural al recinte de la Materninat, al barri de les Corts de Barcelona. L'encarregada de crear-lo ha estat la ninotaire vigatana Pilarín Bayés que ha repassat els orígens d'aquesta institució i que forma part del Fons Historicoartístic de la Diputació de Barcelona.
La peça s'ha instal·lat en un dels murs exteriors del Pavelló Cambó del recinte i explica amb l'estil característic de l'autora la història de l'antiga Casa de Maternitat i Expòsits de Barcelona, creada a final del segle XIX per a l'acolliment d'infants abandonats i mares solteres.
Es tracta d'un plafó porcellànic de sis metres d'ample per dos dalt que parteix d'un dibuix sobre paper de Bayés amb cinc escenes que reprodueixen les tasques que es duien a terme en diferents pavellons del recinte relacionades amb la cura i l'educació dels infants i les dones que acollia.
Aquest mural serà un reclam perquè els infants que visiten la Maternitat coneguin amb un llenguatge visual que els hi és proper la funció originària del recinte. L'obra se suma als elements artístics presents als espais d'accés públic de la Diputació destinats al gaudi de la ciutadania i, alhora, a la difusió de la història de la ciutat i de la corporació.
La inauguració va comptar amb la participació de Bayés, així com el diputat de Cultura de la Diputacio, Joan Carles Garcia Cañizares, i la vicepresidenta segona de la corporació, Carmela Fortuny.
Garcia Cañizares destacava l'elecció de Bayés per ser "una de les artistes més reconegudes en aquest camp" i perquè "explicar la història de La Maternitat a través del còmic fa que sigui molt entenedor, no només pels infants sinó pel públic en general". "Qualsevol persona que entri al recinte pot veure i conèixer el que va ser la Maternitat i el que va representar en un moment concret de la història en què eren molt necessaris aquests tipus d'espais, així com la sensibilitat de la societat de l'època", afegia.
Paral·lelament, Bayés va subratllar que era idoni inaugurar-lo dins la setmana de la commemoració del 8-M per la tasca de la Maternitat en l'ajuda i el suport a les dones de finals del segle XIX i principis del XX, "on el fet de ser mare soltera representava un drama per a les dones d'aquella època". "Dones sense família o recursos que van trobar un espai on van trobar ajuda, suport i tot un model de modernització", concloïa.
Orígens del recinte
El projecte de la nova Casa Provincial de Maternitat i Expòsits va ser redactat per l'arquitecte Camil Oliveras i es va iniciar l'any 1890 amb la construcció del Pavelló de Lactància. L'any següent es va construir el Pavelló de Desmamats, mentre que els dedicats a malalties infeccioses i a la bugaderia (actualment seu de l'Arxiu Històric de la Diputació Barcelona) es van començar el 1893 i, posteriorment, altres serveis, com la mateixa Maternitat.
La institució va ser modèlica pel que fa a la modernització de les infraestructures amb pavellons específics, sala d'esterilització, quiròfans, sala de rentat i cura dels nadons, rentat mecànic de la roba, solàrium artificial, sala d'incubadores i desinfecció dels biberons.
A partir de l'any 1920, amb la Mancomunitat de Catalunya i seguint el projecte d'atenció a la dona, desenvolupat per la Institució Maternal Catalana, es construeixen nous espais, projectats per l'arquitecte Josep Goday, dedicats exclusivament a l'atenció de les dones com el Pavelló Rosa, el Pavelló Blau i la Policlínica. També el Pavelló Hèlios, dedicat als nens tuberculosos i, finalment, el 1953 es construeix el Pavelló Cambó, projectat per Manuel Baldrich, per ampliar la secció infantil.
La peça s'ha instal·lat en un dels murs exteriors del Pavelló Cambó del recinte i explica amb l'estil característic de l'autora la història de l'antiga Casa de Maternitat i Expòsits de Barcelona, creada a final del segle XIX per a l'acolliment d'infants abandonats i mares solteres.
Es tracta d'un plafó porcellànic de sis metres d'ample per dos dalt que parteix d'un dibuix sobre paper de Bayés amb cinc escenes que reprodueixen les tasques que es duien a terme en diferents pavellons del recinte relacionades amb la cura i l'educació dels infants i les dones que acollia.
Aquest mural serà un reclam perquè els infants que visiten la Maternitat coneguin amb un llenguatge visual que els hi és proper la funció originària del recinte. L'obra se suma als elements artístics presents als espais d'accés públic de la Diputació destinats al gaudi de la ciutadania i, alhora, a la difusió de la història de la ciutat i de la corporació.
La inauguració va comptar amb la participació de Bayés, així com el diputat de Cultura de la Diputacio, Joan Carles Garcia Cañizares, i la vicepresidenta segona de la corporació, Carmela Fortuny.
Garcia Cañizares destacava l'elecció de Bayés per ser "una de les artistes més reconegudes en aquest camp" i perquè "explicar la història de La Maternitat a través del còmic fa que sigui molt entenedor, no només pels infants sinó pel públic en general". "Qualsevol persona que entri al recinte pot veure i conèixer el que va ser la Maternitat i el que va representar en un moment concret de la història en què eren molt necessaris aquests tipus d'espais, així com la sensibilitat de la societat de l'època", afegia.
Paral·lelament, Bayés va subratllar que era idoni inaugurar-lo dins la setmana de la commemoració del 8-M per la tasca de la Maternitat en l'ajuda i el suport a les dones de finals del segle XIX i principis del XX, "on el fet de ser mare soltera representava un drama per a les dones d'aquella època". "Dones sense família o recursos que van trobar un espai on van trobar ajuda, suport i tot un model de modernització", concloïa.
Orígens del recinte
El projecte de la nova Casa Provincial de Maternitat i Expòsits va ser redactat per l'arquitecte Camil Oliveras i es va iniciar l'any 1890 amb la construcció del Pavelló de Lactància. L'any següent es va construir el Pavelló de Desmamats, mentre que els dedicats a malalties infeccioses i a la bugaderia (actualment seu de l'Arxiu Històric de la Diputació Barcelona) es van començar el 1893 i, posteriorment, altres serveis, com la mateixa Maternitat.
La institució va ser modèlica pel que fa a la modernització de les infraestructures amb pavellons específics, sala d'esterilització, quiròfans, sala de rentat i cura dels nadons, rentat mecànic de la roba, solàrium artificial, sala d'incubadores i desinfecció dels biberons.
A partir de l'any 1920, amb la Mancomunitat de Catalunya i seguint el projecte d'atenció a la dona, desenvolupat per la Institució Maternal Catalana, es construeixen nous espais, projectats per l'arquitecte Josep Goday, dedicats exclusivament a l'atenció de les dones com el Pavelló Rosa, el Pavelló Blau i la Policlínica. També el Pavelló Hèlios, dedicat als nens tuberculosos i, finalment, el 1953 es construeix el Pavelló Cambó, projectat per Manuel Baldrich, per ampliar la secció infantil.