Sí, Feijóo també avala Vox

Rep el butlletí cada matí al teu correu

L'operació electoral maquinada pel PP a Castella i Lleó ha estat desastrosa per als interessos populars. Alfonso Fernández Mañueco, alineat amb l'estratègia del carrer Gènova, va avançar eleccions amb la intenció de garantir-se un govern en solitari i entregar uns resultats a Pablo Casado que li permetessin generar el relat que s'iniciava un cicle victoriós amb estació final a la Moncloa. Resulta, però, que Mañueco va sortir dels comicis més feble -per molt que fos el candidat més votat-, Vox va muscular-se i Casado ja no mana al PP. Ahir, el president castellanolleonès va anunciar un govern de coalició amb l'extrema dreta, el primer que s'articula a Espanya. Fins ara, les aliances territorials de la dreta amb Vox no havien inclòs responsabilitats governamentals. El punt d'inflexió no és menor.

Mañueco ha hagut de concedir a Santiago Abascal tot el que reclamava. La ultradreta tindrà la vicepresidència del govern, tres conselleries i la presidència de les Corts. És un botí suculent camí de leseleccions municipals de l'any que ve, que indica com el PP surt lesionat de la contesa electoral, fins al punt de no atrevir-se a tornar a les urnes. Vox es pot fregar les mans mentre el PP intenta contenir els danys i passar la cortina. El partit posarà els focus, volgudament, en el relat de la nova etapa que s'obre amb Alberto Núñez Feijóo.

El pacte amb l'extrema dreta a Castella i Lleó, però, no és atribuïble només a Mañueco. La decisió no s'explica sense l'aval implícit de Feijóo, que aterra al lideratge del PP -dimecres va presentar 55.000 avals a la seva candidatura a la presidència del partit- amb un primer acord que no és innocu. El president gallec ha evitat embrutar-se les mans -encara no ostenta responsabilitats orgàniques-, però si hagués cregut que el partit tenia una altra sortida, podria haver evitat una entesa amb Vox. No ho ha fet. De fet, ahir va optar per responsabilitzar el PSOE del pacte, per no facilitar una pista d'aterratge a Mañueco.

L'etapa del moderat Feijóo -els altaveus conservadors incideixen en el perfil de presidenciable- s'estructurarà a partir de dues decisions: com cohabita amb Isabel Díaz Ayuso i quina és la relació del seu partit amb Vox. En plena defunció política de Casado, escrivia que el dirigent gallec s'havia de preguntar si el seu PP s'havia d'alçar sobre les arenes movedisses de la fórmula Ayuso o es veia amb cor de domar tants impulsos trumpistes, que casen amb l'estratègica de l'extrema dreta. Castella i Lleó serveix com a primera pista. 
 

---

Avui no et perdis

»Rússia rebutja un alto el foc reclamat per Ucraïna i li exigeix la rendició; per Lluís Girona i Víctor Rodrigo.

»Què és el Consell d'Europa i en què afecta la marxa de Rússia?; per Víctor Rodrigo.

» Opinió: «Distància i equidistància»; per Oriol March.

» Opinió: «La CUP, els ucraïnesos i els kurds»; per Francesc-Marc Álvaro.

»Del pacient zero al col·lapse sanitari: així va arribar el coronavirus a Catalunya; Irene Montagut i Lluís Girona.

»Sanitat deixarà de comptar tots els contagis de Covid; per Lluís Girona.

»Argimon defensa retirar de cop la mascareta.

» La relació entre ERC i el PSOE comença a superar els sotracs; per Oriol March.

» Can Ruti elimina la tremolor a les mans amb ultrasons.

»El TC tomba una part de la llei catalana del preu del lloguer; per Bernat Surroca.

»El Congrés permet tramitar la llei espanyola d'habitatge amb els vots d'ERC.

»Famílies de l'escola Turó del Drac de Canet de Mar es querellen contra Carrizosa i Roldán.

»Un menor de 15 anys és apallissat brutalment per un altre a un institut de Lleida.

»La Volta a Catalunya torna a Perpinyà; per Pere Pratdesaba.

» Opinió: «Lord Strubell»; per Josep-Lluís Carod-Rovira.
 

---

 El passadís

Tant el Govern com la Moncloa es van conjurar per actuar amb absoluta discreció en tot allò que té a veure amb la taula de diàleg. Les dues parts entenien que les converses s'havien de blindar davant de les indiscrecions, per facilitar-ne els treballs i generar espais de confiança. I, certament, de les negociacions n'han transcendit ben pocs detalls. Per això té transcendència la informació avançada en exclusiva per NacióDigital: explicàvem que els dos executius ultimen un primer acord sobre la protecció de la llengua, que hauria de veure la llum en la pròxima reunió pública de la taula. Una cita encara sense data fixada al calendari, per bé que la Generalitat espera que no es demori. De fet, una de les possibilitats que havien estudiat els negociadors era que la reunió entre delegacions s'hagués celebrat el 9 de març -aquest dimecres-, opció finalment descartada per l'evolució incompleta dels treballs i el context de guerra a Ucraïna. L'executiu català hauria preferit que la taula s'hagués tornat a convocar a principis d'any, tal com estava previst inicialment.  

Vist i llegit

Les cròniques escrites des d'Ucraïna, ja sigui en territoris en situació de guerra o en els corredors fronterers, ens han acostat la realitat d'un conflicte que acumula milers de morts i milions de desplaçats. La feina del corresponsal resulta essencial per endinsar-se en les conseqüències de la invasió i transmetre'n el factor humà. Entre les lectures essencials de les últimes setmanes hi ha els textos firmats per Cristian Segura a El País. Aquesta setmana, per exemple, va posar el focus en com la guerra divideix les comunitats religioses. Des de Lviv, el periodista detallava com els catòlics s'han mobilitzat amb les forces armades ucraïneses per contenir l'atac rus mentre els ortodoxos disgreguen suports entre Kíev i el règim de Moscou.   

 El nom propi

Pere Aragonès serà finalment a la conferència de presidents autonòmics de La Palma d'aquest diumenge. Tot i que inicialment havia anunciat la seva absència a la cimera multilateral -considerava que, sense poder de decisió per a la Generalitat, la cita no era "útil"-, el president entén que el conflicte bèl·lic i les seves derivades per a Catalunya l'obliguen a participar-hi. De fet, el viratge ja va ser perceptible dimecres en les seves respostes a la sessió de control al Parlament. Aragonès, que en les últimes hores ha conversat amb Pedro Sánchez, reclama poder de decisió per a la Generalitat en el dispositiu humanitari d'acollida de refugiats i aspira a pressionar per mitigar els efectes de l'escalada de preus en l'energia, amb enormes efectes per a l'economia catalana. El desplaçament a les Canàries obligarà el president a modificar també la seva intervenció en la conferència nacional d'ERC del cap de setmana. Havia d'intervenir-hi diumenge, al costat d'Oriol Junqueras. 

 Els imperdibles

La deriva imperialista de Vladímir Putin, que deixa Rússia cada vegada més aïllada en l'escenari internacional, convida a recuperar lectures de capçalera. Setmanes enrere recomanàvem, en aquesta tribuna, rellegir el premi Pulitzer David Remnick -autor d'un treball excel·lent sobre la caiguda i desintegració de l'URSS- i aquest divendres recorrem a un clàssic, Ryszard Kapuscinski, i una de les seves obres més destacades, El imperio. El cronista va viatjar per l'extens territori soviètic, en els anys en què ja s'intuïa el desgast del projecte comunista, per completar un retrat quirúrgic d'una societat desgastada. Un llibre canònic. Gaudiu-ne. Bon cap de setmana!  

 ​