12
de març
del
2022
Actualitzat
el
14
de març
a les
18:34h
Poques vegades una malaltia havia estat tan monitoritzada quasi a temps real com ho ha estat la Covid. La ciutadania s'ha acostumat a estar atenta cada matí de l'evolució de diversos indicadors que condicionarien les restriccions de les administracions i tot just l'arribada de la nova normalitat es caracteritza per aparcar aquestes dinàmiques de control permanent. La fiabilitat de les dades, però, varia molt segons els països, ja que els rics podien dedicar més recursos a detectar la malaltia. Cal distingir, per tant, l'impacte computat i registrat del coronavirus amb el que hi hauria hagut realment.
Seguidament, es poden consultar una trentena de mapes i gràfics sobre l'afectació de la Covid en contagis i defuncions, tant a diversos estats i territoris del món com a les comarques de Catalunya -amb dades recollides majoritàriament per Our World in Data i el Departament de Salut-. També s'ofereixen, però, xifres sobre excés de mortalitat i sobre testos fets, precisament per evidenciar diferències en relació a la capacitat de detecció o de casos que se n'haurien escapat. Igualment, les dades sobre els nivells de vacunació són molt dispars segons nivell de riquesa. En tot cas, a causa de la gran quantitat d'informació continguda, cal paciència per esperar a que s'acabin de carregar els gràfics abans de consultar-ne les dades, especialment quan la connexió no és prou ràpida.
Pel que fa als contagis totals de Covid, ja se n'han detectat al món quasi 450 milions. El país que n'ha trobat més és els Estats Units, amb quasi 80 milions, molt per davant de la Índia (42 milions), Brasil (29,1) i França (23,1), alguns dels estats més gran del món, mentre que Espanya (11,1) es trobaria en desè lloc. En termes relatius, però, la major ràtio és clarament a les Illes Fèroe, amb Andorra en segon lloc (500 de cada 1.000 habitants), seguida de Dinamarca i Gibraltar. Catalunya es trobaria en 27è lloc, tot i que la classificació està condicionada per la capacitat de testatge i, en el segon mapa, es constata com efectivament les ràtios són menors als països més pobres.
Catalunya ha detectat ja 2,4 milions de contagis i lògicament el Barcelonès i l'àrea metropolitana sumen bona part d'aquests en termes absoluts, perquè hi ha més densitat de població, però de nou la comparació és més vàlida si es fa a nivell de ràtios. En aquest cas, les comarques de Ponent -que han patit algunes onades més greus-, de la Catalunya Central o algunes de muntanya serien les més perjudicades. En concret, les majors ràtios per cada 1.000 habitants es trobarien al Solsonès, el Ripollès i la Garrotxa, mentre que les menys afectades haurien estat la Ribera d'Ebre i, a certa distància, el Baix Penedès i el Montsià. En general, les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona han patit rebrots menys virulents.
Fins ara s'han certificat poc més de 6 milions de defuncions a causa de la Covid i els tres països amb més són també els tres que més contagis han detectat, amb els Estats Units al capdavant (960.311), però en aquest cas Rússia se situa en quart lloc. A nivell de ràtios, però, Perú encapçala el llistat, amb 6,3 morts per Covid per cada 1.000 habitants, per davant de Bulgària (5,2), Bòsnia i Hercegovina (4,8) i Hongria (4,6). Catalunya se situaria en desè lloc, per bé que aquí les dades estan condicionades no només per la capacitat de detecció, sinó també per la consideració de defunció per coronavirus, ja que alguns països inclouen tots els sospitosos mentre que d'altres només els morts en hospitals i amb prova positiva.
L'impacte de la Covid en defuncions a Catalunya divideix pràcticament el país en dos, si s'analitza en funció de la ràtio per habitants. Així, pràcticament totes les comarques orientals -amb excepció de l'Empordà- haurien tingut més morts que les occidentals -amb excepció del Pallars Jussà i el Priorat, precisament les dues amb índexs més elevats del país-. La gran quantitat de contagis detectats a Ponent, per tant, no s'hauria traduït tant en defuncions. En total, haurien mort ja 26.714 catalans a causa del coronavirus -i en aquest cas, a diferència del conjunt de l'Estat, s'hi computen tots els casos sospitosos, amb prova positiva o sense.
Una forma per determinar fins a quin punt es computen totes les defuncions que tenen lloc és comparar aquesta xifra amb la d'excés de mortalitat durant la pandèmia, en relació al nivell previst segons els registres d'anys anteriors. Si els morts per la Covid estan ben detectats, haurien de ser dues magnituds força similars. El Centre Nacional d'Epidemiologia ho calcula a nivell espanyol, mentre que Our World in Data ho ha fet a nivell global, per bé que amb la limitació que molts països no ofereixen dades de mortalitat fiables -precisament aquells empobrits on farien més falta, per compensar els baixos nivells de detecció del coronavirus.
Més d'un milió de russos morts
Segons això, Rússia seria el país amb un major excés de morts per Covid, amb més d'un milió, per davant dels Estats Units. I fins i tot a nivell de ràtios, l'estat liderat per Vladimir Putin seria el tercer amb més defuncions, només per darrere de Bulgària i Sèrbia. Catalunya cauria a la 42a posició, quasi empatada amb el conjunt de l'Estat. Alguns països, però, fins i tot haurien tingut menys morts que anys precedents, tots ells illes, segurament per una major capacitat de controlar els contagis per l'aïllament físic. Es tracta d'Austràlia, Nova Zelanda, Japó, Jamaica, les Seychelles o Groenlàndia.
Tot i això, The Economist ha anat més lluny i ha ideat un model per inferir dades dels països on no n'hi ha. Segons això, el nombre de morts augmentaria dels 6 milions certificats fins a uns 20 milions -amb 14 en el millor escenari i 24 per al pitjor-. L'excés de mortalitat seria molt baix a la Xina, malgrat ser l'origen de la malaltia, mentre que l'Àfrica se situaria en uns nivells propers a l'Europa Occidental, lluny de les zones més perjudicades.
Cap organisme oficial ha estudiat encara l'excés de mortalitat a Catalunya a nivell territorial. Les dades del següent mapa, per tant, han estat elaborades per NacióDigital seguint els criteris globals dels anteriors mapes, és a dir, comparant la mortalitat a partir de març de 2020 amb la mediana del període entre 2013 i 2019 -i sense computar valors extrems per dalt o per baix-. Encara només hi ha disponibles, però, xifres de defuncions del 2020, motiu pel qual es tracta d'una imatge parcial que inclou les defuncions de la primera i segona onades i part de la tercera.
En aquest cas, la imatge és similar a la del mapa sobre mortalitat certificada per Covid, amb la zona occidental més afectada, però amb algunes diferències. En aquest cas, per exemple, el Ripollès se situa com una de les comarques menys afectades -segurament perquè va patir fort la tercera onada, les defuncions de la qual van arribar a principis del 2021-, però el Pallars Jussà i el Priorat ja lideraven el llistat de ràtio de defuncions, mentre que les Terres de l'Ebre i bona part del Camp de Tarragona i Ponent es trobaven per sota de la mediana.
El procés de vacunació de la Covid és un àmbit en què sí que hi ha informació detallada pràcticament de tots els països del món. Fins ara se n'han administrat prop d'11.000 milions de dosis, per bé que, entre la Xina i la Índia acumulen prop de 5.000 milions d'aquestes, essent els dos països més poblats del món. A nivell de ràtios, Cuba és l'estat líder en vacunes, amb 3,4 per habitant, seguida de lluny per Xile (2,6), Singapur (2,5) i els Emirats Àrabs Units (2,4), tot i que la regió capdavantera és, en realitat, Gibraltar (3,4).
Les diferències globals són enormes, amb quasi dues dosis per habitant administrades als països amb nivells de riquesa alta i mitjana-alta, una dosi en els de nivell mitjà i escassament 0,2 dosis per persona a les regions empobrides. El segon mapa sobre vacunes evidencia amb un vermell intens fins a quin punt l'Àfrica va endarrerida en aquest procés, però també alguns països de l'Europa de l'Est, de l'Orient Mitjà o Rússia.
Evidentment, Catalunya és molt més homogènia pel que fa a nivells de vacunació, atès que aquesta tan sols depèn de la voluntat dels ciutadans -i que les infeccions no obliguin a ajornar-la-. En tot cas, hi ha diferències de fins a 40 punts en la ràtio de dosis administrades per cada 100 habitants entre la Terra Alta -on se n'han posat més- i la Segarra i el Gironès -a la cua-. En total, s'han administrat ja 15,5 milions de vacunes a Catalunya, tot i que el ritme amb què es posa la dosi de reforç és lent, especialment entre la gent jove.
La capacitat de detecció depèn, en bona mesura, de la quantitat de proves que es facin per trobar els casos de coronavirus. I com evidencia el següent mapa, varia molt arreu del món, amb nivells per sobre de la mediana a Europa i Amèrica del Nord i per sota a l'Amèrica del Sud, Àsia i Àfrica. En tot cas, les dades són només orientatives, ja que no hi ha una forma homogènia de reportar-les i alguns estats computen només les PCR, d'altres inclouen també els testos d'antígens, i fins i tot alguns sumen igualment les realitzats en clíniques privades i no només pel sector públic. En tot cas, els països capdavanters en perseguir casos serien Xipre (29 proves per habitant), Àustria (18) i les Illes Fèroe (15,9).
Com en el cas de la vacunació, la capacitat de testatge a Catalunya és similar arreu del país. És per això que el nivell de proves fet varia essencialment en funció del grau d'incidència de la Covid i, per això, els mapes següents són pràcticament els oposats al de contagis, havent-se fet menys PCR i tests d'antígens a les regions menys afectades, com les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona. En total, fins ara s'han fet quasi 20 milions de proves a Catalunya (2,5 per habitant), un nivell d'activitat molt superior al de la mitjana estatal.
Seguidament, es poden consultar una trentena de mapes i gràfics sobre l'afectació de la Covid en contagis i defuncions, tant a diversos estats i territoris del món com a les comarques de Catalunya -amb dades recollides majoritàriament per Our World in Data i el Departament de Salut-. També s'ofereixen, però, xifres sobre excés de mortalitat i sobre testos fets, precisament per evidenciar diferències en relació a la capacitat de detecció o de casos que se n'haurien escapat. Igualment, les dades sobre els nivells de vacunació són molt dispars segons nivell de riquesa. En tot cas, a causa de la gran quantitat d'informació continguda, cal paciència per esperar a que s'acabin de carregar els gràfics abans de consultar-ne les dades, especialment quan la connexió no és prou ràpida.
Pel que fa als contagis totals de Covid, ja se n'han detectat al món quasi 450 milions. El país que n'ha trobat més és els Estats Units, amb quasi 80 milions, molt per davant de la Índia (42 milions), Brasil (29,1) i França (23,1), alguns dels estats més gran del món, mentre que Espanya (11,1) es trobaria en desè lloc. En termes relatius, però, la major ràtio és clarament a les Illes Fèroe, amb Andorra en segon lloc (500 de cada 1.000 habitants), seguida de Dinamarca i Gibraltar. Catalunya es trobaria en 27è lloc, tot i que la classificació està condicionada per la capacitat de testatge i, en el segon mapa, es constata com efectivament les ràtios són menors als països més pobres.
Catalunya ha detectat ja 2,4 milions de contagis i lògicament el Barcelonès i l'àrea metropolitana sumen bona part d'aquests en termes absoluts, perquè hi ha més densitat de població, però de nou la comparació és més vàlida si es fa a nivell de ràtios. En aquest cas, les comarques de Ponent -que han patit algunes onades més greus-, de la Catalunya Central o algunes de muntanya serien les més perjudicades. En concret, les majors ràtios per cada 1.000 habitants es trobarien al Solsonès, el Ripollès i la Garrotxa, mentre que les menys afectades haurien estat la Ribera d'Ebre i, a certa distància, el Baix Penedès i el Montsià. En general, les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona han patit rebrots menys virulents.
Fins ara s'han certificat poc més de 6 milions de defuncions a causa de la Covid i els tres països amb més són també els tres que més contagis han detectat, amb els Estats Units al capdavant (960.311), però en aquest cas Rússia se situa en quart lloc. A nivell de ràtios, però, Perú encapçala el llistat, amb 6,3 morts per Covid per cada 1.000 habitants, per davant de Bulgària (5,2), Bòsnia i Hercegovina (4,8) i Hongria (4,6). Catalunya se situaria en desè lloc, per bé que aquí les dades estan condicionades no només per la capacitat de detecció, sinó també per la consideració de defunció per coronavirus, ja que alguns països inclouen tots els sospitosos mentre que d'altres només els morts en hospitals i amb prova positiva.
L'impacte de la Covid en defuncions a Catalunya divideix pràcticament el país en dos, si s'analitza en funció de la ràtio per habitants. Així, pràcticament totes les comarques orientals -amb excepció de l'Empordà- haurien tingut més morts que les occidentals -amb excepció del Pallars Jussà i el Priorat, precisament les dues amb índexs més elevats del país-. La gran quantitat de contagis detectats a Ponent, per tant, no s'hauria traduït tant en defuncions. En total, haurien mort ja 26.714 catalans a causa del coronavirus -i en aquest cas, a diferència del conjunt de l'Estat, s'hi computen tots els casos sospitosos, amb prova positiva o sense.
Una forma per determinar fins a quin punt es computen totes les defuncions que tenen lloc és comparar aquesta xifra amb la d'excés de mortalitat durant la pandèmia, en relació al nivell previst segons els registres d'anys anteriors. Si els morts per la Covid estan ben detectats, haurien de ser dues magnituds força similars. El Centre Nacional d'Epidemiologia ho calcula a nivell espanyol, mentre que Our World in Data ho ha fet a nivell global, per bé que amb la limitació que molts països no ofereixen dades de mortalitat fiables -precisament aquells empobrits on farien més falta, per compensar els baixos nivells de detecció del coronavirus.
Més d'un milió de russos morts
Segons això, Rússia seria el país amb un major excés de morts per Covid, amb més d'un milió, per davant dels Estats Units. I fins i tot a nivell de ràtios, l'estat liderat per Vladimir Putin seria el tercer amb més defuncions, només per darrere de Bulgària i Sèrbia. Catalunya cauria a la 42a posició, quasi empatada amb el conjunt de l'Estat. Alguns països, però, fins i tot haurien tingut menys morts que anys precedents, tots ells illes, segurament per una major capacitat de controlar els contagis per l'aïllament físic. Es tracta d'Austràlia, Nova Zelanda, Japó, Jamaica, les Seychelles o Groenlàndia.
Tot i això, The Economist ha anat més lluny i ha ideat un model per inferir dades dels països on no n'hi ha. Segons això, el nombre de morts augmentaria dels 6 milions certificats fins a uns 20 milions -amb 14 en el millor escenari i 24 per al pitjor-. L'excés de mortalitat seria molt baix a la Xina, malgrat ser l'origen de la malaltia, mentre que l'Àfrica se situaria en uns nivells propers a l'Europa Occidental, lluny de les zones més perjudicades.
Cap organisme oficial ha estudiat encara l'excés de mortalitat a Catalunya a nivell territorial. Les dades del següent mapa, per tant, han estat elaborades per NacióDigital seguint els criteris globals dels anteriors mapes, és a dir, comparant la mortalitat a partir de març de 2020 amb la mediana del període entre 2013 i 2019 -i sense computar valors extrems per dalt o per baix-. Encara només hi ha disponibles, però, xifres de defuncions del 2020, motiu pel qual es tracta d'una imatge parcial que inclou les defuncions de la primera i segona onades i part de la tercera.
En aquest cas, la imatge és similar a la del mapa sobre mortalitat certificada per Covid, amb la zona occidental més afectada, però amb algunes diferències. En aquest cas, per exemple, el Ripollès se situa com una de les comarques menys afectades -segurament perquè va patir fort la tercera onada, les defuncions de la qual van arribar a principis del 2021-, però el Pallars Jussà i el Priorat ja lideraven el llistat de ràtio de defuncions, mentre que les Terres de l'Ebre i bona part del Camp de Tarragona i Ponent es trobaven per sota de la mediana.
El procés de vacunació de la Covid és un àmbit en què sí que hi ha informació detallada pràcticament de tots els països del món. Fins ara se n'han administrat prop d'11.000 milions de dosis, per bé que, entre la Xina i la Índia acumulen prop de 5.000 milions d'aquestes, essent els dos països més poblats del món. A nivell de ràtios, Cuba és l'estat líder en vacunes, amb 3,4 per habitant, seguida de lluny per Xile (2,6), Singapur (2,5) i els Emirats Àrabs Units (2,4), tot i que la regió capdavantera és, en realitat, Gibraltar (3,4).
Les diferències globals són enormes, amb quasi dues dosis per habitant administrades als països amb nivells de riquesa alta i mitjana-alta, una dosi en els de nivell mitjà i escassament 0,2 dosis per persona a les regions empobrides. El segon mapa sobre vacunes evidencia amb un vermell intens fins a quin punt l'Àfrica va endarrerida en aquest procés, però també alguns països de l'Europa de l'Est, de l'Orient Mitjà o Rússia.
Evidentment, Catalunya és molt més homogènia pel que fa a nivells de vacunació, atès que aquesta tan sols depèn de la voluntat dels ciutadans -i que les infeccions no obliguin a ajornar-la-. En tot cas, hi ha diferències de fins a 40 punts en la ràtio de dosis administrades per cada 100 habitants entre la Terra Alta -on se n'han posat més- i la Segarra i el Gironès -a la cua-. En total, s'han administrat ja 15,5 milions de vacunes a Catalunya, tot i que el ritme amb què es posa la dosi de reforç és lent, especialment entre la gent jove.
La capacitat de detecció depèn, en bona mesura, de la quantitat de proves que es facin per trobar els casos de coronavirus. I com evidencia el següent mapa, varia molt arreu del món, amb nivells per sobre de la mediana a Europa i Amèrica del Nord i per sota a l'Amèrica del Sud, Àsia i Àfrica. En tot cas, les dades són només orientatives, ja que no hi ha una forma homogènia de reportar-les i alguns estats computen només les PCR, d'altres inclouen també els testos d'antígens, i fins i tot alguns sumen igualment les realitzats en clíniques privades i no només pel sector públic. En tot cas, els països capdavanters en perseguir casos serien Xipre (29 proves per habitant), Àustria (18) i les Illes Fèroe (15,9).
Com en el cas de la vacunació, la capacitat de testatge a Catalunya és similar arreu del país. És per això que el nivell de proves fet varia essencialment en funció del grau d'incidència de la Covid i, per això, els mapes següents són pràcticament els oposats al de contagis, havent-se fet menys PCR i tests d'antígens a les regions menys afectades, com les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona. En total, fins ara s'han fet quasi 20 milions de proves a Catalunya (2,5 per habitant), un nivell d'activitat molt superior al de la mitjana estatal.