El Galatasaray, rival del Barça en els vuitens de final de la lliga Europa que s’inicien aquest vespre, és el club més llorejat i més popular de Turquia. Aquesta popularitat, que es disputa amb el seu acèrrim rival, un Fenerbahçe que també és originari d’Istanbul tot i que en aquest cas de la part asiàtica de la ciutat del Bòsfor, ha comportat, forçosament, que el seu perfil de club burgès identificat amb les classes més benestants i europeïtzades de Turquia s’hagi anat desdibuixant amb el pas del temps.
Tot i això, el seu origen i la seva evolució inicial estan estretament associats al modern districte de Beyoğlu que, en temps de l’Imperi otomà, acollia les principals escoles que les comunitats estrangeres van construir a Istanbul i on van ser educades bona part de les futures elits turques. Un d’aquests centres educatius era l’institut Galatasaray, que devia el seu nom a la ciutadella que els genovesos havien construït molt a prop seu durant el període medieval i que havien batejat com a Galata.
Aquest institut, nascut al segle XV, va ser fundat de nou el 1868 amb el nom d’Institut Imperial Otomà de Galatasaray a iniciativa del sultà Abdülâziz que, després d’una visita a França, va quedar impressionat per la qualitat de l’ensenyament que s’hi impartia i va decidir inspirar-s’hi a l’hora de definir el model educatiu del renovat centre de secundària. Així, doncs, el Galatasaray impartia la seva docència majoritàriament en francès i tenia nombrosos professors d’origen europeu. Tot plegat, amb la finalitat d’instruir de la millor manera possible les elits de l’Imperi otomà que el freqüentaven.
D’acord amb el seu esperit modernitzador, el Galatasaray va ser un dels primers centres que va introduir l’esport, fonamentalment la gimnàstica, com una nova matèria que formava part del currículum escolar. Així mateix, el pati del centre va ser escenari, des de 1899, de la pràctica del futbol, un esport completament nou que tot just acabava d’introduir-se, de la mà dels britànics, a l’aleshores encara Imperi otomà.
El Galatasaray de la temporada 1908-09 amb Ali Sami Yen, el seu principal impulsor, al centre Foto: Wikimedia Commons
Diversos alumnes de l’institut, amb Ali Sami Yen al capdavant, van quedar fascinats per aquesta nova pràctica esportiva i, el 14 d’octubre de 1905, van decidir fundar el seu propi club de futbol. L’escenari de la creació d’aquesta nova entitat esportiva va ser del tot insòlit. Ali Sami Yen i els seus companys van crear el Galatasaray a les darreres fileres de l’aula del professor Mehmet Ata Bey, en plena classe de literatura. En concret, el club va néixer a l’aula 5B de literatura del prestigiós institut Galatasaray.
Una de les primeres discussions que els seus promotors van haver d’afrontar va ser la d’escollir denominació per al nou equip. Després de considerar la possibilitat de batejar-lo amb el nom llatí de Glòria o amb el francès d’Audàcia, l’apel·lació que es va imposar va ser la del mateix institut on havia estat creat. La raó era ben senzilla, durant els seus primers partits, el públic assistent es referia als seus integrants com els nois del Palau de Galata, els Galata Sarayi efendileri, una circumstància que va provocar que, finalment, fos aquesta la denominació adoptada per batejar l’equip.
Aquest nou Galatasaray, creat en plena classe de literatura d’un institut de secundària, va ser el primer club de futbol turc d’Istanbul. A la ciutat ja hi existien diversos equips però eren majoritàriament anglesos i grecs, dues comunitats molt presents a Istanbul en aquell inici del segle XX. El Galatasaray, doncs, tot i les seves arrels europees vinculades al centre educatiu que l’havia vist néixer, es va convertir en el primer equip turc a enfrontar-se a la resta de clubs de futbol existents a la ciutat del Bòsfor en la coneguda com a Lliga d’Istanbul.
Tot i la seva condició de primer club turc, i de vestir en el seu equipament inicial els colors de la bandera otomana, durant els primers temps de la seva existència el Galatasaray no va encarnar un rol nacionalista sinó més aviat tot el contrari. El caràcter europeu del seu centre educatiu d’origen, així com també de la barriada on aquest estava establert, van servir per identificar-lo com un club associat a la burgesia i a les elits d’un tarannà més aviat europeïtzant.
Porta d'entrada a l'institut Galatasaray recordant la seva primera data de fundació, el 1481 Foto: Galatasaray Lisesi
Tot el contrari que el seu principal rival, el Fenerbahçe, que va néixer el 1907 a la part asiàtica de la ciutat d’Istanbul impulsat per un grup de joves musulmans d’origen més aviat humil. Aquesta circumstància va propiciar que es cultivés una gran rivalitat entre ambdós que tenia dues clivelles molt marcades: una de caràcter nacional i l’altra de classe. Així, doncs, mentre el Galatasaray era un equip d’influències franceses i europees i implantat fonamentalment entre les classes altes de la ciutat; el Fenerbahçe era un equip nacionalista turc fortament arrelat entre les classes més populars del Bòsfor. De fet, amb l’esfondrament de l’Imperi otomà i el sorgiment de la República de Turquia, liderada per Kemal Atatürk, el Fenerbahçe va passar a ser considerat un club kemalista que reivindicava el nacionalisme turc que la figura d’Atatürk encarnava en contraposició a un Galatasaray que continuava estant molt definit per la seva influència europea.
Aquesta contraposició feia que, quan els dos principals clubs d’Istanbul s’enfrontaven, els afeccionats del Fenerbahçe arribessin a titllar el Galatasaray de “club traïdor a la nació” pels seus orígens europeus. Més enllà d’aquesta etiqueta, poc fonamentada, tot sigui dit, el Galatasaray va ser considerat durant molts anys el club dels rics d’Istanbul. Una entitat associada a la burgesia i a les classes dominants de la ciutat del Bòsfor, aquelles mateixes que havien estat educades a l’històric institut que li donava nom.
L'estadi del Galatasaray durant un derbi contra el seu principal rival ciutadà, el Fenerbahçe Foto: @vay_vayarkadas
Amb el pas del temps, aquesta identificació del club amb l’elit dominant turca ha anat perdent força i ha fet possible que el Galatasaray es converteixi en l’equip que més simpaties congrega arreu del país, molt igualat això sí, amb un Fenerbahçe amb qui antigament l’oposava una forta clivella social que feia dels del costat asiàtic del Bòsfor l’autèntic club del poble.
Convertit actualment en club interclassista, amb suports entre tots els estrats socials de l’actual Turquia, el Galatasaray conserva però la distinció de ser, segurament, l’únic club del món que pot presumir d’haver estat creat en una classe de literatura d’un dels més prestigiosos centres educatius del seu país.