08
de març
del
2022
Actualitzat
a les
14:53h
Si hi ha canvis en l'ordre del dia, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, es plantejarà assistir a la conferència de líders autonòmics prevista per aquest diumenge a l'illa canària de la Palma. Quins han de ser aquests canvis? Bàsicament, que la trobada serveixi per abordar les conseqüències de la guerra oberta a Ucraïna després de la invasió russa. "Si hi ha coneixement que la reunió serà útil i pràctica, que s'hi abordarà amb profunditat el conflicte a Ucraïna, si es té coneixement que s'ha d'abordar el tema dels refugiats i de les conseqüències a tots nivell, serà el moment de valorar si és convenient assistir-hi", ha indicat la portaveu de l'executiu, Patrícia Plaja.
La conferència de presidents s'havia de celebrar el divendres 25 de febrer, però l'esclat de la guerra a l'est d'Europa va obligar el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, a ajornar-la. Aragonès, en aquell moment, ja havia fet pública la seva voluntat de no assistir-hi per disconformitat amb l'ordre del dia, que no incloïa cap carpeta concreta. "No és un no pel no, és voluntat de no anar a reunions que no siguin útils o pràctiques. De moment no hi ha cap novetat", ha insistit Plaja.
Responent d'alguna manera a Aragonès, la ministra d'Administració Territorial i portaveu de l'executiu, Isabel Rodríguez, ha afirmat que l'executiu desitja que el president hi sigui present, tot assegurant que un dels punts a tractar és sobre la resposta que s'ha de donar, "en cogovernança" amb les comunitats autònomes, per canalitzar tota la solidaritat amb el poble ucraïnès. Ha manifestat que es posaran en contacte de nou amb la Generalitat per saber si Aragonès hi serà.
La decisió d'Aragonès de no anar per ara a la conferència de presidents autonòmics -finalment suspesa- es va sumar fa dues setmanes al fet que la relació amb Madrid estigui embarrancada. "Es va dir que el gruix d'aquesta taula havia de ser discreta i allunyada dels focus, de manera que no es faria retransmissió en directe ni en diferit de la feina entre governs. Això és el que s'està fent", va indicar fa dues setmanes Plaja. Sobre la data, va indicar que el Govern voldria que "ja s'hagués fet" o que es fes "tan aviat com sigui possible". "El que és important són els avenços. S'està treballant per una data que vagi bé a les dues parts", va ressaltar Plaja. Després de la reunió de la comissió bilateral del 18 de febrer a Palau, la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, va indicar que li "constava" que en qüestió de setmanes es fixaria data.
Des d'ERC admeten que les negociacions estan encallades, malgrat que el diàleg amb la Moncloa és fluid, i consideren que la divisió independentista no ajuda a l'hora de posicionar el conflicte amb Catalunya com una prioritat en l'agenda de Sánchez perquè debilita la posició de la part catalana. "Tenen l'oposició a dins", assenyalen sovint des de les files socialistes, que consideren que el Govern està "trencat". Això se suma als interessos electorals de Sánchez, que tot just acaba de deixar enrere unes eleccions a Castella i Lleó on el PSOE ha fet figa davant l'ascens de les dretes. La crisi oberta al PP, camí de resoldre's, va servir al líder socialista per agafar aire momentàniament.
Al mateix temps, però, els republicans mantenen que la taula continuarà sent la gran aposta estratègica perquè, subratllen, la resta d'actors independentistes tampoc tenen un pla alternatiu ni Sánchez una majoria al Congrés que no passi pels vots republicans. A més, sostenen que en tota negociació la part inicial és sempre la més costosa d'arrencar. "Més enllà de les crítiques, la realitat és que la nostra proposta és l'única", defensen des del quadre de comandament republicà, que consideren que l'episodi de la gestió de l'escó de Pau Juvillà que ha fet Laura Borràs al Parlament "deixa en evidència" el discurs públic sobre la confrontació de Junts.
Amb tot, els d'Oriol Junqueras fan mans i mànigues per forçar una data. La secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta, fa setmanes que avisa el govern de Sánchez que l'episodi de la reforma laboral va evidenciar que no disposa d'una altra aritmètica que no sigui la que inclou els 13 diputats republicans al Congrés. La llei d'habitatge, la de famílies, la derogació de la llei mordassa o la llei de memòria històrica són només alguns exemples de votacions que no podran prosperar sense el suport dels republicans. L'absència -per ara- a la conferència de presidents també s'emmarcava en aquesta voluntat de collar Sánchez per intentar desencallar la taula i insistir que la Generalitat vol ser tractada de tu a tu en una negociació bilateral amb l'Estat.
La conferència de presidents s'havia de celebrar el divendres 25 de febrer, però l'esclat de la guerra a l'est d'Europa va obligar el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, a ajornar-la. Aragonès, en aquell moment, ja havia fet pública la seva voluntat de no assistir-hi per disconformitat amb l'ordre del dia, que no incloïa cap carpeta concreta. "No és un no pel no, és voluntat de no anar a reunions que no siguin útils o pràctiques. De moment no hi ha cap novetat", ha insistit Plaja.
Responent d'alguna manera a Aragonès, la ministra d'Administració Territorial i portaveu de l'executiu, Isabel Rodríguez, ha afirmat que l'executiu desitja que el president hi sigui present, tot assegurant que un dels punts a tractar és sobre la resposta que s'ha de donar, "en cogovernança" amb les comunitats autònomes, per canalitzar tota la solidaritat amb el poble ucraïnès. Ha manifestat que es posaran en contacte de nou amb la Generalitat per saber si Aragonès hi serà.
La decisió d'Aragonès de no anar per ara a la conferència de presidents autonòmics -finalment suspesa- es va sumar fa dues setmanes al fet que la relació amb Madrid estigui embarrancada. "Es va dir que el gruix d'aquesta taula havia de ser discreta i allunyada dels focus, de manera que no es faria retransmissió en directe ni en diferit de la feina entre governs. Això és el que s'està fent", va indicar fa dues setmanes Plaja. Sobre la data, va indicar que el Govern voldria que "ja s'hagués fet" o que es fes "tan aviat com sigui possible". "El que és important són els avenços. S'està treballant per una data que vagi bé a les dues parts", va ressaltar Plaja. Després de la reunió de la comissió bilateral del 18 de febrer a Palau, la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, va indicar que li "constava" que en qüestió de setmanes es fixaria data.
Des d'ERC admeten que les negociacions estan encallades, malgrat que el diàleg amb la Moncloa és fluid, i consideren que la divisió independentista no ajuda a l'hora de posicionar el conflicte amb Catalunya com una prioritat en l'agenda de Sánchez perquè debilita la posició de la part catalana. "Tenen l'oposició a dins", assenyalen sovint des de les files socialistes, que consideren que el Govern està "trencat". Això se suma als interessos electorals de Sánchez, que tot just acaba de deixar enrere unes eleccions a Castella i Lleó on el PSOE ha fet figa davant l'ascens de les dretes. La crisi oberta al PP, camí de resoldre's, va servir al líder socialista per agafar aire momentàniament.
Al mateix temps, però, els republicans mantenen que la taula continuarà sent la gran aposta estratègica perquè, subratllen, la resta d'actors independentistes tampoc tenen un pla alternatiu ni Sánchez una majoria al Congrés que no passi pels vots republicans. A més, sostenen que en tota negociació la part inicial és sempre la més costosa d'arrencar. "Més enllà de les crítiques, la realitat és que la nostra proposta és l'única", defensen des del quadre de comandament republicà, que consideren que l'episodi de la gestió de l'escó de Pau Juvillà que ha fet Laura Borràs al Parlament "deixa en evidència" el discurs públic sobre la confrontació de Junts.
Amb tot, els d'Oriol Junqueras fan mans i mànigues per forçar una data. La secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta, fa setmanes que avisa el govern de Sánchez que l'episodi de la reforma laboral va evidenciar que no disposa d'una altra aritmètica que no sigui la que inclou els 13 diputats republicans al Congrés. La llei d'habitatge, la de famílies, la derogació de la llei mordassa o la llei de memòria històrica són només alguns exemples de votacions que no podran prosperar sense el suport dels republicans. L'absència -per ara- a la conferència de presidents també s'emmarcava en aquesta voluntat de collar Sánchez per intentar desencallar la taula i insistir que la Generalitat vol ser tractada de tu a tu en una negociació bilateral amb l'Estat.