09
de març
del
2022
El 12 de març, dissabte vinent, era el dia assenyalat en el calendari de Centrem per tal de celebrar el congrés constituent de la formació. Aspectes organitzatius vinculats a la posada en marxa de les noves sigles, segons diverses fonts consultades per NacióDigital, han obligat a posposar el coclave fundacional, que serà el 7 de maig. Les mateixes fonts insisteixen que elaborar les ponències està portant més temps del que es preveia. Coneixedors de la situació interna, a banda, posen l'accent en les dificultats operatives de posar d'acord tots els actors implicats -el PDECat, la Lliga, Lliures i Convergents- per justificar que la data s'hagi hagut de moure malgrat l'anunci que va fer Àngels Chacón, cara visible del projecte, en la presentació a Barcelona del gener.
També hi ha un element que influeix en la construcció de Centrem -amb vocació moderada, allunyada completament de la unilateralitat i partidària d'una agenda gradualista que defineixi el post-procés- que no es pot aïllar de l'equació. Es tracta de l'encaix de les noves sigles amb el PDECat, el partit amb més implantació de tots els que han fet el pas per convergir en el nou projecte. Dins del món municipal -els postconvergents encara apleguen més d'un centenar d'alcaldes- existeixen "dubtes" i "recels" sobre Centrem, i per ara els més destacats no se n'han fet militants. A la presentació de Barcelona hi va acudir l'alcalde de Castellví de Rosanes, Adrià Camino, però cap més de destacat. Sí que hi va ser Sergi Miquel, diputat del PDECat a Madrid. La qüestió municipal, segons fonts de la formació, "va a part".
Veus implicades en la construcció de l'espai assenyalen, en tot cas, que l'ajornament es deu a "tràmits burocràtics" que s'han allargat i a qüestions purament "logístiques". En els últims dies també ha proliferat una versió segons la qual la direcció del PDECat està posant "traves" de caire legal a la constitució administrativa de la nova formació, un escenari que des de les sigles postconvergents es nega. "El PDECat està compromès amb això", assenyala un dels dirigents consultats, que insisteix que no estan "bloquejant" res. En tot cas, la posició del partit, verbalitzada en més d'una ocasió pel seu secretari general adjunt, Marc Solsona, és que no es dissoldrà, sinó que mantindrà estructura pròpia. Un gest que, de portes endins, també s'interpreta com un "refugi" per la marca -ja separada de Junts- si l'operació de Centrem no acaba de desplegar. Al nou partit s'hi ha d'entrar de manera individual, no en bloc des de cada sigla.
El plantejament del congrés fundacional, a banda de la ponència organitzativa i de la política -en fase de redacció i que s'enviaran als inscrits en els propers dies-, és el de triar una direcció. Al capdavant s'hi situarà Chacón, exsecretària general del PDECat i candidata del partit a les eleccions catalanes de fa un any, en les quals es van quedar sense representació parlamentària. "Toca treballar molt", sostenen des de Centrem. Al llarg d'aquesta setmana o la vinent també s'informarà els inscrits sobre el canvi de data del conclave constituent, que també s'explica perquè tot just ara han acabat les presentacions territorials que s'han fet arreu del país amb Chacón al capdavant.
La intenció de Centrem és estrenar-se a les urnes en les properes municipals, previstes pel maig del 2023. La idea és bastir una candidatura amb projecció a Barcelona, per la qual cosa Chacón es va posar en contacte amb Sandro Rosell, expresident del Barça, a qui va sondejar per ser candidat. Rosell, que porta setmanes encarregant enquestes, apareix ara més inclinat per l'opció de presentar una plataforma en solitari, al marge de qualsevol sigla. Un altre dels noms que apareixen en l'horitzó de Centrem és el de Santi Vila, conseller en les etapes d'Artur Mas i de Carles Puigdemont, que ja ha mostrat la seva predisposició a "ajudar" de cara a les properes municipals.
També hi ha un element que influeix en la construcció de Centrem -amb vocació moderada, allunyada completament de la unilateralitat i partidària d'una agenda gradualista que defineixi el post-procés- que no es pot aïllar de l'equació. Es tracta de l'encaix de les noves sigles amb el PDECat, el partit amb més implantació de tots els que han fet el pas per convergir en el nou projecte. Dins del món municipal -els postconvergents encara apleguen més d'un centenar d'alcaldes- existeixen "dubtes" i "recels" sobre Centrem, i per ara els més destacats no se n'han fet militants. A la presentació de Barcelona hi va acudir l'alcalde de Castellví de Rosanes, Adrià Camino, però cap més de destacat. Sí que hi va ser Sergi Miquel, diputat del PDECat a Madrid. La qüestió municipal, segons fonts de la formació, "va a part".
Veus implicades en la construcció de l'espai assenyalen, en tot cas, que l'ajornament es deu a "tràmits burocràtics" que s'han allargat i a qüestions purament "logístiques". En els últims dies també ha proliferat una versió segons la qual la direcció del PDECat està posant "traves" de caire legal a la constitució administrativa de la nova formació, un escenari que des de les sigles postconvergents es nega. "El PDECat està compromès amb això", assenyala un dels dirigents consultats, que insisteix que no estan "bloquejant" res. En tot cas, la posició del partit, verbalitzada en més d'una ocasió pel seu secretari general adjunt, Marc Solsona, és que no es dissoldrà, sinó que mantindrà estructura pròpia. Un gest que, de portes endins, també s'interpreta com un "refugi" per la marca -ja separada de Junts- si l'operació de Centrem no acaba de desplegar. Al nou partit s'hi ha d'entrar de manera individual, no en bloc des de cada sigla.
El plantejament del congrés fundacional, a banda de la ponència organitzativa i de la política -en fase de redacció i que s'enviaran als inscrits en els propers dies-, és el de triar una direcció. Al capdavant s'hi situarà Chacón, exsecretària general del PDECat i candidata del partit a les eleccions catalanes de fa un any, en les quals es van quedar sense representació parlamentària. "Toca treballar molt", sostenen des de Centrem. Al llarg d'aquesta setmana o la vinent també s'informarà els inscrits sobre el canvi de data del conclave constituent, que també s'explica perquè tot just ara han acabat les presentacions territorials que s'han fet arreu del país amb Chacón al capdavant.
La intenció de Centrem és estrenar-se a les urnes en les properes municipals, previstes pel maig del 2023. La idea és bastir una candidatura amb projecció a Barcelona, per la qual cosa Chacón es va posar en contacte amb Sandro Rosell, expresident del Barça, a qui va sondejar per ser candidat. Rosell, que porta setmanes encarregant enquestes, apareix ara més inclinat per l'opció de presentar una plataforma en solitari, al marge de qualsevol sigla. Un altre dels noms que apareixen en l'horitzó de Centrem és el de Santi Vila, conseller en les etapes d'Artur Mas i de Carles Puigdemont, que ja ha mostrat la seva predisposició a "ajudar" de cara a les properes municipals.