Del 8 de març del 2021 recordo sobretot dues coses. La primera, ballar amb les amigues durant la manifestació del vespre de manera totalment catàrtica, en una època on la restauració i l’oci nocturn estaven tancats. I la segona, una cadena integrada pels sostenidors de les veïnes de Gràcia que anava d’un extrem a un altre de la Plaça del Sol. De totes les mides i tots els colors.
Vaig trigar poc a descobrir que l’autora d’allò era l’Anna Roura, creativa multidisciplinar i una de les primeres persones amb qui vaig treballar quan tot just m’incorporava al món laboral. La idea de la cadena de sostenidors era trobar una excusa per conèixer a les dones que viuen al seu voltant i, del poder d'aquest fet, crear-ne una metàfora visual. La cadena començava al balcó de casa l’Anna i creuava tota la plaça. De totes les accions que es van dur a terme el 8M de l’any passat a Barcelona, aquesta em va cridar especialment l’atenció.
Enguany, l’Anna hi ha tornat. Sota el nom de Can Totes, ha dut a terme una instal·lació que reivindica la necessitat de feminitzar els carrers de Barcelona tenint en compte que, actualment, només el 10% de l'espai públic porta nom de dona. Que dit així sona d’una manera, però, com tot, si t’ho mires des d’un altre punt de vista, la perspectiva canvia: el 90% dels carrers que trepitgem quan ens movem per aquesta ciutat nostra ho fem a través de llegats masculins. Això, que pot semblar una anècdota, és important perquè vol dir que ara mateix tal com tenim configurat el mapa urbà, passejar o circular per Barcelona et recorda constantment com una gota malaia que qui ha fet coses importants han estat els homes. El conqueridor, el poeta, l’arquitecte, el metge.
La idea de l’Anna aquest any ha estat abraçar la Plaça del Sol amb tot de rètols de noms de dones i persones de gèneres dissident que es mereixerien tenir un carrer, o una avinguda o plaça dedicada a la nostra ciutat. Aquesta crida la va començar a fer pel barri –juntament amb les veïnes–, i també intentant posar-se en contacte amb persones vinculades amb el món de la cultura, l'activisme, pensament, etc.
A mi em va escriure per demanar-me un nom de dona que cregués que cal reivindicar i homenatjar amb un carrer a la ciutat. Només em va demanar dos requisits: han d'haver passat 5 anys, com a mínim, de la seva mort i que encara cap lloc de Catalunya li hagi dedicat un espai. Vaig haver de donar-hi unes quantes voltes fins que vaig veure que Carme Martí no té cap espai dedicat al país. Va ser una modista de Sant Quirze de Besora que va revolucionar el món de la moda inventant el que va patentar com "Sistema Martí", que bàsicament és el model de patronatge que tenim avui en dia. És a dir, que d'un mateix patró en puguem treure diferents talles.
D’entre tots els noms que podria haver escollit, el de Carme Martí em feia especial il·lusió perquè si penso en les dones que han estat importants a la meva vida, les de la branca materna, totes elles han dut didal o han tingut una agulla entre mans en algun moment. El de Carme Martí és un nom poc reivindicat, però que és de casa nostra i que totes, d'alguna manera, en recollim els seus esforços cada cop que ens comprem una peça de roba de la nostra talla. Hi han participat més persones com ara la Núria Moliner (que reivindica l’Eileen Gray), la Brigitte Vasallo (que reclama un espai per Helena Lumbreras) o la Maria Climent (que ha pensat en la Tatiana Sisquella).
Aquests són només alguns noms, però n’hi ha (i en pot haver) molts més. La gràcia és que tothom que ho vulgui pugui proposar noms de dona o de persones de gènere dissident per a actualitzar el nomenclàtor de Barcelona. Això no només serà una acció performativa que el 8 de març ocupa la Plaça del Sol, sinó que, aprofitant que l’Ajuntament de Barcelona està obert a propostes en aquest sentit, es faran arribar tots aquests noms i amb una mica de sort, podrem començar a transitar per carrers, places, avingudes i passatges amb nom de dones que han fet història.