08
de març
del
2022
Actualitzat
a les
10:16h
El 2019, el 27,2% del cens de conductors d'autobús de l'Estat eren dones, segons dades de la Direcció General de Trànsit (DGT). És a dir, una mica més d'11.000. Una xifra que s'ha incrementat en els últims deu anys i que l'ha situat, el 2020, com el país de la Unió Europea (UE) amb la mitjana més altade conductores -un 18%, per sobre del 16% de la UE-, d'acord amb les dades de la Unió Internacional de Transport per Carretera (IRU, per les seves sigles en anglès).
Una progressió similar s'ha viscut a Sabadell, on fins a l'any 2000 hi havia dues conductores, una que es va incorporar el 1995 i Marta Garza (Badalona, 1976) el 2000, quan a la cooperativa que gestiona la xarxa d'autobusos urbans, Transport Urbans de Sabadell (TUS), hi havia cinc dones a la plantilla. Ana Romero (Sabadell, 1977) ho va fer el 2003 i són les més "veteranes". Elles són el testimoni d'aquesta evolució, perquè actualment ja n'hi ha 14 al volant d'aquests vehicles. Repassen aquestes dues dècades conversant amb NacióSabadell:
- Com és posar-se al volant d'un autobús a principis dels 2000?
- Marta Garza: La meva mare té una fotografia d'aquell dia i diu que tenia la cara blanca . És una barreja de molta il·lusió, perquè és una cosa que t'agrada molt i finalment es materialitza, i també de respecte, perquè és estar a càrrec d'una responsabilitat molt gran. Els primers dies són complicats. S'ajunten moltes coses.
- Ana Romero: Igual que impressiona des de fora, també ho fa des de dins... I la sensació quan comença a pujar gent, estava tan nerviosa que no sabia on deixava els diners que em donaven els passatgers per pagar el bitllet.
- I al principi, quines eren les seves tasques?
- Marta Garza: Fèiem reforç, no teníem línies assignades. Curiosament, una que ja no existeix, la 21, que portava estudiants a la Mancomunitat, a Castellarnau.
- I quan es preparaven, en les formacions, hi havia molta presència femenina?
- Marta Garza: La veritat que no i, de fet, quan vaig entrar, que era la segona conductora, ja hi havia una altra i no n'havia tingut. Ara sí que ja n'hi han quan anem a fer formacions en diverses temàtiques.
- I els passatgers: com eren als 2000 i en l'actualitat?
- Ana Romero: Això ha canviat, i molt! Abans hi havia més educació, tinc la sensació que ens tenien més respecte i actualment, això no és tan predominant.
.jpg)
- I el fet d'una dona al volant, com ho percebíeu i ho percebeu ara?
- Marta Garza: També ha canviat, ara està molt més acceptat, però al principi no tant, especialment la gent gran. N'he tingut que en veurem al volant s'han queda't a la parada . I pensava: “Doncs, et tocarà esperar mitja hora i, a mi, em pagaran igual, pugis o no”.
- Ana Romero: Recordo una situació similar, a la Creu Alta. Però, en aquest cas, la persona va aixecar el braç per demanar que m'aturés i quan em va veure va fer que no amb el cap i em va preguntar: “Darrere vindrà un altre i serà un noi, oi?”. Molt descarat!
- I com s'ha de respondre o actuar davant d'aquestes situacions?
- Marta Garza: En el fons, em fa llàstima, perquè és un tema de mentalitat. I, sincerament, no crec que ho facin per maldat, és un tema d'educació i de persones que s'han quedat enrere en el temps.
- Ana Romero: De la mateixa manera que hi ha aquestes vivències, també n'hi ha del tot oposades: persones, molts homes, que et feliciten per com condueixes i la manera de fer els trajectes. També cal mencionar-ho. De fet, hem passat del no em vull pujar amb una conductora a vaig més segur amb elles. És curiós. El que dèiem abans en, segons quines coses, hi ha hagut canvis radicals.
- Marta Garza: Sí, de fet, l'altre dia, un usuari, que era camioner professional quan treballava i que amb el tema Covid feia molt que no veia, em va comentar: “Quina alegria veure't, encara segueixes sent una de les millors conductores de la ciutat”.
- I l'arribada de la tecnologia, com els ha influït en la conducció?
- Marta Garza: Vaig començar amb un Pegaso amb els seients, per als passatgers, de fusta, i també el terra. Faig la broma que amb els busos d'abans havies de menjar espinacs... Ara es condueixen més bé, fas maniobres més complicades, i més destacables, amb l'autobús que amb el teu vehicle i que em surten millor que, potser, estacionant el meu cotxe en un pàrquing.
- Ana Romero: Abans no hi havia climatització, ni direcció assistida i els busos anaven amb canvi de marxes... Eren uns altres temps de conducció. Per això, de vegades, passes per unes zones on sembla impossible que encaixi l'autobús i ho fa! En canvi, amb un turisme no ho fas . I els cotxets dels bebès! Abans, hi havia una barra al mig i entre els passatgers l'alçaven perquè pogués entrar. Tot ha canviat cap a bé.
.jpg)
- I la ciutat ha millorat? Està adaptada per a la conducció d'autobusos?
- Ana Romero: Les plataformes a les parades han suposat un avenç, han anat molt bé, perquè permet situar el vehicle a la mateixa alçada. Abans, t'havies de quedar a mitges i entorpies la circulació. També per a l'entrada i sortida d'usuaris. I aprofito per demanar, si a les parades col·loquessin un cediu el pas per a la resta de vehicles, seria fantàstic.
-Com és la relació amb la resta de conductors que es troben en el seu dia a dia?
- Ana Romero: [Sospiren les dues] Fins i tot, quan et deixen passar no t'ho creus i, en agraïment, treus el braç per la finestra i perquè no puc, si no faria l'onada . Entenc les presses d'avui en dia, però cal una mica més de respecte en general, perquè ho notes quan portes algú darrere o, fins i tot, quan t'atures en un pas de vianants. Fins i tot, hem salvat vides, perquè amb parades a tocar d'aquests passos, hem avisat als altres vehicles que creuava una persona el carrer.
- I les parades intermèdies, els hi han demanat ens aquests més de dos anys en marxa?
- Ana Romero i Marta Garza: Sí, i tant! Últimament menys, però. Tot i que no hem vist cap situació estranya, més aviat perquè hi ha zones fosques depenent de l’hora del matí o la nit.
- I com han viscut l'esclat de la Covid?
- Marta Garza: Molt impressionant! Circular sense veure ningú. Em va generar una mica d'ansietat. Recordo que anava per la carretera de Terrassa i no hi havia res, algun control policial. Semblava una pel·lícula apocalíptica. També té la part bona, perquè la gent t'aplaudia quan circulaves, especialment al final dels recorreguts. Molt emocionant!
- No deurien transportar gaires usuaris.
- Ana Romero: Molt poca gent, i amb por! I ho notaves amb la mirada. Això era al principi, i després ja hi havia la típica persona que pujava per anar a comprar el pa, per dir-te alguna cosa, del Centre a Ca n’Oriac i a la inversa. De fet, van arribar a pujar agents de la Policia Municipal de Sabadell per fer baixar algun passatger, perquè marxava més enllà del seu voltant, cosa que per aquella època no es podia fer.
.jpg)
- I com veuen a les actuals conductores i les que es preparen per ser-ho?
- Marta Garza: Les veus amb il·lusió i m'agrada. Em recorda una mica a la meva època, quan vaig entrar. I totes gaudeixen d'aquestes millores de les quals nosaltres no disposàvem...
- Ana Romero: ... Sí, com els uniformes! Eren tallats per a perfil masculí i transparentaven, se't veia tot. Sortosament, ha canviat. Mica en mica, s'han aconseguit millores. També, el tema dels banys que, després del coronavirus encara els valoro més, perquè a segons quins establiments no et deixaven entrar. Són molt nets, fan bona olor i estan molt bé. Mira! Això és un gran avenç, perquè és molt angoixant conduir amb ganes d'anar al bany, et tenses.
- Marta Garza: De fet, abans de treballar em miro el recorregut i veig on podré anar-hi, per tenir-ho en compte. De totes maneres, vaig arribar aturar la circulació per haver d'anar al bany. Va ser al carrer Bonaigua, ja fa molts anys, però és que no podia més.
Una progressió similar s'ha viscut a Sabadell, on fins a l'any 2000 hi havia dues conductores, una que es va incorporar el 1995 i Marta Garza (Badalona, 1976) el 2000, quan a la cooperativa que gestiona la xarxa d'autobusos urbans, Transport Urbans de Sabadell (TUS), hi havia cinc dones a la plantilla. Ana Romero (Sabadell, 1977) ho va fer el 2003 i són les més "veteranes". Elles són el testimoni d'aquesta evolució, perquè actualment ja n'hi ha 14 al volant d'aquests vehicles. Repassen aquestes dues dècades conversant amb NacióSabadell:
- Com és posar-se al volant d'un autobús a principis dels 2000?
- Marta Garza: La meva mare té una fotografia d'aquell dia i diu que tenia la cara blanca . És una barreja de molta il·lusió, perquè és una cosa que t'agrada molt i finalment es materialitza, i també de respecte, perquè és estar a càrrec d'una responsabilitat molt gran. Els primers dies són complicats. S'ajunten moltes coses.
- Ana Romero: Igual que impressiona des de fora, també ho fa des de dins... I la sensació quan comença a pujar gent, estava tan nerviosa que no sabia on deixava els diners que em donaven els passatgers per pagar el bitllet.
- I al principi, quines eren les seves tasques?
- Marta Garza: Fèiem reforç, no teníem línies assignades. Curiosament, una que ja no existeix, la 21, que portava estudiants a la Mancomunitat, a Castellarnau.
"Una persona va demanar que s'aturés l'autobús i en veure'm, va preguntar: "Darrere vindrà un altre i serà un noi, oi?""
- I quan es preparaven, en les formacions, hi havia molta presència femenina?
- Marta Garza: La veritat que no i, de fet, quan vaig entrar, que era la segona conductora, ja hi havia una altra i no n'havia tingut. Ara sí que ja n'hi han quan anem a fer formacions en diverses temàtiques.
- I els passatgers: com eren als 2000 i en l'actualitat?
- Ana Romero: Això ha canviat, i molt! Abans hi havia més educació, tinc la sensació que ens tenien més respecte i actualment, això no és tan predominant.
Les dues conductores a les cotxeres de la TUS. Foto: Albert Hernàndez
- I el fet d'una dona al volant, com ho percebíeu i ho percebeu ara?
- Marta Garza: També ha canviat, ara està molt més acceptat, però al principi no tant, especialment la gent gran. N'he tingut que en veurem al volant s'han queda't a la parada . I pensava: “Doncs, et tocarà esperar mitja hora i, a mi, em pagaran igual, pugis o no”.
- Ana Romero: Recordo una situació similar, a la Creu Alta. Però, en aquest cas, la persona va aixecar el braç per demanar que m'aturés i quan em va veure va fer que no amb el cap i em va preguntar: “Darrere vindrà un altre i serà un noi, oi?”. Molt descarat!
"També, cal mencionar que hem passat del no em vull pujar amb una conductora a vaig més segur amb elles"
- I com s'ha de respondre o actuar davant d'aquestes situacions?
- Marta Garza: En el fons, em fa llàstima, perquè és un tema de mentalitat. I, sincerament, no crec que ho facin per maldat, és un tema d'educació i de persones que s'han quedat enrere en el temps.
- Ana Romero: De la mateixa manera que hi ha aquestes vivències, també n'hi ha del tot oposades: persones, molts homes, que et feliciten per com condueixes i la manera de fer els trajectes. També cal mencionar-ho. De fet, hem passat del no em vull pujar amb una conductora a vaig més segur amb elles. És curiós. El que dèiem abans en, segons quines coses, hi ha hagut canvis radicals.
- Marta Garza: Sí, de fet, l'altre dia, un usuari, que era camioner professional quan treballava i que amb el tema Covid feia molt que no veia, em va comentar: “Quina alegria veure't, encara segueixes sent una de les millors conductores de la ciutat”.
- I l'arribada de la tecnologia, com els ha influït en la conducció?
- Marta Garza: Vaig començar amb un Pegaso amb els seients, per als passatgers, de fusta, i també el terra. Faig la broma que amb els busos d'abans havies de menjar espinacs... Ara es condueixen més bé, fas maniobres més complicades, i més destacables, amb l'autobús que amb el teu vehicle i que em surten millor que, potser, estacionant el meu cotxe en un pàrquing.
- Ana Romero: Abans no hi havia climatització, ni direcció assistida i els busos anaven amb canvi de marxes... Eren uns altres temps de conducció. Per això, de vegades, passes per unes zones on sembla impossible que encaixi l'autobús i ho fa! En canvi, amb un turisme no ho fas . I els cotxets dels bebès! Abans, hi havia una barra al mig i entre els passatgers l'alçaven perquè pogués entrar. Tot ha canviat cap a bé.
Marta Garza al volant d'un dels nous vehicles. Foto: Albert Hernàndez
- I la ciutat ha millorat? Està adaptada per a la conducció d'autobusos?
- Ana Romero: Les plataformes a les parades han suposat un avenç, han anat molt bé, perquè permet situar el vehicle a la mateixa alçada. Abans, t'havies de quedar a mitges i entorpies la circulació. També per a l'entrada i sortida d'usuaris. I aprofito per demanar, si a les parades col·loquessin un cediu el pas per a la resta de vehicles, seria fantàstic.
-Com és la relació amb la resta de conductors que es troben en el seu dia a dia?
- Ana Romero: [Sospiren les dues] Fins i tot, quan et deixen passar no t'ho creus i, en agraïment, treus el braç per la finestra i perquè no puc, si no faria l'onada . Entenc les presses d'avui en dia, però cal una mica més de respecte en general, perquè ho notes quan portes algú darrere o, fins i tot, quan t'atures en un pas de vianants. Fins i tot, hem salvat vides, perquè amb parades a tocar d'aquests passos, hem avisat als altres vehicles que creuava una persona el carrer.
- I les parades intermèdies, els hi han demanat ens aquests més de dos anys en marxa?
- Ana Romero i Marta Garza: Sí, i tant! Últimament menys, però. Tot i que no hem vist cap situació estranya, més aviat perquè hi ha zones fosques depenent de l’hora del matí o la nit.
"Els primers mesos de la Covid també va tenir la part bona, perquè la gent t'aplaudia quan circulaves"
- I com han viscut l'esclat de la Covid?
- Marta Garza: Molt impressionant! Circular sense veure ningú. Em va generar una mica d'ansietat. Recordo que anava per la carretera de Terrassa i no hi havia res, algun control policial. Semblava una pel·lícula apocalíptica. També té la part bona, perquè la gent t'aplaudia quan circulaves, especialment al final dels recorreguts. Molt emocionant!
- No deurien transportar gaires usuaris.
- Ana Romero: Molt poca gent, i amb por! I ho notaves amb la mirada. Això era al principi, i després ja hi havia la típica persona que pujava per anar a comprar el pa, per dir-te alguna cosa, del Centre a Ca n’Oriac i a la inversa. De fet, van arribar a pujar agents de la Policia Municipal de Sabadell per fer baixar algun passatger, perquè marxava més enllà del seu voltant, cosa que per aquella època no es podia fer.
Són de les primers conductores de la TUS. Foto: Albert Hernàndez
- I com veuen a les actuals conductores i les que es preparen per ser-ho?
- Marta Garza: Les veus amb il·lusió i m'agrada. Em recorda una mica a la meva època, quan vaig entrar. I totes gaudeixen d'aquestes millores de les quals nosaltres no disposàvem...
- Ana Romero: ... Sí, com els uniformes! Eren tallats per a perfil masculí i transparentaven, se't veia tot. Sortosament, ha canviat. Mica en mica, s'han aconseguit millores. També, el tema dels banys que, després del coronavirus encara els valoro més, perquè a segons quins establiments no et deixaven entrar. Són molt nets, fan bona olor i estan molt bé. Mira! Això és un gran avenç, perquè és molt angoixant conduir amb ganes d'anar al bany, et tenses.
- Marta Garza: De fet, abans de treballar em miro el recorregut i veig on podré anar-hi, per tenir-ho en compte. De totes maneres, vaig arribar aturar la circulació per haver d'anar al bany. Va ser al carrer Bonaigua, ja fa molts anys, però és que no podia més.