La incògnita del Consell per la República

Rep el butlletí cada matí al teu correu

Demà es reuneix l'Assemblea de Representants del Consell per la República. El 31 d'octubre de l'any passat, uns 20.000 membres dels més de 100.000 que té l'associació van escollir aquest organisme que, al ritme previst, ha fet els passos per instituir per complet l'ens que, a més de representar l'exili, vol ser clau per intentar implementar el mandat de l'1-O i definir l'estratègia independentista. El d'aquest dissabte és un acte important perquè se n'escull el president. Fins ara ho ha estat Carles Puigdemont i avui ell i Joan Ramon Gomà han presentat els avals per disputar-se la presidència.

A hores d'ara ningú no dubta que líder de l'exili serà escollit per aquest càrrec. Ell va defensar, a més, que aquest fos compatible amb la direcció d'un partit, en el seu cas Junts. Puigdemont continuarà sent el president del partit com a mínim fins al congrés, que s'hauria de celebrar al juliol si es compleix el que assenyalen els estatuts. Després és possible que se n'aparti per centrar-se en el Consell i donar-li la pàtina de transversalitat que li demanen els que encara no hi estan del tot implicats. Seria, entenen, la forma més efectiva de treure tot el suc polític a la figura del president deposat pel 155 i que lliura la batalla jurídica amb l'Estat a Europa.

El dubte rau, però, en quin rol tindrà, a partir d'ara, el Consell. L'organisme va estar al focus de les negociacions de govern entre ERC, Junts i la CUP. Havia de ser el marc on, sense la tutela de Puigdemont o d'algun altre líder, residís un nou estat major del procés. Però uns i altres no han estat capaços ni de redefinir les funcions del Consell ni tan sols d'acordar una estratègia mínimament consensuada.

Els desencontres entorn la taula de diàleg o com donar resposta a inhabilitacions com la de Pau Juvillà han posat de manifest fins a quin punt és inexistent la unitat estratègica de les forces independentistes. Fins ara no han estat capaces de traslladar el 52% de vots de fa un any a la seva acció política. És una de les causes que, per exemple, explica el relleu de Jordi Cuixart a Òmnium, que s'ha volgut projectar com un revulsiu.

El Consell corre perill de ser també víctima d'aquesta situació per més que es presenti com un organisme que pretén alçar la mirada. ERC se n'ha despenjat -tot i que encara no formalment-, i la CUP mai ha volgut implicar-s'hi. Junts s'hi ha posat a fons, com també els petits partits que li fan costat electoralment i Poble Lliure, una facció de la CUP cada cop més despenjada de l'oficialitat anticapitalista. Sense un marc unitari de l'independentisme que valori tots els lideratges i intenti harmonitzar totes les estratègies, el Consell pot acabar reduït a espai d'agitació de Junts, tercera força política a les eleccions del 14-F. Estaria lluny d'aquell 52% que espera a ser activat i que necessita caixes de ressonància també a l'exterior.   
 

---

Avui no et perdis

»Reportatge: Els que mai fallen; per Sergi Cámara des de la frontera d'Ucraïna.

» Ucraïna i Rússia acorden un alto el foc temporal per evacuar civils; per Jordi Velert i Lluís Girona. 

» Del KGB i amb un mal anglès: així recorden Putin al Cercle d'Economia; per Pep Martí.

» Fil directe: «El setè de cavalleria»; per Oriol March.

» Juvillà porta al TC l'ordre administrativa que el va deixar sense escó; per Bernat Surroca.

» Crònica: «El poder i la glòria no sempre van de la mà»: així són ara les elits catalanes; per Oriol March.

» Sectors de Junts pressionen per vetar Enric Hernández al capdavant de la xarxa de mitjans audiovisuals locals; per Oriol March.

» Ciència en societat: El canvi climàtic amenaça el benestar humà; per Cristina Junyent.

» Rumbes i flors: «You snooze, you lose»; per Paula Carreras.

 ​