04
de març
del
2022
Avui Vladímir Putin és el president de Rússia, un dels líders més poderosos del món i, en aquests moments, el primer maldecap d'Occident des que va ordenar la invasió d'un país sobirà com Ucraïna. Fa vuit dies que ha començat una guerra despietada i les bombes russes retronen sobre el poble ucraïnès. Però hi va haver un temps en què Putin era un funcionari obedient i discret, que portava les maletes de l'alcalde de Sant Petersburg, Anatoli Sobtxak. En una visita a Barcelona d'inicis del 1992, Sobtchak va mantenir contactes amb l'Ajuntament i amb sectors econòmics, i va ser convidat pel Cercle d'Economia a fer una conferència. Putin anava amb ell.
Al Cercle van trigar anys a saber exactament qui era. L'entitat era presidida per Carles Tusquets i aleshores tenia la seva seu al carrer de Tuset. Sobtxac era un polític a l'alça a Rússia, que sortia del procés de desmembrament de l'URSS. Putin era l'home que acompanyava l'alcalde, sempre amb una maleta. En un moment donat, mentre el polític rus conversava amb membres de l'entitat, Putin va seure a la secretaria, silenciós.
Al llarg de la trobada amb l'entitat econòmica, va adoptar el paper d'un segon obedient. La seva comunicació amb ell no va poder ser molt fluïda perquè tenia un mal anglès. El 1992, Putin era el responsable del comitè de Relacions Exteriors de l'Ajuntament de Sant Petersburg i vicealcalde.
S'expressava perfectament amb alemany, això sí, perquè havia estat destinat a Berlín quan encara existia la República Democràtica Alemanya i es trobava dins de l'àrea d'influència soviètica. Una de les coses que va dir Putin a la gent del Cercle és que era el primer cop que trepitjava Catalunya i l'estat espanyol, i en els seus interlocutors va quedar l'ombra de si era una mentida.
Dues coses van treure en clar els seus interlocutors sobre Putin: el seu mal anglès i la seva pertinença al KGB. Ningú dubtava que en el desplaçament a l'exterior d'un dels polítics russos amb més futur no hi anés acompanyat d'algun membre dels serveis d'informació. La imatge inquietant de Putin, a més, alimentava la percepció.
Sobtxac va sopar amb la junta del Cercle. La foto del sopar mostra un Putin en una posició gens habitual amb ulls d'ara. L'avui totpoderós líder rus no és a la taula principal i ha d'acceptar un seient en una altra. A prop, això sí, de qui era el seu cap. Uns anys després, la carrera de Sobtxac va anar pel penya-segat i la de Putin va agafar un altre camí. Entre aquesta fotografia i la seva arribada al cim del Kremlin només hi van anar set anys. Però hi va haver un temps en què Putin no estava al cap de taula.
Al Cercle van trigar anys a saber exactament qui era. L'entitat era presidida per Carles Tusquets i aleshores tenia la seva seu al carrer de Tuset. Sobtxac era un polític a l'alça a Rússia, que sortia del procés de desmembrament de l'URSS. Putin era l'home que acompanyava l'alcalde, sempre amb una maleta. En un moment donat, mentre el polític rus conversava amb membres de l'entitat, Putin va seure a la secretaria, silenciós.
Al llarg de la trobada amb l'entitat econòmica, va adoptar el paper d'un segon obedient. La seva comunicació amb ell no va poder ser molt fluïda perquè tenia un mal anglès. El 1992, Putin era el responsable del comitè de Relacions Exteriors de l'Ajuntament de Sant Petersburg i vicealcalde.
S'expressava perfectament amb alemany, això sí, perquè havia estat destinat a Berlín quan encara existia la República Democràtica Alemanya i es trobava dins de l'àrea d'influència soviètica. Una de les coses que va dir Putin a la gent del Cercle és que era el primer cop que trepitjava Catalunya i l'estat espanyol, i en els seus interlocutors va quedar l'ombra de si era una mentida.
Dues coses van treure en clar els seus interlocutors sobre Putin: el seu mal anglès i la seva pertinença al KGB. Ningú dubtava que en el desplaçament a l'exterior d'un dels polítics russos amb més futur no hi anés acompanyat d'algun membre dels serveis d'informació. La imatge inquietant de Putin, a més, alimentava la percepció.
Sobtxac va sopar amb la junta del Cercle. La foto del sopar mostra un Putin en una posició gens habitual amb ulls d'ara. L'avui totpoderós líder rus no és a la taula principal i ha d'acceptar un seient en una altra. A prop, això sí, de qui era el seu cap. Uns anys després, la carrera de Sobtxac va anar pel penya-segat i la de Putin va agafar un altre camí. Entre aquesta fotografia i la seva arribada al cim del Kremlin només hi van anar set anys. Però hi va haver un temps en què Putin no estava al cap de taula.