Els que mai fallen

Una de les conseqüències inevitables de qualsevol conflicte bèl·lic és la crisi de refugiats. Aquests últims dies es compten en milers els residents a Ucraïna que han decidit abandonar el país després de la invasió russa. Un drama que NacióDigital vol explicar des del punt de vista més humà a través de les imatges i històries que està recollint el fotoperiodista Sergi Cámara des de la frontera amb Polònia.

Després de parlar sobre alguns dels testimonis que arribaven des d'Ucraïna, en aquesta ocasió posem el focus en el poble polonès, que des de l'esclat de la guerra ha donat una lliçó de solidaritat amb els seus veïns que fugen de la guerra. Petits detalls que poden ajudar molt en unes circumstàncies tan complicades.

Des de targetes de telèfon gratuïtes un cop arriben a l'estació de Przemyśl, fins a menjar, utensilis d'higiene i d'ús personal, tot improvisat però a la vegada ben previst i organitzat perquè, en la mesura més gran possible, a ningú li falti de res. També moltes persones, de forma voluntària, estan cuinant menjar a casa seva i el porten a l'estació per a les persones refugiades.
 
A Przemyśl, on hi ha una de les estacions de trens més properes a Ucraïna, no paren d'arribar furgonetes amb material de primera necessitat. Centenars de voluntaris ho fan possible, també amb la col·laboració de la policia i de l'exèrcit polonesos. Fan labors simples, però tan necessàries, com ajudar a pujar i baixar maletes de les andanes, a unes persones -la majoria dones i especialment mares, amb menor força física- que han recorregut milers de quilòmetres per a poder escapar del país en guerra.
  
Enmig del drama també hi ha escenes d'alegria. Molts dels refugiats, a banda de dones, també són nens i nenes que han hagut de deixar al pare a la seva sort, davant la prohibició del govern ucraïnès de què els homes d'entre 18 i 60 anys abandonin el país. Els agents de la policia polonesa proporcionen a aquests infants entreteniments com xocolatines o ossos de peluix. Juguen i per un moment s'obliden del patiment que han viscut i que encara viuen.

Agressions d'ultradreta
Per mala fortuna, però, la solidaritat del poble polonès s'ha vist tacada per certs sectors -molt reduïts- de la ultradreta del país, que ha volgut discriminar els refugiats d'Ucraïna que no són de nacionalitat ucraïnesa. Durant els últims dies, s'han produït algunes escenes de tensió que han derivat en actuacions policials.

I és que aquest mateix dijous, la policia polonesa va haver d'actuar amb persecucions i detencions en la manifestació d'un grup d'ultradreta que es va concentrar davant l'estació de trens de Przemyśl. La consigna era clara: contra l'arribada a Polònia de persones no originàries d'Ucraïna. Més enllà de la gravetat dels fets, els refugiats no van haver de patir per la seva integritat.

La solidaritat també s'estén a Europa
La solidaritat i l'ajuda no arriba només dels ciutadans polonesos, sinó dels països de tot Europa. Des del mateix Przemyśl es veuen arribar moltes persones que voluntàriament han decidit agafar el seu cotxe, per exemple des de Dinamarca o des d'Alemanya, per anar a la frontera entre Polònia i Ucraïna.
 
És el cas de l'Enjon, un home danès que es passa el dia a l'estació de Przemyśl amb un rètol a la mà en què anuncia el transport i l'allotjament gratuït a Dinamarca. "Tenim ja mil famílies disposades a acollir a casa seva a aquestes famílies", explica. Un altre exemple és el del Tom, que és conductor d'autobusos i la seva empresa li ha cedit el vehicle per poder portar refugiats també cap al país danès. "Ho faig perquè crec que hem d'ajudar d'alguna manera i aquesta és la manera en què ho puc fer", relata.

En un altre punt de la ciutat de Przemyśl hi ha preparat un dispositiu d'organitzacions que assisteixen als refugiats en els serveis més bàsics i també planifiquen viatges per distribuir-los a altres països d'Europa. Allà trobem a l'Alona, una jove ucraïnesa que viu des de fa temps a Dinamarca. Ha vingut amb altres companys per oferir transport amb els seus cotxes privats per arribar al país. "És un deure, ho hem de fer, hem d'ajudar a aquestes persones que fugen de l'horror, i per això estic aquí", detalla.
 
A la mateixa zona d'assistència també hi ha el testimoni d'en Ben, un jove procedent d'Offenburg (Alemanya). Té una furgoneta i va decidir venir fins a la frontera entre Ucraïna i Polònia a oferir transport fins al país germànic. Sentia que havia de fer alguna cosa i va decidir oferir la seva furgoneta: "Si no ens ajudem entre nosaltres, qui ho farà?", es pregunta mentre reflexiona que "no es pot mirar cap a una altra banda".
 
Aquests són alguns dels testimonis de la solidaritat, totalment voluntària i desinteressada, que ha omplert Przemyśl i molts indrets més d'acollida des de l'esclat de la guerra. Per tota l'estació de trens polonesa hi ha persones com l'Enjon, el Tom, el Ben o l'Alona, que han decidit posar el què tenen per poder ajudar a les persones que ho necessiten. "Demà podem ser nosaltres, i tan sols és el poble el que pot salvar al poble", conclou en Ben.