03
de març
del
2022
Actualitzat
a les
11:09h
El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha comparegut aquest dijous a la comissió de Salut del Parlament per donar explicacions sobre les presumptes irregularitats en la compra de mascaretes i material sanitari al principi de la pandèmia per valor de 60 milions d'euros. L'Oficina Antifrau de Catalunya (AOC) ho està investigant, i considera que es va contractar una empresa de la qual no es tenien referències prèvies i que se li van avançar 35 milions d'euros abans de rebre el material. Argimon va demanar comparèixer -la CUP també ho va demanar- per "esvair qualsevol dubte" i, malgrat reconèixer que l'operació era de "molt risc", ha insistit que no hi va haver cap irregularitat.
Argimon, que aleshores era director de l'Institut Català de la Salut (ICS), ha arrencat la intervenció recordant que el director de l'OAC ha explicat que no hi ha "cap element de corrupció" en aquesta contractació, que la Sindicatura de Comptes tampoc ha trobat cap irregularitat i que tot el material va ser lliurat i distribuït. "La prioritat de totes les institucions va ser l'obtenció de material de protecció en un moment d'extrema escassetat a nivell mundial", ha dit el conseller, que ha agraït a totes les persones que van treballar al principi de la pandèmia per poder trobar i adquirir material sanitari. "Al principi de la pandèmia ja es va constatar que hi hauria problemes per adquirir material sanitari i de protecció", ha detallat el responsable de Salut.
Salut va dir, fa dos anys, que calia obtenir material com fos, encara que hi hagués un sobrecost, per tal que els treballadors sanitaris poguessin treballar. "Sempre s'ha actuat coordinadament i la compra extraordinària no era només per l'ICS, sinó per tot el sistema de salut", ha explicat Argimon. Al març de 2020, abans de l'estat d'alarma, ja es van fer reunions amb empreses de subministraments i es va constatar ja aleshores que hi havia "dificultats extremes" per proveir de material de protecció a través dels canals habituals. Els contagis ja s'havien desencadenat a la Xina, principal exportador d'aquests materials, i tot el món intentava aconseguir material sanitari.
"El procés logístic també va canviar radicalment. D'arribar amb vaixell en setmanes, el material havia d'arribar en avió en dies i sovint a peu de vista es decidia on havia d'anar el material, era una subhasta al millor postor", ha remarcat Argimon. El conseller ha volgut insistit que la situació era "molt crítica" a primera línia. El primer contacte amb l'empresa en qüestió, Basic Devices, es va fer el 17 de març. Es va demanar que acredités la solvència i que l'empresa no tenia deutes amb Hisenda. El 19 de març hi va haver una "reunió conjunta" per buscar "la millor fórmula financera per dur a terme l'operació i acordar la forma de pagament". "Totes les operacions es van fer de manera coordinada entre Economia i Salut", ha explicat el conseller. Aquell mateix dia, se signa la resolució d'adjudicació des de l'ICS.
L'endemà mateix, surt l'alerta que l'operació podria ser fraudulenta. Davant d'això, ha explicat Argimon, es va enviar un correu per "abortar" l'operació davant del risc de frau. Economia acorda presentar una denúncia i el 22 de març es convoca una reunió amb l'empresa. "No semblava tan clar que es tractés d'un frau", ha dit. La reunió havia de servir perquè l'empresa garantís la solvència, cosa que es va fer. L'endemà, es retira la denúncia i es comença a desbloquejar l'operació. "Només cinc dies després, el 28 de març, arriben els primers materials fruit d'aquella contractació", ha dit. Concretament, dos milions de mascaretes quirúrgiques i 200.000 mascaretes de protecció respiratòria. A principis d'abril van arribar els equips de protecció individual, que va ser "cabdal" per protegir els professionals.
"Va ser un risc, però no ens vam equivocar"
"Era una operació de risc, sí, però calia assumir-lo perquè no ens podíem quedar sense uns elements de protecció fonamentals per als professionals", ha dit, i ha volgut deixar clar que "vam fer el que tocava fer". "Si haguéssim decidit no tirar endavant hauríem tingut problemes de falta de materials de protecció", ha afegit. El conseller ha recordat també que els contractes de les altres autonomies i dels altres països "tampoc eren els habituals". "No eren els canals habituals, els canals no estaven restablerts. Cada administració es buscava la vida", ha indicat. Per tot plegat, Argimon ha constatat que tot i "ser un risc", Salut "no es va equivocar". "Els materials de protecció van arribar, es van distribuir i van ser utilitzats pels professionals", ha afirmat.
Més enllà d'això, el conseller ha insistit que l'AOC té clar que no hi ha cap element "delictiu o de corrupció". "Això dissipa qualsevol dubte sobre el Departament d'Economia i el Departament de Salut", ha dit. Argimon ha dit que "en un entorn complex i extremament competitiu s'havien de prendre decisions". "L'objectiu era clar, protegir els nostres professionals, que són els que protegien la ciutadania", ha remarcat. En aquell context, el conseller ha dit que va arribar tot el material.
L'oposició demana posar les bases perquè no torni a passar
La diputada del PSC, Assumpta Escarp, ha dit que els òrgans de control "han fet la seva feina". "L'emergència podia comportar risc de corrupció", ha dit, i ha admès que calia garantir la capacitat assistencial i protegir els professionals. "La globalització ens ha demostrat les seves desavantatges", ha dit, fent referència a la manca de producció pròpia de material sanitari.
La diputada de la CUP, Eulàlia Reguant, ha demanat "posar eines" perquè no tornin a passar situacions com les que es van donar al principi de la pandèmia. "Planificació pública i que no sigui la sanitat privada la que en surti beneficiada", ha dit, tot plegat per evitar que hi hagi "descrèdit" cap a la sanitat pública.
El diputat dels comuns, David Cid, ha dit que alguns elements del contracte que es va fer "no tenia cap cobertura legal". "No està previst fer una paga i senyal del 50% del contracte", ha assenyalat. El diputat ha demanat "analitzar" què es va fer bé i què malament, i què s'ha fet a partir d'ara per evitar que tot plegat no torni a passar.
La diputada de Ciutadans, Anna Grau, ha dit que Argimon "s'ha fet un Ayuso". "Era una situació desesperada", ha dit, però ha denunciat que la pandèmia va arribar en un moment de "desconfiança" en el sistema i amb la sensació que hi ha irregularitats en la gestió. Grau ha demanat "obrir un debat constrictiu" per avançar en la transparència i en el retiment de comptes, i "dissipar les sospites".
ERC i Junts tanquen files amb Argimon
ERC i Junts han tancat files amb Argimon i el Departament de Salut de l'any 2020. Des de Junts, el diputat Jordi Fàbrega ha agraït la compareixença del conseller i també l'operació de compra de material sanitari que es va fer al principi de la pandèmia. "Aquesta operació era arriscada, però va salvar la vida de molts sanitaris", ha dit. Per part d'ERC, el diputat Juli Fernàndez, ha dit que en aquells mesos es van haver de prendre decisions i es va haver "d'arriscar". "L'OAC diu que es prenien riscos no controlats, i és una evidència. Vam haver de prendre riscos no controlats per evitar altres riscos, com que el sistema sanitari es quedés sense capacitat d'atendre la nostra gent", ha afirmat, i ha recordat que no hi ha "sospites de corrupció". "La temeritat era no fer res", ha reblat.
Què diu Antifrau?
L'Oficina Antifrau té en fase avançada una investigació per irregularitats en la compra de mascaretes i altres subministraments per un valor inicial de 60,6 milions d'euros, durant l'inici del primer confinament, quan Alba Vergés era consellera de Salut. El 9 de febrer ja va enviar els informes al conseller d'Economia i Hisenda, Jaume Giró, i a la directora gerent de l'Institut Català de la Salut (ICS), Yolanda Lejardi, perquè informin en un mes de les mesures adoptades respecte les irregularitats detectades i les recomanacions que s'hi formulen. Un cop rebi els escrits de resposta, Antifrau decidirà si clou l'actuació i passa a fer un seguiment de les actuacions iniciades o exigeix més aclariments.
El contracte qüestionat va ser subscrit el 19 de març del 2020 amb l'empresa Basic Devices, la qual s'hauria presentat com a intermediària amb el mercat xinès i ja llavors es van aixecar sospites d'una possible estafa. Entre les deficiències que veu Antifrau, hi ha que la companyia no disposava de cap treballador i, a més, ni tan sols es trobava inscrita en el sistema de la seguretat social, fet que la inhabilitaria per participar a cap licitació, segons la llei de contractes de les administracions públiques. Aquell contracte, per tant, hauria de ser nul, tot i que l'ens fiscalitzador mateix mostra dubtes, en la mesura que l'obligatorietat d'estar inscrita podria només afectar aquelles empreses que efectivament tinguin personal contractat.
El contracte inicialment subscrit de 60,6 milions incloïa sobretot la compra de dos milions de vestits de risc biològic per un cost de 48,4 milions, però també de mascaretes o respiradors. Just el matí de l'endemà de firmar-lo, la Generalitat va abonar de forma anticipada 35 milions i, ja la tarda d'aquell dia, el mateix Govern va presentar unadenúncia davant dels Mossos per temptativa d'estafa relativa a aquella adjudicació. Tres dies més tard, el 23 de març, va desistir de la demanda en considerar que l'empresa havia aportat proves suficients conforme compliria. El 5 de maig, però, l'ICS va modificar el contracte rebaixant-ne el valor als 35 milions ja avançats i el 3 de desembre del mateix 2020 va manifestar que tot el material sanitari contractat s'havia lliurat.
Argimon, que aleshores era director de l'Institut Català de la Salut (ICS), ha arrencat la intervenció recordant que el director de l'OAC ha explicat que no hi ha "cap element de corrupció" en aquesta contractació, que la Sindicatura de Comptes tampoc ha trobat cap irregularitat i que tot el material va ser lliurat i distribuït. "La prioritat de totes les institucions va ser l'obtenció de material de protecció en un moment d'extrema escassetat a nivell mundial", ha dit el conseller, que ha agraït a totes les persones que van treballar al principi de la pandèmia per poder trobar i adquirir material sanitari. "Al principi de la pandèmia ja es va constatar que hi hauria problemes per adquirir material sanitari i de protecció", ha detallat el responsable de Salut.
Salut va dir, fa dos anys, que calia obtenir material com fos, encara que hi hagués un sobrecost, per tal que els treballadors sanitaris poguessin treballar. "Sempre s'ha actuat coordinadament i la compra extraordinària no era només per l'ICS, sinó per tot el sistema de salut", ha explicat Argimon. Al març de 2020, abans de l'estat d'alarma, ja es van fer reunions amb empreses de subministraments i es va constatar ja aleshores que hi havia "dificultats extremes" per proveir de material de protecció a través dels canals habituals. Els contagis ja s'havien desencadenat a la Xina, principal exportador d'aquests materials, i tot el món intentava aconseguir material sanitari.
"El procés logístic també va canviar radicalment. D'arribar amb vaixell en setmanes, el material havia d'arribar en avió en dies i sovint a peu de vista es decidia on havia d'anar el material, era una subhasta al millor postor", ha remarcat Argimon. El conseller ha volgut insistit que la situació era "molt crítica" a primera línia. El primer contacte amb l'empresa en qüestió, Basic Devices, es va fer el 17 de març. Es va demanar que acredités la solvència i que l'empresa no tenia deutes amb Hisenda. El 19 de març hi va haver una "reunió conjunta" per buscar "la millor fórmula financera per dur a terme l'operació i acordar la forma de pagament". "Totes les operacions es van fer de manera coordinada entre Economia i Salut", ha explicat el conseller. Aquell mateix dia, se signa la resolució d'adjudicació des de l'ICS.
L'endemà mateix, surt l'alerta que l'operació podria ser fraudulenta. Davant d'això, ha explicat Argimon, es va enviar un correu per "abortar" l'operació davant del risc de frau. Economia acorda presentar una denúncia i el 22 de març es convoca una reunió amb l'empresa. "No semblava tan clar que es tractés d'un frau", ha dit. La reunió havia de servir perquè l'empresa garantís la solvència, cosa que es va fer. L'endemà, es retira la denúncia i es comença a desbloquejar l'operació. "Només cinc dies després, el 28 de març, arriben els primers materials fruit d'aquella contractació", ha dit. Concretament, dos milions de mascaretes quirúrgiques i 200.000 mascaretes de protecció respiratòria. A principis d'abril van arribar els equips de protecció individual, que va ser "cabdal" per protegir els professionals.
"Va ser un risc, però no ens vam equivocar"
"Era una operació de risc, sí, però calia assumir-lo perquè no ens podíem quedar sense uns elements de protecció fonamentals per als professionals", ha dit, i ha volgut deixar clar que "vam fer el que tocava fer". "Si haguéssim decidit no tirar endavant hauríem tingut problemes de falta de materials de protecció", ha afegit. El conseller ha recordat també que els contractes de les altres autonomies i dels altres països "tampoc eren els habituals". "No eren els canals habituals, els canals no estaven restablerts. Cada administració es buscava la vida", ha indicat. Per tot plegat, Argimon ha constatat que tot i "ser un risc", Salut "no es va equivocar". "Els materials de protecció van arribar, es van distribuir i van ser utilitzats pels professionals", ha afirmat.
Més enllà d'això, el conseller ha insistit que l'AOC té clar que no hi ha cap element "delictiu o de corrupció". "Això dissipa qualsevol dubte sobre el Departament d'Economia i el Departament de Salut", ha dit. Argimon ha dit que "en un entorn complex i extremament competitiu s'havien de prendre decisions". "L'objectiu era clar, protegir els nostres professionals, que són els que protegien la ciutadania", ha remarcat. En aquell context, el conseller ha dit que va arribar tot el material.
L'oposició demana posar les bases perquè no torni a passar
La diputada del PSC, Assumpta Escarp, ha dit que els òrgans de control "han fet la seva feina". "L'emergència podia comportar risc de corrupció", ha dit, i ha admès que calia garantir la capacitat assistencial i protegir els professionals. "La globalització ens ha demostrat les seves desavantatges", ha dit, fent referència a la manca de producció pròpia de material sanitari.
La diputada de la CUP, Eulàlia Reguant, ha demanat "posar eines" perquè no tornin a passar situacions com les que es van donar al principi de la pandèmia. "Planificació pública i que no sigui la sanitat privada la que en surti beneficiada", ha dit, tot plegat per evitar que hi hagi "descrèdit" cap a la sanitat pública.
El diputat dels comuns, David Cid, ha dit que alguns elements del contracte que es va fer "no tenia cap cobertura legal". "No està previst fer una paga i senyal del 50% del contracte", ha assenyalat. El diputat ha demanat "analitzar" què es va fer bé i què malament, i què s'ha fet a partir d'ara per evitar que tot plegat no torni a passar.
La diputada de Ciutadans, Anna Grau, ha dit que Argimon "s'ha fet un Ayuso". "Era una situació desesperada", ha dit, però ha denunciat que la pandèmia va arribar en un moment de "desconfiança" en el sistema i amb la sensació que hi ha irregularitats en la gestió. Grau ha demanat "obrir un debat constrictiu" per avançar en la transparència i en el retiment de comptes, i "dissipar les sospites".
ERC i Junts tanquen files amb Argimon
ERC i Junts han tancat files amb Argimon i el Departament de Salut de l'any 2020. Des de Junts, el diputat Jordi Fàbrega ha agraït la compareixença del conseller i també l'operació de compra de material sanitari que es va fer al principi de la pandèmia. "Aquesta operació era arriscada, però va salvar la vida de molts sanitaris", ha dit. Per part d'ERC, el diputat Juli Fernàndez, ha dit que en aquells mesos es van haver de prendre decisions i es va haver "d'arriscar". "L'OAC diu que es prenien riscos no controlats, i és una evidència. Vam haver de prendre riscos no controlats per evitar altres riscos, com que el sistema sanitari es quedés sense capacitat d'atendre la nostra gent", ha afirmat, i ha recordat que no hi ha "sospites de corrupció". "La temeritat era no fer res", ha reblat.
Què diu Antifrau?
L'Oficina Antifrau té en fase avançada una investigació per irregularitats en la compra de mascaretes i altres subministraments per un valor inicial de 60,6 milions d'euros, durant l'inici del primer confinament, quan Alba Vergés era consellera de Salut. El 9 de febrer ja va enviar els informes al conseller d'Economia i Hisenda, Jaume Giró, i a la directora gerent de l'Institut Català de la Salut (ICS), Yolanda Lejardi, perquè informin en un mes de les mesures adoptades respecte les irregularitats detectades i les recomanacions que s'hi formulen. Un cop rebi els escrits de resposta, Antifrau decidirà si clou l'actuació i passa a fer un seguiment de les actuacions iniciades o exigeix més aclariments.
El contracte qüestionat va ser subscrit el 19 de març del 2020 amb l'empresa Basic Devices, la qual s'hauria presentat com a intermediària amb el mercat xinès i ja llavors es van aixecar sospites d'una possible estafa. Entre les deficiències que veu Antifrau, hi ha que la companyia no disposava de cap treballador i, a més, ni tan sols es trobava inscrita en el sistema de la seguretat social, fet que la inhabilitaria per participar a cap licitació, segons la llei de contractes de les administracions públiques. Aquell contracte, per tant, hauria de ser nul, tot i que l'ens fiscalitzador mateix mostra dubtes, en la mesura que l'obligatorietat d'estar inscrita podria només afectar aquelles empreses que efectivament tinguin personal contractat.
El contracte inicialment subscrit de 60,6 milions incloïa sobretot la compra de dos milions de vestits de risc biològic per un cost de 48,4 milions, però també de mascaretes o respiradors. Just el matí de l'endemà de firmar-lo, la Generalitat va abonar de forma anticipada 35 milions i, ja la tarda d'aquell dia, el mateix Govern va presentar unadenúncia davant dels Mossos per temptativa d'estafa relativa a aquella adjudicació. Tres dies més tard, el 23 de març, va desistir de la demanda en considerar que l'empresa havia aportat proves suficients conforme compliria. El 5 de maig, però, l'ICS va modificar el contracte rebaixant-ne el valor als 35 milions ja avançats i el 3 de desembre del mateix 2020 va manifestar que tot el material sanitari contractat s'havia lliurat.