02
de març
del
2022
Actualitzat
a les
17:58h
Les conseqüències del canvi climàtic són paleses a tot arreu i afecten més de 3.300 milions de persones, és a dir, quatre de cada deu habitants del planeta, gairebé la meitat. Són les conclusions a què arriba el sisè i darrer informe emès aquest dilluns per l’IPCC (el panell internacional pel canvi climàtic, impulsat per Nacions Unides). Ha estat aprovat per 270 científics de 67 països, que s’han basat en l'avaluació de 34.000 estudis de tot el món. És la segona part del document que es va publicar l’agost.
L’informe és l'alerta qualificada més desoladora fins ara sobre els canvis en el sistema meteorològic mundial. Descriu com les onades de calor, sequeres, incendis forestals, tempestes i inundacions, huracans han anat augmentant de freqüència i intensitat més ràpid del que s’esperava. En alguns casos, els seus efectes amplis i generalitzats sobre les persones i el món natural han estat irreversibles. L’augment de la temperatura fa morir persones, la sequera, arbres; l'escalfament dels oceans fa desaparèixer esculls de corall, font de vida dels oceans. En determinats indrets s’han superat els llindars de tolerància tèrmic i d’humitat d’algunes espècies.
«Només» amb un augment mitjà global d’un 1,1°C sobre els nivells preindustrials,Europa ha patit un augment de la mortalitat i morbilitat de persones associades a l’estrès per la calor. Aquest estrès, accentuat per la sequera, ha produït canvis en els ecosistemes, inclosos els conreus. La sequera, al seu torn, ha afavorit incendis més greus. L’informe preveu durant aquest segle pèrdues importants en la producció agrícola de la major part del continent; les pèrdues no es compensaran amb els guanys del nord del continent i l’escassetat d’aigua no permet pensar a compensar-ho amb rec.
La regió més amenaçada d’Europa pels efectes de l’escalfament global és la Mediterrània. L'evidència científica és inequívoca. El pronòstic per Catalunya és que ens afectaran sequeres, incendis forestals, tempestes, inundacions i onades de calor; res que no hàgim vist fins ara, però amb una intensitat i freqüència augmentades. És la sorpresa d’aquest informe, que el ritme d’acceleració és superior a l’esperat.
Si es permet que les temperatures globals augmentin a fi de segle més d'1,5 °C per sobre dels nivells preindustrials, com sembla probable segons la tendència actual en les emissions de gasos d'efecte hivernacle, alguns impactes serien irreversibles. Segons el pronòstic, es fondrien els casquets polars i les glaceres, hi hauria més els incendis forestals, la mortalitat d’arbres s’acceleraria, s’assecarien de les torberes i el desglaçaria el permafrost.
Aquests impactes desencadenarien un efecte en cascada perquè s’alliberarien emissions de carboni addicionals, cosa que amplificaria més l'escalfament. A més, coincidirien una població estimada en 9.000 milions de persones amb la reducció del 8% de les terres de conreu actuals, inadequades a causa de la transformació del clima de la seva localització. Si l'escalfament global continua i es posen en marxa poques accions per a l’adaptació, es preveu que 183 milions de persones passaran gana l'any 2050; només a l'Àfrica, podria afectar 1 milió de nens.
Sense acció que disminueixi l’emissió de gasos d’efecte hivernacle arribarem a un escenari d’augment de 2 o 3°C, en què més de la meitat de la població europea estarà exposada a la sequera. Per cada grau que augmenti la temperatura, les pluges es poden reduir entre un 4%; per tant, es preveu que la precipitació es redueixi entre un 5 i un 20%, segons sigui la nostra reacció. Hi haurà pèrdues importants en sectors econòmics que depenen de l’aigua i l’energia.
Si volem un futur habitable i sostenible per a tothom cal aprofitar el marge de temps que encara tenim. Tot i que els impactes per l’augment de temperatura continuaran augmentant per la inèrcia calòrica dels oceans, si es prenen mesures dràstiques per alentir l’escalfament, el futur pot ser menys pessimista. Les accions que prenguem avui determinaran la forma en què ens puguem adaptar, nosaltres i la natura, a les noves condicions.
Tanmateix, la inacció climàtica que ha marcat història fins ara fa pensar que no importa la nostra pròpia subsistència. Els efectes de l’escalfament fa dècades que han estat predits, només no s’havia pronosticat és la rapidesa amb què succeeixen. Amb l’evidència de la interdependència entre les persones i el seu entorn, qualsevol retard addicional en l'acció global concertada és una pèrdua de la breu finestra de temps que assegura un futur més amable. Si a l’informe sobre la crisi climàtica es pregunta: «què està en joc?» La resposta resumida és: «tot». Per més que dolgui escriure-ho.
L’informe és l'alerta qualificada més desoladora fins ara sobre els canvis en el sistema meteorològic mundial. Descriu com les onades de calor, sequeres, incendis forestals, tempestes i inundacions, huracans han anat augmentant de freqüència i intensitat més ràpid del que s’esperava. En alguns casos, els seus efectes amplis i generalitzats sobre les persones i el món natural han estat irreversibles. L’augment de la temperatura fa morir persones, la sequera, arbres; l'escalfament dels oceans fa desaparèixer esculls de corall, font de vida dels oceans. En determinats indrets s’han superat els llindars de tolerància tèrmic i d’humitat d’algunes espècies.
«Només» amb un augment mitjà global d’un 1,1°C sobre els nivells preindustrials,Europa ha patit un augment de la mortalitat i morbilitat de persones associades a l’estrès per la calor. Aquest estrès, accentuat per la sequera, ha produït canvis en els ecosistemes, inclosos els conreus. La sequera, al seu torn, ha afavorit incendis més greus. L’informe preveu durant aquest segle pèrdues importants en la producció agrícola de la major part del continent; les pèrdues no es compensaran amb els guanys del nord del continent i l’escassetat d’aigua no permet pensar a compensar-ho amb rec.
La regió més amenaçada d’Europa pels efectes de l’escalfament global és la Mediterrània. L'evidència científica és inequívoca. El pronòstic per Catalunya és que ens afectaran sequeres, incendis forestals, tempestes, inundacions i onades de calor; res que no hàgim vist fins ara, però amb una intensitat i freqüència augmentades. És la sorpresa d’aquest informe, que el ritme d’acceleració és superior a l’esperat.
Si es permet que les temperatures globals augmentin a fi de segle més d'1,5 °C per sobre dels nivells preindustrials, com sembla probable segons la tendència actual en les emissions de gasos d'efecte hivernacle, alguns impactes serien irreversibles. Segons el pronòstic, es fondrien els casquets polars i les glaceres, hi hauria més els incendis forestals, la mortalitat d’arbres s’acceleraria, s’assecarien de les torberes i el desglaçaria el permafrost.
Aquests impactes desencadenarien un efecte en cascada perquè s’alliberarien emissions de carboni addicionals, cosa que amplificaria més l'escalfament. A més, coincidirien una població estimada en 9.000 milions de persones amb la reducció del 8% de les terres de conreu actuals, inadequades a causa de la transformació del clima de la seva localització. Si l'escalfament global continua i es posen en marxa poques accions per a l’adaptació, es preveu que 183 milions de persones passaran gana l'any 2050; només a l'Àfrica, podria afectar 1 milió de nens.
Sense acció que disminueixi l’emissió de gasos d’efecte hivernacle arribarem a un escenari d’augment de 2 o 3°C, en què més de la meitat de la població europea estarà exposada a la sequera. Per cada grau que augmenti la temperatura, les pluges es poden reduir entre un 4%; per tant, es preveu que la precipitació es redueixi entre un 5 i un 20%, segons sigui la nostra reacció. Hi haurà pèrdues importants en sectors econòmics que depenen de l’aigua i l’energia.
Si volem un futur habitable i sostenible per a tothom cal aprofitar el marge de temps que encara tenim. Tot i que els impactes per l’augment de temperatura continuaran augmentant per la inèrcia calòrica dels oceans, si es prenen mesures dràstiques per alentir l’escalfament, el futur pot ser menys pessimista. Les accions que prenguem avui determinaran la forma en què ens puguem adaptar, nosaltres i la natura, a les noves condicions.
Tanmateix, la inacció climàtica que ha marcat història fins ara fa pensar que no importa la nostra pròpia subsistència. Els efectes de l’escalfament fa dècades que han estat predits, només no s’havia pronosticat és la rapidesa amb què succeeixen. Amb l’evidència de la interdependència entre les persones i el seu entorn, qualsevol retard addicional en l'acció global concertada és una pèrdua de la breu finestra de temps que assegura un futur més amable. Si a l’informe sobre la crisi climàtica es pregunta: «què està en joc?» La resposta resumida és: «tot». Per més que dolgui escriure-ho.