02
de març
del
2022
El nou secretari tercer de la mesa, Carles Riera, que va assumir el càrrec la setmana passada en substitució de Pau Juvillà, arribarà a la seva primera reunió de l'òrgan amb una proposta sobre el braç per forçar els grups a posicionar-se sobre una polèmica que fa mesos que s'arrossega: la regularització de les dietes dels diputats. La proposta de la CUP és que les anomenades despeses de representació passin a integrar-se al sou dels diputats -com ja es va acordar- i que la despesa afegida que suposarà la seva tributació en concepte d'IRPF sigui assumida per cadascun dels parlamentaris i no amb diners públics del Parlament. Es tracta, de facto, d'assumir una retallada de les seves retribucions. També reclamen que només s'abonin els viatges i desplaçaments que estiguin justificats.
La CUP pretén que la seva proposta sigui votada per la mesa i ratificada en mesa ampliada. El desacord sobre qui ha d'assumir l'IRPF, que suma al voltant d'un milió d'euros, està encallat des de la passada tardor. El dilema és si els diputats han d'acceptar o no la reducció de sou que suposa la regularització. El 7 d'octubre la cambra va aprovar el pressupost del Parlament, de 65,6 milions, sense resoldre aquesta discrepància. ERC, Junts, el PSC i Ciutadans van votar aleshores a favor que fos el Parlament qui cobrís aquest cost -per bé que amb diferents posicions en relació amb el percentatge-, mentre que els comuns i la CUP van votar-hi en contra perquè consideren que ha d'anar a càrrec de cada diputat i no suposar més despesa per al Parlament. Des d'aleshores, el debat està enquistat.
Els anticapitalistes han insistit en diverses ocasions per resoldre ja aquesta qüestió i van incrementar la pressió arran de les polèmiques prejubilacions de luxe que tenien els funcionaris del Parlament i que han estat finalment suprimides. Malgrat la insistència, fins ara aquesta carpeta no ha estat a les ordres del dia de la mesa per la incapacitat dels grups per posar-se d'acord. "Com que no ens porten cap proposta, la portem nosaltres perquè es voti d'una vegada", insisteixen els cupaires.
L'argument del grup de Carles Riera és que, si bé s'havia de posar fi a aquest sistema de privilegis per als treballadors del Parlament, també s'ha de ser exigent amb els salaris dels electes. Segons els anticapitalistes, que s'assumís amb diners públic el cost de l'IRPF de les dietes, com demanen alguns grups, suposaria, en realitat, un increment de la retribució "per la porta del darrere".
Aquest no és, però, l'únic punt candent de la proposta que la CUP porta a votació. També plantegen que es deixi de cobrar una quantitat fixa en concepte de despeses de viatges i desplaçament i que només s'abonin aquells que estiguin degudament justificats amb tiquets i factures. Les quantitats per representació que reben els diputats oscil·len entre els 16.975 i els 23.895 euros anuals que complementen el sou base, establert en 2.921,8 euros mensuals. És una quantitat estimada fixa per a cada diputat en funció d'on visqui, es desplaci o no, sense que hagi d'acreditar res i que es percep encara que els plens es facin de forma telemàtica, com ha passat arran de la pandèmia.
La proposta de la CUP té vocació d'accelerar un debat que genera incomoditat a la majoria de grups i que suposa també un nou repte per a la gestió de la institució que presideix Laura Borràs.
La CUP pretén que la seva proposta sigui votada per la mesa i ratificada en mesa ampliada. El desacord sobre qui ha d'assumir l'IRPF, que suma al voltant d'un milió d'euros, està encallat des de la passada tardor. El dilema és si els diputats han d'acceptar o no la reducció de sou que suposa la regularització. El 7 d'octubre la cambra va aprovar el pressupost del Parlament, de 65,6 milions, sense resoldre aquesta discrepància. ERC, Junts, el PSC i Ciutadans van votar aleshores a favor que fos el Parlament qui cobrís aquest cost -per bé que amb diferents posicions en relació amb el percentatge-, mentre que els comuns i la CUP van votar-hi en contra perquè consideren que ha d'anar a càrrec de cada diputat i no suposar més despesa per al Parlament. Des d'aleshores, el debat està enquistat.
Els anticapitalistes han insistit en diverses ocasions per resoldre ja aquesta qüestió i van incrementar la pressió arran de les polèmiques prejubilacions de luxe que tenien els funcionaris del Parlament i que han estat finalment suprimides. Malgrat la insistència, fins ara aquesta carpeta no ha estat a les ordres del dia de la mesa per la incapacitat dels grups per posar-se d'acord. "Com que no ens porten cap proposta, la portem nosaltres perquè es voti d'una vegada", insisteixen els cupaires.
L'argument del grup de Carles Riera és que, si bé s'havia de posar fi a aquest sistema de privilegis per als treballadors del Parlament, també s'ha de ser exigent amb els salaris dels electes. Segons els anticapitalistes, que s'assumís amb diners públic el cost de l'IRPF de les dietes, com demanen alguns grups, suposaria, en realitat, un increment de la retribució "per la porta del darrere".
Aquest no és, però, l'únic punt candent de la proposta que la CUP porta a votació. També plantegen que es deixi de cobrar una quantitat fixa en concepte de despeses de viatges i desplaçament i que només s'abonin aquells que estiguin degudament justificats amb tiquets i factures. Les quantitats per representació que reben els diputats oscil·len entre els 16.975 i els 23.895 euros anuals que complementen el sou base, establert en 2.921,8 euros mensuals. És una quantitat estimada fixa per a cada diputat en funció d'on visqui, es desplaci o no, sense que hagi d'acreditar res i que es percep encara que els plens es facin de forma telemàtica, com ha passat arran de la pandèmia.
La proposta de la CUP té vocació d'accelerar un debat que genera incomoditat a la majoria de grups i que suposa també un nou repte per a la gestió de la institució que presideix Laura Borràs.