01
de març
del
2022
Actualitzat
a les
18:15h
Ja hi ha data per la vista per les qüestions prejudicials que Pablo Llarena va plantejar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre les euroordres. Serà el 5 d'abril a les nou del matí, segons ha avançat VilaWeb i ha confirmat NacióDigital. És la principal carpeta oberta que tenen els exiliats a la justícia europea i ha de servir per delimitar els criteris per denegar les euroordres. Les defenses són optimistes. Llarena va decidir plantejar aquestes preguntes prejudicials a la justícia europea arran de la decisió de Bèlgica de rebutjar l'extradició de l'exconseller Lluís Puig.
En aquesta causa, hi són requerits tots els exiliats: Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Marta Rovira, Anna Gabriel i el mateix Puig. Així mateix, en el cas també hi estan citats l’estat espanyol, representat per l'advocada de l'Estat al TJUE, Andrea Gavela; l'estat de Bèlgica, que s’ha mostrat en desacord amb la posició espanyola, i Romania i Polònia, que fan costat al jutge Llarena. La vista es farà a la Gran Sala del TJUE, presidida per Koen Lenaerts. El ponent serà Lars Ban Larsen.
El disseny de l'estratègia de l'exili apuntava que tot plegat acabaria amb unes prejudicials, però no s'imaginaven que seria el mateix jutge instructor qui les presentaria. La resposta que doni Luxemburg a aquestes prejudicials -bona part de les quals estan respostes, segons la defensa- determinarà l'abast de les euroordres, la competència del Tribunal Suprem per demanar-les. Bèlgica, per exemple, va dir que l'alt tribunal espanyol era incompetent per fer-ho en la causa del procés, cosa que, segons els advocats dels exiliats, posa en qüestió tot el procediment seguit per l'1-O i també la sentència del procés, que va condemnar els líders independentistes a penes d'entre nou i tretze anys de presó per sedició.
L'estratègia general de l'exili es va definir el 29 d'octubre de 2017, dos dies després de la declaració d'independència, i encara no s'ha modificat. S'havia aplicat l'article 155, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart ja havien entrat a la presó de Soto del Real, una part del Govern havia decidit marxar d'Espanya i l'altra es preparava per anar a declarar a l'Audiència Nacional el 2 de novembre, davant la jutge Carmen Lamela, que els enviaria a la presó d'Estremera.
Des d'aleshores, els embats del Tribunal Suprem per mirar de capturar els exiliats han topat amb resolucions dels tribunals europeus -Bèlgica, Alemanya, Escòcia, Itàlia- contràries a l'extradició i reticents a comprar les tesis del jutge Llarena, magistrat instructor de la causa del procés des que el cas va passar al Suprem.
En aquesta causa, hi són requerits tots els exiliats: Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Marta Rovira, Anna Gabriel i el mateix Puig. Així mateix, en el cas també hi estan citats l’estat espanyol, representat per l'advocada de l'Estat al TJUE, Andrea Gavela; l'estat de Bèlgica, que s’ha mostrat en desacord amb la posició espanyola, i Romania i Polònia, que fan costat al jutge Llarena. La vista es farà a la Gran Sala del TJUE, presidida per Koen Lenaerts. El ponent serà Lars Ban Larsen.
El disseny de l'estratègia de l'exili apuntava que tot plegat acabaria amb unes prejudicials, però no s'imaginaven que seria el mateix jutge instructor qui les presentaria. La resposta que doni Luxemburg a aquestes prejudicials -bona part de les quals estan respostes, segons la defensa- determinarà l'abast de les euroordres, la competència del Tribunal Suprem per demanar-les. Bèlgica, per exemple, va dir que l'alt tribunal espanyol era incompetent per fer-ho en la causa del procés, cosa que, segons els advocats dels exiliats, posa en qüestió tot el procediment seguit per l'1-O i també la sentència del procés, que va condemnar els líders independentistes a penes d'entre nou i tretze anys de presó per sedició.
L'estratègia general de l'exili es va definir el 29 d'octubre de 2017, dos dies després de la declaració d'independència, i encara no s'ha modificat. S'havia aplicat l'article 155, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart ja havien entrat a la presó de Soto del Real, una part del Govern havia decidit marxar d'Espanya i l'altra es preparava per anar a declarar a l'Audiència Nacional el 2 de novembre, davant la jutge Carmen Lamela, que els enviaria a la presó d'Estremera.
Des d'aleshores, els embats del Tribunal Suprem per mirar de capturar els exiliats han topat amb resolucions dels tribunals europeus -Bèlgica, Alemanya, Escòcia, Itàlia- contràries a l'extradició i reticents a comprar les tesis del jutge Llarena, magistrat instructor de la causa del procés des que el cas va passar al Suprem.