01
de març
del
2022
Actualitzat
a la
13:33h
Carme Junyent serà la presidenta del nou Consell Assessor Lingüístic del Govern. Figura de reconegut prestigi en el sector, és la directora del Grup d'Estudis de Llengües Amenaçades (GELA) i estarà al capdavant d'un equip de setze persones format per lingüistes -Teresa Cabré, Carla Benet, Joan Manuel del Pozo, Jaume Ametller, Marina Massaguer-, divulgadors -Màrius Serra, Pol Gisé-, experts en cohesió social -Immaculada Buñuel-, investigadors -Héctor Ruiz-, representants del Consell Escolar de Catalunya -Jesús Viñas-, expertes en dret -Eva Pons-, entitats -Marina Gay- i docents -Teresa Gimeno, Olga Quesada, Anna Granell-.
Segons ha indicat la portaveu de l'executiu, Patrícia Plaja, la funció del Consell serà definir les "estratègies necessàries" perquè es garanteixin els objectius d'acord amb els principis del règim lingüístic del sistema educatiu a Catalunya. En un sentit més concret, la tasca serà "refermar" la vehicularitat del català en l'àmbit educatiu, proposar criteris per a la revisió i actualització del contingut dels projectes lingüístics, i assessorar Educació en relació amb "aquelles iniciatives que afectin la llengua vehicular". El Consell, per tant, es posa en marxa en un moment en què el model està amenaçat per la sentència del 25% de castellà a les aules avalada pel Tribunal Suprem.
La setmana passada es va posar en marxa el Pacte Nacional per la Llengua, pel qual es va encarregar un informe a set experts sobre l'estat actual del català. Si es compara la xifra dels parlants habituals, entre el 2003 i el 2018 el col·lectiu d'usuaris predominants o exclusius del català va perdre uns 280.000 efectius, que en bona part van anar a nodrir l'increment de 209.000 parlants d'usos més bilingües. Tot i que en aquest mateix període hi va haver milers d'aprenents que es van sumar a l'ús del català, la major part del creixement dels usos bilingües és atribuïble, segons els experts, a catalanoparlants inicials que van reduir el seu ús de català. Això explica que el creixement de l’ús combinat de català i castellà no evités que la mitjana d'ús del català de la població total retrocedís del 48,5% al 41,1% entre 2003 i 2018.
"El descens de l'ús del català es produeix, amb diferents graus d'intensitat, en la majoria d'àmbits socials, tant als espais de major proximitat -els amics, l'àmbit familiar i la parella- com als més formals", insisteixen els autors. "En tots els àmbits, el retrocés té a veure amb els estereotips, les rutines i els prejudicis, que tendeixen a excloure determinats grups socials o professionals del col·lectiu de parlants potencials del català", ressalten. En aquest sentit, la vigència de la norma de convergència lingüística, que és l'adaptació a la llengua de l'interlocutor, privilegia el castellà i, al mateix temps, contribueix a "invisibilitzar" el català. "La modificació d'aquest capteniment comunicatiu, molt instal·lat encara en el col·lectiu de llengua inicial i d'identificació catalanoparlant, milloraria sensiblement la presència catalana en el paisatge lingüístic", destaquen.
"Cal prestar atenció a zones geogràfiques i sectors socials en què l'accés al coneixement i l'ús del català és més deficitari, especialment en el gruix de població arribada més recentment, un flux que es manté any rere any", remarca l'informe, que posa l'accent en la "limitació" de facultats i recursos de la Generalitat per aquest "immens repte sociocultural". Això fa "especialment difícil" que es pugui assegurar la inclusió social i lingüística d'un "contingent immigrat" tan gran i divers sense el suport "inequívoc" dels poders estatals i europeus. El règim jurídic del català és també protagonista del text elaborat pels experts, que insisteix en la idea que el català es troba "bastant lluny dels objectius de plenitud d'oficialitat i garantia d'ús normal".
Segons ha indicat la portaveu de l'executiu, Patrícia Plaja, la funció del Consell serà definir les "estratègies necessàries" perquè es garanteixin els objectius d'acord amb els principis del règim lingüístic del sistema educatiu a Catalunya. En un sentit més concret, la tasca serà "refermar" la vehicularitat del català en l'àmbit educatiu, proposar criteris per a la revisió i actualització del contingut dels projectes lingüístics, i assessorar Educació en relació amb "aquelles iniciatives que afectin la llengua vehicular". El Consell, per tant, es posa en marxa en un moment en què el model està amenaçat per la sentència del 25% de castellà a les aules avalada pel Tribunal Suprem.
La setmana passada es va posar en marxa el Pacte Nacional per la Llengua, pel qual es va encarregar un informe a set experts sobre l'estat actual del català. Si es compara la xifra dels parlants habituals, entre el 2003 i el 2018 el col·lectiu d'usuaris predominants o exclusius del català va perdre uns 280.000 efectius, que en bona part van anar a nodrir l'increment de 209.000 parlants d'usos més bilingües. Tot i que en aquest mateix període hi va haver milers d'aprenents que es van sumar a l'ús del català, la major part del creixement dels usos bilingües és atribuïble, segons els experts, a catalanoparlants inicials que van reduir el seu ús de català. Això explica que el creixement de l’ús combinat de català i castellà no evités que la mitjana d'ús del català de la població total retrocedís del 48,5% al 41,1% entre 2003 i 2018.
"El descens de l'ús del català es produeix, amb diferents graus d'intensitat, en la majoria d'àmbits socials, tant als espais de major proximitat -els amics, l'àmbit familiar i la parella- com als més formals", insisteixen els autors. "En tots els àmbits, el retrocés té a veure amb els estereotips, les rutines i els prejudicis, que tendeixen a excloure determinats grups socials o professionals del col·lectiu de parlants potencials del català", ressalten. En aquest sentit, la vigència de la norma de convergència lingüística, que és l'adaptació a la llengua de l'interlocutor, privilegia el castellà i, al mateix temps, contribueix a "invisibilitzar" el català. "La modificació d'aquest capteniment comunicatiu, molt instal·lat encara en el col·lectiu de llengua inicial i d'identificació catalanoparlant, milloraria sensiblement la presència catalana en el paisatge lingüístic", destaquen.
"Cal prestar atenció a zones geogràfiques i sectors socials en què l'accés al coneixement i l'ús del català és més deficitari, especialment en el gruix de població arribada més recentment, un flux que es manté any rere any", remarca l'informe, que posa l'accent en la "limitació" de facultats i recursos de la Generalitat per aquest "immens repte sociocultural". Això fa "especialment difícil" que es pugui assegurar la inclusió social i lingüística d'un "contingent immigrat" tan gran i divers sense el suport "inequívoc" dels poders estatals i europeus. El règim jurídic del català és també protagonista del text elaborat pels experts, que insisteix en la idea que el català es troba "bastant lluny dels objectius de plenitud d'oficialitat i garantia d'ús normal".