11
de març
del
2022
Actualitzat
a les
9:00h
"Prou experiments amb animals, psicòpates!", "Prou d'utilitzar els animals en benefici nostre!", "Stop killing animals!". Consignes en diversos idiomes van ressonar el 22 de gener a la plaça de Sant Jaume de Barcelona durant una manifestació que va aplegar prop de 450 persones. PACMA, Lex Ànima i altres associacions animalistes reclamaven la paralització de l'estudi preclínic amb 38 cadells de gos beagle, dels quals 32 haurien de ser sacrificats, a càrrec del Parc Científic de Barcelona. El projecte té l'objectiu de desenvolupar cures contra malalties fibròtiques. Fins i tot diverses organitzacions i una vintena de membres de la comunitat mèdica, científica i acadèmica van publicar una carta oberta en la mateixa línia. A la plataforma Change.org s'han recollit més de 1.350.000 firmes.
El 17 de febrer, un jutge del contenciós administratiu de Barcelona va admetre a tràmit la sol·licitud de mesures cautelars contra l'aplicació de l'estudi, que havien presentat Lex Ànima i la Comissió de Protecció dels Drets dels Animals (CPDA) del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB). L'1 de març es va resoldre la desestimació de la sol·licitud. S'han fet més intents de suspendre l'experiment, però fins ara els jutges han rebutjat fer-ho abans d'entrar al fons de la qüestió. La justícia no considera, per ara, necessari aturar el projecte i la comunitat científica, tampoc. Es fa palès, així, la difícil conciliació entre les exigències de les associacions animalistes i els paràmetres científics i bioètics hegemònics.
L'experimentació segueix endavant i es realitzarà de manera immediata al laboratori madrileny Vivotecnia. El Parc Científic no disposa d'un estabulari per dur a terme l'experimentació amb gossos beagle, pel qual ha hagut de subcontractar aquesta part de l'estudi. Ho ha fet mitjançant una licitació oberta en què es podia presentar qualsevol empresa. El maig de 2021 es va presentar un concurs públic, amb un pressupost de 217.800 euros, que va quedar desert. El juliol se'n va publicar un segon, aquest cop amb un pressupost de 255.648,80 euros, que es va resoldre el setembre a favor de l'únic laboratori que s'hi va presentar, Vivotecnia.
Lex Ànima i la CPDA denuncien vulneracions en dos paràmetres fonamentals de la Llei 5/1995, de 21 de juny, de protecció dels animals utilitzats per a experimentació i per a altres finalitats científiques; que respon a la voluntat explícita de la Generalitat d'impulsar "la recerca i el desenvolupament de tècniques alternatives a l'experimentació animal". Aquesta norma prohibeix "l’execució de procediments d’experimentació que requereixin la utilització d’animals en els casos en què es pugui recórrer a un altre mètode alternatiu oficialment validat" i estableix els procediments a seguir dins un règim d'autoritzacions i de control.
Pel que fa al primer dels paràmetres vulnerats -segons el relat de les entitats animalistes-, Eva Díaz, vocal de Lex Ànima,explica que han encarregat un informe científic que confirma "l'existència de mètodes alternatius fiables en estudis de farmacocinètica i toxicologia", a partir de vuit exemples d'experiments "idèntics".
Preguntat per NacióDigital, el Parc Científic es reafirma en la "inexistència de cap mètode alternatiu reconegut" que pugui substituir els estudis de toxicitat repetida amb els cadells, "necessaris per a la validació preclínica del fàrmac". Detalla que realitzar assajos amb animals d’experimentació encara és un requeriment legal per poder realitzar assajos clínics amb humans. Remeten a la normativa europea ICH M3R2, que exigeix la realització d'estudis de toxicitat preclínics amb dues espècies de mamífer, una de les quals no pot ser rosegadora.
La comunitat científica es mostra contundent en la defensa de l'experimentació animal, honesta i responsable, com una pràctica "essencial per l'avenç del coneixement científic", també per a "l'avaluació de la toxicitat, la seguretat i l'eficàcia de medicaments". Així s'expressa en un comunicat que la Confederació de Societats Científiques d'Espanya (COSCE) va emetre el 27 de gener arran de la publicació de notícies, a parer seu, "estigmatitzadores pels investigadors i els professionals relacionats".
El segon paràmetre en què els denunciants consideren que s'incompleix la llei és d'àmbit formal. Consideren que "s'ha vulnerat el procés legal de tramitació de l'experiment", perquè el Parc Científic no ha presentat una sol·licitud d'autorització a la Generalitat. Recriminen, també, que "no s'ha establert un control de legalitat" per determinar si l'experimentació compleix els requisits per esdevenir una excepció de la norma. Exposen que "no s'han encetat els mecanismes de control i de debat" necessaris, que requeririen la convocatòria d'una Comissió d'Experimentació Animal.
La consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, va admetre a les xarxes socials que no han rebut cap sol·licitud per a la investigació. Des de la conselleria s'excusen en el fet que l'experimentació es farà a la Comunitat de Madrid i que, per tant, escapa del seu àmbit de gestió. La consellera recorda que el Govern va iniciar el setembre la tramitació d'una llei de protecció dels animals utilitzats per a l'experimentació, amb l'objectiu de "reforçar la transparència i la protecció dels drets dels animals". Lex Ànima alerta que no es podia conèixer la localització del laboratori abans de l'adjudicació de la licitació. En conseqüència, expressen la sospita que el concurs públic estigués "fet a mida"per Vivotecnia, el laboratori madrileny. Eva Díaz confirma que preveuen denunciar aquesta presumpta irregularitat.
La cap del Departament de Gestió i Protecció dels Animals de l'Ajuntament de Barcelona, Anna Ortonoves, contradiu la consellera Teresa Jordà i afirma que "la Generalitat té plena competència respecte al control, el seguiment i la inspecció de les condicions dels animals en les accions d'experimentació". Afegeix que l'experimentació "s'hauria d'haver estudiat perquè parteix d'una seu a Catalunya". L'Ajuntament nega cap resposta de l'executiu català a les seves exigències.
La teoria de l'experimentació animal estableix tres principis bàsics: reemplaçament, reducció i refinament. Només la no adequació a algun d'aquests paràmetres suposaria un argument científic de pes per a aturar l'experiment. Les associacions animalistes asseguren que l'adjudicació de la licitació al laboratori Vivotecnia, que va tenir la llicència suspesa dos mesos per tractes vexatoris i maltractaments a animals -segons denuncien les associacions-, fa impossible el compliment del principi de refinament.
Tot i que Vivotecnia encara està sent investigada judicialment, el Parc Científic no planteja la suspensió del contracte, atès que el laboratori "ha constatat la implementació de totes les mesures preventives i correctores que se li van exigir", alhora que "acredita tenir bones pràctiques de laboratori (BPL)". Si bé, el contracte no requereix específicament l'aplicació d'aquestes bones pràctiques "perquè no hi ha obligació legal en aquest tipus d'estudis".
El judici social
El cas ha despertat la sensibilitat d'una part de la societat i ha generat un interessant debat ètic. El doctor en Ciències Biològiques, especialitzat en filosofia de la ciència i bioètica i professor a la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), Ignacio Macpherson, considera que la problematització és positiva en qualsevol àmbit.
Lex Ànima subratlla que en cap cas estan "en contra l'experimentació ni dels avenços científics". El conjunt d'associacions animalistes i els membres de la comunitat mèdica, científica i acadèmica que signen l'esmentada carta oberta demanen "l'alliberament immediat" dels beagles i la substitució de l'experiment per mètodes de recerca "moderns, ètics i rellevants" que no comportin "l'ús i l'abús d'animals". Macpherson entén que es tracta de dues proclames "inconciliables", en tant que la comunitat científica coincideix en la necessitat de l'experimentació animal. "Ser coherent amb el rebuig a l'experimentació animal ha d'implicar el boicot als productes mèdics per no caure en la hipocresia", afirma. La COSCE recorda que els anestèsics, els antibiòtics, les vacunes contra la Covid-19, la poliomielitis, el tètanus o el papil·lomavirus; així com les teràpies contra el càncer, malalties neurodegeneratives o malalties rares han estat desenvolupades a partir de l'experimentació animal.
Els animalistes remeten a la declaració de Cambridge de 2012, que afirma que els animals no humans tenen substrats neurològics que generen consciència i són capaços d'exhibir conductes intencionals. També a la declaració de Toló de 2019, que promulga que els animals han de ser considerats universalment com persones naturals no humanes. Des de la bioètica, explica Macpherson, s'assumeix que "els animals estan sotmesos a les lleis de la naturalesa" que, entre altres coses, inclouen "el dolor, el patiment i la mort". Des d'aquesta perspectiva, el que té valor moral és la lluita contra la perversitat humana, que suposa la degradació de l'individu. La justificació del dolor i el sacrifici d'animals està sotmesa al criteri d'utilitat o necessitat per la humanitat.
Des de la filosofia científica s'insisteix en la necessitat de tractar la qüestió de l'experimentació animal en profunditat, des d'un vessant filosòfic i de manera racional. "Legislar en contra de l'experimentació animal amb l'única base de l'empatia social no soluciona el problema, només el desplaça", defensa Macpherson.
El 17 de febrer, un jutge del contenciós administratiu de Barcelona va admetre a tràmit la sol·licitud de mesures cautelars contra l'aplicació de l'estudi, que havien presentat Lex Ànima i la Comissió de Protecció dels Drets dels Animals (CPDA) del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB). L'1 de març es va resoldre la desestimació de la sol·licitud. S'han fet més intents de suspendre l'experiment, però fins ara els jutges han rebutjat fer-ho abans d'entrar al fons de la qüestió. La justícia no considera, per ara, necessari aturar el projecte i la comunitat científica, tampoc. Es fa palès, així, la difícil conciliació entre les exigències de les associacions animalistes i els paràmetres científics i bioètics hegemònics.
L'experimentació segueix endavant i es realitzarà de manera immediata al laboratori madrileny Vivotecnia. El Parc Científic no disposa d'un estabulari per dur a terme l'experimentació amb gossos beagle, pel qual ha hagut de subcontractar aquesta part de l'estudi. Ho ha fet mitjançant una licitació oberta en què es podia presentar qualsevol empresa. El maig de 2021 es va presentar un concurs públic, amb un pressupost de 217.800 euros, que va quedar desert. El juliol se'n va publicar un segon, aquest cop amb un pressupost de 255.648,80 euros, que es va resoldre el setembre a favor de l'únic laboratori que s'hi va presentar, Vivotecnia.
Lex Ànima i la CPDA denuncien vulneracions en dos paràmetres fonamentals de la Llei 5/1995, de 21 de juny, de protecció dels animals utilitzats per a experimentació i per a altres finalitats científiques; que respon a la voluntat explícita de la Generalitat d'impulsar "la recerca i el desenvolupament de tècniques alternatives a l'experimentació animal". Aquesta norma prohibeix "l’execució de procediments d’experimentació que requereixin la utilització d’animals en els casos en què es pugui recórrer a un altre mètode alternatiu oficialment validat" i estableix els procediments a seguir dins un règim d'autoritzacions i de control.
Pel que fa al primer dels paràmetres vulnerats -segons el relat de les entitats animalistes-, Eva Díaz, vocal de Lex Ànima,explica que han encarregat un informe científic que confirma "l'existència de mètodes alternatius fiables en estudis de farmacocinètica i toxicologia", a partir de vuit exemples d'experiments "idèntics".
Preguntat per NacióDigital, el Parc Científic es reafirma en la "inexistència de cap mètode alternatiu reconegut" que pugui substituir els estudis de toxicitat repetida amb els cadells, "necessaris per a la validació preclínica del fàrmac". Detalla que realitzar assajos amb animals d’experimentació encara és un requeriment legal per poder realitzar assajos clínics amb humans. Remeten a la normativa europea ICH M3R2, que exigeix la realització d'estudis de toxicitat preclínics amb dues espècies de mamífer, una de les quals no pot ser rosegadora.
La comunitat científica es mostra contundent en la defensa de l'experimentació animal, honesta i responsable, com una pràctica "essencial per l'avenç del coneixement científic", també per a "l'avaluació de la toxicitat, la seguretat i l'eficàcia de medicaments". Així s'expressa en un comunicat que la Confederació de Societats Científiques d'Espanya (COSCE) va emetre el 27 de gener arran de la publicació de notícies, a parer seu, "estigmatitzadores pels investigadors i els professionals relacionats".
El segon paràmetre en què els denunciants consideren que s'incompleix la llei és d'àmbit formal. Consideren que "s'ha vulnerat el procés legal de tramitació de l'experiment", perquè el Parc Científic no ha presentat una sol·licitud d'autorització a la Generalitat. Recriminen, també, que "no s'ha establert un control de legalitat" per determinar si l'experimentació compleix els requisits per esdevenir una excepció de la norma. Exposen que "no s'han encetat els mecanismes de control i de debat" necessaris, que requeririen la convocatòria d'una Comissió d'Experimentació Animal.
La consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, va admetre a les xarxes socials que no han rebut cap sol·licitud per a la investigació. Des de la conselleria s'excusen en el fet que l'experimentació es farà a la Comunitat de Madrid i que, per tant, escapa del seu àmbit de gestió. La consellera recorda que el Govern va iniciar el setembre la tramitació d'una llei de protecció dels animals utilitzats per a l'experimentació, amb l'objectiu de "reforçar la transparència i la protecció dels drets dels animals". Lex Ànima alerta que no es podia conèixer la localització del laboratori abans de l'adjudicació de la licitació. En conseqüència, expressen la sospita que el concurs públic estigués "fet a mida"per Vivotecnia, el laboratori madrileny. Eva Díaz confirma que preveuen denunciar aquesta presumpta irregularitat.
La cap del Departament de Gestió i Protecció dels Animals de l'Ajuntament de Barcelona, Anna Ortonoves, contradiu la consellera Teresa Jordà i afirma que "la Generalitat té plena competència respecte al control, el seguiment i la inspecció de les condicions dels animals en les accions d'experimentació". Afegeix que l'experimentació "s'hauria d'haver estudiat perquè parteix d'una seu a Catalunya". L'Ajuntament nega cap resposta de l'executiu català a les seves exigències.
La teoria de l'experimentació animal estableix tres principis bàsics: reemplaçament, reducció i refinament. Només la no adequació a algun d'aquests paràmetres suposaria un argument científic de pes per a aturar l'experiment. Les associacions animalistes asseguren que l'adjudicació de la licitació al laboratori Vivotecnia, que va tenir la llicència suspesa dos mesos per tractes vexatoris i maltractaments a animals -segons denuncien les associacions-, fa impossible el compliment del principi de refinament.
Tot i que Vivotecnia encara està sent investigada judicialment, el Parc Científic no planteja la suspensió del contracte, atès que el laboratori "ha constatat la implementació de totes les mesures preventives i correctores que se li van exigir", alhora que "acredita tenir bones pràctiques de laboratori (BPL)". Si bé, el contracte no requereix específicament l'aplicació d'aquestes bones pràctiques "perquè no hi ha obligació legal en aquest tipus d'estudis".
El judici social
El cas ha despertat la sensibilitat d'una part de la societat i ha generat un interessant debat ètic. El doctor en Ciències Biològiques, especialitzat en filosofia de la ciència i bioètica i professor a la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), Ignacio Macpherson, considera que la problematització és positiva en qualsevol àmbit.
Lex Ànima subratlla que en cap cas estan "en contra l'experimentació ni dels avenços científics". El conjunt d'associacions animalistes i els membres de la comunitat mèdica, científica i acadèmica que signen l'esmentada carta oberta demanen "l'alliberament immediat" dels beagles i la substitució de l'experiment per mètodes de recerca "moderns, ètics i rellevants" que no comportin "l'ús i l'abús d'animals". Macpherson entén que es tracta de dues proclames "inconciliables", en tant que la comunitat científica coincideix en la necessitat de l'experimentació animal. "Ser coherent amb el rebuig a l'experimentació animal ha d'implicar el boicot als productes mèdics per no caure en la hipocresia", afirma. La COSCE recorda que els anestèsics, els antibiòtics, les vacunes contra la Covid-19, la poliomielitis, el tètanus o el papil·lomavirus; així com les teràpies contra el càncer, malalties neurodegeneratives o malalties rares han estat desenvolupades a partir de l'experimentació animal.
Els animalistes remeten a la declaració de Cambridge de 2012, que afirma que els animals no humans tenen substrats neurològics que generen consciència i són capaços d'exhibir conductes intencionals. També a la declaració de Toló de 2019, que promulga que els animals han de ser considerats universalment com persones naturals no humanes. Des de la bioètica, explica Macpherson, s'assumeix que "els animals estan sotmesos a les lleis de la naturalesa" que, entre altres coses, inclouen "el dolor, el patiment i la mort". Des d'aquesta perspectiva, el que té valor moral és la lluita contra la perversitat humana, que suposa la degradació de l'individu. La justificació del dolor i el sacrifici d'animals està sotmesa al criteri d'utilitat o necessitat per la humanitat.
Des de la filosofia científica s'insisteix en la necessitat de tractar la qüestió de l'experimentació animal en profunditat, des d'un vessant filosòfic i de manera racional. "Legislar en contra de l'experimentació animal amb l'única base de l'empatia social no soluciona el problema, només el desplaça", defensa Macpherson.