05
de març
del
2022
Actualitzat
el
15
de gener
del
2024
a les
17:01h
El món de l'esport busca des de l'esclat de la guerra a Ucraïna la forma d'aïllar Rússia i els seus esportistes. El Comitè Olímpic Internacional (COI) ha recomanat no convidar esportistes russos i bielorussos a les competicions, mentre que la FIFA, la UEFA i l'Eurolliga de bàsquet han expulsat els combinats del país presidit per Vladímir Putin de la competició. La final de la Champions League s'ha traslladat de Sant Petersburg a París i el gran premi de Rússia de Formula 1, a Sochi, s'ha cancel·lat.
Les suspensions, els boicots i les expulsions es compten per desenes aquests dies, però la realitat és que la relació entre Rússia i el món de l'esport ja estava molt tocada abans de l'esclat de la guerra arran de la invasió d'Ucraïna. Fa gairebé dos anys, l'Agència Mundial Antidopatge (AMA) va sancionar el país per dopatge. Per altra banda, això sí, els diners russos no eren incompatibles amb l'ètica esportiva quan només fa quatre anys el país va acollir el mundial de futbol.
Però fent referència a la sanció, que encara està en vigor i que ara segur que tindrà una aplicació diferent, era molt més lleugera que les últimes decisions que s'estan prenent. El Tribunal d'Arbitratge Esportiu (TAS) permetia als esportistes russos competir però sense cap tret identificador del país. Ni nom, ni himne ni bandera russa podia representar cap esportista. I així havia de ser, teòricament, fins a finals d'any.
La causa per la qual es va condemnar a Rússia va ser per haver manipulat la base de dades esportives del Laboratori de Moscou. La sentència del TAS per dopatge també obligava a l'Agència Russa Antidopatge (RUSADA) a pagar 1,27 milions de dòlars a l'AMA per costejar les investigacions. Les relacions entre les organitzacions de l'esport i Rússia ja van quedar tocades i, amb la guerra, s'han acabat de trencar.
D'aquí, doncs, que als Jocs Olímpics de Tòquio celebrats el 2021 -un any tard a causa de la pandèmia- els esportistes russos comptessin sota la bandera i el nom de ROC, les sigles del Comitè Olímpic Rus en anglès. Un altre exemple: Nikita Mazepin, pilot rus de Formula 1 -que també ha perdut el seu lloc a la competició arran dels negocis del seu pare amb Putin-, competia sota una bandera blanca amb les lletres RAF en negre, les sigles de la Federació Russa d'Automobilisme en anglès.
Els magnats russos i la seva mà a l'esport
Probablement l'últim escull rus que queda per apartar del món de l'esport siguin els oligarques. En el món de l'esport n'hi ha dos amb molt de pes: el propietari del Chelsea, Roman Abramovich, i el propietari del Mònaco, Dmitri Rybolovlev, a més del gegant del gas rus, Gazprom.
En el cas d'Abramovich, un dels homes més poderosos de l'entorn de Putin, es va apartar voluntàriament i de forma temporal va cedir l'administració del Chelsea a la fundació del club. Va ser un mecanisme per a salvaguardar la seva continuïtat a l'espera d'una solució del conflicte, però finalment s'ha vist obligat a vendre per no posar en risc el club davant les sancions imposades. Curiosament, Ucraïna ha proposat el magnat rus com a mediador.
El cas del propietari del Mònaco és diferent. Rybolovlev no és un empresari de l'entorn de Putin, però el seu negoci futbolístic a França es podria veure afectat igualment. El principat va ser un dels últims països europeus en unir-se a les sancions contra Rússia, aquesta mateixa setmana. L'amo de l'equip, que juga a la lliga francesa, encara no ha pres cap acció per assegurar-se la viabilitat del projecte.
L'última de les grans empreses vinculades al futbol que ha hagut de fer les maletes del continent ha estat Gazprom. El gegant rus del gas ha perdut el patrocini amb la Champions League i l'històric acord amb els alemanys del Schalke 04. A més, també ha hagut de trencar la relació amb un equip de segona categoria del ciclisme en ruta.
Més enllà de Gazprom, l'aerolínia russa Aeroflot ha perdut el patrocini, i també els vols, del Manchester United. L'equip anglès va decidir trencar relacions amb l'empresa, que de tota manera ha de deixar d'operar en terres britàniques per la decisió del govern de Boris Johnson de tancar l'espai aeri a avions russos. Un altre cas és el del bac rus VTB Bank, que s'ha quedat sense el patrocini de l'Eurolliga i del gran premi de Rússia de Formula 1.
Esportistes russos contra la guerra
Mentre els grans magnats de l'entorn de Putin li han mantingut suport i s'han resignat a abandonar els seus negocis a Europa o als Estats Units, alguns dels esportistes russos més importants del planeta han fet el gest valent d'alçar la veu contra la guerra i la invasió d'Ucraïna.
Potser la veu més popular en aquest sentit ha estat el tenista Andrey Rublev, número set del món, que en acabar un partit amb victòria, en la típica escena de firmar a la càmera, va escriure un missatge molt clar: "No a la guerra, per favor". Fedor Smolov, futbolista de l'Spartak de Moscou també va entonar el mateix missatge.
En el mateix sentit es va pronunciar el millor jugador rus d'hoquei gel, Alex Ovechkin: "No més guerres. No importa qui hi sigui, estem en un món en el qual hem de viure en pau", va demanar el jugador dels Washington Capitals dels Estats Units. El ciclista rus Pavel Sivakov també es va oposar al conflicte i va recordar que "la majoria dels russos volem la pau". Per això, va demanar que ningú fos "diana de l'odi" per motiu de la seva nacionalitat.
Són personalitats russes del món de l'esport que han aixecat la veu de forma desinteressada, ja que cap d'ells, a nivell individual, s'ha vist afectat de moment per les sancions imposades davant la invasió d'Ucraïna. Per què pot servir que facin pública la seva oposició a la guerra? "A Putin li importa molt l'opinió del poble rus, i si aquestes personalitats es posicionen contra la guerra, potser la població faci el mateix", explicava una font del COI en una entrevista recent a l'Agència France Presse.
Les suspensions, els boicots i les expulsions es compten per desenes aquests dies, però la realitat és que la relació entre Rússia i el món de l'esport ja estava molt tocada abans de l'esclat de la guerra arran de la invasió d'Ucraïna. Fa gairebé dos anys, l'Agència Mundial Antidopatge (AMA) va sancionar el país per dopatge. Per altra banda, això sí, els diners russos no eren incompatibles amb l'ètica esportiva quan només fa quatre anys el país va acollir el mundial de futbol.
Però fent referència a la sanció, que encara està en vigor i que ara segur que tindrà una aplicació diferent, era molt més lleugera que les últimes decisions que s'estan prenent. El Tribunal d'Arbitratge Esportiu (TAS) permetia als esportistes russos competir però sense cap tret identificador del país. Ni nom, ni himne ni bandera russa podia representar cap esportista. I així havia de ser, teòricament, fins a finals d'any.
La causa per la qual es va condemnar a Rússia va ser per haver manipulat la base de dades esportives del Laboratori de Moscou. La sentència del TAS per dopatge també obligava a l'Agència Russa Antidopatge (RUSADA) a pagar 1,27 milions de dòlars a l'AMA per costejar les investigacions. Les relacions entre les organitzacions de l'esport i Rússia ja van quedar tocades i, amb la guerra, s'han acabat de trencar.
D'aquí, doncs, que als Jocs Olímpics de Tòquio celebrats el 2021 -un any tard a causa de la pandèmia- els esportistes russos comptessin sota la bandera i el nom de ROC, les sigles del Comitè Olímpic Rus en anglès. Un altre exemple: Nikita Mazepin, pilot rus de Formula 1 -que també ha perdut el seu lloc a la competició arran dels negocis del seu pare amb Putin-, competia sota una bandera blanca amb les lletres RAF en negre, les sigles de la Federació Russa d'Automobilisme en anglès.
Els magnats russos i la seva mà a l'esport
Probablement l'últim escull rus que queda per apartar del món de l'esport siguin els oligarques. En el món de l'esport n'hi ha dos amb molt de pes: el propietari del Chelsea, Roman Abramovich, i el propietari del Mònaco, Dmitri Rybolovlev, a més del gegant del gas rus, Gazprom.
En el cas d'Abramovich, un dels homes més poderosos de l'entorn de Putin, es va apartar voluntàriament i de forma temporal va cedir l'administració del Chelsea a la fundació del club. Va ser un mecanisme per a salvaguardar la seva continuïtat a l'espera d'una solució del conflicte, però finalment s'ha vist obligat a vendre per no posar en risc el club davant les sancions imposades. Curiosament, Ucraïna ha proposat el magnat rus com a mediador.
Roman Abramovich, amb l'última Champions que va guanyar el Chelsea Foto: Europa Press
El cas del propietari del Mònaco és diferent. Rybolovlev no és un empresari de l'entorn de Putin, però el seu negoci futbolístic a França es podria veure afectat igualment. El principat va ser un dels últims països europeus en unir-se a les sancions contra Rússia, aquesta mateixa setmana. L'amo de l'equip, que juga a la lliga francesa, encara no ha pres cap acció per assegurar-se la viabilitat del projecte.
L'última de les grans empreses vinculades al futbol que ha hagut de fer les maletes del continent ha estat Gazprom. El gegant rus del gas ha perdut el patrocini amb la Champions League i l'històric acord amb els alemanys del Schalke 04. A més, també ha hagut de trencar la relació amb un equip de segona categoria del ciclisme en ruta.
Més enllà de Gazprom, l'aerolínia russa Aeroflot ha perdut el patrocini, i també els vols, del Manchester United. L'equip anglès va decidir trencar relacions amb l'empresa, que de tota manera ha de deixar d'operar en terres britàniques per la decisió del govern de Boris Johnson de tancar l'espai aeri a avions russos. Un altre cas és el del bac rus VTB Bank, que s'ha quedat sense el patrocini de l'Eurolliga i del gran premi de Rússia de Formula 1.
Esportistes russos contra la guerra
Mentre els grans magnats de l'entorn de Putin li han mantingut suport i s'han resignat a abandonar els seus negocis a Europa o als Estats Units, alguns dels esportistes russos més importants del planeta han fet el gest valent d'alçar la veu contra la guerra i la invasió d'Ucraïna.
Potser la veu més popular en aquest sentit ha estat el tenista Andrey Rublev, número set del món, que en acabar un partit amb victòria, en la típica escena de firmar a la càmera, va escriure un missatge molt clar: "No a la guerra, per favor". Fedor Smolov, futbolista de l'Spartak de Moscou també va entonar el mateix missatge.
❤️@AndreyRublev97pic.twitter.com/Ul9Hg8SRvS
— ATP Tour (@atptour) February 25, 2022
En el mateix sentit es va pronunciar el millor jugador rus d'hoquei gel, Alex Ovechkin: "No més guerres. No importa qui hi sigui, estem en un món en el qual hem de viure en pau", va demanar el jugador dels Washington Capitals dels Estats Units. El ciclista rus Pavel Sivakov també es va oposar al conflicte i va recordar que "la majoria dels russos volem la pau". Per això, va demanar que ningú fos "diana de l'odi" per motiu de la seva nacionalitat.
Són personalitats russes del món de l'esport que han aixecat la veu de forma desinteressada, ja que cap d'ells, a nivell individual, s'ha vist afectat de moment per les sancions imposades davant la invasió d'Ucraïna. Per què pot servir que facin pública la seva oposició a la guerra? "A Putin li importa molt l'opinió del poble rus, i si aquestes personalitats es posicionen contra la guerra, potser la població faci el mateix", explicava una font del COI en una entrevista recent a l'Agència France Presse.