15
de novembre
del
2022
Actualitzat
el
15
de gener
del
2024
a les
18:07h
La guerra a Ucraïna ha revifat el paper de l'OTAN després d'anys sense trobar un rumb clar, però què és realment? L'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord és una aliança de seguretat entre diferents països creada el 4 d'abril de 1949 per Bèlgica, Canadà, Dinamarca, França, Islàndia, Itàlia, Luxemburg, Països Baixos, Noruega, Portugal, el Regne Unit i els Estats Units.
El punt principal de l'organització és crear un sistema de defensa col·lectiu amb el seu punt d'acció en el mencionat durant els últims mesos article 5. Dit d'altra manera, si un dels estats membres és atacat per una potència externa, tots els exèrcits aliats hauran d'intervenir. Arran de la Guerra Freda, el seu potencial va disparar-se en oposició al Pacte de Varsòvia signat el 1955 per Albània, Alemanya Oriental, Bulgària, Txecoslovàquia, Hongria, Polònia, Romania i la Unió Soviètica.
Precisament durant el període de la Guerra Freda el ventall d'estats membres es va anar ampliant, amb l'entrada de Grècia, Turquia i Alemanya Occidental. Amb la caiguda de l'URSS i, per conseqüència, la fi d'aquest període històric, l'OTAN va perdre sentit i va haver de reinventar-se. Els Estats Units van fer ús de les bases a Europa per actuar a la guerra del Golf.
Per altra banda, l'organització va fer la seva primera operació d'atac contra les forces sèrbies a Bòsnia i Hercegovina el 1995, i posteriorment a Iugoslàvia, el 1999, en el context de la guerra de Kosovo. Abans d'això ja s'havia incorporat Espanya, el 1982, i posteriorment, el 1999, Hongria, Polònia i la República Txeca. Aquests últims van tenir un pes molt simbòlic perquè anteriorment eren situats en el bloc d'enemics de l'OTAN.
La primera activació de l'article 5 del Tractat de Washington es va produir el 2001, després dels atemptats de l'11-S als Estats Units: l'OTAN va envair Afganistan en un procés que es va allargar fins a l'estiu del 2021 i després de vint anys d'una intervenció que va acabar amb el retorn dels talibans al poder. Tres anys després, el 2004, l'OTAN s'ampliaria cap a l'est d'Europa integrant les repúbliques bàltiques d'Estònia, Letònia i Lituània, a més de Romania, Bulgària, Eslovàquia i Eslovènia.
El fet que l'OTAN compti avui dia amb aquests 30 territoris, i la possibilitat que l'aliança s'ampliï encara més a l'est d'Europa apropant-se a les fronteres russes -Finlàndia i Suècia ja en són membres de facto- és un dels arguments amb els quals Putin ha justificat la invasió d'Ucraïna. Mentrestant, l'aliança entre els Estats Units i la majoria d'Europa no ha intervingut militarment en la guerra, però ha aplicat sancions a Rússia que han castigat la seva economia.
El punt principal de l'organització és crear un sistema de defensa col·lectiu amb el seu punt d'acció en el mencionat durant els últims mesos article 5. Dit d'altra manera, si un dels estats membres és atacat per una potència externa, tots els exèrcits aliats hauran d'intervenir. Arran de la Guerra Freda, el seu potencial va disparar-se en oposició al Pacte de Varsòvia signat el 1955 per Albània, Alemanya Oriental, Bulgària, Txecoslovàquia, Hongria, Polònia, Romania i la Unió Soviètica.
Precisament durant el període de la Guerra Freda el ventall d'estats membres es va anar ampliant, amb l'entrada de Grècia, Turquia i Alemanya Occidental. Amb la caiguda de l'URSS i, per conseqüència, la fi d'aquest període històric, l'OTAN va perdre sentit i va haver de reinventar-se. Els Estats Units van fer ús de les bases a Europa per actuar a la guerra del Golf.
Per altra banda, l'organització va fer la seva primera operació d'atac contra les forces sèrbies a Bòsnia i Hercegovina el 1995, i posteriorment a Iugoslàvia, el 1999, en el context de la guerra de Kosovo. Abans d'això ja s'havia incorporat Espanya, el 1982, i posteriorment, el 1999, Hongria, Polònia i la República Txeca. Aquests últims van tenir un pes molt simbòlic perquè anteriorment eren situats en el bloc d'enemics de l'OTAN.
La primera activació de l'article 5 del Tractat de Washington es va produir el 2001, després dels atemptats de l'11-S als Estats Units: l'OTAN va envair Afganistan en un procés que es va allargar fins a l'estiu del 2021 i després de vint anys d'una intervenció que va acabar amb el retorn dels talibans al poder. Tres anys després, el 2004, l'OTAN s'ampliaria cap a l'est d'Europa integrant les repúbliques bàltiques d'Estònia, Letònia i Lituània, a més de Romania, Bulgària, Eslovàquia i Eslovènia.
El fet que l'OTAN compti avui dia amb aquests 30 territoris, i la possibilitat que l'aliança s'ampliï encara més a l'est d'Europa apropant-se a les fronteres russes -Finlàndia i Suècia ja en són membres de facto- és un dels arguments amb els quals Putin ha justificat la invasió d'Ucraïna. Mentrestant, l'aliança entre els Estats Units i la majoria d'Europa no ha intervingut militarment en la guerra, però ha aplicat sancions a Rússia que han castigat la seva economia.