26
de febrer
del
2022
Actualitzat
el
27
de febrer
a les
9:37h
El PP enfila el camí cap al congrés extraordinari que se celebrarà el 2 i 3 d'abril, previsiblement a Sevilla, i del qual sortirà el nou líder de la dreta espanyola. Tot apunta que el president de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, assumirà els regnes d'una formació en estat de shock després de la fractura interna viscuda. El partit ha viscut la pitjor crisi de la seva història arran del suposat cas d'espionatge de Génova a la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso pel contracte que va beneficiar un germà seu. La retirada de Pablo Casado, que manté la presidència del partit fins al congrés però no es postularà, li ha deixat el camp lliure a Feijóo, erigit com a figura de consens.
El dirigent gallec, si finalment es confirma la seva candidatura i és elegit, haurà d'entomar un seguit de reptes de resolució complexa. Parteix amb una sòlida base de suport: tots els barons territorials li han mostrat el seu recolzament i no és previsible que topi amb un candidat alternatiu que li pugui fer ombra. Tot i que actualment el PP és capaç de donar sorpreses. Aquests són els principals reptes que haurà d'afrontar.
Recosir el partit
Feijóo representa el retorn d'un PP més previsible. El seu primer repte serà tancar les ferides que s'han obert. Hi ha optimisme entre els quadres del partit per l'arribada del gallec. Alberto FernándezDíaz, veterà de la formació, exlíder del PP català i exregidor a Barcelona, contempla Feijóo com "una nova oportunitat". Segons ell, torna a posar el partit a la "graella de l'alternativa sòlida a Pedro Sánchez". "El PP ha de ser ell i Feijóo representa la centralitat i el rigor de govern", assenyala Fernández Díaz.
Per Manuel Milián Mestre, exdiputat del PP i antic home de confiança de Manuel Fraga, l'opció Feijóo és també la més adient en aquests moments: "Suposa una diferència molt gran amb els dirigents que hi ha hagut fins ara, que tenien poca talla. Feijóo, que és enginyer, té la cerebralitat de la gestió, no és doctrinari sinó pragmàtic, és fred i sap organitzar i decidir". Per l'exdiputat, la crisi viscuda ha deixat en evidència el "fracàs estrepitós" de Noves Generacions, les joventuts del PP, i del lideratge de José María Aznar perquè tant Casado com Ayuso són fills polítics de l'expresident.
Com combatre Vox
El perfil pragmàtic i clàssic de Feijóo, però, arribarà en un moment en què la política espanyola està dominada per corrents populistes. No li serà fàcil consolidar una posició sòlida amb un discurs ponderat. La competència amb Vox és ara la principal batalla. Què farà? El president de Galícia governa una comunitat on els de Santiago Abascal no hi tenen representació. Mantindrà el seu discurs moderat, amb el risc de perdre vots de l'ala extrema, com ha passat amb Casado? Endurirà el to? En aquest cas, pot oferir una imatge poc creïble. A més, haurà de prendre decisions sobre si el PP ha de governar amb Vox en algunes comunitats, com a Castella i Lleó.
Madrid, un partit dins del partit
El difícil encaix amb Ayuso serà una altra de les incògnites que haurà de desvetllar. Fernández Díaz considera que hi haurà una entesa "basada en la intel·ligència i el pragmatisme". Segurament serà així en un primer moment. Ayuso ha donat suport a Feijóo i renuncia a competir pel lideratge, almenys per ara. De fet, la madrilenya ha bastit una aliança amb els barons per descavalcar Casado, mentre es disposa a fer-se amb el control del partit a la Comunitat. Però a mig termini, la relació amb una Ayuso desbocada no serà fàcil. I els esdeveniments dels darrers dies han mostrat que el PP madrileny és un partit dins del partit, amb una capacitat de destrucció gens negligible, sobretot quan hi ha atacs directes. Feijóo haurà de ser molt gallec.
Liderar l'oposició des de fora del Congrés
De ser elegit líder del PP, Feijóo es trobarà amb un entrebanc seriós per exercir com a cap de l'oposició: no podrà enfrontar-se cara a cara ambPedro Sánchez perquè no és diputat al Congrés. Aquest fet recorda el que li va passar a un fugaç líder del partit, Antonio Hernández Mancha, que va dirigir la formació entre 1987 i 1989. No era diputat i això va dificultar la seva tasca d'oposició a Felipe González. Però certament Feijóo no és Hernández Mancha, que era jove i amb trajectòria breu. Una de les opcions damunt la taula és que sigui senador per designació autonòmica, de manera que podria interpel·lar Sánchez unes sis vegades cada any, segons el calendari previst.
Els efectes en el PP a Catalunya
Una cosa ja es pot assegurar: la sortida de Casado i, especialment, de Teodoro García Egea de la secretaria general del partit pot tenir un efecte balsàmic en el PP de Catalunya. Les relacions entre Génova i la direcció d'Alejandro Fernández eren dolentes i els resultats de les eleccions catalanes només les van empitjorar. Fernández Díaz creu que l'elecció de Feijóo serà positiva pels populars catalans: "Coneix la societat catalana, entén el que suposa l'autogovern entès com a bona gestió i no conflicte amb l'Estat".
Per Milián Mestre, hi haurà un impacte positiu en l'enfocament de Feijóo sobre la situació política a Catalunya: "Parla gallec habitualment i entén perfectament el pes de la llengua en la societat catalana. La seva mirada sobre Catalunya és molt diferent a la de Casado i Ayuso". Si més no, d'entrada.
El dirigent gallec, si finalment es confirma la seva candidatura i és elegit, haurà d'entomar un seguit de reptes de resolució complexa. Parteix amb una sòlida base de suport: tots els barons territorials li han mostrat el seu recolzament i no és previsible que topi amb un candidat alternatiu que li pugui fer ombra. Tot i que actualment el PP és capaç de donar sorpreses. Aquests són els principals reptes que haurà d'afrontar.
Recosir el partit
Feijóo representa el retorn d'un PP més previsible. El seu primer repte serà tancar les ferides que s'han obert. Hi ha optimisme entre els quadres del partit per l'arribada del gallec. Alberto FernándezDíaz, veterà de la formació, exlíder del PP català i exregidor a Barcelona, contempla Feijóo com "una nova oportunitat". Segons ell, torna a posar el partit a la "graella de l'alternativa sòlida a Pedro Sánchez". "El PP ha de ser ell i Feijóo representa la centralitat i el rigor de govern", assenyala Fernández Díaz.
Per Manuel Milián Mestre, exdiputat del PP i antic home de confiança de Manuel Fraga, l'opció Feijóo és també la més adient en aquests moments: "Suposa una diferència molt gran amb els dirigents que hi ha hagut fins ara, que tenien poca talla. Feijóo, que és enginyer, té la cerebralitat de la gestió, no és doctrinari sinó pragmàtic, és fred i sap organitzar i decidir". Per l'exdiputat, la crisi viscuda ha deixat en evidència el "fracàs estrepitós" de Noves Generacions, les joventuts del PP, i del lideratge de José María Aznar perquè tant Casado com Ayuso són fills polítics de l'expresident.
Com combatre Vox
El perfil pragmàtic i clàssic de Feijóo, però, arribarà en un moment en què la política espanyola està dominada per corrents populistes. No li serà fàcil consolidar una posició sòlida amb un discurs ponderat. La competència amb Vox és ara la principal batalla. Què farà? El president de Galícia governa una comunitat on els de Santiago Abascal no hi tenen representació. Mantindrà el seu discurs moderat, amb el risc de perdre vots de l'ala extrema, com ha passat amb Casado? Endurirà el to? En aquest cas, pot oferir una imatge poc creïble. A més, haurà de prendre decisions sobre si el PP ha de governar amb Vox en algunes comunitats, com a Castella i Lleó.
Madrid, un partit dins del partit
El difícil encaix amb Ayuso serà una altra de les incògnites que haurà de desvetllar. Fernández Díaz considera que hi haurà una entesa "basada en la intel·ligència i el pragmatisme". Segurament serà així en un primer moment. Ayuso ha donat suport a Feijóo i renuncia a competir pel lideratge, almenys per ara. De fet, la madrilenya ha bastit una aliança amb els barons per descavalcar Casado, mentre es disposa a fer-se amb el control del partit a la Comunitat. Però a mig termini, la relació amb una Ayuso desbocada no serà fàcil. I els esdeveniments dels darrers dies han mostrat que el PP madrileny és un partit dins del partit, amb una capacitat de destrucció gens negligible, sobretot quan hi ha atacs directes. Feijóo haurà de ser molt gallec.
Liderar l'oposició des de fora del Congrés
De ser elegit líder del PP, Feijóo es trobarà amb un entrebanc seriós per exercir com a cap de l'oposició: no podrà enfrontar-se cara a cara ambPedro Sánchez perquè no és diputat al Congrés. Aquest fet recorda el que li va passar a un fugaç líder del partit, Antonio Hernández Mancha, que va dirigir la formació entre 1987 i 1989. No era diputat i això va dificultar la seva tasca d'oposició a Felipe González. Però certament Feijóo no és Hernández Mancha, que era jove i amb trajectòria breu. Una de les opcions damunt la taula és que sigui senador per designació autonòmica, de manera que podria interpel·lar Sánchez unes sis vegades cada any, segons el calendari previst.
Els efectes en el PP a Catalunya
Una cosa ja es pot assegurar: la sortida de Casado i, especialment, de Teodoro García Egea de la secretaria general del partit pot tenir un efecte balsàmic en el PP de Catalunya. Les relacions entre Génova i la direcció d'Alejandro Fernández eren dolentes i els resultats de les eleccions catalanes només les van empitjorar. Fernández Díaz creu que l'elecció de Feijóo serà positiva pels populars catalans: "Coneix la societat catalana, entén el que suposa l'autogovern entès com a bona gestió i no conflicte amb l'Estat".
Per Milián Mestre, hi haurà un impacte positiu en l'enfocament de Feijóo sobre la situació política a Catalunya: "Parla gallec habitualment i entén perfectament el pes de la llengua en la societat catalana. La seva mirada sobre Catalunya és molt diferent a la de Casado i Ayuso". Si més no, d'entrada.