24
de febrer
del
2022
Actualitzat
el
15
de gener
del
2024
a les
16:41h
Ucraïna combat contra l'exèrcit rus en un país en flames. Les esperances en la diplomàcia s'han desmoronat. L'atac s'ha produït mentre el Consell de Seguretat de les Nacions Unides es trobava reunit per buscar una solució dialogada al conflicte, un senyal més del menyspreu del Kremlin al dret internacional. La invasió russa a Ucraïna, iniciada aquesta matinada, posa la Unió Europea en un dels seus moments més definitoris. Com actuar davant un atac d'aquestes característiques?
Tres especialistes que coneixen en profunditat la realitat de Rússia analitzen la situació i detallen quines expectatives pot haver de cara al futur immediat mentre es combat a les portes de Kíev. Són Antoni Segura, historiador i president del Cidob (Centre Internacional de Documentació de Barcelona); Carme Colomina, periodista, professora associada al Col·legi d'Europa de Bruges i excorresponsal a Brussel·les; i Llibert Ferri, periodista i excorresponsal a Moscou, opinen sobre el conflicte.
Quin impacte tenen les sancions?
"Què ha de fer Europa? La pregunta seria què pot fer i què està disposada a fer", sosté Colomina. Sobre els efectes de les sancions econòmiques, la periodista assegura que poden tenir un gran impacte en l'objectiu d'aïllar econòmicament Rússia i assenyala el bloqueig del Nord Stream 2 que ha de transportar gas a Alemanya com una mesura d'alt valor simbòlic. El problema de les sancions és que en un món amb una economia tan hiperconnectada també poden "malmetre" l'economia dels qui les imposen.
Segura creu que les sancions impactaran en l'economia russa, però que ho faran a mig termini. "Ara, els ucraïnesos el que volen és alliberar-se de l'atac de l'exèrcit rus", indica. El president del Cidob considera, a banda, que Europa té poca capacitat de resposta en aquest moment inicial de la invasió. El també historiador explica que fins ahir no preveia un atac tan massiu: "Creia que Putin completaria el seu domini sobre tot el Donbass per instaurar una república titella com va fer a Ossètia del Sud, però ha atacat punts de tot el territori ucraïnès".
Per la seva banda, Ferri no es fa massa il·lusions sobre la resposta que puguin donar Europa i els EUA: "Què van fer el 1956, quan Rússia va envair Hongria per esclafar una revolta democràtica? O el 1968, amb la invasió russa de Txecoslovàquia? O quan l'exèrcit polonès va donar un cop d'estat contra Solidaritat a inicis dels vuitanta?".
Pot la diplomàcia resoldre el conflicte?
La Unió Europea ha apostat a fons per una sortida dialogada a la crisi. S'ha vist amb els intents de mediació duts a terme pel president francès, Emmanuel Macron, que presideix alhora la UE. Però la llargada de la taula on van seure Putin i Macron ja feia preveure que les coses no serien fàcils. Tampoc va tenir més sort el nou canceller alemany, Olaf Scholz. Segura creu que en una invasió així, la diplomàcia té poc a fer en el moment incial, però després sí que pot tenir un paper determinant per posar fi a la crisi.
Com quedarà el projecte europeu?
Per a Colomina, el conflicte és un abans i un després pel projecte europeu, i per la política exterior de la UE, que fins ara s'ha caracteritzat pel soft power: "La política exterior i de seguretat de la UE neix del gran fracàs col·lectiu que va suposar la guerra de Bòsnia". Recorda que la invasió es produeix just quan la UE està enllestint un document sobre autonomia estratègica i posa un punt d'optimisme davant la tragèdia. L'actual crisi donaria més urgència i fonament per reforçar una seguretat comuna. Per Colomina, si fins ara s'han evidenciat les diferències a la UE envers Rússia entre els qui la veuen com una amenaça i els que la veuen com un soci, després d'aquesta invasió la percepció "ha canviat".
Ha calculat malament Putin?
La guerra es troba en les primeres hores i es fa difícil aventurar què pretén finalment Putin sobre el terreny. "En un primer moment, semblava que es tractava d'un atac molt selectiu, amb l'objectiu de destruir la infraestructura militar ucraïnesa i la flota del Mar Negra a Odessa", assegura Ferri. Per Segura, Putin s'ha carregat l'ordre internacional sorgit de la Segona Guerra Mundial i viola clarament la Carta de les Nacions Unides, que només reconeix l'ús de la violència en cas d'una resolució del Consell de Seguretat o d'una acció d'autodefensa.
Per a Segura, els riscos de l'operació són elevats també per Putin: "Malgrat que pot utilitzar la clau del gas, si vol dominar el territori necessitarà molt més que 200.000 soldats. Ucraïna és un país gran i té 45 milions d'habitants. Una guerra és molt més que una invasió". Per l'historiador, amb ulls europeus, Putin no respon a la racionalitat que s'espera del líder d'una potència. "Davant del cost enorme d'un conflicte així no es pot descartar que s'acabi produint una reacció interna. Aquesta és l'esperança".
Tres especialistes que coneixen en profunditat la realitat de Rússia analitzen la situació i detallen quines expectatives pot haver de cara al futur immediat mentre es combat a les portes de Kíev. Són Antoni Segura, historiador i president del Cidob (Centre Internacional de Documentació de Barcelona); Carme Colomina, periodista, professora associada al Col·legi d'Europa de Bruges i excorresponsal a Brussel·les; i Llibert Ferri, periodista i excorresponsal a Moscou, opinen sobre el conflicte.
Quin impacte tenen les sancions?
"Què ha de fer Europa? La pregunta seria què pot fer i què està disposada a fer", sosté Colomina. Sobre els efectes de les sancions econòmiques, la periodista assegura que poden tenir un gran impacte en l'objectiu d'aïllar econòmicament Rússia i assenyala el bloqueig del Nord Stream 2 que ha de transportar gas a Alemanya com una mesura d'alt valor simbòlic. El problema de les sancions és que en un món amb una economia tan hiperconnectada també poden "malmetre" l'economia dels qui les imposen.
Segura creu que les sancions impactaran en l'economia russa, però que ho faran a mig termini. "Ara, els ucraïnesos el que volen és alliberar-se de l'atac de l'exèrcit rus", indica. El president del Cidob considera, a banda, que Europa té poca capacitat de resposta en aquest moment inicial de la invasió. El també historiador explica que fins ahir no preveia un atac tan massiu: "Creia que Putin completaria el seu domini sobre tot el Donbass per instaurar una república titella com va fer a Ossètia del Sud, però ha atacat punts de tot el territori ucraïnès".
Per la seva banda, Ferri no es fa massa il·lusions sobre la resposta que puguin donar Europa i els EUA: "Què van fer el 1956, quan Rússia va envair Hongria per esclafar una revolta democràtica? O el 1968, amb la invasió russa de Txecoslovàquia? O quan l'exèrcit polonès va donar un cop d'estat contra Solidaritat a inicis dels vuitanta?".
Pot la diplomàcia resoldre el conflicte?
La Unió Europea ha apostat a fons per una sortida dialogada a la crisi. S'ha vist amb els intents de mediació duts a terme pel president francès, Emmanuel Macron, que presideix alhora la UE. Però la llargada de la taula on van seure Putin i Macron ja feia preveure que les coses no serien fàcils. Tampoc va tenir més sort el nou canceller alemany, Olaf Scholz. Segura creu que en una invasió així, la diplomàcia té poc a fer en el moment incial, però després sí que pot tenir un paper determinant per posar fi a la crisi.
Com quedarà el projecte europeu?
Per a Colomina, el conflicte és un abans i un després pel projecte europeu, i per la política exterior de la UE, que fins ara s'ha caracteritzat pel soft power: "La política exterior i de seguretat de la UE neix del gran fracàs col·lectiu que va suposar la guerra de Bòsnia". Recorda que la invasió es produeix just quan la UE està enllestint un document sobre autonomia estratègica i posa un punt d'optimisme davant la tragèdia. L'actual crisi donaria més urgència i fonament per reforçar una seguretat comuna. Per Colomina, si fins ara s'han evidenciat les diferències a la UE envers Rússia entre els qui la veuen com una amenaça i els que la veuen com un soci, després d'aquesta invasió la percepció "ha canviat".
Ha calculat malament Putin?
La guerra es troba en les primeres hores i es fa difícil aventurar què pretén finalment Putin sobre el terreny. "En un primer moment, semblava que es tractava d'un atac molt selectiu, amb l'objectiu de destruir la infraestructura militar ucraïnesa i la flota del Mar Negra a Odessa", assegura Ferri. Per Segura, Putin s'ha carregat l'ordre internacional sorgit de la Segona Guerra Mundial i viola clarament la Carta de les Nacions Unides, que només reconeix l'ús de la violència en cas d'una resolució del Consell de Seguretat o d'una acció d'autodefensa.
Per a Segura, els riscos de l'operació són elevats també per Putin: "Malgrat que pot utilitzar la clau del gas, si vol dominar el territori necessitarà molt més que 200.000 soldats. Ucraïna és un país gran i té 45 milions d'habitants. Una guerra és molt més que una invasió". Per l'historiador, amb ulls europeus, Putin no respon a la racionalitat que s'espera del líder d'una potència. "Davant del cost enorme d'un conflicte així no es pot descartar que s'acabi produint una reacció interna. Aquesta és l'esperança".