Vladímir Putin s'ha agafat a l'escalada de tensions als territoris ucraïnesos annexionats i ha decretat la
llei marcial. Són les regions de Donetsk, Lugansk, Kherson i Zaporíjia, que pel Kremlin van passar a formar part de Rússia després de la celebració de referèndums que no han tingut reconeixement internacional per la manca de garanties democràtiques. Però, quines implicacions té aquesta llei?
A diferència d'altres estaments -com l'estat d'emergència o l'estat de setge-, la llei marcial és una situació d'absoluta excepcionalitat que
atorga facultats extraordinàries a les forces armades, a la policia i al govern en funcions.
Frena les normes legals vigents i s'aplica en situacions crítiques, com una guerra, una rebel·lió o una invasió.
A Ucraïna no és una situació nova, que s'apliqui la llei marcial. El 2015, arran de les rebel·lions internes al país, es va definir una llei concreta que establia que el president era l'encarregat de decidir declarar o no la llei marcial, i després el parlament ucraïnès l'aprovaria.
Es va fer servir per primer cop el 2018, en una situació d'emergència com va ser la invasió de Crimea i per tancar les zones costaneres d'Ucraïna al Mar d'Azov.
Altres notícies que et poden interessar
Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.
Fes-te'n subscriptor