23
de febrer
del
2022
Actualitzat
a les
17:47h
El Tribunal Constitucional (TC) ha desestimat sense unanimitat el recurs d'empara que va presentar l'expresident Quim Torra contra les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i el Tribunal Suprem, que el van condemnar per un delicte de desobediència a una pena d'inhabilitació. La sentència compta amb dos vots particulars, un del magistrat Juan Antonio Xiol i un altre del magistrat Ramón Sáez Valcárcel. D'aquesta manera, el TC avala les decisions judicials, que van desembocar en la pèrdua de l'acta de diputat de Torra i de la seva condició de president de la Generalitat, i nega que se li hagin vulnerat drets fonamentals. Ara, un cop exhaurida la via espanyola ja pot presentar una demanda al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).
La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Antonio Narváez, descarta que hi hagi vulneració del dret al jutge imparcial, al jutge predeterminat per la llei, a la defensa i a la presumpció d'innocència, i tampoc al dret a la igualtat. També descarta plantejar qüestions prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), sol·licitades per la defensa, perquè considera que no són necessàries per resoldre el recurs de Torra. El TC també nega que s'hagi vulnerat el dret a la legalitat penal i remarca que la conducta de Torra no s'empara en els drets subjectius, perquè com a president de la Generalitat i responsable de la gestió dels edificis públics, la seva conducta estava determinada per allò que estableix l'ordenament jurídic.
L'alt tribunal nega que Torra hagi estat condemnat per les seves "idees, opinions o manifestacions", i assenyala que va incomplir els requeriments de la Junta Electoral Central, que li havia ordenat de retirar els llaços grocs del Palau de la Generalitat en considerar-los "simbologia partidista" que xoca amb el deure de "neutralitat i objectivitat" que han de respectar els poders públics, especialment durant el període electoral. Torra va ser condemnat pel TSJC el 19 de desembre de 2019. Aquesta primera sentència va comportar la pèrdua de l'escó de diputat, però va continuar sent president fins el 28 de setembre de l'any 2020, quan el Tribunal Suprem va ratificar per unanimitat la condemna d'inhabilitació.
Torra, camí d'Europa
Davant d'aquesta decisió, l'expresident Torra encamina la via judicial europea. "És el camí de l'única justícia possible per als independentistes catalans", ha opinat. En una nota de premsa, Torra denuncia que el rebuig arriba "quan ja fa gairebé dos mesos que es va complir íntegrament al condemna d'inhabilitació, el 3 de gener, i quan ja no hi hauria hagut cap opció de reparar el dany causat". "És un exemple més que la justícia espanyola corre quan vol córrer i va lenta quan li convé, d'acord amb una intencionalitat política que no amaguen els membres del tribunal quan en tenen l'ocasió", apunta. El segon judici a Torra se celebrarà el 17 de març al jutjat penal número 6 de Barcelona.
La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Antonio Narváez, descarta que hi hagi vulneració del dret al jutge imparcial, al jutge predeterminat per la llei, a la defensa i a la presumpció d'innocència, i tampoc al dret a la igualtat. També descarta plantejar qüestions prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), sol·licitades per la defensa, perquè considera que no són necessàries per resoldre el recurs de Torra. El TC també nega que s'hagi vulnerat el dret a la legalitat penal i remarca que la conducta de Torra no s'empara en els drets subjectius, perquè com a president de la Generalitat i responsable de la gestió dels edificis públics, la seva conducta estava determinada per allò que estableix l'ordenament jurídic.
L'alt tribunal nega que Torra hagi estat condemnat per les seves "idees, opinions o manifestacions", i assenyala que va incomplir els requeriments de la Junta Electoral Central, que li havia ordenat de retirar els llaços grocs del Palau de la Generalitat en considerar-los "simbologia partidista" que xoca amb el deure de "neutralitat i objectivitat" que han de respectar els poders públics, especialment durant el període electoral. Torra va ser condemnat pel TSJC el 19 de desembre de 2019. Aquesta primera sentència va comportar la pèrdua de l'escó de diputat, però va continuar sent president fins el 28 de setembre de l'any 2020, quan el Tribunal Suprem va ratificar per unanimitat la condemna d'inhabilitació.
Torra, camí d'Europa
Davant d'aquesta decisió, l'expresident Torra encamina la via judicial europea. "És el camí de l'única justícia possible per als independentistes catalans", ha opinat. En una nota de premsa, Torra denuncia que el rebuig arriba "quan ja fa gairebé dos mesos que es va complir íntegrament al condemna d'inhabilitació, el 3 de gener, i quan ja no hi hauria hagut cap opció de reparar el dany causat". "És un exemple més que la justícia espanyola corre quan vol córrer i va lenta quan li convé, d'acord amb una intencionalitat política que no amaguen els membres del tribunal quan en tenen l'ocasió", apunta. El segon judici a Torra se celebrarà el 17 de març al jutjat penal número 6 de Barcelona.