22
de febrer
del
2022
Actualitzat
el
23
de febrer
a les
10:21h
L'independentisme està pendent de la justícia europea, que en els propers dies ha de resoldre algunes de les principals carpetes dels exiliats. Mentrestant, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va fent feina i aquest dimarts ha dictat una sentència que pot ser important de cara a les futures resolucions que afecten els dirigents independentistes a l'exili. En aquest cas concret, els jutges han fixat límits a les euroordres, és a dir, han concretat els criteris que permeten a l'autoritat judicial que ha d'executar l'euroordre (el jutge del país on es troba l'afectat) determinar el possible risc de vulneració del dret a un jutge imparcial.
Aquesta defensa afecta futures decisions que ha de prendre Luxemburg. El TJUE ha dictaminat en aquesta sentència -que fa referència a un cas sobre Polònia i els Països Baixos- que el tribunal del país que ha d'executar l'euroordre (en aquest cas els Països Baixos) ha d'analitzar si l'elecció dels jutges (els de Polònia) afecta la causa en qüestió. Si considera, revisada tota la informació, detecta "deficiències sistèmiques" que impliquen risc de vulneració de drets, pot denegar l'euroordre.
Aquesta sentència es pot relacionar amb algunes de les preguntes que va fer el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, i que esperen resposta per part del TJUE. La defensa de Carles Puigdemont sempre ha dit que moltes de les preguntes de Llarena, que fan referència als límits de les euroordres i als arguments dels estats executors per rebutjar-les, ja han estat respostes per part de la justícia europea en altres causes. La darrera sentència del TJUE, en aquest sentit, podria beneficiar els exiliats i donaria més eines a Bèlgica per denegar l'euroordre del Suprem.
La defensa de Puigdemont -i totes les defenses dels presos polítics- sempre han dit que el Tribunal Suprem no era el jutge predeterminat per la llei ni era un tribunal imparcial. És a dir, que la sala segona de l'alt tribunal espanyol no era competent per jutjar els presos independentistes ni tampoc per emetre euroordres contra els exiliats. La justícia belga, en el cas de Lluís Puig, va anar en aquest sentit, i va dir que el Suprem no podia emetre euroordres en aquest cas i que hi havia risc de vulneració de drets. Davant d'això, Llarena va demanar al TJUE que concretés en quins casos es poden denegar les euroordres i això és el que ha de resoldre la justícia europea en els propers mesos.
Aquesta defensa afecta futures decisions que ha de prendre Luxemburg. El TJUE ha dictaminat en aquesta sentència -que fa referència a un cas sobre Polònia i els Països Baixos- que el tribunal del país que ha d'executar l'euroordre (en aquest cas els Països Baixos) ha d'analitzar si l'elecció dels jutges (els de Polònia) afecta la causa en qüestió. Si considera, revisada tota la informació, detecta "deficiències sistèmiques" que impliquen risc de vulneració de drets, pot denegar l'euroordre.
Aquesta sentència es pot relacionar amb algunes de les preguntes que va fer el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, i que esperen resposta per part del TJUE. La defensa de Carles Puigdemont sempre ha dit que moltes de les preguntes de Llarena, que fan referència als límits de les euroordres i als arguments dels estats executors per rebutjar-les, ja han estat respostes per part de la justícia europea en altres causes. La darrera sentència del TJUE, en aquest sentit, podria beneficiar els exiliats i donaria més eines a Bèlgica per denegar l'euroordre del Suprem.
La defensa de Puigdemont -i totes les defenses dels presos polítics- sempre han dit que el Tribunal Suprem no era el jutge predeterminat per la llei ni era un tribunal imparcial. És a dir, que la sala segona de l'alt tribunal espanyol no era competent per jutjar els presos independentistes ni tampoc per emetre euroordres contra els exiliats. La justícia belga, en el cas de Lluís Puig, va anar en aquest sentit, i va dir que el Suprem no podia emetre euroordres en aquest cas i que hi havia risc de vulneració de drets. Davant d'això, Llarena va demanar al TJUE que concretés en quins casos es poden denegar les euroordres i això és el que ha de resoldre la justícia europea en els propers mesos.