La CUP reclama que els Mossos actuïn com l'1-O en els desnonaments

Els anticapitalistes insten el Govern a "plantar batalla" amb les ordres judicials per executar llançaments: "Un jutge no pot definir com, quan i quins policies s'han d'enviar en un desnonament"

Xavier Pellicer, diputat de la CUP
Xavier Pellicer, diputat de la CUP | ND
22 de febrer del 2022
Actualitzat a les 14:19h
La CUP ha demanat que els Mossos actuïn seguint el criteri que van mostrar durant el referèndum de l'1-O en els casos de desnonaments, prioritzant els criteris de proporcionalitat, garantir els drets humans i no generar un mal major del que es vol evitar. "Hi ha una sentència de l'Audiència Nacional que avala aquestes actuacions en el cas de l'1-O", ha recordat aquest migdia el diputat de la CUP Xavier Pellicer. La diputada Eulàlia Reguant va plantejar aquesta idea en una entrevista aquest cap de setmana a NacióDigital. "Hi ha un major dels Mossos jutjat a l'Audiència Nacional i la sentència deia que l'ús de la proporcionalitat que es va fer servir per part dels Mossos l'1 d'octubre era correcta", va dir la dirigent cupaire.

Al ple d'aquesta setmana, la CUP denunciarà la "persecució política" que ha patit el moviment per l'habitatge, amb detencions i sancions de centenars de milers d'euros. Pellicer ha denunciat la "incapacitat" del Govern per preservar el dret a l'habitatge i que no ha abordat "canvis estructurals" en les polítiques d'aquest àmbit. "No es poden enviar antiavalots als desnonaments, no es pot aplicar la llei mordassa per limitar els drets fonamentals", ha remarcat, i per això la CUP presentarà una moció al ple perquè els grups i el Govern es posicionin sobre la qüestió.

En aquest sentit, Pellicer ha demanat plantar batalla a les ordres judicials que envaeixen competències executives. "Un jutge no pot definir com, quan i quins policies s'han d'enviar en un desnonament", ha dit. Pellicer ha insistit que cal aplicar criteris de proporcionalitat, drets humans i de no generar mals majors. "Hi ha una sentència de l'Audiència Nacional que avala aquestes actuacions en el cas de l'1-O", ha recordat. "Esperem que el Parlament i el Govern facin cas als consensos de mínims que hi ha a la societat i donin suport a aquesta moció", ha dit.

Sobre la sol·licitud de Cs i PPC d'un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries (CGE) sobre la llei antidesnonaments, Pellicer ha dit que no es pot esperar res més dels grups que "defensen els interessos del gran capital". per tot plegat, criden a defensar la sobirania del Parlament.

Riera seguirà la tasca de Juvillà a la mesa
Pellicer ha recordat que la CUP tindrà vuit vots al ple, perquè Juvillà no pot votar, i ha garantit que Riera seguirà la tasca de Juvillà a la mesa. Garantirà la "transparència" a la mesa, posarà al centre els "privilegis" dels diputats i alts càrrecs i "treballarà en la defensa de la sobirania del Parlament" per poder de l'autodeterminació o la monarquia. "Treballarem per defensar els drets dels catalans, els drets nacionals i que els programes dels partits puguin ser debatuts i tirats endavant", ha dit. La CUP encara no ha començat els tràmits per substituir Juvillà al Parlament, perquè encara hi ha unes mesures cautelars pendents de resoldre per part del Tribunal Suprem. "Anem pas a pas", ha dit.

Reforçar el pacte antifeixista
La CUP també ha fet una crida a "reimpulsar i renovar els esforços" en el pacte antifeixista del Parlament. Denuncien que s'ha deixat "abandonat". De fet, a portes del judici a la diputada Eulàlia Reguant per haver-se negat a respondre Vox en la causa del 'procés', els anticapitalistes han emplaçat a la resta de grups perquè "no normalitzin" la relació amb Vox. Pellicer ha afirmat que aquesta "normalització" la detecta "en l'àmbit formal i informal" i ha reclamat "coherència en tots els àmbits".

Crítiques a l'acte amb Pujol
La CUP ha criticat que el Govern convidés l'expresident Jordi Pujol en un acte sobre Europa, organitzat pel departament d'Exteriors i celebrat dilluns al vespre al Paranimf de la UB. El diputat Xavier Pellicer ha valorat que "es fa un flac favor a la política catalana posant al capdavant d'un acte institucional a una persona que, com a mínim, té ombres de corrupció". El diputat creu que és "irresponsable" i "un atac cap a les institucions" que hi hagi participat.