21
de febrer
del
2022
Actualitzat
a les
21:03h
El Govern manté que el curs escolar arrencarà una setmana abans el pròxim setembre malgrat l'amenaça de vaga de cinc dies que fan els sindicats pel mes de març. La reunió del Consell Escolar d'aquesta tarda no ha servit per superar l'esvoranc obert els últims dies entre la comunitat educativa i el Departament d'Educació, que l'11 de febrer va anunciar -per sorpresa de sindicats, famílies i personal docent- que el curs escolar començarà el 5 de setembre a la primària i el 7 de setembre als instituts. El Govern ja havia deixat clar abans de la trobada que no hi hauria marxa enrere en la modificació del calendari lectiu i que, en tot cas, es podien acordar qüestions més tècniques i de planificació. La proposta dels sindicats d'ajornar un any la modificació de calendari ha estat rebutjada pel departament.
El conseller d'Educació, Josep Gonzàlez Cambray ha presidit una reunió extraordinària del Consell Escolar, l'organisme superior de consulta i participació dels sectors afectats en l'ensenyament no universitari, que inclou sindicats, patronal, famílies, personal docent, treballadors dels centres i alumnes. La trobada, al Palau Robert, ha acreditat la distància existent entre la voluntat del Govern i el món educatiu, especialment amb els sindicats, que en els darrers dies han arribat a reclamar la dimissió de Cambray. La reunió, convocada pel conseller amb l'objectiu d'"apropar posicions", tenia només un punt a l'ordre del dia: el nou calendari escolar del curs 2022/23.
Segons ha explicat el conseller, hi ha hagut "unanimitat" dels membres del Consell Escolar a l'hora de considerar una "bona iniciativa" l'avançament de l'inici del curs. La principal petició que han fet la majoria de membres ha estat una moratòria d'un any per aplicar-la, un ajornament que no ha estat atès per la conselleria. "Sortint de dos anys de pandèmia, les transformacions educatives que van en benefici de l'alumnat no es poden demorar", ha assegurat Cambray, que ha fet una crida a concentrar els esforços en propostes sobre com desplegar el nou calendari. El conseller s'ha esmerçat en assenyalar la nova etapa per a les escoles que arrencarà a partir de dimecres amb la supressió de les quarantenes.
Malgrat que part de la comunitat educativa assenyala la precipitació de l'anunci, el conseller ha subratllat que encara som al mes de febrer i que hi ha temps per debatre en les properes setmanes la manera d'implementar l'avançament de l'arrencada del període lectiu. L'objectiu és que el 15 de març es doni per enllestit el dictamen que haurà de ser avalat pel Consell Escolar i que servirà després per tramitar el decret que oficialitzarà la modificació.
Més enllà de l'anunci sense previ acord, els sindicats assenyalen que una de les principals dificultats amb les quals es trobaran és el fet de no conèixer la plantilla completa al mes de juliol, quan hauran de preparar el curs vinent. Cambray ha recordat que els nomenaments s'avançaran un mes i es faran a finals de juny, fet que permetrà tenir complets els equips. Amb tot, ha admès que els interins s'hauran d'incorporar igualment al setembre, com fins ara.
Els sindicats i bona part de les organitzacions presents a la reunió han plantejat la necessitat d'ajornar un any la implementació del canvi del calendari lectiu. "No es pot posar un pedaç, hem de treballar bé i amb tranquil·litat totes les implicacions que suposa aquesta mesura", han dit des de CCOO. Des d'USTEC han lamentat també poca concreció i la "vaguetat" de Cambray en algunes de les respostes. La trobada ha transcorregut amb cordialitat malgrat les crítiques i retrets de la comunitat educativa al departament. "El resultat ha estat decebedor", apunten des d'USTEC. Altres presents a la reunió han detectat un punt de "menyspreu" per part del conseller. Les famílies, organitzades a l'aFFaC, tampoc n'han sortit contentes i han criticat la postura "inflexible" del conseller.
Hores abans, la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha avisat les parts que la decisió sobre el canvi del calendari escolar és ferma i que "no hi haurà marxa enrere". "Mantenim la decisió i estem oberts a parlar i estructurar la mesura concreta", ha dit en una entrevista a Els Matins de TV3. "Moltes persones agraeixen aquesta decisió valenta d'avançar l'inici del curs", ha assegurat la consellera. El Govern insisteix que un dels objectius del canvi és facilitar l'organització familiar i la "conciliació" de les famílies després de les vacances d'estiu, i també s'assenyala el criteri pedagògic de reduir les vacances d'estiu, especialment lesiu per als estudiants amb menys recursos que no poden costejar-se activitats de lleure. En molts països europeus l'escola comença l'1 de setembre, però també fan vacances a la tardor o després de Nadal per aconseguir un calendari lectiu més equilibrat.
Malestar i vaga a l'horitzó
L'anunci del canvi del calendari escolar va agafar per sorpresa la comunitat educativa i des de bon principi els sindicats han encapçalat l'oposició a la mesura anunciada pel Departament d'Educació. La tensió ha anat a més els últims dies i la setmana passada algunes organitzacions van promoure una tancada a la conselleria per forçar una trobada amb el conseller Cambray, que finalment es va produir. "Els sindicats ens han dit que o retirem l'avançament del curs o no volen parlar de res més i convocaran una vaga", va lamentar Cambray. USTEC, CCOO, Intersindical, Aspec i UGT han anunciat una aturada de cinc dies al març i han avisat que si Educació manté la mesura de començar les classes el 5 de setembre els professors "no començaran el curs".
El nou calendari escolar, que implicarà escurçar una setmana les vacances d'estiu per arrencar el curs el 5 de setembre a primària i infantil i el 7 als instituts, ha sacsejat el debat a les escoles i les famílies. L'anunci, que feia ja setmanes que estava madur al Govern, no es va negociar prèviament amb la comunitat docent i va ser comunicat a les direccions de centres el mateix dia que es feia públic, en una roda de premsa a l'escola Baldiri Reixac de Barcelona, amb el president, Pere Aragonès, i el conseller Cambray. L'argument principal és que, amb aquest canvi, es beneficia els alumnes i Catalunya s'aprova a Europa pel que fa al calendari escolar, tot i que algunes fonts consultades per NacióDigital discrepen que un canvi d'aquestes característiques, si no s'acompanya d'altres modificacions horàries, tingui efectes pedagògics.
Es faran més hores lectives?
Ni els alumnes faran més hores lectives ni el personal docent incrementarà les hores de feina. Simplement, el calendari es redistribueix. Aquest any, el curs acabarà, com sempre, abans de Sant Joan. A partir del 5 de setembre, tant als centres públics com als concertats i privats d'infantil i primària, es farà jornada intensiva lectiva de les 9 del matí a les 13 hores. Es mantindrà el servei de menjador fins a les 15.30 i després cada centre s'autoorganitzarà per oferir activitats extraescolars, que no suposaran un sobrecost per a les famílies, segons va aclarir fa uns dies el Departament d'Educació. Els mestres hauran d'estar presencialment a les escoles fins a les tres de la tarda. Tot plegat, com ja es fa al mes de juny. Per la seva banda, les escoles concertades preveuen mantenir l'horari que ja es feia fins ara al mes de setembre.
El conseller d'Educació, Josep Gonzàlez Cambray ha presidit una reunió extraordinària del Consell Escolar, l'organisme superior de consulta i participació dels sectors afectats en l'ensenyament no universitari, que inclou sindicats, patronal, famílies, personal docent, treballadors dels centres i alumnes. La trobada, al Palau Robert, ha acreditat la distància existent entre la voluntat del Govern i el món educatiu, especialment amb els sindicats, que en els darrers dies han arribat a reclamar la dimissió de Cambray. La reunió, convocada pel conseller amb l'objectiu d'"apropar posicions", tenia només un punt a l'ordre del dia: el nou calendari escolar del curs 2022/23.
Segons ha explicat el conseller, hi ha hagut "unanimitat" dels membres del Consell Escolar a l'hora de considerar una "bona iniciativa" l'avançament de l'inici del curs. La principal petició que han fet la majoria de membres ha estat una moratòria d'un any per aplicar-la, un ajornament que no ha estat atès per la conselleria. "Sortint de dos anys de pandèmia, les transformacions educatives que van en benefici de l'alumnat no es poden demorar", ha assegurat Cambray, que ha fet una crida a concentrar els esforços en propostes sobre com desplegar el nou calendari. El conseller s'ha esmerçat en assenyalar la nova etapa per a les escoles que arrencarà a partir de dimecres amb la supressió de les quarantenes.
Malgrat que part de la comunitat educativa assenyala la precipitació de l'anunci, el conseller ha subratllat que encara som al mes de febrer i que hi ha temps per debatre en les properes setmanes la manera d'implementar l'avançament de l'arrencada del període lectiu. L'objectiu és que el 15 de març es doni per enllestit el dictamen que haurà de ser avalat pel Consell Escolar i que servirà després per tramitar el decret que oficialitzarà la modificació.
Més enllà de l'anunci sense previ acord, els sindicats assenyalen que una de les principals dificultats amb les quals es trobaran és el fet de no conèixer la plantilla completa al mes de juliol, quan hauran de preparar el curs vinent. Cambray ha recordat que els nomenaments s'avançaran un mes i es faran a finals de juny, fet que permetrà tenir complets els equips. Amb tot, ha admès que els interins s'hauran d'incorporar igualment al setembre, com fins ara.
Els sindicats i bona part de les organitzacions presents a la reunió han plantejat la necessitat d'ajornar un any la implementació del canvi del calendari lectiu. "No es pot posar un pedaç, hem de treballar bé i amb tranquil·litat totes les implicacions que suposa aquesta mesura", han dit des de CCOO. Des d'USTEC han lamentat també poca concreció i la "vaguetat" de Cambray en algunes de les respostes. La trobada ha transcorregut amb cordialitat malgrat les crítiques i retrets de la comunitat educativa al departament. "El resultat ha estat decebedor", apunten des d'USTEC. Altres presents a la reunió han detectat un punt de "menyspreu" per part del conseller. Les famílies, organitzades a l'aFFaC, tampoc n'han sortit contentes i han criticat la postura "inflexible" del conseller.
Hores abans, la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha avisat les parts que la decisió sobre el canvi del calendari escolar és ferma i que "no hi haurà marxa enrere". "Mantenim la decisió i estem oberts a parlar i estructurar la mesura concreta", ha dit en una entrevista a Els Matins de TV3. "Moltes persones agraeixen aquesta decisió valenta d'avançar l'inici del curs", ha assegurat la consellera. El Govern insisteix que un dels objectius del canvi és facilitar l'organització familiar i la "conciliació" de les famílies després de les vacances d'estiu, i també s'assenyala el criteri pedagògic de reduir les vacances d'estiu, especialment lesiu per als estudiants amb menys recursos que no poden costejar-se activitats de lleure. En molts països europeus l'escola comença l'1 de setembre, però també fan vacances a la tardor o després de Nadal per aconseguir un calendari lectiu més equilibrat.
Malestar i vaga a l'horitzó
L'anunci del canvi del calendari escolar va agafar per sorpresa la comunitat educativa i des de bon principi els sindicats han encapçalat l'oposició a la mesura anunciada pel Departament d'Educació. La tensió ha anat a més els últims dies i la setmana passada algunes organitzacions van promoure una tancada a la conselleria per forçar una trobada amb el conseller Cambray, que finalment es va produir. "Els sindicats ens han dit que o retirem l'avançament del curs o no volen parlar de res més i convocaran una vaga", va lamentar Cambray. USTEC, CCOO, Intersindical, Aspec i UGT han anunciat una aturada de cinc dies al març i han avisat que si Educació manté la mesura de començar les classes el 5 de setembre els professors "no començaran el curs".
El nou calendari escolar, que implicarà escurçar una setmana les vacances d'estiu per arrencar el curs el 5 de setembre a primària i infantil i el 7 als instituts, ha sacsejat el debat a les escoles i les famílies. L'anunci, que feia ja setmanes que estava madur al Govern, no es va negociar prèviament amb la comunitat docent i va ser comunicat a les direccions de centres el mateix dia que es feia públic, en una roda de premsa a l'escola Baldiri Reixac de Barcelona, amb el president, Pere Aragonès, i el conseller Cambray. L'argument principal és que, amb aquest canvi, es beneficia els alumnes i Catalunya s'aprova a Europa pel que fa al calendari escolar, tot i que algunes fonts consultades per NacióDigital discrepen que un canvi d'aquestes característiques, si no s'acompanya d'altres modificacions horàries, tingui efectes pedagògics.
Es faran més hores lectives?
Ni els alumnes faran més hores lectives ni el personal docent incrementarà les hores de feina. Simplement, el calendari es redistribueix. Aquest any, el curs acabarà, com sempre, abans de Sant Joan. A partir del 5 de setembre, tant als centres públics com als concertats i privats d'infantil i primària, es farà jornada intensiva lectiva de les 9 del matí a les 13 hores. Es mantindrà el servei de menjador fins a les 15.30 i després cada centre s'autoorganitzarà per oferir activitats extraescolars, que no suposaran un sobrecost per a les famílies, segons va aclarir fa uns dies el Departament d'Educació. Els mestres hauran d'estar presencialment a les escoles fins a les tres de la tarda. Tot plegat, com ja es fa al mes de juny. Per la seva banda, les escoles concertades preveuen mantenir l'horari que ja es feia fins ara al mes de setembre.