21
de febrer
del
2022
Actualitzat
a les
12:45h
Fa just vint anys es llegia al Liceu de Barcelona un manifest impulsat des de la societat civil que reclamava la creació d'un Memorial Democràtic per preservar la memòria democràtica. D'aquella iniciativa va sorgir el que avui és el Memorial Democràtic. La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, i el director del Memorial, Vicenç Villatoro, han presentat aquest dilluns les línies estratègiques de la institució per a aquest any, en què el pressupost supera per primer cop la xifra de dos milions d'euros. L'obra Els altres catalans de Francesc Candel i els camps de concentració francesos com a iconografia de l'exili seran dos dels eixos centrals.
Vicenç Villatoro ha subratllat que el Memorial vol posar el focus en la societat catalana dels anys cinquanta i seixanta, amb tot el que va suposar l'onada immigratòria, que Els altres catalans va interpretar com pocs altres ho van fer, amb voluntat inclusiva. Villatoro ha qualificat l'obra de Candel com "mirall i primer termòmetre" d'aquella Catalunya que va experimentar una gran transformació en aquells anys. L'obra de Candel va ser essencial perquè es consolidés amb el temps el concepte de "Catalunya, un sol poble".
El director del Memorial ha destacat també el que van suposar els camps de concentració francesos, que van aplegar els republicans que fugien de la'vençi els bombardejos franquistes, una experiència dramàtica que, segons ell, ha quedat en part desdibuixada per la tragèdia que van suposar els camps d'extermini nazis. Però que formen part de la memòria de l'exili. Villatoro ha afirmat que dels camps nazis han quedat obres emblemàtiques com el K.L. Reich de Joaquim Amat-Piniella, però cal reivindicar els testimonis del que van ser Argelers, tot citant l'obra Xabola d'Agustí Bartra.
Villatoro també ha parlat de la importància que han tingut, des dels temps de la clandestinitat, tot un entramat d'entitats civils dedicades a conservar la memòria i el llegat de la lluita per les llibertats. Aquest teixit -que va engegar el manifest de l'any 2002- tindrà també el seu espai en les activitats del Memorial. El quart gran eix farà referència al vincle entre l'esport, la política i els valors cívics al llarg del segle XX, des del que va voler ser l'Olimpíada Popular, o l'aliança entre esport i ciutadania, al "Barça, més que un club", per esmentar la frase emblemàtica que va fer popular Manuel Vázquez Montalbán.
La consellera Ciuró ha subratllat el component social de la política del seu departament, dins del qual ha situat les polítiques de memòria, com una eina essencial per combatre el feixisme, conèixer els mals del totalitarisme i vindicar els valors democràtics, en uns moments en què "el feixisme campa pels carrers i és visible també a les cambres parlamentàries".
Ciuró ha subratllat la doble pota sobre la qual descansa la política de memòria del Govern. Una és la direcció general de Memòria Democràtica, actualment abocada a "aixecar pedres" per recuperar els cossos de víctimes de la Guerra Civil i la repressió, i també a reparar a les víctimes. L'altra és el Memorial. Tant la consellera com Villatoro han posat èmfasi en la visibilització del paper de la dona com a element substancial de les activitats del Memorial i que serà present en tots els eixos programats.
La consellera de Justícia ha reconegut que la retirada del monument a la batalla de l'Ebre que hi ha a Tortosa està bloquejada, pendent de la sentència de l'Audiència de Tarragona. Lourdes Ciuró ha informat que la llei de Memòria ja està gairebé enllestida i ha de ser un instrument per facilitar la desaparició de restes del franquisme. Ha reiterat que el text tindrà com a valors els quatre pilars de la política de memòria: justícia, veritat, reparació i no repetició. En breu es presentarà també el Pla de Fosses d'aquest any, tot demanant a les famílies que facin lliurement del material genètic necessari. A finals d'any es farà una exposició sobre fosses comunes que es vol que sigui itinerant pel país durant el 2023, amb finalitat didàctica per donar a conèixer tot el que s'ha fet en aquest àmbit.
Vicenç Villatoro ha subratllat que el Memorial vol posar el focus en la societat catalana dels anys cinquanta i seixanta, amb tot el que va suposar l'onada immigratòria, que Els altres catalans va interpretar com pocs altres ho van fer, amb voluntat inclusiva. Villatoro ha qualificat l'obra de Candel com "mirall i primer termòmetre" d'aquella Catalunya que va experimentar una gran transformació en aquells anys. L'obra de Candel va ser essencial perquè es consolidés amb el temps el concepte de "Catalunya, un sol poble".
El director del Memorial ha destacat també el que van suposar els camps de concentració francesos, que van aplegar els republicans que fugien de la'vençi els bombardejos franquistes, una experiència dramàtica que, segons ell, ha quedat en part desdibuixada per la tragèdia que van suposar els camps d'extermini nazis. Però que formen part de la memòria de l'exili. Villatoro ha afirmat que dels camps nazis han quedat obres emblemàtiques com el K.L. Reich de Joaquim Amat-Piniella, però cal reivindicar els testimonis del que van ser Argelers, tot citant l'obra Xabola d'Agustí Bartra.
Villatoro també ha parlat de la importància que han tingut, des dels temps de la clandestinitat, tot un entramat d'entitats civils dedicades a conservar la memòria i el llegat de la lluita per les llibertats. Aquest teixit -que va engegar el manifest de l'any 2002- tindrà també el seu espai en les activitats del Memorial. El quart gran eix farà referència al vincle entre l'esport, la política i els valors cívics al llarg del segle XX, des del que va voler ser l'Olimpíada Popular, o l'aliança entre esport i ciutadania, al "Barça, més que un club", per esmentar la frase emblemàtica que va fer popular Manuel Vázquez Montalbán.
La consellera Ciuró ha subratllat el component social de la política del seu departament, dins del qual ha situat les polítiques de memòria, com una eina essencial per combatre el feixisme, conèixer els mals del totalitarisme i vindicar els valors democràtics, en uns moments en què "el feixisme campa pels carrers i és visible també a les cambres parlamentàries".
Ciuró ha subratllat la doble pota sobre la qual descansa la política de memòria del Govern. Una és la direcció general de Memòria Democràtica, actualment abocada a "aixecar pedres" per recuperar els cossos de víctimes de la Guerra Civil i la repressió, i també a reparar a les víctimes. L'altra és el Memorial. Tant la consellera com Villatoro han posat èmfasi en la visibilització del paper de la dona com a element substancial de les activitats del Memorial i que serà present en tots els eixos programats.
La consellera de Justícia ha reconegut que la retirada del monument a la batalla de l'Ebre que hi ha a Tortosa està bloquejada, pendent de la sentència de l'Audiència de Tarragona. Lourdes Ciuró ha informat que la llei de Memòria ja està gairebé enllestida i ha de ser un instrument per facilitar la desaparició de restes del franquisme. Ha reiterat que el text tindrà com a valors els quatre pilars de la política de memòria: justícia, veritat, reparació i no repetició. En breu es presentarà també el Pla de Fosses d'aquest any, tot demanant a les famílies que facin lliurement del material genètic necessari. A finals d'any es farà una exposició sobre fosses comunes que es vol que sigui itinerant pel país durant el 2023, amb finalitat didàctica per donar a conèixer tot el que s'ha fet en aquest àmbit.