Chanel: «Representaria Catalunya en català a Eurovisió»

Fa anys que trepitja escenaris, però no ha estat fins al 2022 que el seu nom ha sonat fort. Chanel Terrero va néixer a Cuba el 1991, però als tres anys es va traslladar a Olesa de Montserrat. Ara, en fa uns quants que viu a Madrid per feina. No obstant això, recorda Catalunya com "casa" i no es perd les tradicions catalanes.

A finals de gener va guanyar el Benidorm Fest per sorpresa, avançant Rigoberta Bandini i les Tanxugueiras, i representa Espanya al festival d'Eurovisió que se celebra aquest dissabte a Torí, Itàlia. Amb "SloMo", una cançó que ha generat molta polèmica a la xarxa, la cantant se situa al TOP10 de favorits del certamen.

Recuperem la conversa que va tenir amb NacióDigital el passat febrer on, fidel a la seva manera de ser i d'actuar, Chanel es va mantenir ferma i plantant cara a les crítiques rebudes des de la seva victòria al Benidorm Fest. A més, l'artista va llançar un missatge d'alerta sobre la importància de cuidar la salut mental.

- Guanyadora del Benidorm Fest amb victòria gairebé imprevista. Com es gestiona passar de ser una més de la competició a ser la guanyadora de la nit?

- És molt guai. Vaig treballar molt, moltíssim, per a això i, finalment, ha succeït. És molt guai, però és una bogeria. Ara ja estic assaborint bastant més el triomf i estic molt contenta.

- Un triomf que es gaudeix setmanes després, sense nervis...

- Sí, totalment. Ha estat molt heavy tot el que ha passat. De sobte, els últims mesos, tot l'esforç i la dedicació, però no només d'aquests mesos, sinó de tota la vida, han tingut el seu fruit i ara ho estic gaudint.

- Fa referència a tota la seva vida... Ha passat pel cinema, la interpretació, el ball, la música... On més ens portarà la seva carrera?

- No ho sé, però no vull posar portes ni barreres. Tinc moltes ganes de fer moltes coses artísticament parlant i estic preparada.

- Quina és la relació amb les contrincants del Benidorm Fest que s'alçaven com a favorites [Rigoberta Bandini i Tanxugueiras]?

- Bona, molt bona!
 
- Han parlat més enllà d'aquella nit?

- Sí, 100%. Ara acabo de rebre un missatge de l'Olaia, una de les Tanxugueiras, de dos minuts, en nota d'àudio. Un missatge preciós. Hi ha molt bon rotllo, la veritat.

- Això desdibuixa totes les crítiques i odi que s'ha vist a les xarxes... Fent referència a les crítiques, que no només s'han quedat a les xarxes, sinó que han passat al panorama polític i, fins i tot, han arribat al Congrés, quin efecte li estan provocant com a artista?

- Jo estic al·lucinant, estic flipant. L'únic que he fet ha estat no perdre la il·lusió, treballar. I cal recordar que això és un festival de música. Un festival de música. I ja està. S'està portant a nivells que no entenc, però jo tinc el cap molt ben posat i la meva nena petita, que tinc al cor, no em fa perdre la il·lusió. I amb això continuo.

- Darrerament ha fet molta èmfasi en com aquestes crítiques poden afectar la salut mental i, fins i tot, s'ha eliminat el Twitter...

- Sí. Va ser d'un dia per l'altre, tota una voràgine de crítiques. Bé, no eren ni crítiques, eren amenaces, comentaris racistes, xenòfobs... Moltíssimes coses molt lletges que jo no podia parar, la meva estabilitat inclosa. I vaig dir: "M'aparto d'això per poder cuidar-me la meva salut mental". Em sento forta per fer una crida i dir: "Nens, nenes, anem amb compte perquè això és una responsabilitat de tots".

- Tornarà a Twitter?

- No m'he esborrat el perfil, simplement he eliminat l'aplicació. Però sí, i tant, tornaré a les xarxes, és clar que sí. Jo no m'amago de res, absolutament de res. Ha estat una retirada temporal i tornaré perquè l'únic que vull és cridar als quatre vents que estic feliç.

- Feminisme i Rigoberta Bandini anaven de bracet al Benidorm Fest i aquesta és una altra de les crítiques que ha rebut. Per què la seva actuació també és feminista?

- Partint de la base que em poso el vestuari que em dona la gana, llavors soc lliure; que ballo com em dona la gana, llavors soc lliure; i canto el que em dona la gana, parlant de tot sense pels a la llengua, soc una dona lliure. Per a mi el feminisme és que la dona tingui l'empoderament i la llibertat que la seva forma de vestir no condicioni com és, si més o menys dona. Òbviament, la cançó de la Rigoberta em sembla un cant a la feminitat brutal, increïble i supernecessari; i la meva cançó no és una reivindicació feminista, simplement ho és perquè ve implícit a allò que jo estic fent a l'escenari. Soc lliure.
 
- Cuba, Olesa de Montserrat, Madrid... i l'escudella no falta a taula per Nadal.

- I tant! És el meu plat favorit. Bé, m'agrada molt menjar, però l'escudella de la iaia és sagrada. 

- Quin és el seu vincle amb Catalunya més enllà d'aquest lligam amb Olesa?

- Jo m'he criat a Catalunya, per a mi és casa. Jo trepitjo Barcelona-Sants i començo a escoltar el català i em sento a casa. Durant molts anys, i per decisió pròpia, Madrid ha sigut també casa meva, però com visc molts mesos allà, quan trepitjo Barcelona és com... té una altra cosa.

- Representa Espanya a Eurovisió, d'acord. Representaria Catalunya a Eurovisió?

- Per què no? És clar que sí!

- En català?

- Però, per què no? El català és una llengua preciosa i, a més, totes les cançons en català em semblen precioses. De fet, sempre tinc baralles amb els meus amics sobre les cançons dels dibuixos animats en català o en castellà i, perdona que t'ho digui, però sonen més precioses en català, sempre. I Boig per tu és una de les meves cançons preferides en català, és una joia. El català és molt bonic.

- Per què ha triat l'anglès per a "SloMo"?

- No l'he triat jo, no l'he escrit. Però parlant amb l'Edu Sánchez, ell volia fer una cançó que tingués l'spanglish, que obrís més fronteres i fer que fluís el castellà i l'anglès. 

- Té previst treure cançons en català en algun moment?

- Hala! No m'ho havien preguntat mai. No ho sé, però, per què no?, no ho havia pensat.
 
- La intenció, doncs, és de treure noves cançons?

- Sí, això sí. 

- Només en anglès? Castellà? S'incorporarà també el català?

- No crec que hi hagi cap problema en incorporar-lo. No ho havia pensat mai, però ara que m'ho has dit... penso que molaria molt. 

- Seria una manera de reivindicar els orígens, no?

- Sí. M'encanta el català.