20
de febrer
del
2022
Actualitzat
a les
15:18h
"Fer política és aspirar a manar, o manar, simplement. I no ens enganyem: 'manar' equival a exercir una forma o altra de domini sobre els altres, cosa bastant indecent, si bé es mira..."
Un dels temes predilectes de Joan Fuster a l'hora d'escriure les seves sentències eren les pulsions humanes, com ara la d'exercir poder sobre els altres, o bé tenir aspiracions d'exercir-ne. Aquest afany de manar és la finalitat última de la política, segons es desprèn de l'aforisme de la setmana, extret del llibre Figures de temps, publicat el 1957 i pel qual l'escriptor va rebre el premi Josep Yxart l'any anterior.
Aquesta accepció de la política que Fuster qualificava de "bastant indecent" ha deixat un exemple paradigmàtic en els últims dies, la guerra interna entre el president del PP, Pablo Casado, i la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso; amb acusacions de corrupció del líder popular cap a la baronessa més influent del partit de la gavina, per una banda, i denúncies d'espionatge, per part d'Ayuso.
En la batussa del PP no es veu cap disputa per raons ideològiques, tampoc gaires diferències estratègiques. Només una batalla descarnada entre dos líders polítics pel poder, en l'accepció més crua de l'assagista de Sueca. En un altre fragment del mateix llibre, Fuster deixava escrit que "la majoria dels nostres judicis són temeraris", però no sembla agosarat sostenir que mentre els partits s'endinsen en baralles internes, la ciutadania ho presencia amb estupefacció.
Un dels temes predilectes de Joan Fuster a l'hora d'escriure les seves sentències eren les pulsions humanes, com ara la d'exercir poder sobre els altres, o bé tenir aspiracions d'exercir-ne. Aquest afany de manar és la finalitat última de la política, segons es desprèn de l'aforisme de la setmana, extret del llibre Figures de temps, publicat el 1957 i pel qual l'escriptor va rebre el premi Josep Yxart l'any anterior.
Aquesta accepció de la política que Fuster qualificava de "bastant indecent" ha deixat un exemple paradigmàtic en els últims dies, la guerra interna entre el president del PP, Pablo Casado, i la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso; amb acusacions de corrupció del líder popular cap a la baronessa més influent del partit de la gavina, per una banda, i denúncies d'espionatge, per part d'Ayuso.
En la batussa del PP no es veu cap disputa per raons ideològiques, tampoc gaires diferències estratègiques. Només una batalla descarnada entre dos líders polítics pel poder, en l'accepció més crua de l'assagista de Sueca. En un altre fragment del mateix llibre, Fuster deixava escrit que "la majoria dels nostres judicis són temeraris", però no sembla agosarat sostenir que mentre els partits s'endinsen en baralles internes, la ciutadania ho presencia amb estupefacció.