17
de febrer
del
2022
Actualitzat
a les
19:55h
Nou gir dels esdeveniments en les tensions entre Ucraïna i Rússia. Si a inicis de setmana semblava que hi havia una desescalada, amb la retirada de tropes russes i la voluntat d'acord de Vladimir Putin, aquest dijous tot ha tornat a canviar. Tant Ucraïna com la Unió Europea han advertit dels primers bombardejos a l'est del país, mentre el president rus ha canviat el to.
Rússia ha amenaçat amb "mesures tècnicomilitars" si fracassen les negociacions amb els Estats Units i l'OTAN sobre Ucraïna i la seguretat a Europa. Segons informa l'agència russa TASS, el Kremlin ha respost per carta a Washington advertint que "es veurà forçat a respondre" si no li prometen de forma "ferma i legal" que la seguretat russa està garantida.
Al seu torn, el ministre d'Exteriors ucraïnès, Dmytro Kuleba, ha afirmat que una localitat a Lugansk, a l'est del país, ha estat bombardejada "amb artilleria pesant des del territori ocupat del Donbas". Aquesta zona està parcialment controlada per rebels prorussos des del 2014 i des de llavors els enfrontaments amb les autoritats del país han estat intermitents.
En una roda de premsa a Brussel·les, el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, no ha atribuït l'atac a cap bàndol, però ha avisat que Rússia està buscant "una excusa" per envair el país. Així, ha advertit de la presència "d'agents d'intel·ligència russos" al Donbas. Tanmateix, l'OTAN reitera la seva oferta de diàleg i està a l'espera d'una resposta diplomàtica del Kremlin.
Al seu torn, la Unió Europea ha manifestat "preocupació" pels bombardejos. Després de la reunió extraordinària dels líders europeus a Brussel·les per abordar la situació, l'Alt Representant de la UE Josep Borrell ha assegurat que hi ha un paquet de sancions "potent" preparat i que hi haurà represàlies en l'àmbit energètic. Borrell no ha detallat quin tipus d'atac desencadenaria la imposició de sancions i només ha dit que dependrà "del nivell d'intensitat de l'agressió".
"Volem continuar creient que els esforços diplomàtics poden donar resultats tangibles positius", ha assegurat, per altra banda, el president del Consell Europeu, Charles Michel, a la seva arribada a la cimera entre la UE i la Unió Africana. La primera ministra de Finlàndia, Sanna Marin, també ha defensat que la prioritat ha de ser "trobar una solució diplomàtica" al conflicte: "No volem una escalada".
Rússia ha amenaçat amb "mesures tècnicomilitars" si fracassen les negociacions amb els Estats Units i l'OTAN sobre Ucraïna i la seguretat a Europa. Segons informa l'agència russa TASS, el Kremlin ha respost per carta a Washington advertint que "es veurà forçat a respondre" si no li prometen de forma "ferma i legal" que la seguretat russa està garantida.
Al seu torn, el ministre d'Exteriors ucraïnès, Dmytro Kuleba, ha afirmat que una localitat a Lugansk, a l'est del país, ha estat bombardejada "amb artilleria pesant des del territori ocupat del Donbas". Aquesta zona està parcialment controlada per rebels prorussos des del 2014 i des de llavors els enfrontaments amb les autoritats del país han estat intermitents.
En una roda de premsa a Brussel·les, el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, no ha atribuït l'atac a cap bàndol, però ha avisat que Rússia està buscant "una excusa" per envair el país. Així, ha advertit de la presència "d'agents d'intel·ligència russos" al Donbas. Tanmateix, l'OTAN reitera la seva oferta de diàleg i està a l'espera d'una resposta diplomàtica del Kremlin.
Al seu torn, la Unió Europea ha manifestat "preocupació" pels bombardejos. Després de la reunió extraordinària dels líders europeus a Brussel·les per abordar la situació, l'Alt Representant de la UE Josep Borrell ha assegurat que hi ha un paquet de sancions "potent" preparat i que hi haurà represàlies en l'àmbit energètic. Borrell no ha detallat quin tipus d'atac desencadenaria la imposició de sancions i només ha dit que dependrà "del nivell d'intensitat de l'agressió".
"Volem continuar creient que els esforços diplomàtics poden donar resultats tangibles positius", ha assegurat, per altra banda, el president del Consell Europeu, Charles Michel, a la seva arribada a la cimera entre la UE i la Unió Africana. La primera ministra de Finlàndia, Sanna Marin, també ha defensat que la prioritat ha de ser "trobar una solució diplomàtica" al conflicte: "No volem una escalada".