Els Mossos ampliaran l'àrea de delictes econòmics per reforçar la lluitar contra el tràfic de marihuana

La policia alerta de la violència que duu associada aquest negoci, que és també una porta d'entrada a la delinqüència de molta gent sense antecedents: un 53% dels detinguts no havia delinquit mai

Plantes de marihuana trobades a la finca.
Plantes de marihuana trobades a la finca. | ACN
17 de febrer del 2022
Actualitzat a les 12:44h
La qüestió de la marihuana és un dels principals reptes dels Mossos en la nova etapa del cos, amb Josep Maria Estela com a comandant en cap. La marihuana, de fet, és la droga més comissada a Catalunya. Aquest matí, el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, acompanyat de l'intendent de la Divisió d'Investigació Criminal, Joan Carles Granja, i la portaveu dels Mossos, Montserrat Escudé, han presentat el balanç de 2021 de l'actuació del cos en aquest àmbit i han anunciat l'ampliació de l'Àrea Central de Delictes Econòmics per reforçar la lluita contra les organitzacions criminals dedicades al cultiu i tràfic de marihuana. Els Mossos la col·laboració amb les policies estatals i internacionals, incrementar les investigacions sobre les estructures financeres d'aquestes xarxes i posar en marxa el nou magatzem central de substàncies estupefaents.

"La marihuana és una de les principals amenaces a la seguretat a Catalunya", ha dit Escudé, que ha detallat que Catalunya és l'epicentre del mercat il·legal de marihuana a Europa. La precarietat derivada de la crisi sanitària ha estat un element facilitador de l'activitat criminal. Una dada en aquest sentit és que més de la meitat dels prop de 2.000 detinguts en relació a la marihuana no tenien antecedents, concretament el 53%. Un de cada quatre són espanyols i la resta, estrangers, sovint arran de la mobilitat geogràfica del negoci. Hi ha molts perfils i rols, segons ha detallat la portaveu. Pot haver gent en situació precària, però no tothom. Els Mossos eviten treballar amb tipologies de persona perquè la situació és "complexa", però sí que han detectat connivència amb l'activitat delictiva d'algunes empreses legal, com ara immobiliàries o clubs cannàbics.  

"El cultiu de marihuana impacta directament en la comunitat i el dia a dia de les persones, i sovint està vinculada a situacions de vulnerabilitat, tràfic de persones, violència i lesions", ha dit Escudé. Des de 2017, els Mossos treballen en un pla operatiu, activat el 2018. També s'han incorporat al pla contra la marihuana del Ministeri de l'Interior, amb voluntat de reforçar la col·laboració entre policies. Per tot plegat, els Mossos activen un seguit de mesures per frenar el negoci de la marihuana. "La marihuana ha de deixar de ser tan lucrativa", ha dit. 

S'incrementarà en 28 efectius més l'àrea de delictes econòmics per impulsar les investigacions sobre blanqueig de capitals, que requereixen un nivell dels investigadors més elevada. S'impulsaran més investigacions a nivell estatal i internacional. "Serà prioritari", ha dit la portaveu dels Mossos. Es posarà en funcionament el magatzem de substàncies estupefaents per tal d'integrar tota la droga comissada en un únic espai, augmentar les mesures de seguretat en la custòdia de les substàncies, una millor traçabilitat de la prova i millorar la destrucció de les drogues. També es generarà intel·ligència policial en relació a les organitzacions criminals dedicades a la marihuana, amb gran capacitat d'adaptar-se.

8,9 tones de marihuana decomissades
El conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, ha remarcat que la marihuana preocupa també per tot el que genera a nivell de delinqüència. "El treball contra la marihuana ha de tenir moltes mirades", ha dit Elena, que ha felicitat els Mossos per la feina que s'està fent. "Som un referent europeu en la lluita contra la delinqüència vinculada a la marihuana, i els resultats ho avalen", ha assegurat. S'han comissat 8,9 tones de marihuana l'any passat, s'han desarticulat 196 xarxes i s'han desactivat 662 plantacions, una mitjana de 12 a la setmana. Els Mossos no tenen una xifra exacta del volum de diners que mou aquest negoci. 

Els acords de la darrera junta de seguretat, juntament a la feina de coordinació amb l'Estat, facilitaran la lluita contra la marihuana. Potenciar l'àrea central de blanqueig de capitals és una de les eines principals per lluitar contra el tràfic de marihuana, per això es doblarà el personal: de 30 a 58 persones. "Per poder investigar més i millor i perseguir les xarxes dedicades a la marihuana", ha dit. Aquestes investigacions, vinculades al blanqueig, han de servir per atacar l'estructura econòmica de les xarxes i debilitar la seva capacitat delictiva i la seva reincidència. S'ha imputat blanqueig de capitals en 17 xarxes criminals que es dedicaven al tràfic de drogues.

S'han detectat "brokers" de la marihuana
L'intendent Joan Carles Granja ha radiografiat l'activitat policial feta el 2021. Pel que fa a la lluita contra la marihuana, hi ha hagut un augment i professionalització de la fabricació i estructura criminal. Més enllà del nombre de plantacions, els incidents augmenten any rere any, i Catalunya s'ha convertit en una zona clara de producció. El preu de la marihuana augmenta a Europa, mentre que a Catalunya el preu és més reduït i permet obtenir més beneficis. "Darrere el negoci de la marihuana hi ha diferents rols, però comencem a tenir gent que fa de broker, d'intermediari entre xarxes criminals per aconseguir quantitats de marihuana i traslladar-les al nord d'Europa", ha explicat Granja. Es tracta d'un "aconseguidor", una persona que ja està dins del món delinqüencial però que té molta demanda. Sovint es dedica a l'exportació.

L'intendent ha remarcat que el decomís de plantacions va augmentant, gràcies també a l'ajuda ciutadana. De les quatre províncies catalanes, Tarragona té un 44% de les intervencions relacionades amb la marihuana, on proliferen les plantacions "outdoor" i es produeixen decomisos molt grans. Les plantacions "indoor" comporten tensions a la zona, van sovint relacionades amb ocupacions i amb xarxes criminals moltes vegades "generacionals". Pel que fa a les xarxes criminals, s'han desarticulat 35 xarxes, un 26% més que l'any anterior. Això són 388 detinguts d'un total de 1998. Un 53,4% dels detinguts no tenen antecedents policial (1.066 persones). El motiu? Segons els Mossos podria ser la precarietat laboral o la gent que arriba al país sense feina.

La sofisticació del negoci -especialment en el transport- també és una preocupació de la policia catalana. Els criminals arriben a congelar la marihuana per evitar que faci l'olor característica. També en les naus de cultiu o les cases tenen instal·lacions elèctriques professionals, amb aparells i leds. 

Alerta per la violència associada al negoci
Els Mossos han expressat preocupació per la violència que va vinculada al negoci de la marihuana. Hi ha represàlies entre xarxes, violència com a defensa de les plantacions, que al capdavall permet incrementar els beneficis. També es vol desmantellar la competència. "Hem de veure com es mouen les xarxes i com fan desaparèixer altres xarxes, això ens donen oportunitats", ha dit Granja. Preocupa també l'adquisició il·legal d'armes i el tràfic de persones relacionades amb la marihuana.

La violència interna entre xarxes no s'acostuma a denunciar: l'any 2021 hi ha hagut 127 incidents violents. El 83%, 107, són "narcoassalts", també hi ha hagut segrestos, detencions il·legals i tres homicidis. D'aquests tres homicidis, un és a Olesa de Montserrat, l'altre a Rubí i l'altre a Navarcles. Dos són fruit d'un narcoassalt, en un cas el mort és la persona que assaltava i en l'altre la persona que defensava la droga.