16
de febrer
del
2022
Actualitzat
el
17
de febrer
a les
11:30h
La direcció del Partit Popular té al davant l'escenari que volia evitar a tota costa: els pactes o no amb Vox seran el gran debat intern dins de la formació d'aquí a les properes eleccions espanyoles, i potser més enllà d'aquestes. Els resultats de les eleccions a Castella i Lleó han mostrat un mapa diabòlic per Génova. La majoria assolida, 31 escons, no dona per formar govern i l'aliança amb el partit de Santiago Abascal (13 diputats), que apareix com l'opció més lògica des del punt de vista ideològic, genera angoixa. La suma dona 44 escons, tres per sobre de la majoria absoluta.
L'horitzó ideal per Pablo Casado era repetir el resultat de la Comunitat de Madrid, fregant la majoria absoluta però sense Isabel Díaz Ayuso, autèntic maldecap per la cúpula del partit. Això no ha estat possible i ara Casado haurà de gestionar un escaquer enrevessat: o iniciar un ball difícil amb Vox, intentant rebaixar les exigències de l'extrema dreta per acabar tancant un acord amb Abascal, o dur les coses a un punt de no retorn amb Vox al preu d'unes noves eleccions anticipades.
La tercera opció és la que aquest mateix dimecres ha expressat Pedro Sánchez en la sessió de control al Congrés: la possibilitat de la investidura d'Alfonso Fernández Mañueco amb l'abstenció del PSOE. Però aquesta opció, que ha estat defensada per l'alcalde socialista de Valladolid, Óscar Puente, és improbable. Els socialistes tampoc estan per moltes festes i només facilitarien la formació d'un executiu monocolor del PP si aquest trenca amb Vox a Múrcia, a Madrid i allí on ja governen d'acord amb els ultres.
Al PP no hi ha un criteri consensuat per un escenari inesperat. Casado ha fet aquest dimecres un discurs dur amb Vox després de la reunió de la cúpula del partit. S'ha referit als perills de la "xenofòbia", al fet que el PP no accepta el "revisionisme constitucional contra les autonomies" i ha equiparat els "populismes d'esquerra i dreta". Però el valor dels discursos de Casado ha perdut autoritat.
Per la seva banda, Ayuso ha aprofitat per furgar en una ferida que sap perfectament que fa perdre sang a Casado i s'ha posicionat en favor d'un acord "amb el partit d'Ortega Lara i no amb els qui pacten amb els seus segrestadors". També l'alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, s'ha posicionat en favor de no fer escarafalls en cas que s'hagi de pactar amb Vox. El que vol dir que el PP madrileny està en bloc en favor de fer el pas. L'alcalde ha deixat clar que no considera que fer coalició amb Santiago Abascal hagi de ser un "problema".
Fernández Mañueco, a qui se sol situar en l'ala moderada del PP, ha fixat alguna línia vermella, tot dient que les polítiques d'igualtat no són negociables. Però és ell qui es juga la presidència i la seva relació amb Génova no és pas fluida. Les setmanes que venen oferiran moments de tensió entre Casado i la direcció del partit a Castella i Lleó, que difícilment voldrà dur el conflicte amb Vox fins a unes noves eleccions, incertes com s'ha vist.
Les ambigüitats d'Aznar
Aquest dimecres, l'expresident José María Aznar s'ha afegit al debat dins dels conservadors. Ho ha fet a Barcelona, al Círculo Ecuestre i, en aquest cas, d'una manera estranyament matisada i plena d'ambigüitats. Ha dit que "en política res és gratis", que "ni puc, ni he de fer, ni vull" dir al PP què ha de fer, i que l'obligació de qui ha guanyat a Castella i Lleó és la d'intentar fer una majoria. Ha demanat a Fernández Mañueco que "no es transmuti en el PSOE o en Vox".
A la pregunta de si Vox és extrema dreta, Aznar ha dit que és un partit que "està a la dreta de la dreta". Tot seguit ha recordat el lligam dels d'Abascal amb Marine Le Pen i ha assegurat que "no veig avantatges al fet que governés França, ni avantatge sper França ni per Espanya". Unes frases que no han aclarit gaire.
El PP no és la CDU
La clau principal pel que fa als possibles pactes entre PP i Vox és que al capdavall el partit d'Abascal és, en bona part, una escissió per la dreta dels populars. Que molts dels referents ideològics de totes dues formacions, com el nacionalisme espanyol, són del tot compartits. Que han sumat intransigència davant el procés i que provenen del franquisme sociològic. Per això, ni tan sols els dirigents més centristes del PP han dubtat quan ha calgut entendre-s'hi. El cas de Juan Manuel Moreno Bonilla a Andalusia ha estat ben clar.
En aquest sentit, per molt que el PP formi part del Partit Popular Europeu, que aplega en el seu nucli fundador la democràcia cristiana de la UE, el PP no és la CDU alemanya. Hi ha un mur invisible entre els democristians alemanys i l'Alternativa per Alemanya. Les memòries històriques de totes dues formacions no podens er més allunyades. No és el cas del PP.
El resultadisme que mou a Génova no és altra que arribar a la Moncloa. Tot el que ajudi a això és benvingut. Vox aquí és un entrebanc. Al capdavall, Casado pretenia amb les eleccions a Castella i Lleó obtenir una fotografia en un àlbum per lluir que l'ha de dur al poder. La foto havia de mostrar un Casado exultant després de la victòria a les Corts de Valladolid. Les coses no han anat així i la imatge que ha sortit de la prova ofereix un rostre de Casado encara més enterbolit. Però l'aritmètica, la necessitat de sumar amb Vox, de manera molt probable, acabarà guanyant la partida.
L'horitzó ideal per Pablo Casado era repetir el resultat de la Comunitat de Madrid, fregant la majoria absoluta però sense Isabel Díaz Ayuso, autèntic maldecap per la cúpula del partit. Això no ha estat possible i ara Casado haurà de gestionar un escaquer enrevessat: o iniciar un ball difícil amb Vox, intentant rebaixar les exigències de l'extrema dreta per acabar tancant un acord amb Abascal, o dur les coses a un punt de no retorn amb Vox al preu d'unes noves eleccions anticipades.
La tercera opció és la que aquest mateix dimecres ha expressat Pedro Sánchez en la sessió de control al Congrés: la possibilitat de la investidura d'Alfonso Fernández Mañueco amb l'abstenció del PSOE. Però aquesta opció, que ha estat defensada per l'alcalde socialista de Valladolid, Óscar Puente, és improbable. Els socialistes tampoc estan per moltes festes i només facilitarien la formació d'un executiu monocolor del PP si aquest trenca amb Vox a Múrcia, a Madrid i allí on ja governen d'acord amb els ultres.
Al PP no hi ha un criteri consensuat per un escenari inesperat. Casado ha fet aquest dimecres un discurs dur amb Vox després de la reunió de la cúpula del partit. S'ha referit als perills de la "xenofòbia", al fet que el PP no accepta el "revisionisme constitucional contra les autonomies" i ha equiparat els "populismes d'esquerra i dreta". Però el valor dels discursos de Casado ha perdut autoritat.
Per la seva banda, Ayuso ha aprofitat per furgar en una ferida que sap perfectament que fa perdre sang a Casado i s'ha posicionat en favor d'un acord "amb el partit d'Ortega Lara i no amb els qui pacten amb els seus segrestadors". També l'alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, s'ha posicionat en favor de no fer escarafalls en cas que s'hagi de pactar amb Vox. El que vol dir que el PP madrileny està en bloc en favor de fer el pas. L'alcalde ha deixat clar que no considera que fer coalició amb Santiago Abascal hagi de ser un "problema".
Fernández Mañueco, a qui se sol situar en l'ala moderada del PP, ha fixat alguna línia vermella, tot dient que les polítiques d'igualtat no són negociables. Però és ell qui es juga la presidència i la seva relació amb Génova no és pas fluida. Les setmanes que venen oferiran moments de tensió entre Casado i la direcció del partit a Castella i Lleó, que difícilment voldrà dur el conflicte amb Vox fins a unes noves eleccions, incertes com s'ha vist.
Les ambigüitats d'Aznar
Aquest dimecres, l'expresident José María Aznar s'ha afegit al debat dins dels conservadors. Ho ha fet a Barcelona, al Círculo Ecuestre i, en aquest cas, d'una manera estranyament matisada i plena d'ambigüitats. Ha dit que "en política res és gratis", que "ni puc, ni he de fer, ni vull" dir al PP què ha de fer, i que l'obligació de qui ha guanyat a Castella i Lleó és la d'intentar fer una majoria. Ha demanat a Fernández Mañueco que "no es transmuti en el PSOE o en Vox".
A la pregunta de si Vox és extrema dreta, Aznar ha dit que és un partit que "està a la dreta de la dreta". Tot seguit ha recordat el lligam dels d'Abascal amb Marine Le Pen i ha assegurat que "no veig avantatges al fet que governés França, ni avantatge sper França ni per Espanya". Unes frases que no han aclarit gaire.
El PP no és la CDU
La clau principal pel que fa als possibles pactes entre PP i Vox és que al capdavall el partit d'Abascal és, en bona part, una escissió per la dreta dels populars. Que molts dels referents ideològics de totes dues formacions, com el nacionalisme espanyol, són del tot compartits. Que han sumat intransigència davant el procés i que provenen del franquisme sociològic. Per això, ni tan sols els dirigents més centristes del PP han dubtat quan ha calgut entendre-s'hi. El cas de Juan Manuel Moreno Bonilla a Andalusia ha estat ben clar.
En aquest sentit, per molt que el PP formi part del Partit Popular Europeu, que aplega en el seu nucli fundador la democràcia cristiana de la UE, el PP no és la CDU alemanya. Hi ha un mur invisible entre els democristians alemanys i l'Alternativa per Alemanya. Les memòries històriques de totes dues formacions no podens er més allunyades. No és el cas del PP.
El resultadisme que mou a Génova no és altra que arribar a la Moncloa. Tot el que ajudi a això és benvingut. Vox aquí és un entrebanc. Al capdavall, Casado pretenia amb les eleccions a Castella i Lleó obtenir una fotografia en un àlbum per lluir que l'ha de dur al poder. La foto havia de mostrar un Casado exultant després de la victòria a les Corts de Valladolid. Les coses no han anat així i la imatge que ha sortit de la prova ofereix un rostre de Casado encara més enterbolit. Però l'aritmètica, la necessitat de sumar amb Vox, de manera molt probable, acabarà guanyant la partida.