20
de febrer
del
2022
Actualitzat
el
21
de febrer
a les
19:40h
El cas del Consell Esportiu de l'Hospitalet ha anat agafant envergadura des que, el juny de 2020, la UDEF (Unitat Central de Delinqüència Econòmica i Fiscal) de la Policia Nacional espanyola va fer els primers escorcolls i detencions. Des de llavors, ja hi ha més d'una vintena de persones investigades, entre les quals destaca l'alcaldessa, presidenta de la Diputació de Barcelona i vicepresidenta del PSC, Núria Marín, però també el segon tinent d'alcaldia i primer secretari del PSC de l'Hospitalet, Cristian Alcázar, o el secretari d'Acció Exterior de la Generalitat, Gerard Figueras (Junts).
El cas encara es troba en fase d'instrucció i, entre els presumptes delictes que s'hi aborden, hi ha els de malversació, prevaricació o frau a l'administració pública. Les investigacions, a més, ja no es limiten només a l'Hospitalet, sinó que a mitjans de febrer va tenir lloc una operació relativa a una peça separada sobre les implicacions a Cornellà de Llobregat, amb onze detencions, entre les quals el tinent d'alcaldia d'Economia, Sergio Fernández (PSC). Ara bé, quines presumptes irregularitats s'haurien comès? NacióDigital ha tingut accés als sumaris judicials i ha parlat amb les defenses per explicar-ne tots els detalls.
Falsificació i ocultació documental
Irregularitats en la despesa
Concessió de subvencions
Justificació de subvencions
Altres irregularitats
El cas encara es troba en fase d'instrucció i, entre els presumptes delictes que s'hi aborden, hi ha els de malversació, prevaricació o frau a l'administració pública. Les investigacions, a més, ja no es limiten només a l'Hospitalet, sinó que a mitjans de febrer va tenir lloc una operació relativa a una peça separada sobre les implicacions a Cornellà de Llobregat, amb onze detencions, entre les quals el tinent d'alcaldia d'Economia, Sergio Fernández (PSC). Ara bé, quines presumptes irregularitats s'haurien comès? NacióDigital ha tingut accés als sumaris judicials i ha parlat amb les defenses per explicar-ne tots els detalls.
Falsificació i ocultació documental
Les assemblees del Consell Esportiu de l'Hospitalet aprovaven anualment un pressupost i un tancament d'uns 400.000 euros i remetien aquestes actes a l'Ajuntament, mentre que l'entitat falsificava actes d'una altra assemblea que en realitat no tenia lloc amb el contingut idèntic però amb dos canvis: la data de la trobada i la quantitat ingressada i gastada, la qual s'elevava per damunt dels 900.000 euros. Aquesta desviació de prop de mig milió anuals era sistemàtica i el segon document anava firmat pel president del Consell Esportiu -el qual és sempre el regidor d'Esports de l'Ajuntament- i altres membres de la comissió directiva. La diferència es veu en els següents documents, a l'esquerra el real que s'enviava al consistori i el segon el falsificat, el qual es remetia al Consell Català de l'Esport.
En l'atestat de la primera operació policial, hi consta que el director del Consell Esportiu, Eduard Galí, reconeixeria que aquesta és una "pràctica habitual" per així no haver de "justificar a l'Ajuntament tots els moviments econòmics". A la pràctica, però, també s'ocultava aquesta informació als assistents a les assemblees de l'entitat, que en tenien només una visió parcial.
La falsificació documental, per tant, està acreditada, però les defenses al·leguen que això es deu a que només haurien de justificar a l'Ajuntament aquells imports referits als projectes subvencionats a l'entitat -fet dubtós, tal com s'explica al punt 23- i que els assistents a les assemblees ho són com a membres dels Jocs Escolars, no de tota l'activitat de l'entitat, per bé que també rebien la memòria sencera. En canvi, el Consell Escolar sí que estaria obligat a enviar la informació comptable sencera al Consell Català de l'Esport. El mig milió diferencial, insisteixen, es gastava en altres activitats esportives, motiu pel qual la falsedat documental tindria efecte innocu.
En l'atestat de la primera operació policial, hi consta que el director del Consell Esportiu, Eduard Galí, reconeixeria que aquesta és una "pràctica habitual" per així no haver de "justificar a l'Ajuntament tots els moviments econòmics". A la pràctica, però, també s'ocultava aquesta informació als assistents a les assemblees de l'entitat, que en tenien només una visió parcial.
La falsificació documental, per tant, està acreditada, però les defenses al·leguen que això es deu a que només haurien de justificar a l'Ajuntament aquells imports referits als projectes subvencionats a l'entitat -fet dubtós, tal com s'explica al punt 23- i que els assistents a les assemblees ho són com a membres dels Jocs Escolars, no de tota l'activitat de l'entitat, per bé que també rebien la memòria sencera. En canvi, el Consell Escolar sí que estaria obligat a enviar la informació comptable sencera al Consell Català de l'Esport. El mig milió diferencial, insisteixen, es gastava en altres activitats esportives, motiu pel qual la falsedat documental tindria efecte innocu.
El Consell Esportiu de l'Hospitalet també va falsificar una acta de la comissió directiva del 2018 per habilitar el seu president de llavors, l'encara tinent d'alcaldia Cristian Alcázar, a subscriure un aval i una pòlissa de crèdit amb una entitat financera. L'entitat va aportar el document firmat per Alcázar i un altre membre de la junta per acreditar que aquesta havia pres la decisió, pas imprescindible per poder contractar aquests serveis financers.
L'aval era necessari per accedir a un contracte d'arbitratges amb l'Ajuntament de Cornellà de Llobregat -veure punts 3 i 20-, mentre que la pòlissa serviria per evitar descoberts en moments de despeses elevades i mentre no arriben els ingressos, segons al·leguen les defenses. Afegeixen també que el president de l'entitat està habilitat, com a màxim representant, a signar aquestes operacions i asseguren que aquesta qüestió sí que es va tractar en comissió directiva, si bé no en una reunió específica. Tant el regidor denunciant, Jaume Graells, com un altre membre de la comissió directiva, però, ho neguen davant la UDEF, i cap acta real ho acredita.
L'aval era necessari per accedir a un contracte d'arbitratges amb l'Ajuntament de Cornellà de Llobregat -veure punts 3 i 20-, mentre que la pòlissa serviria per evitar descoberts en moments de despeses elevades i mentre no arriben els ingressos, segons al·leguen les defenses. Afegeixen també que el president de l'entitat està habilitat, com a màxim representant, a signar aquestes operacions i asseguren que aquesta qüestió sí que es va tractar en comissió directiva, si bé no en una reunió específica. Tant el regidor denunciant, Jaume Graells, com un altre membre de la comissió directiva, però, ho neguen davant la UDEF, i cap acta real ho acredita.
La UDEF apunta que l'ocultació respecte el contracte d'arbitratges amb l'Ajuntament de Cornellà -veure punts 2 i 20- no es limitaria a la necessitat de contractar un aval, sinó a tot el procés de licitació i adjudicació. Aquests acords i els ingressos que se'n deriven, segons els sumaris, no es van acordar i comunicar a la direcció del Consell Esportiu ni a l'Ajuntament, com tampoc pel que fa a un altre conveni subscrit per a l'arbitratge de competicions universitàries.
Les defenses neguen que no s'informés tant a la comissió directiva com a l'assemblea de l'entitat i afegeixen que "és impossible que es produeixi ocultació del benefici", atès que es tracta d'un contracte públic accessible des de les plataformes de transparència corresponents. Pel que fa a l'Ajuntament, asseguren que no era necessari en no tractar-se d'un projecte subvencionat -veure punt 23-. Tot i això, els Estatuts impedeixen al Consell Esportiu accedir a ingressos per activitats fora de l'Hospitalet. Va intentar incloure-ho en una reforma com a un àmbit d'actuació més i el Consell Català de l'Esport li ho va tombar:
Les defenses neguen que no s'informés tant a la comissió directiva com a l'assemblea de l'entitat i afegeixen que "és impossible que es produeixi ocultació del benefici", atès que es tracta d'un contracte públic accessible des de les plataformes de transparència corresponents. Pel que fa a l'Ajuntament, asseguren que no era necessari en no tractar-se d'un projecte subvencionat -veure punt 23-. Tot i això, els Estatuts impedeixen al Consell Esportiu accedir a ingressos per activitats fora de l'Hospitalet. Va intentar incloure-ho en una reforma com a un àmbit d'actuació més i el Consell Català de l'Esport li ho va tombar:
Irregularitats en la despesa
El Consell Esportiu sovint abonava les retribucions dels àrbitres, monitors o altres col·laboradors sense declarar. Així ho acrediten diversos testimonis en les declaracions incloses en el sumari, on s'admet que no havien firmat cap contracte ni hi havia cap tributació per IRPF o per altres impostos. En ocasions, fins i tot l'entitat feia tan sols la gestió de pagar, mentre que el contacte es tenia amb col·legis o centres on s'anava a fer la feina.
La UDEF disposa de nombrosos fulls de pagaments de desplaçaments que, en realitat, servien per abonar retribucions per col·laboracions d'altre tipus -i explicitades allí- que sí que haurien de tributar. Les defenses asseguren que s'abonaven com a dietes per error del criteri del comptable -que va morir per Covid- i que corresponien a feines fetes realment i vinculades amb la tasca de l'entitat.
La següent imatge, per exemple, es tracta d'un full per pagar per l'elaboració d'un llibre sobre els 40 anys del Consell Esportiu liderat per Àlex Porqueras. Es va presentar a la llista del PSC com a independent i havia d'entrar com a regidor quan l'investigat Cristóbal Plaza va deixar l'acta, però va renunciar a fer-ho, així com ja hauria regularitzat la situació abonant els impostos corresponents un cop va esclatar el cas.
El conjunt de pagaments fets en metàl·lic estan registrats en la comptabilitat del Consell Esportiu en el que es coneix com a "caixa interna". En ella s'hi troben des de tiquets d'actes fins a les remuneracions de col·laboradors puntuals o, fins i tot, d'alguns treballadors de l'estructura del Consell Esportiu, que podrien haver percebut part del salari sense declarar.
La UDEF disposa de nombrosos fulls de pagaments de desplaçaments que, en realitat, servien per abonar retribucions per col·laboracions d'altre tipus -i explicitades allí- que sí que haurien de tributar. Les defenses asseguren que s'abonaven com a dietes per error del criteri del comptable -que va morir per Covid- i que corresponien a feines fetes realment i vinculades amb la tasca de l'entitat.
La següent imatge, per exemple, es tracta d'un full per pagar per l'elaboració d'un llibre sobre els 40 anys del Consell Esportiu liderat per Àlex Porqueras. Es va presentar a la llista del PSC com a independent i havia d'entrar com a regidor quan l'investigat Cristóbal Plaza va deixar l'acta, però va renunciar a fer-ho, així com ja hauria regularitzat la situació abonant els impostos corresponents un cop va esclatar el cas.
El conjunt de pagaments fets en metàl·lic estan registrats en la comptabilitat del Consell Esportiu en el que es coneix com a "caixa interna". En ella s'hi troben des de tiquets d'actes fins a les remuneracions de col·laboradors puntuals o, fins i tot, d'alguns treballadors de l'estructura del Consell Esportiu, que podrien haver percebut part del salari sense declarar.
La UDEF investiga si, a finals del 2016, es va arreglar l'acomiadament del llavors director del Consell Esportiu, Cristóbal Plaza, per una quantitat de 47.147,6 euros, després de 17 anys en el càrrec. El regidor denunciant, Jaume Graells, va assegurar que això no s'havia acordat -no consta a cap acta ni ordre del dia de cap òrgan- i que, tal com es va explicar públicament, hauria estat una renúncia voluntària. De fet, sis mesos més tard, el grup municipal del PSC va contractar Plaza com a assessor i el 2019 va entrar com a regidor, encarregant-se de l'àrea d'Esports i, per tant, esdevenint president del Consell Esportiu.
Si l'acomiadament fos arreglat, per tant, Plaza hauria percebut indegudament els 47.147,6 euros i, a més, no hauria tingut dret a cobrar els 6.487 euros de la seguretat social durant el termini posterior en què va estar a l'atur. Les defenses, però, asseguren que la comissió directiva sí que va acordar fer-lo fora en l'última reunió del 2016 i substituir-lo per l'actual director, Eduard Galí, per obrir una nova etapa després de tants anys al càrrec i per estalviar un salari.
La indemnització, afegeixen, no era la màxima que hauria pogut rebre i es va exposar públicament com a relleu pactat -amb diversos actes públics- per una qüestió d'elegància. Igualment, afirmen que llavors ningú sabia que acabaria treballant pel grup municipal del PSC, sis mesos més tard, i que hauria estat precisament a petició del regidor denunciant, Graells, cosa que aquest nega i exposa que les propostes sobre assessors els feia l'alcaldessa com a líder del partit a l'Ajuntament.
Si l'acomiadament fos arreglat, per tant, Plaza hauria percebut indegudament els 47.147,6 euros i, a més, no hauria tingut dret a cobrar els 6.487 euros de la seguretat social durant el termini posterior en què va estar a l'atur. Les defenses, però, asseguren que la comissió directiva sí que va acordar fer-lo fora en l'última reunió del 2016 i substituir-lo per l'actual director, Eduard Galí, per obrir una nova etapa després de tants anys al càrrec i per estalviar un salari.
La indemnització, afegeixen, no era la màxima que hauria pogut rebre i es va exposar públicament com a relleu pactat -amb diversos actes públics- per una qüestió d'elegància. Igualment, afirmen que llavors ningú sabia que acabaria treballant pel grup municipal del PSC, sis mesos més tard, i que hauria estat precisament a petició del regidor denunciant, Graells, cosa que aquest nega i exposa que les propostes sobre assessors els feia l'alcaldessa com a líder del partit a l'Ajuntament.
El sumari analitza si van tenir lloc sobresous sense declarar per a directius del Consell Esportiu -el càrrec dels quals no era remunerat-, en especial a qui en va ser president i ara és tinent d'alcaldia, Cristian Alcázar. Segons els registres intervinguts, hauria percebut uns 7.450 euros entre principis de 2014 i de 2019, tal com està documentat en el següent extracte, ja que tots els pagaments sense declarar per la "caixa interna" estarien registrats -veure punt 4.
La UDEF també disposa de diverses notes manuscrites en què Alcázar exposava que aportava tiquets per justificar despeses i demanava al director del Consell Esportiu que li avancés una nova bestreta. La defensa, però, assegura que no es tracta de pagaments en B, sinó quantitats per satisfer despeses de representació com a president de l'entitat, com dinars o desplaçaments. Subratllen que tots els tiquets estan entregats i que sumen escassament entre 900 i 1.000 euros anuals, fins i tot essent els àpats en restaurants de menú o similars.
El funcionament adient, en tot cas, hauria estat al revés, és a dir, executant la despesa i posteriorment demanant que s'abonés aquesta mitjançant el tiquet o factura. L'avançament dels recursos a través d'una bestreta que posteriorment s'aniria gastant i es reposaria és anòmal i informal, com evidenciarien les següents notes.
La UDEF també disposa de diverses notes manuscrites en què Alcázar exposava que aportava tiquets per justificar despeses i demanava al director del Consell Esportiu que li avancés una nova bestreta. La defensa, però, assegura que no es tracta de pagaments en B, sinó quantitats per satisfer despeses de representació com a president de l'entitat, com dinars o desplaçaments. Subratllen que tots els tiquets estan entregats i que sumen escassament entre 900 i 1.000 euros anuals, fins i tot essent els àpats en restaurants de menú o similars.
El funcionament adient, en tot cas, hauria estat al revés, és a dir, executant la despesa i posteriorment demanant que s'abonés aquesta mitjançant el tiquet o factura. L'avançament dels recursos a través d'una bestreta que posteriorment s'aniria gastant i es reposaria és anòmal i informal, com evidenciarien les següents notes.
La majoria de pagaments detectats des del Consell Esportiu -declarats o no- tenen vinculació amb l'activitat de l'entitat, tot i que una part anava destinada a "objectes de consum particular o individual (dietes, viatges, llibres, etc) que poc o res tenen a veure amb l'objecte del projecte", segons la UDEF. Es refereix, per exemple, al pagament de multes de trànsit amb retirada de cotxe del dipòsit, com la de Cristóbal Plaza -llavors director del Consell Esportiu- de la imatge inferior esquerra, però també tiquets de locals de còctels com el bar Mary Pickford, on, segons la imatge inferior dreta, s'hi van gastar 67 euros abonats després pel Consell Esportiu de l'Hospitalet, a més d'altres àpats.
Els documents del sumari judicial també recullen diversos enviaments de llibres a través d'Amazon al domicili de Plaza i que es registrarien en el llistat de pagaments com a "Amazon - Formació" o similar, tot i que molts tindrien poc a veure amb les activitats del càrrec del director de l'ens. Tres d'aquestes comandes sumarien 1.000,8 euros, sobretot en llibres d'autoajuda, novel·les o obres d'autors mediàtics com Risto Mejide, Arturo Pérez-Reverte o Ignacio Sánchez-Cuenca, alguns dels quals es troben en la següent imatge.
Fonts de les defenses afirmen que, en la majoria dels casos, es tracta de despeses de representació del director, com accions de promoció del Consell Esportiu o dinars d'estiu o de Nadal que es pagava als treballadors. Els llibres no serien per a gaudi personal, sinó com a regals a membres d'entitats col·laboradores, així com la multa de la grua s'hauria imposat mentre Plaza estava visitant les activitats d'una escola participant en els Jocs Escolars, en jornada laboral, motiu pel qual l'hauria pagat el Consell Esportiu.
Un altre correu inclòs al sumari apunta que l'actual director, Eduard Galí, hauria pagat també amb diners de l'entitat dessuadores per als seus fills. Les defenses, però, afirmen que es tracta de quatre peces més encarregades com a regal als treballadors del Consell Esportiu, com a detall per als seus fills, per l'esforç i dedicació en activitats de cap de setmana i a tothora.
Els documents del sumari judicial també recullen diversos enviaments de llibres a través d'Amazon al domicili de Plaza i que es registrarien en el llistat de pagaments com a "Amazon - Formació" o similar, tot i que molts tindrien poc a veure amb les activitats del càrrec del director de l'ens. Tres d'aquestes comandes sumarien 1.000,8 euros, sobretot en llibres d'autoajuda, novel·les o obres d'autors mediàtics com Risto Mejide, Arturo Pérez-Reverte o Ignacio Sánchez-Cuenca, alguns dels quals es troben en la següent imatge.
Fonts de les defenses afirmen que, en la majoria dels casos, es tracta de despeses de representació del director, com accions de promoció del Consell Esportiu o dinars d'estiu o de Nadal que es pagava als treballadors. Els llibres no serien per a gaudi personal, sinó com a regals a membres d'entitats col·laboradores, així com la multa de la grua s'hauria imposat mentre Plaza estava visitant les activitats d'una escola participant en els Jocs Escolars, en jornada laboral, motiu pel qual l'hauria pagat el Consell Esportiu.
Un altre correu inclòs al sumari apunta que l'actual director, Eduard Galí, hauria pagat també amb diners de l'entitat dessuadores per als seus fills. Les defenses, però, afirmen que es tracta de quatre peces més encarregades com a regal als treballadors del Consell Esportiu, com a detall per als seus fills, per l'esforç i dedicació en activitats de cap de setmana i a tothora.
Un atestat de la UDEF indica que disposa de documents "relacionats amb esdeveniments de partit polític, les despeses dels quals ha sufragat el Consell Esportiu, i que no mantenen cap relació amb l'activitat pròpia del Consell Esportiu". Com a mínim, es tracta d'un dinar de la campanya electoral municipal que hauria tingut lloc el maig del 2019, pocs dies abans que Núria Marín aconseguís majoria absoluta a l'Ajuntament. La mateixa alcaldessa hi hauria participat, juntament amb altres candidats locals a les llistes socialistes, entre els quals els imputats en la causa Cristian Alcázar (ara tinent d'alcaldia) i Cristóbal Plaza (qui va ser regidor però va dimitir), així com Jaume Graells (actual regidor sense atribucions, després de denunciar les irregularitats a l'ens).
El cost d'aquell àpat l'hauria sufragat el Consell Esportiu i hauria servit per reunir l'alcaldessa i altres dirigents del PSC de l'Hospitalet amb representants de l'organisme, personal esportiu i representants d'entitats d'aquest àmbit, en plena campanya de les municipals i amb contingut propagandístic electoral, segons la investigació. La factura no hauria estat gaire elevada, de poc més de 400 euros, tal com es reprodueix seguidament.
El sumari dedica un apartat a assenyalar la vinculació entre el Consell Esportiu i el PSC, tant pel fet que l'Ajuntament escull la meitat dels membres de la comissió directiva com per la presència notable de militants socialistes en les entitats municipals. En aquest sentit, la UDEF assenyala que, en alguna ocasió, 10 dels 12 membres de la junta estarien vinculats amb el partit. Fonts de les defenses, però, matisen que això es deu a la seva forta implantació en el teixit social i apunten que àpats com el citat són habituals per estrènyer les relacions de l'entitat amb institucions i partits.
Segons publica El Periódico, una treballadora va declarar davant la UDEF que el Consell Esportiu recomanava als empleats afiliar-se al PSC i els feia assistir a actes i mítings del partit. Als llistats de pagaments interns, el dinar electoral del 2019 es va registrar com a "dinar junta directiva i comitès".
El cost d'aquell àpat l'hauria sufragat el Consell Esportiu i hauria servit per reunir l'alcaldessa i altres dirigents del PSC de l'Hospitalet amb representants de l'organisme, personal esportiu i representants d'entitats d'aquest àmbit, en plena campanya de les municipals i amb contingut propagandístic electoral, segons la investigació. La factura no hauria estat gaire elevada, de poc més de 400 euros, tal com es reprodueix seguidament.
El sumari dedica un apartat a assenyalar la vinculació entre el Consell Esportiu i el PSC, tant pel fet que l'Ajuntament escull la meitat dels membres de la comissió directiva com per la presència notable de militants socialistes en les entitats municipals. En aquest sentit, la UDEF assenyala que, en alguna ocasió, 10 dels 12 membres de la junta estarien vinculats amb el partit. Fonts de les defenses, però, matisen que això es deu a la seva forta implantació en el teixit social i apunten que àpats com el citat són habituals per estrènyer les relacions de l'entitat amb institucions i partits.
Segons publica El Periódico, una treballadora va declarar davant la UDEF que el Consell Esportiu recomanava als empleats afiliar-se al PSC i els feia assistir a actes i mítings del partit. Als llistats de pagaments interns, el dinar electoral del 2019 es va registrar com a "dinar junta directiva i comitès".
Un motiu de sospita sobre la comptabilitat del Consell Esportiu és l'elevada quantitat de diner en metàl·lic que movia. En declaracions d'una testimoni, l'últim any es van gestionar prop de 45.000 euros en efectiu, retirant-se fraccions de 3.000 euros fins que es gastaven, tal com també acrediten els comptes de la "caixa interna" -veure punt 4-. Aquests servirien per fer els pagaments no declarats, però s'investiga si també amagaven discrecionalitat a l'hora d'entregar subvencions a entitats del món educatiu.
Diversos fulls firmats pel president acrediten l'abonament de recursos a entitats, "seguint els acords de la comissió directiva del Consell Esportiu de l'Hospitalet", per bé que alguns membres d'aquesta han negat que això s'hi arribés a tractar. Les defenses, però, apunten que "no és estrany" certa quantitat de moviments en metàl·lic, els quals s'haurien anat reduint cada any, i afirmen que les subvencions sí que s'aprovaven en junta, en funció del nombre de participants als Jocs Escolars, per incentivar-hi la participació, tal com s'hauria acreditat davant la jutge.
oo
Diversos fulls firmats pel president acrediten l'abonament de recursos a entitats, "seguint els acords de la comissió directiva del Consell Esportiu de l'Hospitalet", per bé que alguns membres d'aquesta han negat que això s'hi arribés a tractar. Les defenses, però, apunten que "no és estrany" certa quantitat de moviments en metàl·lic, els quals s'haurien anat reduint cada any, i afirmen que les subvencions sí que s'aprovaven en junta, en funció del nombre de participants als Jocs Escolars, per incentivar-hi la participació, tal com s'hauria acreditat davant la jutge.
oo
Els treballadors del Consell Esportiu van percebre el 2019 una "paga de beneficis" de 700 euros. Un concepte dubtós, ja que es tracta d'una entitat sense ànim de lucre i, per tant, sense beneficis. Tot el saldo positiu que obtingui està obligat a reinvertir-lo en les finalitats de l'ens, però no el pot repartir entre els empleats, com si es tractessin de socis d'una empresa privada.
En un correu del sumari, el director del Consell Esportiu, Eduard Galí, indica a la gestoria que faci aquest pagament als sis treballadors amb 30 o més hores setmanals, entre els quals s'hi inclou, i indica que sigui "sense cost afegit" per a l'entitat. En un correu posterior, l'assessoria l'avisa de possibles sancions si no ho fa tributar, així que finalment hi afegeix a banda l'IRPF i la seguretat social. En tot cas, s'abonen 4.200 euros nets com a "paga de beneficis" mentre, en una assemblea que té lloc durant aquelles dates, es va anunciar un tancament amb beneficis més modestos, de 392,3 euros.
En un correu del sumari, el director del Consell Esportiu, Eduard Galí, indica a la gestoria que faci aquest pagament als sis treballadors amb 30 o més hores setmanals, entre els quals s'hi inclou, i indica que sigui "sense cost afegit" per a l'entitat. En un correu posterior, l'assessoria l'avisa de possibles sancions si no ho fa tributar, així que finalment hi afegeix a banda l'IRPF i la seguretat social. En tot cas, s'abonen 4.200 euros nets com a "paga de beneficis" mentre, en una assemblea que té lloc durant aquelles dates, es va anunciar un tancament amb beneficis més modestos, de 392,3 euros.
Concessió de subvencions
La UDEF assenyala diversos errors a l'hora de valorar els projectes a subvencionar per part dels funcionaris de l'Ajuntament. En alguns casos, la quantitat de personal necessari per impulsar una activitat seria més elevada a la que declara tenir el Consell Esportiu o es fa constar que tenen titulacions superiors a les reals, unes imprecisions rellevants, ja que precisament els recursos humans representen bona part de la puntuació del projecte. En altres ocasions, a més, el càlcul final d'aquesta nota en funció dels paràmetres no quadra amb la real que deriva de fer els càlculs, fet que porta la UDEF a entendre que no hi ha comprovacions o que el tràmit es fa amb certa aleatorietat.
Les defenses neguen que això ocorri i asseguren que el procés es fa amb la informació aportada per l'entitat i amb la valoració tècnica fonamentada amb les bases aprovades i publicades. "Intentar esmenar tot el procediment per alguna errada que es pot produir o pretendre que la UDEF té superior criteri en la interpretació de les dades, sense conèixer ni les bases de convocatòria (que no ha demanat) ni el barem que s'aplica és molt agosarat", subratllen. A diferència dels policies, insisteixen, els tècnics municipals són llicenciats en INEFC amb coneixement especialitzat i part dels errors recollits al sumari partirien d'"hipòtesis errònies" de la UDEF.
Un altre element reiteratiu és que el Consell Esportiu defensa en cada procés de subvenció que disposa d'entre 7.000 i 7.500 socis, un fet que puntua també en el projecte, però en realitat no hi ha opció de fer-se soci de l'entitat, ja que aquesta no en té directament. Aquesta xifra, segons les defenses, fa referència als participants de les activitats que organitza, per bé que s'haurien de recollir en el camp de socis perquè les plantilles de les subvencions són estàndards.
Les defenses neguen que això ocorri i asseguren que el procés es fa amb la informació aportada per l'entitat i amb la valoració tècnica fonamentada amb les bases aprovades i publicades. "Intentar esmenar tot el procediment per alguna errada que es pot produir o pretendre que la UDEF té superior criteri en la interpretació de les dades, sense conèixer ni les bases de convocatòria (que no ha demanat) ni el barem que s'aplica és molt agosarat", subratllen. A diferència dels policies, insisteixen, els tècnics municipals són llicenciats en INEFC amb coneixement especialitzat i part dels errors recollits al sumari partirien d'"hipòtesis errònies" de la UDEF.
Un altre element reiteratiu és que el Consell Esportiu defensa en cada procés de subvenció que disposa d'entre 7.000 i 7.500 socis, un fet que puntua també en el projecte, però en realitat no hi ha opció de fer-se soci de l'entitat, ja que aquesta no en té directament. Aquesta xifra, segons les defenses, fa referència als participants de les activitats que organitza, per bé que s'haurien de recollir en el camp de socis perquè les plantilles de les subvencions són estàndards.
Els atestats consultats posen el focus especialment en la subvenció del curs 2017-18, ja que és l'única que no s'atorga amb concurrència competitiva, sinó de forma directa en forma de conveni. Una diferència que no s'argumenta amb cap informe que justifiqui que precisament aquell any no s'usi el procediment ordinari. Les defenses han replicat que la llei permet aquest tipus d'ajudes i que "el tràmit de concessió i les garanties respecte a que aquesta concessió respongui a l'interès general i el bon ús del diner públic són els mateixos", així com afirmen que no va ser una eina per beneficiar el Consell Esportiu ja que l'Ajuntament va entregar l'any 2018 fins a 72 subvencions directes.
Aquell conveni va ser qüestionat per la interventora municipal, qui va fer constar una observació en el procés conforme es trencava "el principi d'anualitat pressupostària", i el següent any va frenar que es pogués repetir la mateixa fórmula. Tot i això, les defenses aclareixen que l'observació de la interventora no frenava la subvenció, tan sols assenyalava que no abraçava un any natural, sinó que s'estava subvencionant el 2018 activitats que havien començat a mitjans de l'any anterior, com ocorre amb els projectes esportiu o educatius.
Aquell conveni va ser qüestionat per la interventora municipal, qui va fer constar una observació en el procés conforme es trencava "el principi d'anualitat pressupostària", i el següent any va frenar que es pogués repetir la mateixa fórmula. Tot i això, les defenses aclareixen que l'observació de la interventora no frenava la subvenció, tan sols assenyalava que no abraçava un any natural, sinó que s'estava subvencionant el 2018 activitats que havien començat a mitjans de l'any anterior, com ocorre amb els projectes esportiu o educatius.
Més enllà de la fórmula de concessió directa de la subvenció del curs 2017-18 a través d'un conveni -veure punt 12-, el sumari assenyala com a irregularitat que es va incomplir un dels punts d'aquest conforme la comissió de seguiment del conveni s'havia de reunir com a mínim dos cops durant l'any, amb representació de l'Ajuntament i de l'entitat. Això, però, no va ocórrer, fet que les defenses argumenten que es va deure a que, essent l'únic any amb conveni, el seguiment es va fer amb el mateix procediment que en les altres ocasions, de forma "diària, tant a nivell tècnic com polític", amb reunions continuades i contactes directes habituals.
La UDEF també qüestiona un altre article del conveni subscrit aquell any que estableix que el Consell Esportiu "no està en relació de dependència respecte a l'Ajuntament de l'Hospitalet". Segons destaquen els atestats, això no seria cert pel fet que en rep quantioses subvencions -més de 200.000 euros anuals-, el consistori nomena la meitat de la comissió directiva de l'entitat o que aquesta té la seu en dependències municipals sense pagar cap tipus de lloguer, entre altres aspectes.
La UDEF també qüestiona un altre article del conveni subscrit aquell any que estableix que el Consell Esportiu "no està en relació de dependència respecte a l'Ajuntament de l'Hospitalet". Segons destaquen els atestats, això no seria cert pel fet que en rep quantioses subvencions -més de 200.000 euros anuals-, el consistori nomena la meitat de la comissió directiva de l'entitat o que aquesta té la seu en dependències municipals sense pagar cap tipus de lloguer, entre altres aspectes.
La investigació destaca que el Consell Esportiu va facturar a l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat per a activitats incloses en projectes que ja estaven subvencionats pel mateix consistori, com el cross escolar o la diada dels jocs escolars. S'han intervingut correus entre el director de l'entitat, Eduard Galí, i funcionaris municipals acordant aquests pagaments, a més de les factures emeses i cobrades, fet que evidenciaria que s'estaria rebent recursos a través de diverses vies per organitzar els mateixos actes.
Des de la defensa, però, s'afirma que és habitual i legal que l'Ajuntament es faci càrrec de part de la despesa d'activitats que igualment subvenciona, especialment en casos com els citats de jornades amb "un fort impacte a la ciutat", amb la participació de milers de persones. Les factures, insisteixen, són fiscalitzades i no s'utilitzen les mateixes despeses pagades pel consistori per justificar la subvenció relativa al mateix projecte.
El següent correu és entre Eduard Galí i un proveïdor de peces de roba i es mostra com el primer li avança que una part de la factura la pagarà el Consell Esportiu i la resta, directament l'Ajuntament, evidenciant-se aquesta dualitat de fonts d'ingressos amb el mateix origen per satisfer les mateixes necessitats. La curiositat, en aquest cas, és que Galí fa la broma, en anotar les talles de les peces, conforme a algun col·laborador "no li aniria gens malament alguna dieta", en considerar que està gras, però la UDEF ho confon i anota a la capçalera prèvia al correu que el director de l'entitat es refereix a "pagaments de dietes a algun col·laborador", entenent dieta com si fos un sobresou.
Des de la defensa, però, s'afirma que és habitual i legal que l'Ajuntament es faci càrrec de part de la despesa d'activitats que igualment subvenciona, especialment en casos com els citats de jornades amb "un fort impacte a la ciutat", amb la participació de milers de persones. Les factures, insisteixen, són fiscalitzades i no s'utilitzen les mateixes despeses pagades pel consistori per justificar la subvenció relativa al mateix projecte.
El següent correu és entre Eduard Galí i un proveïdor de peces de roba i es mostra com el primer li avança que una part de la factura la pagarà el Consell Esportiu i la resta, directament l'Ajuntament, evidenciant-se aquesta dualitat de fonts d'ingressos amb el mateix origen per satisfer les mateixes necessitats. La curiositat, en aquest cas, és que Galí fa la broma, en anotar les talles de les peces, conforme a algun col·laborador "no li aniria gens malament alguna dieta", en considerar que està gras, però la UDEF ho confon i anota a la capçalera prèvia al correu que el director de l'entitat es refereix a "pagaments de dietes a algun col·laborador", entenent dieta com si fos un sobresou.
Justificació de subvencions
El Consell Esportiu va entregar, en la justificació de dues subvencions, el que anomenava "informe tècnic" per justificar la notable desviació de despesa respecte el projecte subvencionat. Pel que fa al document relatiu al curs 2015-2016 -últim amb Cristóbal Plaza com a director de l'entitat-, el text és realment poc tècnic i es limita a disculpar-se pels "errors de confecció del pressupost" i a prometre que s'esmenarien més endavant. "Podria entrar a enumerar un per un els errors particulars, però considero, amb tota franquesa, que ha estat un plantejament global erroni del pressupost", hi exposa Plaza.
El següent document mostra les notables diferències entre el pressupost previst i el tancament d'aquell curs, amb diferències de quasi 80.000 euros pel que fa a la seguretat social i caiguda a zero de totes les partides que no siguin sous i fiscalitat derivada, serveis professionals i assegurances. A l'apartat d'ingressos, això es compensa amb una major aportació de la Generalitat i més quotes de socis que en realitat són participants d'activitats -veure punt 11-. I malgrat la gran descompensació, l'Ajuntament va avalar el tancament sense més explicacions o repercussió.
Tot i el propòsit d'esmena citat, el següent any es va tornar a presentar un altre "informe tècnic" sobre desviació de despesa. En aquell cas, el nou director, Eduard Galí, admet un increment notable de nou en el cost de la seguretat social -de quasi 86.000 euros- per un major nombre de contractacions i per no tenir en compte la seguretat social carregada al treballador, i apunta que això queda compensat, en part, per uns 18.000 euros menys en sous -malgrat el major nombre de contractacions.
Tot i això, les defenses expliquen que el desviament no es deu a no executar el projecte previst, sinó a que es va fer més del previst inicialment, fet que permet no haver de justificar tant els canvis com si no s'hagués realitzat l'activitat subvencionada. Asseguren, per tant, que l'aportació proporcional de l'Ajuntament va ser inferior de la prevista en atorgar la quantitat i que allò previst es va executar, i de forma encara més ambiciosa, motiu pel qual no hi ha cap greuge cap a aquest.
El següent document mostra les notables diferències entre el pressupost previst i el tancament d'aquell curs, amb diferències de quasi 80.000 euros pel que fa a la seguretat social i caiguda a zero de totes les partides que no siguin sous i fiscalitat derivada, serveis professionals i assegurances. A l'apartat d'ingressos, això es compensa amb una major aportació de la Generalitat i més quotes de socis que en realitat són participants d'activitats -veure punt 11-. I malgrat la gran descompensació, l'Ajuntament va avalar el tancament sense més explicacions o repercussió.
Tot i el propòsit d'esmena citat, el següent any es va tornar a presentar un altre "informe tècnic" sobre desviació de despesa. En aquell cas, el nou director, Eduard Galí, admet un increment notable de nou en el cost de la seguretat social -de quasi 86.000 euros- per un major nombre de contractacions i per no tenir en compte la seguretat social carregada al treballador, i apunta que això queda compensat, en part, per uns 18.000 euros menys en sous -malgrat el major nombre de contractacions.
Tot i això, les defenses expliquen que el desviament no es deu a no executar el projecte previst, sinó a que es va fer més del previst inicialment, fet que permet no haver de justificar tant els canvis com si no s'hagués realitzat l'activitat subvencionada. Asseguren, per tant, que l'aportació proporcional de l'Ajuntament va ser inferior de la prevista en atorgar la quantitat i que allò previst es va executar, i de forma encara més ambiciosa, motiu pel qual no hi ha cap greuge cap a aquest.
El desviament de despesa en diferents anys ha estat reconegut pel mateix Consell Esportiu, en especial pel que fa a la seguretat social -veure punt 15-, tot i que la quantitat pagada per aquestes cotitzacions ha estat assenyalada per la UDEF com a sospitosa. Representa quasi sempre un percentatge desmesurat en comparació amb el cost dels sous, molt per damunt dels percentatges legals fixats. Per exemple, el curs 2016-17 l'entitat va declarar haver pagat 190.054,8 euros en salaris i 143.982,7 euros en seguretat social, i l'any següent van ser 199.131,9 i 155.184,5 euros, respectivament.
Les defenses asseguren que el cost de les cotitzacions no està inflat i que les xifres es deuen a la metodologia a l'hora de computar les despeses. Segons expliquen, la partida de salaris només inclouria els sous dels treballadors estructurals, mentre que les retribucions dels monitors, àrbitres i altres col·laboradors puntuals es computarien en el cost dels programes, tot i que la partida de la seguretat social inclouria les cotitzacions de tots ells. Malgrat tot, el cert és que els informes de tancament no inclouen cap partida sobre projectes que pugui incloure la despesa retributiva no contemplada als salaris.
La UDEF també assenyala incongruències en la documentació aportada per justificar la subvenció pel que fa als documents acreditatius del pagament de nòmines i de seguretat social, assenyalant que no quadrarien -es podria estar usant cotitzacions relatives a altres programes no subvencionats- i que no s'aportarien per tots els mesos -malgrat computar-s'hi tota la quantitat anual-. Les defenses, però, assenyalen que aquests pagaments es van satisfer, tal com es pot comprovar demanant la informació a la seguretat social.
Les defenses asseguren que el cost de les cotitzacions no està inflat i que les xifres es deuen a la metodologia a l'hora de computar les despeses. Segons expliquen, la partida de salaris només inclouria els sous dels treballadors estructurals, mentre que les retribucions dels monitors, àrbitres i altres col·laboradors puntuals es computarien en el cost dels programes, tot i que la partida de la seguretat social inclouria les cotitzacions de tots ells. Malgrat tot, el cert és que els informes de tancament no inclouen cap partida sobre projectes que pugui incloure la despesa retributiva no contemplada als salaris.
La UDEF també assenyala incongruències en la documentació aportada per justificar la subvenció pel que fa als documents acreditatius del pagament de nòmines i de seguretat social, assenyalant que no quadrarien -es podria estar usant cotitzacions relatives a altres programes no subvencionats- i que no s'aportarien per tots els mesos -malgrat computar-s'hi tota la quantitat anual-. Les defenses, però, assenyalen que aquests pagaments es van satisfer, tal com es pot comprovar demanant la informació a la seguretat social.
La justificació de les subvencions es troba al punt de mira, pel fet que la UDEF sospita que el Consell Esportiu no inclou tota la comptabilitat, aportant tan sols una visió parcial de l'activitat -veure punt 1-. En bona mesura, assenyala que la justificació es basa sobretot en la despesa estructural de l'organisme, amagant el cost real de les activitats subvencionades, usant aquelles factures i nòmines que li convenen -formin part del projecte subvencionat o no- i impedint fiscalitzar si han tingut lloc beneficis -veure punt 10.
Una acta de la comissió directiva de l'entitat alimenta aquesta teoria. La reunió va tenir lloc el maig del 2020, quan Jaume Graells ja havia assenyalat irregularitats i la junta va instar a aprovar per primer cop la comptabilitat total del Consell Esportiu. És llavors quan el seu director, Eduard Galí, exposa que, "per tal de facilitar la posterior justificació de les diferents partides, no surten aspectes com transports, materials, etc". "En el nostre cas, degut al gran volum d'activitat que tenim, justifiquem la partida rebuda amb nòmines de treballadors/es, fet que facilita aquest complicat procés", explica, i així ho reflecteix l'acta.
El sumari judicial inclou anàlisis de cadascuna de les justificacions de subvencions dels darrers anys, fent càlculs de tots els ingressos per participants en les activitats en relació als finalment justificats o que consten a la "caixa interna", així com apunta com les nòmines de nombrosos col·laboradors declarats en les memòries no apareixen en les justificacions de les subvencions, però en canvi sí als llistats de la "caixa interna", probablement perquè aquests pagaments es feien sense declarar -veure punt 4.
Tot i això, les defenses lamenten que aquestes operacions de la UDEF "no s'ajusten a la realitat". Per una banda, apunten que el cos policial troba a faltar partides referides a activitats no subvencionades per l'Ajuntament i que, per tant, el Consell Esportiu no li hauria de justificar -el llistat d'activitats subvencionades varia cada any i és confús determinar-lo amb claredat-. Algunes d'aquestes activitats mouen grans quantitats, com els casals d'estiu.
Per altra banda, acusen la UDEF de "desconèixer la realitat de l'esport escolar", atès que no sempre cada participant paga la quota base com pressuposen els càlculs policials. Exposen que alguns estan becats, aquells que participen en més d'un esport només paguen el primer o que algunes activitats són gratuïtes, així com tots els moviments estan registrats en la comptabilitat intervinguda, cosa que demostraria que no hi ha ocultació. El nivell de detall entregat al consistori, afegeixen, és l'exigit en els formularis de justificació, així com l'auditoria anual contractada i adjuntada acredita sempre el bon ús dels comptes -veure punt 19.
Una acta de la comissió directiva de l'entitat alimenta aquesta teoria. La reunió va tenir lloc el maig del 2020, quan Jaume Graells ja havia assenyalat irregularitats i la junta va instar a aprovar per primer cop la comptabilitat total del Consell Esportiu. És llavors quan el seu director, Eduard Galí, exposa que, "per tal de facilitar la posterior justificació de les diferents partides, no surten aspectes com transports, materials, etc". "En el nostre cas, degut al gran volum d'activitat que tenim, justifiquem la partida rebuda amb nòmines de treballadors/es, fet que facilita aquest complicat procés", explica, i així ho reflecteix l'acta.
El sumari judicial inclou anàlisis de cadascuna de les justificacions de subvencions dels darrers anys, fent càlculs de tots els ingressos per participants en les activitats en relació als finalment justificats o que consten a la "caixa interna", així com apunta com les nòmines de nombrosos col·laboradors declarats en les memòries no apareixen en les justificacions de les subvencions, però en canvi sí als llistats de la "caixa interna", probablement perquè aquests pagaments es feien sense declarar -veure punt 4.
Tot i això, les defenses lamenten que aquestes operacions de la UDEF "no s'ajusten a la realitat". Per una banda, apunten que el cos policial troba a faltar partides referides a activitats no subvencionades per l'Ajuntament i que, per tant, el Consell Esportiu no li hauria de justificar -el llistat d'activitats subvencionades varia cada any i és confús determinar-lo amb claredat-. Algunes d'aquestes activitats mouen grans quantitats, com els casals d'estiu.
Per altra banda, acusen la UDEF de "desconèixer la realitat de l'esport escolar", atès que no sempre cada participant paga la quota base com pressuposen els càlculs policials. Exposen que alguns estan becats, aquells que participen en més d'un esport només paguen el primer o que algunes activitats són gratuïtes, així com tots els moviments estan registrats en la comptabilitat intervinguda, cosa que demostraria que no hi ha ocultació. El nivell de detall entregat al consistori, afegeixen, és l'exigit en els formularis de justificació, així com l'auditoria anual contractada i adjuntada acredita sempre el bon ús dels comptes -veure punt 19.
La interrelació entre l'Ajuntament de l'Hospitalet i el Consell Esportiu alimenta les sospites de connivència. No només el regidor d'Esports és el president de l'entitat, sinó que el consistori escull sis dels dotze membres de la seva comissió directiva d'entre altres edils i treballadors de l'Ajuntament. I entre aquests, es troben els tècnics encarregats de tramitar i proposar-ne les subvencions i certificar-ne després la correcta justificació. La no de detecció d'irregularitats en tot el procés, malgrat que els funcionaris rebien tota la informació com a membres de la junta de l'entitat, fa que la UDEF plantegi "l'entramat afavoridor Ajuntament-Consell Esportiu com una organització criminal".
El sumari acredita com efectivament els funcionaris que tramiten la documentació relativa a les subvencions al Consell Esportiu formen part sovint de la seva comissió directiva. El regidor d'Esports s'inhibeix del procés en ser també president de l'entitat, però els seus funcionaris, no. Les defenses, però, subratllen que aquests tècnics actuen amb independència respecte el càrrec al Consell Esportiu, on no hi tenen cap funció relativa a la petició de subvencions o l'elaboració de documentació per a aquestes.
I a l'Ajuntament tampoc les concedeixen, sinó que elaboren la documentació tècnica a partir dels documents que reben. Posteriorment, una comissió específica valora els projectes i puntua, i un cop executats, és una auditoria externa la que certifica que els recursos s'han gastat adequadament, amb informes positius cada any. El procediment, asseguren, no deixa marge a l'aleatorietat i els mateixos funcionaris van defensar davant la jutge que no havien rebut pressions polítiques. La interventora de l'Ajuntament -també investigada en el cas- va detallar igualment tots els passos seguits i, segons les defenses, hauria acreditat que tota la tramitació s'havia fet conforme a la llei.
El sumari acredita com efectivament els funcionaris que tramiten la documentació relativa a les subvencions al Consell Esportiu formen part sovint de la seva comissió directiva. El regidor d'Esports s'inhibeix del procés en ser també president de l'entitat, però els seus funcionaris, no. Les defenses, però, subratllen que aquests tècnics actuen amb independència respecte el càrrec al Consell Esportiu, on no hi tenen cap funció relativa a la petició de subvencions o l'elaboració de documentació per a aquestes.
I a l'Ajuntament tampoc les concedeixen, sinó que elaboren la documentació tècnica a partir dels documents que reben. Posteriorment, una comissió específica valora els projectes i puntua, i un cop executats, és una auditoria externa la que certifica que els recursos s'han gastat adequadament, amb informes positius cada any. El procediment, asseguren, no deixa marge a l'aleatorietat i els mateixos funcionaris van defensar davant la jutge que no havien rebut pressions polítiques. La interventora de l'Ajuntament -també investigada en el cas- va detallar igualment tots els passos seguits i, segons les defenses, hauria acreditat que tota la tramitació s'havia fet conforme a la llei.
Alguns dels correus intervinguts apunten, segons la UDEF, a una entesa fraudulenta entre el Consell Esportiu i l'Ajuntament per justificar indegudament subvencions. El següent, per exemple, reflecteix una conversa entre el director de l'entitat, Eduard Galí, i un funcionari del consistori en què es parla de modificar conceptes de factures per encaixar-les en el projecte o d'inventar-se "alguna cosa per justificar els 1.000 euros" que falten. El tècnic municipal li suggereix posar-hi el concepte de samarretes de tutors de joc, però avisa: "Tot i que si ens demanen foto, malament...".
Les defenses admeten que s'usa un llenguatge de familiaritat de qui fa temps que es coneix, però asseguren que no es refereixen a posar conceptes falsos, sinó que les factures obeeixen a subvencions que s'atorguen un cop el projecte ja s'ha fet, gestionades a través de l'Ajuntament, que no és qui les aprova, sinó que ho fa una altra institució i que és el consistori qui li aporta les justificacions. La dificultat, insisteixen, rau en encertar els conceptes a posar, després de finalitzar l'activitat, la qual es fa quan encara no se sap què podrà cobrir la subvenció. En concret, es tracta del projecte Valors de l'Esport, el qual va rebre un reconeixement amb guardó de la Fundació Catalana de l'Esport.
Les defenses admeten que s'usa un llenguatge de familiaritat de qui fa temps que es coneix, però asseguren que no es refereixen a posar conceptes falsos, sinó que les factures obeeixen a subvencions que s'atorguen un cop el projecte ja s'ha fet, gestionades a través de l'Ajuntament, que no és qui les aprova, sinó que ho fa una altra institució i que és el consistori qui li aporta les justificacions. La dificultat, insisteixen, rau en encertar els conceptes a posar, després de finalitzar l'activitat, la qual es fa quan encara no se sap què podrà cobrir la subvenció. En concret, es tracta del projecte Valors de l'Esport, el qual va rebre un reconeixement amb guardó de la Fundació Catalana de l'Esport.
Altres irregularitats
Un jutjat de Cornellà de Llobregat investiga, en una peça separada, un contracte formalitzat el 2018 pel Consell Esportiu amb l'Ajuntament d'aquesta ciutat per fer-se càrrec d'uns arbitratges, malgrat que l'entitat no ho hauria acordat en els seus òrgans -veure punt 2- i que tindria prohibit per Estatuts participar en licitacions fora de l'Hospitalet -veure punt 3-. El consistori va declarar deserta una primera adjudicació on s'havia presentat el Consell Esportiu del Baix Llobregat perquè el seu president era, a la vegada, cap d'esports de l'Ajuntament, motiu pel qual hauria demanat al Consell Esportiu de l'Hospitalet que hi optés en un nou procés. Correus intervinguts entre aquesta entitat i funcionaris del consistori evidenciarien que ja sabia que guanyaria la licitació fins i tot abans que això ho decidís l'òrgan corresponent, una comunicació que està prohibida.
En tot cas, es tractaria d'un mer formalisme, ja que els àrbitres d'aquestes competicions haurien declarat que seguien mantenint relacions directament amb l'Ajuntament de Cornellà, mentre que el Consell Esportiu de l'Hospitalet tan sols els pagaria les nòmines. Per fer això, s'enduia un 10% del contracte com a benefici i, segons altres correus, el consistori li encarregava que també havia d'abonar factures al Consell Esportiu del Baix Llobregat, qui no participava del contracte per incompatibilitat del seu president, però en realitat sí que executaria part d'aquest servei.
Les defenses expliquen que la participació en serveis com aquest que li reportessin un benefici era una manera d'aconseguir ingressos atípics que permetessin mantenir baixes les quotes a les pròpies activitats i una àmplia oferta esportiva. Recorden igualment que no és estrany que s'ingressi aquest 10%, ja que tots els contractes públics preveuen un benefici industrial, atès que el fet que l'entitat sigui sense ànim de lucre no implica que treballi gratis. Aquest marge, en tot cas, es reinvertiria en l'activitat pròpia.
En tot cas, es tractaria d'un mer formalisme, ja que els àrbitres d'aquestes competicions haurien declarat que seguien mantenint relacions directament amb l'Ajuntament de Cornellà, mentre que el Consell Esportiu de l'Hospitalet tan sols els pagaria les nòmines. Per fer això, s'enduia un 10% del contracte com a benefici i, segons altres correus, el consistori li encarregava que també havia d'abonar factures al Consell Esportiu del Baix Llobregat, qui no participava del contracte per incompatibilitat del seu president, però en realitat sí que executaria part d'aquest servei.
Les defenses expliquen que la participació en serveis com aquest que li reportessin un benefici era una manera d'aconseguir ingressos atípics que permetessin mantenir baixes les quotes a les pròpies activitats i una àmplia oferta esportiva. Recorden igualment que no és estrany que s'ingressi aquest 10%, ja que tots els contractes públics preveuen un benefici industrial, atès que el fet que l'entitat sigui sense ànim de lucre no implica que treballi gratis. Aquest marge, en tot cas, es reinvertiria en l'activitat pròpia.
L'alcaldessa de l'Hospitalet, Núria Marín, és la investigada de més rang en el cas. El principal delicte que se li imputa és el d'omissió del deure de perseguir un delicte, atès que la UDEF al·lega que no va fer prou per esclarir els fets quan el regidor Jaume Graells li va portar documentació sobre les irregularitats. Marín, que ha demanat formalment l'arxivament de la seva causa, explica que llavors va implicar la secretària i la interventora municipals, es va reunir amb els regidors al capdavant del Consell Esportiu i, davant la diversitat de versions, va instar-los a impulsar una auditoria interna. La UDEF, però, creu que no era una acció suficient, atès que cada any l'entitat ja encarregava una auditoria.
També s'investiga l'alcaldessa per afavorir presumptament la malversació i prevaricació, per la seva implicació en la concessió de subvencions, especialment quan el regidor d'Esports -que també era president del Consell Esportiu- s'inhibia de fer la proposta a la junta de govern i ho feia ella. Marín, però, subratlla que ella no juga cap rol en l'anàlisi i fiscalització de cadascuna de les subvencions. També se cita la seva participació en una assemblea de l'entitat, per bé que ella assegura que va tractar-se d'una presència merament protocolària a la cloenda, com moltes de les que fa pel càrrec.
La jutge va habilitar el bolcat del seu mòbil el desembre del 2020 i, per ara, no n'ha transcendit res, tot i que converses intervingudes a altres investigats la citen. És el cas del llavors president del Consell Esportiu, Cristóbal Plaza, i el seu director, Eduard Galí, qui van comentar la necessitat de mantenir-la informada dels seus moviments per aïllar Jaume Graells a l'entitat -un cop havia alertat d'irregularitats- i van afirmar que la seva cap de gabinet -també investigada- els hauria encomanat tenir majoria a la junta per imposar el seu criteri.
També s'investiga l'alcaldessa per afavorir presumptament la malversació i prevaricació, per la seva implicació en la concessió de subvencions, especialment quan el regidor d'Esports -que també era president del Consell Esportiu- s'inhibia de fer la proposta a la junta de govern i ho feia ella. Marín, però, subratlla que ella no juga cap rol en l'anàlisi i fiscalització de cadascuna de les subvencions. També se cita la seva participació en una assemblea de l'entitat, per bé que ella assegura que va tractar-se d'una presència merament protocolària a la cloenda, com moltes de les que fa pel càrrec.
La jutge va habilitar el bolcat del seu mòbil el desembre del 2020 i, per ara, no n'ha transcendit res, tot i que converses intervingudes a altres investigats la citen. És el cas del llavors president del Consell Esportiu, Cristóbal Plaza, i el seu director, Eduard Galí, qui van comentar la necessitat de mantenir-la informada dels seus moviments per aïllar Jaume Graells a l'entitat -un cop havia alertat d'irregularitats- i van afirmar que la seva cap de gabinet -també investigada- els hauria encomanat tenir majoria a la junta per imposar el seu criteri.
L'únic càrrec del Govern investigat en aquest cas és l'actual secretari d'Acció Exterior, Gerard Figueras, pel seu paper quan era secretari d'Esports de l'executiu. La UDEF sospita que el Consell Català de l'Esport no va fiscalitzar prou la comptabilitat del Consell Esportiu de l'Hospitalet, tal com té obligació de fer. Alguns investigats del Consell Esportiu fins i tot van afirmar que se seguien indicacions del Consell Català de l'Esport per elaborar la documentació, motiu pel qual el cos policial apunta que hi podria haver un entramat conjunt per implementar les irregularitats.
L'organisme del Govern ha validat sempre la gestió del Consell Esportiu de l'Hospitalet i, un cop va esclatar el cas, Figueras va instar a repassar de nou la comptabilitat, sense trobar-hi cap pega. Això, però, alimenta el temor a una connivència entre aquests actors que les defenses neguen. Aquestes subratllen que en lloc queda acreditada aquesta relació, més enllà d'"elucubracions" de la UDEF, i afirmen que, essent un dels consells esportius amb més activitat del país, el de l'Hospitalet no és un dels que rebi una major subvenció per part del Consell Català de l'Esport.
Un element clau d'aquest punt és una conversa intervinguda en què el llavors president del Consell Esportiu, Cristóbal Plaza, explicava al director de l'entitat, Eduard Galí, que havia parlat amb Figueras i que aquest li havia dit que els donaria suport i li enviaria un informe positiu a Núria Marín sobre ells. Les defenses expliquen que, efectivament, s'havia ofert a traslladar que tot estava correcte pel fet que el Consell Català de l'Esport ho havia acreditat, però tant Figueras com Marín van negar que mai arribessin a contactar per aquesta qüestió.
L'organisme del Govern ha validat sempre la gestió del Consell Esportiu de l'Hospitalet i, un cop va esclatar el cas, Figueras va instar a repassar de nou la comptabilitat, sense trobar-hi cap pega. Això, però, alimenta el temor a una connivència entre aquests actors que les defenses neguen. Aquestes subratllen que en lloc queda acreditada aquesta relació, més enllà d'"elucubracions" de la UDEF, i afirmen que, essent un dels consells esportius amb més activitat del país, el de l'Hospitalet no és un dels que rebi una major subvenció per part del Consell Català de l'Esport.
Un element clau d'aquest punt és una conversa intervinguda en què el llavors president del Consell Esportiu, Cristóbal Plaza, explicava al director de l'entitat, Eduard Galí, que havia parlat amb Figueras i que aquest li havia dit que els donaria suport i li enviaria un informe positiu a Núria Marín sobre ells. Les defenses expliquen que, efectivament, s'havia ofert a traslladar que tot estava correcte pel fet que el Consell Català de l'Esport ho havia acreditat, però tant Figueras com Marín van negar que mai arribessin a contactar per aquesta qüestió.
Bona part de la defensa dels investigats rau en l'afirmació conforme el Consell Esportiu no havia de remetre informació sobre la seva comptabilitat global a l'Ajuntament de l'Hospitalet, sinó tan sols de l'activitat subvencionada per aquest, com qualsevol entitat privada que rep ajudes públiques a justificar. Per aquest motiu, es remetria només un pressupost parcial -veure punt 1- o es podrien obviar determinades despeses i ingressos -veure punt 17-. Per contra, sí que estaria obligat a enviar-ho tot al Consell Català de l'Esport, l'encarregat de fiscalitzar el conjunt de consell esportius del país, segons la llei -veure punt 22.
Malgrat tot, l'article 23 dels Estatuts del Consell Esportiu de l'Hospitalet preveu que aquest enviarà cada any tota la seva informació comptable "a la secretaria general de l'Esport de la Generalitat, a l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat i als organismes oficials col·laboradors perquè en tinguin coneixement i controlin les despeses imputables als fons que destinen al Consell Esportiu Barcelonès Sud [antic nom de l'entitat]", sense limitar per enlloc l'abast de la documentació. Les defenses insisteixen, però, que això només obliga a aportar la comptabilitat dels projectes subvencionats i el consistori mai no ha reclamat la informació completa.
Més enllà d'aquest requisit, la llei catalana de transparència obliga totes les entitats que reben més de 100.000 euros en subvencions a publicar al seu web un apartat de transparència amb la seva estructura, informació econòmica i contractes i convenis subscrits amb l'administració. El Consell Esportiu de l'Hospitalet supera de llarg aquesta quantitat i, malgrat tot, no complia aquest requisit, per bé que això es va resoldre un cop va esclatar la investigació judicial. Abans no podia al·legar desconeixement ja que els mateixos documents de les subvencions recordaven aquesta obligació.
Malgrat tot, l'article 23 dels Estatuts del Consell Esportiu de l'Hospitalet preveu que aquest enviarà cada any tota la seva informació comptable "a la secretaria general de l'Esport de la Generalitat, a l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat i als organismes oficials col·laboradors perquè en tinguin coneixement i controlin les despeses imputables als fons que destinen al Consell Esportiu Barcelonès Sud [antic nom de l'entitat]", sense limitar per enlloc l'abast de la documentació. Les defenses insisteixen, però, que això només obliga a aportar la comptabilitat dels projectes subvencionats i el consistori mai no ha reclamat la informació completa.
Més enllà d'aquest requisit, la llei catalana de transparència obliga totes les entitats que reben més de 100.000 euros en subvencions a publicar al seu web un apartat de transparència amb la seva estructura, informació econòmica i contractes i convenis subscrits amb l'administració. El Consell Esportiu de l'Hospitalet supera de llarg aquesta quantitat i, malgrat tot, no complia aquest requisit, per bé que això es va resoldre un cop va esclatar la investigació judicial. Abans no podia al·legar desconeixement ja que els mateixos documents de les subvencions recordaven aquesta obligació.
Tota la informació comptable que remetia el Consell Esportiu de l'Hospitalet era revisada i firmada pels verificadors comptables, persones voluntàries escollides per l'assemblea de l'entitat. Assistents a aquest òrgans, però, dubten sobre si efectivament s'escollien allà i, en tot cas, expliquen que es tractava de persones grans sense coneixements específics en la matèria per comprovar i validar balanços de situació o comptes de pèrdues i guanys. Malgrat tot, acreditaven que havien verificat els comptes aprovats en assemblea i afegien: "La nostra responsabilitat és emetre un informe sobre aquests comptes anuals en conjunt basada en la feina efectuada".
La realitat era que la comptabilitat de l'assemblea diferia força de la real que s'enviava al Consell Català de l'Esport -veure punt 1-, motiu pel qual aquests verificadors es troben ara entre les persones investigades. Tot i això, les defenses afirmen que la seva funció era comprovar que la documentació elaborada pel comptable -que va morir de Covid- "s'ajusta a allò que ells podien veure i conèixer". Malgrat no ser experts en la matèria, això "no era necessari, perquè el seu informe era simplement de confirmació" que el comptable els havia explicat la documentació i que aquesta es corresponia amb l'activitat de l'entitat, afirmen.
La realitat era que la comptabilitat de l'assemblea diferia força de la real que s'enviava al Consell Català de l'Esport -veure punt 1-, motiu pel qual aquests verificadors es troben ara entre les persones investigades. Tot i això, les defenses afirmen que la seva funció era comprovar que la documentació elaborada pel comptable -que va morir de Covid- "s'ajusta a allò que ells podien veure i conèixer". Malgrat no ser experts en la matèria, això "no era necessari, perquè el seu informe era simplement de confirmació" que el comptable els havia explicat la documentació i que aquesta es corresponia amb l'activitat de l'entitat, afirmen.
El Consell Esportiu ofereix des de fa anys el projecte formatiu Superciate, el qual és subvencionat al 100% pel Servei d'Ocupació de Catalunya, en col·laboració amb Fundesplai, per formar com a monitors a persones en risc d'exclusió i així habilitar-les perquè puguin treballar en el sector de l'activitat física. La UDEF assenyala, però, que almenys el curs 2018-19 no es va informar a l'Ajuntament de l'Hospitalet d'aquests ingressos. Les defenses al·leguen, com en altres ocasions, que el Consell Esportiu no hi estava obligat en no tractar-se d'un projecte subvencionat pel consistori i que, en tot cas, es va passar comptes amb Fundesplai. El pressupost del curs 2019-20 -el primer en obert al web-, però, sí que identifica l'activitat com a subvencionada per l'Ajuntament, com a mínim aquell curs.
A banda, més enllà de la inclusió del projecte en la comptabilitat remesa al consistori, un testimoni va declarar a la UDEF que, com en altres activitats, els professors dels cursos van cobrar una part de les retribucions amb un sou legal i la resta amb dietes sense declarar, justificacions que no s'haurien acceptat com a vàlides. Per acreditar tota la despesa concedida, doncs, el Consell Esportiu hi hauria inclòs irregularment salaris de treballadors d'altres activitats que no haurien tingut cap paper en el Superciate.
A banda, més enllà de la inclusió del projecte en la comptabilitat remesa al consistori, un testimoni va declarar a la UDEF que, com en altres activitats, els professors dels cursos van cobrar una part de les retribucions amb un sou legal i la resta amb dietes sense declarar, justificacions que no s'haurien acceptat com a vàlides. Per acreditar tota la despesa concedida, doncs, el Consell Esportiu hi hauria inclòs irregularment salaris de treballadors d'altres activitats que no haurien tingut cap paper en el Superciate.