19
de febrer
del
2022
Actualitzat
el
21
de febrer
a les
8:16h
Fa quatre anys que Anna Gabriel va decidir marxar a l'exili. Era el febrer de l'any 2018, Catalunya es trobava sota l'aplicació de l'article 155 i encara era recent l'ingrés a presó de Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Carme Forcadell i de bona part del Govern que havia impulsat l'1-O i la declaració d'independència. L'amenaça de presó sobrevolava l'independentisme i l'altra meitat de l'executiu havia marxat a Bèlgica. Gabriel era aleshores una figura clau de la CUP. No formava part de l'estat major del procés, però tenia interlocució directa amb Carles Puigdemont, amb qui va negociar el famós "o referèndum o referèndum", que va permetre superar la qüestió de confiança el setembre de 2016 i posar rumb al referèndum.
Gabriel és l'única dels líders de 2017 que ha adoptat un perfil baix a l'exili, allunyada dels focus mediàtics i de la primera línia política. Continua sent militant de base de la CUP, però ja no participa del dia a dia i viu allunyada de l'actualitat política, marcada des de fa anys per les picabaralles entre partits independentistes, que des de 2017 no han aconseguit acordar una estratègia compartida per desencallar el procés. Les seves aparicions públiques són amb compta-gotes. La darrera, per sorpresa i amb motiu del 60è aniversari d'Òmnium Cultural, a Elna, l'estiu de l'any passat. Era la primera vegada que Gabriel sortia de Suïssa. De moment, no pot tornar a Catalunya, on té activa una ordre de detenció del Tribunal Suprem.
En aquell acte de retrobament entre presó i exili a la Catalunya del Nord, el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, va fer una crida a "fer-ho millor" que el 2017 i va demanar "unitat en la diversitat". La insistència d'Òmnium per evitar retrets entre partits -especialment entre ERC i Junts- no s'ha traduït en fets i la distància entre les dues formacions majoritàries és una evidència. Potser per això Cuixart va anunciar al gener que deixava la presidència d'Òmnium -l'adeu es farà oficial el 26 de febrer i el nou president serà Xavier Antich- i va ressaltar la necessitat de "nous lideratges". Ni ERC ni Junts, ni els seus líders, s'han sentit interpel·lats per aquesta demanda. Només Anna Gabriel ha optat, de fet des de ja fa temps, per un pas al costat.
Llibertat a Suïssa; ordre de detenció a Espanya
La seva estratègia de defensa, a diferència dels exiliats a Bèlgica, és més discreta. Ha estat interpel·lada per les qüestions prejudicials que va sol·licitar a la justícia europea el jutge instructor de la causa contra el procés, Pablo Llarena, en el marc de les euroordres contra els exiliats a Bèlgica. Gabriel i la seva defensa, amb els advocats Olivier Peter i Benet Salellas al capdavant, ha participat en aquest procediment amb unes al·legacions contra el posicionament de Llarena. La carpeta s'ha de resoldre aquest any i l'advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, és optimista. Les prejudicials, juntament amb la resta de qüestions obertes a Europa, haurien de facilitar un marc jurídic per afavorir el retorn de Puigdemont a Catalunya, un escenari que l'expresident ha refredat aquesta setmana.
En tot cas, Gabriel es troba, a ulls de Llarena, en "rebel·lia processal". És lliure a Ginebra, no se la pot enviar a judici perquè no ha declarat durant la investigació ni tampoc està a disposició del tribunal. L'octubre de 2020, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va absoldre l'exdiputada de la CUP Mireia Boya i en la seva sentència admetia que la decisió podia tenir "conseqüències" respecte a "altres processats en situació similar i que es troben en rebel·lia i pendents de ser jutjats", en referència a Gabriel. La defensa va intentar que el cas passés a un jutjat de Barcelona -Gabriel no és aforada i altres causes relacionades amb el procés han estat jutjades en altres tribunals- però Llarena s'hi va negar.
L'Advocacia de l'Estat va dir aleshores que la petició era "prematura" i va deixar la porta oberta a un canvi en l'acusació contra Gabriel, que ara com ara s'enfronta a un delicte de desobediència, com en el cas de Mireia Boya. L'absolució de l'exdiputada hauria d'aplanar el terreny per al retorn de Gabriel, igual que el cas de l'exconsellera Meritxell Serret, exiliada i que va tornar l'any passat va tornar a Catalunya. La seva defensa, però, desconfia del que pugui fer l'Advocacia de l'Estat, que representa els interessos del govern espanyol. En el cas de Gabriel no hi ha hagut cap ordre internacional de detenció, a diferència dels exiliats a Bèlgica. Poc després que arribés al país, les autoritats suïsses ja van advertir Llarena que no col·laborarien en una extradició per motius polítics i sense violència.
Líder del sindicat majoritari a Ginebra
Anna Gabriel es pot moure amb certa tranquil·litat per Europa, tot i que les seves sortides (públiques) de Suïssa són comptades. Va ser a la Catalunya Nord a l'acte d'Òmnium i per Nadal va visitar Carles Puigdemont a Waterloo amb motiu de l'aniversari del raper Josep Valtònyc -l'expresident va penjar una fotografia al seu Instagram, amb Gabriel, Valtònyc, Toni Comín i Lluís Puig, bon amic del raper mallorquí. Més enllà d'això, l'exdiputada de la CUP fa vida a Ginebra, on també està exiliada la secretària general d'ERC Marta Rovira, amb qui manté una relació cordial però no intensa. A Suïssa, Gabriel va aconseguir el 2018 un permís de residència per cinc anys. Des que va arribar ha col·laborat amb entitats, va fer un curs d'anglès i ha fet un doctorat a la Universitat de Ginebra. L'exdiputada rep constants visites de companys de militància. David Fernàndez és un dels que l'ha visitada.
L'any passat, Gabriel es va convertir en la nova líder a Ginebra del sindicat majoritari de Suïssa, Unia, amb 200.000 afiliats. S'hi va adherir poc després d'arribar al país. És la primera dona a ocupar el càrrec, escollida per àmplia majoria. "No vull passar ni un dia de la meva vida en una presó amb unes relíquies franquistes que et volen humiliar, que et volen fer dir el que no sents", va dir Gabriel a la seva mare, Maribel Sabaté, abans de marxar a Suïssa. Quatre anys després, no ha trepitjat la presó, és lliure, manté els seus principis intactes i lidera la lluita pels drets dels treballadors a Suïssa, on viu un exili discret i silenciós, allunyada del dia a dia de la política catalana i encara sense poder tornar a casa.
Gabriel és l'única dels líders de 2017 que ha adoptat un perfil baix a l'exili, allunyada dels focus mediàtics i de la primera línia política. Continua sent militant de base de la CUP, però ja no participa del dia a dia i viu allunyada de l'actualitat política, marcada des de fa anys per les picabaralles entre partits independentistes, que des de 2017 no han aconseguit acordar una estratègia compartida per desencallar el procés. Les seves aparicions públiques són amb compta-gotes. La darrera, per sorpresa i amb motiu del 60è aniversari d'Òmnium Cultural, a Elna, l'estiu de l'any passat. Era la primera vegada que Gabriel sortia de Suïssa. De moment, no pot tornar a Catalunya, on té activa una ordre de detenció del Tribunal Suprem.
En aquell acte de retrobament entre presó i exili a la Catalunya del Nord, el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, va fer una crida a "fer-ho millor" que el 2017 i va demanar "unitat en la diversitat". La insistència d'Òmnium per evitar retrets entre partits -especialment entre ERC i Junts- no s'ha traduït en fets i la distància entre les dues formacions majoritàries és una evidència. Potser per això Cuixart va anunciar al gener que deixava la presidència d'Òmnium -l'adeu es farà oficial el 26 de febrer i el nou president serà Xavier Antich- i va ressaltar la necessitat de "nous lideratges". Ni ERC ni Junts, ni els seus líders, s'han sentit interpel·lats per aquesta demanda. Només Anna Gabriel ha optat, de fet des de ja fa temps, per un pas al costat.
Llibertat a Suïssa; ordre de detenció a Espanya
La seva estratègia de defensa, a diferència dels exiliats a Bèlgica, és més discreta. Ha estat interpel·lada per les qüestions prejudicials que va sol·licitar a la justícia europea el jutge instructor de la causa contra el procés, Pablo Llarena, en el marc de les euroordres contra els exiliats a Bèlgica. Gabriel i la seva defensa, amb els advocats Olivier Peter i Benet Salellas al capdavant, ha participat en aquest procediment amb unes al·legacions contra el posicionament de Llarena. La carpeta s'ha de resoldre aquest any i l'advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, és optimista. Les prejudicials, juntament amb la resta de qüestions obertes a Europa, haurien de facilitar un marc jurídic per afavorir el retorn de Puigdemont a Catalunya, un escenari que l'expresident ha refredat aquesta setmana.
En tot cas, Gabriel es troba, a ulls de Llarena, en "rebel·lia processal". És lliure a Ginebra, no se la pot enviar a judici perquè no ha declarat durant la investigació ni tampoc està a disposició del tribunal. L'octubre de 2020, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va absoldre l'exdiputada de la CUP Mireia Boya i en la seva sentència admetia que la decisió podia tenir "conseqüències" respecte a "altres processats en situació similar i que es troben en rebel·lia i pendents de ser jutjats", en referència a Gabriel. La defensa va intentar que el cas passés a un jutjat de Barcelona -Gabriel no és aforada i altres causes relacionades amb el procés han estat jutjades en altres tribunals- però Llarena s'hi va negar.
L'Advocacia de l'Estat va dir aleshores que la petició era "prematura" i va deixar la porta oberta a un canvi en l'acusació contra Gabriel, que ara com ara s'enfronta a un delicte de desobediència, com en el cas de Mireia Boya. L'absolució de l'exdiputada hauria d'aplanar el terreny per al retorn de Gabriel, igual que el cas de l'exconsellera Meritxell Serret, exiliada i que va tornar l'any passat va tornar a Catalunya. La seva defensa, però, desconfia del que pugui fer l'Advocacia de l'Estat, que representa els interessos del govern espanyol. En el cas de Gabriel no hi ha hagut cap ordre internacional de detenció, a diferència dels exiliats a Bèlgica. Poc després que arribés al país, les autoritats suïsses ja van advertir Llarena que no col·laborarien en una extradició per motius polítics i sense violència.
Líder del sindicat majoritari a Ginebra
Anna Gabriel es pot moure amb certa tranquil·litat per Europa, tot i que les seves sortides (públiques) de Suïssa són comptades. Va ser a la Catalunya Nord a l'acte d'Òmnium i per Nadal va visitar Carles Puigdemont a Waterloo amb motiu de l'aniversari del raper Josep Valtònyc -l'expresident va penjar una fotografia al seu Instagram, amb Gabriel, Valtònyc, Toni Comín i Lluís Puig, bon amic del raper mallorquí. Més enllà d'això, l'exdiputada de la CUP fa vida a Ginebra, on també està exiliada la secretària general d'ERC Marta Rovira, amb qui manté una relació cordial però no intensa. A Suïssa, Gabriel va aconseguir el 2018 un permís de residència per cinc anys. Des que va arribar ha col·laborat amb entitats, va fer un curs d'anglès i ha fet un doctorat a la Universitat de Ginebra. L'exdiputada rep constants visites de companys de militància. David Fernàndez és un dels que l'ha visitada.
L'any passat, Gabriel es va convertir en la nova líder a Ginebra del sindicat majoritari de Suïssa, Unia, amb 200.000 afiliats. S'hi va adherir poc després d'arribar al país. És la primera dona a ocupar el càrrec, escollida per àmplia majoria. "No vull passar ni un dia de la meva vida en una presó amb unes relíquies franquistes que et volen humiliar, que et volen fer dir el que no sents", va dir Gabriel a la seva mare, Maribel Sabaté, abans de marxar a Suïssa. Quatre anys després, no ha trepitjat la presó, és lliure, manté els seus principis intactes i lidera la lluita pels drets dels treballadors a Suïssa, on viu un exili discret i silenciós, allunyada del dia a dia de la política catalana i encara sense poder tornar a casa.