16
de febrer
del
2022
Actualitzat
a les
12:20h
El protocol d'ús dels projectils de foam no respecta les indicacions del fabricant de l'arma, l'empresa B&T. Així ho ha denunciat Irídia, el dia que es compleix un any de les protestes per la detenció de Pablo Hasél i, concretament, de la manifestació en què una noia va perdre l'ull per impacte d'una bala de foam. El fabricant recomana no disparar els projectils més lesius, els SIR-X, a menys de 30 metres de distància, però el protocol dels Mossos permet fer-ho a 20 metres. Així ho asseguren les acusacions particulars, amb l'advocat Xavier Muñoz i Irídia al capdavant.
El jutjat d'instrucció 7 de Barcelona investiga dos escopeters del cos per aquets fets, que van tenir lloc fa un any al carrer Gran de Gràcia. La investigació segueix el seu curs normal i el proper 8 de març està previst que declari com a testimoni el cap de la Brimo i l'agent responsable de l'armeria dels Mossos. Les acusacions particulars han demanat la imputació del sergent responsable de la unitat que va intervenir en la zona on van tenir lloc els fets.
L'acusació particular vol que fets com aquests no es tornin a repetir i esclarir qui és l'agent que va disparar el tret que va ferir la jove. Les acusacions volen saber també qui va ordenar un tret a tan poca distància, a la zona del cap, i en un carrer que no supera els 30 metres d'ample. També aclarir per què es va permetre disparar el projectil SIR-X, el més lesiu dels dos de què disposen els Mossos.
La documentació a què ha tingut accés l'acusació particular, que ha estat consultada per NacióDigital, indica que els protocols del Departament d'Interior i els Mossos permeten que es pugui disparar aquest projectil a distàncies inferiors a les recomanades pel propi fabricant. Segons l'informe de test del projectil SIR-X, a distàncies menors de 30 metres aquests tipus de projectils poden causar "lesions severes com laceracions, traumatismes cranioencefàlics, ruptura de melsa, fetge o cor, forts traumatismes al tòrax i hemorràgies internes".
A dia d'avui, el Departament d'Interior permet que un projectil d'aquestes característiques es pugui disparar a una distància d'entre 20 i 50 metres. És a dir, els agents poden disparar a menys de 30 metres, la distància mínima recomanada pel fabricant. El protocol actual també diu que es pot disparar a les extremitats superiors, més apunt de la cintura, en cas que la persona tingui un "objecte llancívol, un objecte contundent o una arma blanca".
Fins ara, tres persones han perdut ulls per impacte d'una bala de foam, dues durant les protestes per la sentència del procés i una per les protestes per la detenció de Hasél. Irídia exigeix incloure la "perspectiva de drets i l'anàlisi de riscos en totes les fases de l'ús de la força" i també una "avaluació prèvia, externa i independent del cos sobre els impactes en la salut i els drets fonamentals" d'armes com els projectils de foam. En questa línia, reclamen la creació d'un mecanisme "extern i independent de control", un element que s'està discutint al Parlament en el marc de la comissió d'estudi del model policial.
El jutjat d'instrucció 7 de Barcelona investiga dos escopeters del cos per aquets fets, que van tenir lloc fa un any al carrer Gran de Gràcia. La investigació segueix el seu curs normal i el proper 8 de març està previst que declari com a testimoni el cap de la Brimo i l'agent responsable de l'armeria dels Mossos. Les acusacions particulars han demanat la imputació del sergent responsable de la unitat que va intervenir en la zona on van tenir lloc els fets.
L'acusació particular vol que fets com aquests no es tornin a repetir i esclarir qui és l'agent que va disparar el tret que va ferir la jove. Les acusacions volen saber també qui va ordenar un tret a tan poca distància, a la zona del cap, i en un carrer que no supera els 30 metres d'ample. També aclarir per què es va permetre disparar el projectil SIR-X, el més lesiu dels dos de què disposen els Mossos.
La documentació a què ha tingut accés l'acusació particular, que ha estat consultada per NacióDigital, indica que els protocols del Departament d'Interior i els Mossos permeten que es pugui disparar aquest projectil a distàncies inferiors a les recomanades pel propi fabricant. Segons l'informe de test del projectil SIR-X, a distàncies menors de 30 metres aquests tipus de projectils poden causar "lesions severes com laceracions, traumatismes cranioencefàlics, ruptura de melsa, fetge o cor, forts traumatismes al tòrax i hemorràgies internes".
A dia d'avui, el Departament d'Interior permet que un projectil d'aquestes característiques es pugui disparar a una distància d'entre 20 i 50 metres. És a dir, els agents poden disparar a menys de 30 metres, la distància mínima recomanada pel fabricant. El protocol actual també diu que es pot disparar a les extremitats superiors, més apunt de la cintura, en cas que la persona tingui un "objecte llancívol, un objecte contundent o una arma blanca".
Fins ara, tres persones han perdut ulls per impacte d'una bala de foam, dues durant les protestes per la sentència del procés i una per les protestes per la detenció de Hasél. Irídia exigeix incloure la "perspectiva de drets i l'anàlisi de riscos en totes les fases de l'ús de la força" i també una "avaluació prèvia, externa i independent del cos sobre els impactes en la salut i els drets fonamentals" d'armes com els projectils de foam. En questa línia, reclamen la creació d'un mecanisme "extern i independent de control", un element que s'està discutint al Parlament en el marc de la comissió d'estudi del model policial.