1 de 10
Exclusiva: cas Consell Esportiu

La UDEF investiga irregularitats en contractes de Cornellà amb el Consell Esportiu de l'Hospitalet

Una adjudicació dirigida pels funcionaris de l'Ajuntament, recursos públics repartits entre entitats i actes falsificades evidencien que la causa s'expandeix pel Baix Llobregat

Imatge de la intervenció de la UDEF a l'Ajuntament de Cornellà. | ACN
per Roger Tugas Vilardell, Barcelona, Catalunya | 14 de febrer de 2022 a les 20:48 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 14 de febrer de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El cas Consell Esportiu de l'Hospitalet de Llobregat ja esquitxa més enllà de la ciutat d'aquesta entitat. Aquest dilluns, la UDEF (Unitat Central de Delinqüència Econòmica i Fiscal) de la Policia Nacional espanyola ha fet escorcolls a l'Ajuntament de Cornellà de Llobregat i al Consell Esportiu del Baix Llobregat i ha realitzat fins a 11 detencions arran de les investigacions iniciades per les irregularitats a l'ens de l'Hospitalet, entre les quals la del tinent d'alcaldia d'Economia de Cornellà, del PSC.

Es tracta de la primera gran actuació de la peça separada del cas, instruïda pel jutjat d'instrucció 4 de Cornellà, qui ha detectat possibles delictes de prevaricació, malversació de caudals públics i frau a l'administració pública. Ara bé, quins fets són els que investiga? Quins tractes va tenir el Consell Esportiu de l'Hospitalet amb l'Ajuntament de Cornellà i el Consell Esportiu del Baix Llobregat? Algunes de les sospites es van plasmar al sumari de la peça principal, al qual ha tingut accés NacióDigital, i abracen des d'un possible contracte públic cuinat fins a falsificació d'actes de comissions directives, tal com es documenta seguidament.


1. Contractació assistida per part de l'Ajuntament


L'Ajuntament de Cornellà va contractar el Consell Esportiu de l'Hospitalet perquè gestionés un servei d'àrbitres per a unes competicions esportives. El servei va començar a principis del 2018 i encara es manté, amb un valor total que fregaria ja els 90.000 euros, i malgrat que d'inici va ser discrecional a partir de contractes menors, al cap de pocs mesos es va formalitzar amb un contracte ordinari. Per fer-lo, l'Ajuntament va fer una licitació oberta a què s'hauria presentat el Consell Esportiu, però les sospites apunten a que tot el procés va estar dirigit.


El sumari del cas inclou diversos correus electrònics entre funcionaris i tècnics de Cornellà amb el director del Consell Esportiu de l'Hospitalet -i investigat en el cas-, Eduard Galí, abans de formalitzar el contracte, on el guiaven per facilitar-li'n els passos per a l'adjudicació. En el següent correu, un funcionari envia el document amb el format de l'aval a presentar perquè només hagi d'omplir-lo, ja que aquest sembla l'única dificultat per procedir a tancar el contracte, i s'ofereix per si cal "ajudar en agilitzar el procediment d'alguna manera" des del consistori.
 

En el següent correu, funcionaris de Cornellà avancen a Galí que, al cap de dos dies, la taula de contractació de l'Ajuntament atorgarà el contracte d'arbitratges al Consell Esportiu de l'Hospitalet i l'avisa que tindrà deu dies per presentar tota la documentació restant. Quan això ocorre, li ho fa saber i li recorda que, com ja sabia quins documents havia de fer-los arribar -atès que sabia que guanyaria abans que es decidís-, potser ja els podria tenir preparats per presentar-la ràpid.
 

El següent correu no fa referència al contracte obert, sinó als primers contractes menors, ja que un funcionari del departament d'esports de Cornellà avança a Galí quina serà la despesa que haurà de facturar els següents mesos. Així mateix, també li anuncia que li farà arribar el llistat d'àrbitres que ja treballen pel consistori i a qui haurà de pagar. Tal com s'explica posteriorment, la UDEF sospita que el Consell Esportiu tan sols tramitava formalment les remuneracions i no gestionava els àrbitres, els quals seguirien en contacte directe amb l'Ajuntament de Cornellà.
 

2. Retards amb l'aval per a la formalització


Com ja s'ha constatat en els correus anteriors, una de les dificultats per formalitzar el contracte és que el Consell Esportiu havia de presentar un aval bancari, tal com marcaven els plecs de licitació. Els següents correus evidencien com, davant els retards amb aquest i la necessitat de corregir deficiències en la proposta d'aval, la cap de contractació de l'Ajuntament de Cornellà va contactar directament amb la responsable de CaixaBank amb qui Galí l'havia negociat, per demanar-li canvis en nom del Consell Esportiu per adequar-lo al que necessita el consistori.
 

L'anterior conversa va tenir lloc el 22 de maig de 2018, fet que posa de manifest que llavors encara no s'havia fet arribar l'aval a l'Ajuntament. El següent document del consistori del 12 d'abril, però, avisava el Consell Esportiu, un cop adjudicat el contracte, que disposava fins al 26 d'abril per presentar tota la documentació requerida, incloent l'aval -tal com s'ha vist que un funcionari ja havia avisat que ocorreria, abans de l'adjudicació-. Quasi s'havia superat en un mes aquest termini màxim quan funcionaris de l'Ajuntament encara intercedien amb CaixaBank per satisfer el tràmit.
 

Malgrat els retards, el contracte es va segellar sense problemes. Un dels documents de l'Ajuntament trobats per la UDEF certifiquen que l'aval s'hauria entregat el 26 d'abril, l'últim dia atorgat per resoldre aquest tràmit. Com és això possible si, un mes més tard, correus electrònics acrediten que els funcionaris del consistori encara estaven reclamant esmenes a Caixa Bank en nom del Consell Esportiu per disposar de l'aval?
 

La primera versió de l'aval al Consell Esportiu es va firmar el 10 de maig, segons consta al sumari, dues setmanes més tard del que el mateix Ajuntament va acreditar que s'havia aportat junt amb tota la resta de la documentació al seu registre. I aquest acord encara es va modificar posteriorment per adequar-lo segons les indicacions del consistori. Hi va haver falsificació de la data d'entrada per no haver de tirar enrere tot el procés? És una de les sospites de la UDEF i que apuntarien a que la contractació estava arreglada.
 

3. Repartiment dels recursos del contracte


La UDEF investiga la motivació d'aquest servei i la destinació dels recursos. Segons haurien reconegut diversos àrbitres de les competicions afectades, el seu tracte era directament amb l'Ajuntament de Cornellà, mentre que el Consell Esportiu l'únic que feia era pagar a final de mes el que el consistori li indicava. I només per fer aquests ingressos i gestió de nòmines, s'enduia un 10% de tota la quantitat adjudicada.

Tot i això, no seria l'únic beneficiari, ja que el sumari també inclou correus en què un tècnic de Cornellà requeria al Consell Esportiu de l'Hospitalet que sol·licités i abonés algunes factures al Consell Esportiu del Baix Llobregat, malgrat que aquest no tenia res a veure en la contractació. Tal com mostra el següent fragment del sumari, les factures serien de cursos d'iniciació a tècnics d'esport (CIATE), sense relació amb el servei d'arbitratge.
 

El sumari també inclou un correu electrònic amb un requadre molt clar on es mostra com el Consell Esportiu de l'Hospitalet es reservava un 10% exacte per al seu benefici de tot el que li abonava l'Ajuntament de Cornellà perquè remunerés els àrbitres, tot i que la UDEF assegura que el contracte no ho preveia. De nou, es torna a citar el Consell Esportiu del Baix Llobregat, el qual no tindria cap vinculació amb el servei, però també en rebria recursos de forma irregular a partir d'aquest. Això va ser el que va motivar l'inici de les investigacions de la UDEF a aquest ens i els escorcolls d'aquest dilluns a la seva seu.
 

Malgrat tot, fonts de les defenses asseguren que la recerca de contractes com aquest responen a la voluntat d'aconseguir "ingressos atípics" que serveixin per aconseguir recursos que permetin mantenir les quotes a les activitats esportives a preus reduïts. Per seguir oferint un ventall ampli d'activitats sense apujar el cost a pagar pels participants, argumenten, s'intenta trobar altres entrades de diners com aquesta que reverteixin en l'oferta esportiva pròpia. A més, insisteixen, tot contracte públic inclou un marge de benefici per a qui presta el servei, fins i tot si es tracta d'una entitat sense ànim de lucre com és el cas.

4. Falsificació de l'acta de la comissió directiva


El primer indici d'irregularitats en relació a aquest assumpte i que va derivar en la investigació d'aquest contracte va ser la falsificació d'una acta de la comissió directiva del Consell Esportiu de l'Hospitalet. Es tracta d'un document requerit per l'Ajuntament de Cornellà i també per l'entitat financera poder firmar l'aval en què teòricament aquesta junta acordava participar de la licitació i sol·licitar l'aval. Al final, en tot cas, es va demanar també una pòlissa de crèdit, per bé que diversos membres de la comissió directiva neguen que això s'arribés a debatre, com Jaume Graells -regidor del PSC que va denunciar el cas- o una funcionària de l'Hospitalet que també formava part de la junta.
 

Va ser arran d'aquesta acta falsificada que el llavors president del Consell Esportiu i ara tinent d'alcaldia de l'Ajuntament de l'Hospitalet, Cristian Alcázar, hauria subscrit tant l'aval com la pòlissa. De fet, la UDEF assenyala que aquest acord amb Cornellà ni tan sols s'hauria notificat a la comissió directiva del Consell Esportiu ni a la seva assemblea, els quals desconeixerien aquesta font d'ingressos, així com els serveis bancaris subscrits.
 

Tot i això, fonts de la defensa asseguren que aquestes qüestions sí que es van tractar i acordar en la comissió directiva de l'ens, per bé que no es va convocar una reunió específica per tractar-ho, i que l'acta es va firmar com a formalisme i d'acord amb el debat al si del Consell Esportiu. Afegeixen, a més, que no es podrien ocultar aquests ingressos pel mer fet que es tracta d'un contracte públic, sotmès a tots els tràmits de transparència en la contractació de les administracions, amb tots els detalls inclosos. Seria "impossible" amagar-lo encara que es volgués, insisteixen, si bé no se n'informava explícitament a l'Ajuntament de l'Hospitalet perquè no es tractava d'una activitat subvencionada per aquest.

5. Àmbit d'actuació fora dels Estatuts


A més, tot aquest procés parteix d'una irregularitat de base, i és que el Consell Esportiu de l'Hospitalet no pot fer activitats més enllà del seu àmbit territorial, l'Hospitalet de Llobregat. No només no ho contemplen els seus Estatuts, sinó que el Consell Català de l'Esport li va rebutjar explícitament que pogués incloure-hi, entre les seves funcions, la de "participar en processos de licitació, concursos i qualsevol tipologia de processos administratius dins de qualsevol àmbit territorial", precisament perquè això excedia el seu àmbit territorial. I malgrat aquesta clara negativa, el Consell Esportiu va tancar l'acord amb l'Ajuntament de Cornellà.
 

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

Participació