14
de febrer
del
2022
Actualitzat
el
11
de setembre
a les
8:59h
La bretxa salarial de gènere va disminuir de manera progressiva en la darrera dècada, tendència que s'està accelerant gràcies a l'augment del Salari Mínim Interprofessional (SMI), segons l'informe presentat aquest dilluns en roda de premsa per Comissions Obreres (CCOO) de Catalunya. El sindicat alerta, però, que la bretxa salarial "acompanya les dones durant tota la seva vida laboral" i "s'incrementa en les franges d'edat més altes".
La sociòloga que ha liderat l'informe, Irene Galí, apunta que les desigualtats en el treball han augmentat entre la població jove, el qual empitjora l'agreujament de la situació quan s'arriba a l'època de la maternitat. En aquest període, les treballadores demanen més permisos i excedències, alhora que perden oportunitats de promoció i de desenvolupament laboral. La secretaria d’Estudis, Cultura i Memòria de CCOO de Catalunya, Dolors Llobet, afegeix que aquest fet té un impacte directe en les pensions de jubilació; ja que comporta que les dones "rebin salaris menors i cotitzin menys".
En aquesta direcció, l'estudi detecta dos factors que incideixen en la perpetuació de la bretxa salarial: les diferents situacions laborals i el rol de cuidadora que assumeixen les treballadores. Tanmateix, conclou que la seva erradicació exigeix valorar les feines de cura, impulsar mesures de corresponsabilitat, dignificar-les i proporcionar majors recursos.
La novetat principal que s'introdueix és un extens capítol d’anàlisi crític, metodològic i de càlcul, que avança algunes propostes a tenir presents de cara a un estudi més acurat de la bretxa. El seu càlcul hauria de passar de quantificar allò que cobren les dones de menys respecte als homes, per començar a reflectir quin percentatge del seu sou hauria d’augmentar per tal d’equiparar-se al dels barons. Així, es calcula que el salari de les dones hauria d’augmentar un 26% de mitjana per igualar el dels homes i acabar amb la desigualtat en aquest aspecte.
L'anàlisi, elaborat conjuntament pel Centre d’Estudis i Recerca Sindicals (CERES) i la Secretaria de les Dones i Polítiques LGTBI de CCOO, treballa a partir de l’anàlisi combinada de les darreres dades públiques de l’Enquesta Anual d’Estructura Salarial (EAES) de 2019 i del darrer mòdul salarial de l’Agència Estatal de l’Administració Tributària (AEAT) de 2020. La pretensió principal del treball és mostrar una radiografia concreta de la situació de cada col·lectiu de dones en els últims anys, abans que l'evolució de l'estadística general en el temps. Fa un repàs a la bretxa de gènere ajustada per edat, nacionalitat, tipus d’ocupació i sector d’activitat.
L'impacte del Salari Mínim Interprofessional
La secretaria de les Dones i polítiques LGTB+ de CCOO de Catalunya, Mentxu Gutiérrez, afirma que l'augment de l'SMI té un efecte "molt positiu" en la reducció de la bretxa salarial. Posa en relleu que gràcies a això, la bretxa va disminuir 4,22 punts en el 25% inferior de l'estructura salarial, el qual qualifica d'"històric" i "inèdit". La mesura s'aplica per igual a homes i dones, però el nombre de dones que tenen el seu salari vinculat a l'SMI és més elevat.
Si bé, des de CCOO puntualitzen que el percentatge de treballadores que cobra per sota del salari mínim ha augmentat des de 2019. L'estudi evidencia que la reducció progressiva de la bretxa salarial s’ha donat alhora que han augmentat les desigualtats salarials entre les mateixes treballadores, amb baixades salarials als estrats més vulnerables.
Propostes per a reduir la bretxa salarial
Fruit de l’anàlisi i les conclusions de l’estudi, CCOO de Catalunya presenta una dotzena de propostes per a minimitzar les desigualtats laborals entre gèneres. S'inclouen des de mesures d’aplicació immediata arran de la reforma laboral fins a l’increment del salari mínim al 60% del salari mitjà, passant pel reforçament de la Inspecció de Treball, per canvis legislatius diversos, polítiques actives de formació en igualtat i, o polítiques de corresponsabilitat en tasques de cures i en l’àmbit socioeducatiu, entre d’altres.
La sociòloga que ha liderat l'informe, Irene Galí, apunta que les desigualtats en el treball han augmentat entre la població jove, el qual empitjora l'agreujament de la situació quan s'arriba a l'època de la maternitat. En aquest període, les treballadores demanen més permisos i excedències, alhora que perden oportunitats de promoció i de desenvolupament laboral. La secretaria d’Estudis, Cultura i Memòria de CCOO de Catalunya, Dolors Llobet, afegeix que aquest fet té un impacte directe en les pensions de jubilació; ja que comporta que les dones "rebin salaris menors i cotitzin menys".
En aquesta direcció, l'estudi detecta dos factors que incideixen en la perpetuació de la bretxa salarial: les diferents situacions laborals i el rol de cuidadora que assumeixen les treballadores. Tanmateix, conclou que la seva erradicació exigeix valorar les feines de cura, impulsar mesures de corresponsabilitat, dignificar-les i proporcionar majors recursos.
La novetat principal que s'introdueix és un extens capítol d’anàlisi crític, metodològic i de càlcul, que avança algunes propostes a tenir presents de cara a un estudi més acurat de la bretxa. El seu càlcul hauria de passar de quantificar allò que cobren les dones de menys respecte als homes, per començar a reflectir quin percentatge del seu sou hauria d’augmentar per tal d’equiparar-se al dels barons. Així, es calcula que el salari de les dones hauria d’augmentar un 26% de mitjana per igualar el dels homes i acabar amb la desigualtat en aquest aspecte.
L'anàlisi, elaborat conjuntament pel Centre d’Estudis i Recerca Sindicals (CERES) i la Secretaria de les Dones i Polítiques LGTBI de CCOO, treballa a partir de l’anàlisi combinada de les darreres dades públiques de l’Enquesta Anual d’Estructura Salarial (EAES) de 2019 i del darrer mòdul salarial de l’Agència Estatal de l’Administració Tributària (AEAT) de 2020. La pretensió principal del treball és mostrar una radiografia concreta de la situació de cada col·lectiu de dones en els últims anys, abans que l'evolució de l'estadística general en el temps. Fa un repàs a la bretxa de gènere ajustada per edat, nacionalitat, tipus d’ocupació i sector d’activitat.
L'impacte del Salari Mínim Interprofessional
La secretaria de les Dones i polítiques LGTB+ de CCOO de Catalunya, Mentxu Gutiérrez, afirma que l'augment de l'SMI té un efecte "molt positiu" en la reducció de la bretxa salarial. Posa en relleu que gràcies a això, la bretxa va disminuir 4,22 punts en el 25% inferior de l'estructura salarial, el qual qualifica d'"històric" i "inèdit". La mesura s'aplica per igual a homes i dones, però el nombre de dones que tenen el seu salari vinculat a l'SMI és més elevat.
Si bé, des de CCOO puntualitzen que el percentatge de treballadores que cobra per sota del salari mínim ha augmentat des de 2019. L'estudi evidencia que la reducció progressiva de la bretxa salarial s’ha donat alhora que han augmentat les desigualtats salarials entre les mateixes treballadores, amb baixades salarials als estrats més vulnerables.
Propostes per a reduir la bretxa salarial
Fruit de l’anàlisi i les conclusions de l’estudi, CCOO de Catalunya presenta una dotzena de propostes per a minimitzar les desigualtats laborals entre gèneres. S'inclouen des de mesures d’aplicació immediata arran de la reforma laboral fins a l’increment del salari mínim al 60% del salari mitjà, passant pel reforçament de la Inspecció de Treball, per canvis legislatius diversos, polítiques actives de formació en igualtat i, o polítiques de corresponsabilitat en tasques de cures i en l’àmbit socioeducatiu, entre d’altres.