19
de febrer
del
2022
Actualitzat
el
21
de febrer
a les
8:16h
El partit d'Inés Arrimadas va tornar a patir una sorollosa ensulsiada en les eleccions celebrades a Castella i Lleó, on ha passat d'12 diputats i ser el segon partit d'una coalició amb el PP a tan sols un, el del metge Francisco Igea. El mateix candidat, per cert, a qui la direcció taronja va impedir el 2019 sumar majoria amb el PSOE. Ciutadans, que ha perdut una gran quantitat de quadres els darrers temps, s'encamina cap a la sortida de la política espanyola de manera -sembla- inapel·lable i, el que ja sorprèn més, sense fer cap mena d'autocrítica. La greu crisi que ha esclatat en el PP, però, introdueix una nova variable en el terreny de joc. Si fins ara Cs resistia amb prou feines la pressió d'un PP a l'ofensiva, la fractura entre Génova i Isabel Díaz Ayuso ha generat incertesa sobre la situació interna dels conservadors en les municipals del 2023.
A Catalunya, la direcció del partit taronja ja afina la seva maquinària mirant cap aquesta convocatòria. Serà la batalla decisiva per esbrinar si el partit taronja conserva alguna espurna de futur. Per la formació a Catalunya, que dirigeix Carlos Carrizosa, amb bona relació política amb Arrimadas, és l'última oportunitat per evitar el final del partit que va néixer a Catalunya per oposar-se al projecte catalanista i la normalització lingüística.
De moment, la direcció taronja vol presentar-se a les municipals de Barcelona amb les sigles pròpies i descarta una coalició amb forces similars. El record de l'experiència amb Manuel Valls i la seva Barcelona pel Canvi no ha deixat precisament un bon regust de boca als taronja. També aposten, a hores d'ara, per presentar a l'alcaldia de Barcelona Mari Luz Guilarte, regidora i cap del grup al consistori. Fonts del partit també matisen, però, que la decisió final no està presa. "Encara falta molt de temps", precisen.
A Ciutadans valoren la feina feta per Guilarte, però admeten que encara és poc coneguda i opten per explotar a fons la imatge de l'edil, que consideren de perfil seriós i treballador. Tampoc veuen amb entusiasme la possibilitat que un dels actuals diputats al Parlament (Carrizosa? Nacho Martín Blanco? Anna Grau?) fes el salt a les municipals. Aquesta negativa, però, es pronuncia sense gaire fermesa.
Enquestes encarregades
El partit ha encarregat enquestes, que s'han elaborat recentment. En una feta en una important ciutat del Vallès, les sigles taronja podrien mantenir un sòl del 6% de vots, mentre que Vox no arriba al 5% i el PP no aixeca el vol. A Ciutadans estan convençuts que la crisi del PP a Catalunya és estructural i que el partit de Pablo Casado quedarà clarament per sota d'ells. Des de la formació taronja repeteixen que tenen el triple de regidors que els populars a Catalunya, concretament 238 regidors. Tampoc consideren la nova marca Valents com una amenaça perquè la interpreten com un recipient de "fugits" de la resta de formacions unionistes.
La divisió que viu aquests dies el PP ha alimentat l'optimisme de Ciutadans pel que fa les possibilitats que els populars catalans puguin recuperar-se del moment baix que travessen. Històricament, els millors resultats del PP de Catalunya s'han produït quan la formació governa a Espanya. Si a nivell estatal, Cs resta molt per sota dels PP, en el cas de Catalunya pot ser diferent i, de moment, preserven una posició institucional més forta.
Què fer amb Vox?
Després del fracàs a Castella i Lleó, es planteja a Ciutadans com entomar l'ascens de Vox i quin discurs s'ha de fer enfront una extrema dreta que ha ocupat l'espai d'aliat potencial del PP allí on poden sumar majories. Ciutadans es troba encaixonat entre la necessitat d'atacar els de Santiago Abascal per desmarcar-se del "nacionalisme" dels ultres i, a la vegada, el temor a perdre encara més vots dels sectors més a la dreta dels seus votants.
Fonts del partit a Catalunya expliquen que voldrien ser més agressius amb Vox (11 diputats al Parlament), però que això no encaixa amb el temor de la direcció d'Arrimadas de perdre encara més simpaties a l'Espanya profunda. Aquest serà un dels interrogants que haurà d'aclarir Ciutadans. Com desmarcar-se d'un adversari com Vox sense admetre que el discurs ultranacionalista espanyol que ha emprat enfront el procés també ha contribuït a engreixar-lo.
A Catalunya, la direcció del partit taronja ja afina la seva maquinària mirant cap aquesta convocatòria. Serà la batalla decisiva per esbrinar si el partit taronja conserva alguna espurna de futur. Per la formació a Catalunya, que dirigeix Carlos Carrizosa, amb bona relació política amb Arrimadas, és l'última oportunitat per evitar el final del partit que va néixer a Catalunya per oposar-se al projecte catalanista i la normalització lingüística.
De moment, la direcció taronja vol presentar-se a les municipals de Barcelona amb les sigles pròpies i descarta una coalició amb forces similars. El record de l'experiència amb Manuel Valls i la seva Barcelona pel Canvi no ha deixat precisament un bon regust de boca als taronja. També aposten, a hores d'ara, per presentar a l'alcaldia de Barcelona Mari Luz Guilarte, regidora i cap del grup al consistori. Fonts del partit també matisen, però, que la decisió final no està presa. "Encara falta molt de temps", precisen.
A Ciutadans valoren la feina feta per Guilarte, però admeten que encara és poc coneguda i opten per explotar a fons la imatge de l'edil, que consideren de perfil seriós i treballador. Tampoc veuen amb entusiasme la possibilitat que un dels actuals diputats al Parlament (Carrizosa? Nacho Martín Blanco? Anna Grau?) fes el salt a les municipals. Aquesta negativa, però, es pronuncia sense gaire fermesa.
Enquestes encarregades
El partit ha encarregat enquestes, que s'han elaborat recentment. En una feta en una important ciutat del Vallès, les sigles taronja podrien mantenir un sòl del 6% de vots, mentre que Vox no arriba al 5% i el PP no aixeca el vol. A Ciutadans estan convençuts que la crisi del PP a Catalunya és estructural i que el partit de Pablo Casado quedarà clarament per sota d'ells. Des de la formació taronja repeteixen que tenen el triple de regidors que els populars a Catalunya, concretament 238 regidors. Tampoc consideren la nova marca Valents com una amenaça perquè la interpreten com un recipient de "fugits" de la resta de formacions unionistes.
La divisió que viu aquests dies el PP ha alimentat l'optimisme de Ciutadans pel que fa les possibilitats que els populars catalans puguin recuperar-se del moment baix que travessen. Històricament, els millors resultats del PP de Catalunya s'han produït quan la formació governa a Espanya. Si a nivell estatal, Cs resta molt per sota dels PP, en el cas de Catalunya pot ser diferent i, de moment, preserven una posició institucional més forta.
Què fer amb Vox?
Després del fracàs a Castella i Lleó, es planteja a Ciutadans com entomar l'ascens de Vox i quin discurs s'ha de fer enfront una extrema dreta que ha ocupat l'espai d'aliat potencial del PP allí on poden sumar majories. Ciutadans es troba encaixonat entre la necessitat d'atacar els de Santiago Abascal per desmarcar-se del "nacionalisme" dels ultres i, a la vegada, el temor a perdre encara més vots dels sectors més a la dreta dels seus votants.
Fonts del partit a Catalunya expliquen que voldrien ser més agressius amb Vox (11 diputats al Parlament), però que això no encaixa amb el temor de la direcció d'Arrimadas de perdre encara més simpaties a l'Espanya profunda. Aquest serà un dels interrogants que haurà d'aclarir Ciutadans. Com desmarcar-se d'un adversari com Vox sense admetre que el discurs ultranacionalista espanyol que ha emprat enfront el procés també ha contribuït a engreixar-lo.