14
de febrer
del
2022
Actualitzat
a les
14:46h
L'Ajuntament de Barcelona ha presentat aquest dilluns la nova licitació del servei de la unitat antidesnonaments. La nova licitació pràcticament triplicarà els professionals del servei de mediació, que passaran de 16 a 43. Aquesta ampliació suposa un increment significatiu: de 700.000 euros actuals a cinc milions d'euros en dos anys. "La lluita per l'habitatge digne és una prioritat de l'Ajuntament. Els desnonaments són al cara més brutal de l'emergència habitacional", ha dit Laura Pérez, tinenta d'alcaldia de Drets Socials, Justícia Global i Feminismes i LGTBI. La unitat antidesnonaments, creada el 2016, ha acompanyat 13.000 famílies i ha aturat 9 de cada 10 desnonaments a Barcelona.
Està previst que la nova licitació estigui atorgada cap al setembre. El govern de la ciutat vol, amb aquesta ampliació, "reforçar la mediació preventiva" com una "eina fonamental" per prevenir desnonaments. "Volem fer un agraïment públic a aquests equips antidesnonaments", ha dit Lucía Martín, regidora d'Habitatge i Rehabilitació. Segons dades de l'Ajuntament, el 75% dels desnonaments que s'aturen des del consistori es frenen abans del dia del llançament gràcies a la tasca "preventiva i mediadora". "La mediació és clau, hem de poder actuar abans", ha apuntat Martín. L'anunci arriba abans que acabi la moratòria de desnonaments, que serà a finals de mes.
Ara com ara hi ha 16 professionals: 13 tècnics que actuen sobre el territori, una directora del servei i dues persones que fan tasques d'administració. De 16 es passarà a 43. Hi haurà 30 tècnics, dels quals 20 estaran territorialitzats i la resta podrà fer suport i fer tasques de comunicació amb jutjats o realització d'informes. Com a novetat, aquesta unitat antidesnonaments tindrà un equip jurídic propi de cinc persones que farà tot el seguiment legal. "Amb això es vol reforçar la tasca mediadora", ha remarcat Martín. Hi haurà una nova figura tècnica especialista en gestió de dades, per tenir una "radiografia actualitzada" sobre la problemàtica dels desnonaments.
"Volem millorar les tasques de mediació, adreçades cada vegada més a les petites propietats", ha dit Martín. La meitat dels desnonaments són instats per "persones físiques, la majoria de les quals són petits propietaris". L'Ajuntament vol reforçar la mediació en aquest cap, tot i que es farà en tots els desnonaments. En aquest sentit, s'ha demanat "corresponsabilitat" als grans propietaris per fer front a l'emergència habitacional, per exemple per la via dels lloguers socials. "Necessitem tenir la informació com més aviat millor. Calen canvis normatius", ha reclamat la regidora.
L'Ajuntament demana implicació a la Generalitat
El cost d'aquesta ampliació de la unitat antidesnonaments és important. "Necessitem que la Generalitat reaccioni i s'impliqui en el finançament d'aquests recursos", ha exigit Martín. Des de l'Ajuntament han criticat la manca d'actuació de la Generalitat en aquest àmbit. "La seva participació en el reforç de la unitat antidesnonaments és nul", ha lamentat la regidora. "Necessitem recursos, recursos i recursos, ens trobem un Govern de la Generalitat desaparegut", ha afegit. L'Ajuntament també ha criticat els dispositius "desproporcionats" dels Mossos per executar desnonaments o les multes en aplicació de la llei mordassa. "Necessitem sí o sí que la Generalitat s'hi impliqui", ha reblat.
Aquesta implicació no ha de ser només en matèria de dispositius policials. "Interior ha de deixar d'enviar aquests dispositius policials desproporcionats i deixar de multar activistes", ha dit la regidora, que ha demanat replantejar el paper de la Generalitat en els desnonanaments. "Si quan parlem del paper de la Generalitat pensem en dispositius policials és que aquí hi ha un problema i una deixadesa en relació a les polítiques d'habitatge", ha dit. La Generalitat no està cobrint les despeses de personal i material que corresponen pel funcionament del Consorci de l'Habitatge, segons denuncia l'Ajuntament, un 60% de la despesa.
"Necessitem un compromís ferm, també amb recursos, de totes les administracions", ha dit Laura Pérez. En aquest sentit, ha dit que en matèria d'habitatge hi ha "un abandonament de competències flagrant" per part de la Generalitat. Ha demanat, en aquesta línia, legislació que posi el dret a l'habitatge per davant dels interessos especulatius i "una inversió decidida" en habitatge públic.
Està previst que la nova licitació estigui atorgada cap al setembre. El govern de la ciutat vol, amb aquesta ampliació, "reforçar la mediació preventiva" com una "eina fonamental" per prevenir desnonaments. "Volem fer un agraïment públic a aquests equips antidesnonaments", ha dit Lucía Martín, regidora d'Habitatge i Rehabilitació. Segons dades de l'Ajuntament, el 75% dels desnonaments que s'aturen des del consistori es frenen abans del dia del llançament gràcies a la tasca "preventiva i mediadora". "La mediació és clau, hem de poder actuar abans", ha apuntat Martín. L'anunci arriba abans que acabi la moratòria de desnonaments, que serà a finals de mes.
Ara com ara hi ha 16 professionals: 13 tècnics que actuen sobre el territori, una directora del servei i dues persones que fan tasques d'administració. De 16 es passarà a 43. Hi haurà 30 tècnics, dels quals 20 estaran territorialitzats i la resta podrà fer suport i fer tasques de comunicació amb jutjats o realització d'informes. Com a novetat, aquesta unitat antidesnonaments tindrà un equip jurídic propi de cinc persones que farà tot el seguiment legal. "Amb això es vol reforçar la tasca mediadora", ha remarcat Martín. Hi haurà una nova figura tècnica especialista en gestió de dades, per tenir una "radiografia actualitzada" sobre la problemàtica dels desnonaments.
"Volem millorar les tasques de mediació, adreçades cada vegada més a les petites propietats", ha dit Martín. La meitat dels desnonaments són instats per "persones físiques, la majoria de les quals són petits propietaris". L'Ajuntament vol reforçar la mediació en aquest cap, tot i que es farà en tots els desnonaments. En aquest sentit, s'ha demanat "corresponsabilitat" als grans propietaris per fer front a l'emergència habitacional, per exemple per la via dels lloguers socials. "Necessitem tenir la informació com més aviat millor. Calen canvis normatius", ha reclamat la regidora.
L'Ajuntament demana implicació a la Generalitat
El cost d'aquesta ampliació de la unitat antidesnonaments és important. "Necessitem que la Generalitat reaccioni i s'impliqui en el finançament d'aquests recursos", ha exigit Martín. Des de l'Ajuntament han criticat la manca d'actuació de la Generalitat en aquest àmbit. "La seva participació en el reforç de la unitat antidesnonaments és nul", ha lamentat la regidora. "Necessitem recursos, recursos i recursos, ens trobem un Govern de la Generalitat desaparegut", ha afegit. L'Ajuntament també ha criticat els dispositius "desproporcionats" dels Mossos per executar desnonaments o les multes en aplicació de la llei mordassa. "Necessitem sí o sí que la Generalitat s'hi impliqui", ha reblat.
Aquesta implicació no ha de ser només en matèria de dispositius policials. "Interior ha de deixar d'enviar aquests dispositius policials desproporcionats i deixar de multar activistes", ha dit la regidora, que ha demanat replantejar el paper de la Generalitat en els desnonanaments. "Si quan parlem del paper de la Generalitat pensem en dispositius policials és que aquí hi ha un problema i una deixadesa en relació a les polítiques d'habitatge", ha dit. La Generalitat no està cobrint les despeses de personal i material que corresponen pel funcionament del Consorci de l'Habitatge, segons denuncia l'Ajuntament, un 60% de la despesa.
"Necessitem un compromís ferm, també amb recursos, de totes les administracions", ha dit Laura Pérez. En aquest sentit, ha dit que en matèria d'habitatge hi ha "un abandonament de competències flagrant" per part de la Generalitat. Ha demanat, en aquesta línia, legislació que posi el dret a l'habitatge per davant dels interessos especulatius i "una inversió decidida" en habitatge públic.