13
de febrer
del
2022
Actualitzat
a les
9:43h
Les eleccions anticipades a Castella i Lleó, que se celebren aquest diumenge, van ser concebudes pel PP com un clau més en el taüt polític de Pedro Sánchez. Els esdeveniments -de la crítica fracassada a la gestió dels fons europeus a la reforma laboral-, però, han capgirat el guió que havia elaborat la direcció del PP pensant en el desgast del govern de coalició. Després de tant repetir-ho, els estrategs de Pablo Casado s'han cregut que a l'inquilí de la Moncloa li quedava poc temps polític i que tan sols calia prémer l'accelerador per precipitar la seva caiguda.
L'equip del líder del PP havia dissenyat un itinerari cap al poder basat en una marxa ascendent, elecció rere elecció, cap a la Moncloa. L'esgotament de Ciutadans permetia absorbir el que quedava de la formació d'Inés Arrimadas, tot confiant que, amb un discurs com el de Casado, el votant que havia desertat a Vox tornés a casa. Les eleccions madrilenyes van respondre a aquesta estratègia, però amb un resultat imprevist: la guanyadora, Isabel Díaz Ayuso, ha esdevingut una alternativa interna al president dels conservadors, mentre que no està clar que aquest sigui capaç de bastir una posició prou sòlida enfront Sánchez.
Les eleccions a Castella i Lleó del 2019 van atorgar al PSOE una victòria clara, amb 35 diputats (la majoria absoluta, en unes Corts de 81 escons, és de 41). Un èxit clar en una comunitat que és feu del PP i d'on va sorgir José María Aznar. Però la suma dels populars (aleshores amb 29) i els 11 de Ciutadans, més l'abstenció de l'únic diputat de Vox i dels representants de la Unió del Poble Lleonès, van facilitar el govern d'Alfonso Fernández-Mañueco, que ara es postula a la reelecció.
El PP sumarà de l'ensulsiada de Ciutadans, la qual cosa li ha de permetre superar el PSOE. Però amb això no en tindrà prou. Mañueco ha forçat les eleccions i està obligat a un resultat contundent, que seria superar els 35 escons o, en tot cas, superar socialistes, Podem i Espanya Buidada, que poden amenaçar la supremacia de la dreta. Si el PP necessita el vot favorable de Vox, i ja no diguem la seva entrada en el govern de la comunitat, es podrà dir que els càlculs de Casado se'n van a l'aigua. Les enquestes dibuixen un panorama incert i els nervis s'han instal·lat a Génova.
L'espectacle de la reforma laboral
Alguns analistes han considerat que l'estratègia de convertir les eleccions castellanes en una estació més del trajecte de Casado a la Moncloa ha estat errònia. La decisió de Génova de mantenir Ayuso allunyada de la campanya -després corregida a petició de Mañueco, que l'ha utilitzat com a revulsiu- tampoc ha ajudat i ha delatat de nou les tensions entre la presidenta madrilenya i l'equip a l'entorn de Teodoro García Egea. Però la línia erràtica seguida sobre l'aprovació de la reforma laboral ha deixat a la intempèrie el desori entorn la direcció que presideix Casado.
L'oposició a la reforma laboral del govern de coalició, que no suposava una derogació del projecte anterior de Mariano Rajoy, va mostrar intransigència, explicitant una altra dissonància amb la patronal CEOE. El lñider del PP, un cop més, va deixar entreveure manca de cintura. L'espectacle de la votació al Congrés, amb un PP provocant una crisi interna a UPN (després que els seus dos diputats votessin en contra trencant la disciplina de vot) i un diputat, Alberto Casero,facilitant la victòria de Pedro Sánchez amb el seu error, han deixat en ridícul Casado en plena campanya a Castella-Lleó.
Valladolid, clau
Les eleccions estan carregades d'interrogants: mantindrà el PSOE la primera posició que va aconseguir el 2019? Compensarà el PP amb el que sumi dels exvotants de Ciutadans el que pot perdre cap a Vox? Quins resultats obtindrà l'Espanya Buidada, que sembla que pot treure bons rèdits a Sòria i potser a Àvila, d'on és precisament Casado? Valladolid serà la província clau, amb els seus 15 procuradors (diputats). Ho serà sobretot per a Ciutadans i el seu candidat, Francisco Igea, un dirigent crític amb la línia imposada en el seu moment per Albert Rivera. Un bon resultat de Sòria Ja! i d'Igea a Valladolid poden conformar un panorama inesperat.
Però sobretot serà el resultat de Vox el que pot oferir al PP una situació del tot enverinada: una possible majoria de dretes en què els de Santiago Abascal estiguin en una situació de força. Un autèntic malson per a les aspiracions, cada cop més diluïdes, cada cop més emboirades, de Pablo Casado.
L'equip del líder del PP havia dissenyat un itinerari cap al poder basat en una marxa ascendent, elecció rere elecció, cap a la Moncloa. L'esgotament de Ciutadans permetia absorbir el que quedava de la formació d'Inés Arrimadas, tot confiant que, amb un discurs com el de Casado, el votant que havia desertat a Vox tornés a casa. Les eleccions madrilenyes van respondre a aquesta estratègia, però amb un resultat imprevist: la guanyadora, Isabel Díaz Ayuso, ha esdevingut una alternativa interna al president dels conservadors, mentre que no està clar que aquest sigui capaç de bastir una posició prou sòlida enfront Sánchez.
Les eleccions a Castella i Lleó del 2019 van atorgar al PSOE una victòria clara, amb 35 diputats (la majoria absoluta, en unes Corts de 81 escons, és de 41). Un èxit clar en una comunitat que és feu del PP i d'on va sorgir José María Aznar. Però la suma dels populars (aleshores amb 29) i els 11 de Ciutadans, més l'abstenció de l'únic diputat de Vox i dels representants de la Unió del Poble Lleonès, van facilitar el govern d'Alfonso Fernández-Mañueco, que ara es postula a la reelecció.
El PP sumarà de l'ensulsiada de Ciutadans, la qual cosa li ha de permetre superar el PSOE. Però amb això no en tindrà prou. Mañueco ha forçat les eleccions i està obligat a un resultat contundent, que seria superar els 35 escons o, en tot cas, superar socialistes, Podem i Espanya Buidada, que poden amenaçar la supremacia de la dreta. Si el PP necessita el vot favorable de Vox, i ja no diguem la seva entrada en el govern de la comunitat, es podrà dir que els càlculs de Casado se'n van a l'aigua. Les enquestes dibuixen un panorama incert i els nervis s'han instal·lat a Génova.
L'espectacle de la reforma laboral
Alguns analistes han considerat que l'estratègia de convertir les eleccions castellanes en una estació més del trajecte de Casado a la Moncloa ha estat errònia. La decisió de Génova de mantenir Ayuso allunyada de la campanya -després corregida a petició de Mañueco, que l'ha utilitzat com a revulsiu- tampoc ha ajudat i ha delatat de nou les tensions entre la presidenta madrilenya i l'equip a l'entorn de Teodoro García Egea. Però la línia erràtica seguida sobre l'aprovació de la reforma laboral ha deixat a la intempèrie el desori entorn la direcció que presideix Casado.
L'oposició a la reforma laboral del govern de coalició, que no suposava una derogació del projecte anterior de Mariano Rajoy, va mostrar intransigència, explicitant una altra dissonància amb la patronal CEOE. El lñider del PP, un cop més, va deixar entreveure manca de cintura. L'espectacle de la votació al Congrés, amb un PP provocant una crisi interna a UPN (després que els seus dos diputats votessin en contra trencant la disciplina de vot) i un diputat, Alberto Casero,facilitant la victòria de Pedro Sánchez amb el seu error, han deixat en ridícul Casado en plena campanya a Castella-Lleó.
Valladolid, clau
Les eleccions estan carregades d'interrogants: mantindrà el PSOE la primera posició que va aconseguir el 2019? Compensarà el PP amb el que sumi dels exvotants de Ciutadans el que pot perdre cap a Vox? Quins resultats obtindrà l'Espanya Buidada, que sembla que pot treure bons rèdits a Sòria i potser a Àvila, d'on és precisament Casado? Valladolid serà la província clau, amb els seus 15 procuradors (diputats). Ho serà sobretot per a Ciutadans i el seu candidat, Francisco Igea, un dirigent crític amb la línia imposada en el seu moment per Albert Rivera. Un bon resultat de Sòria Ja! i d'Igea a Valladolid poden conformar un panorama inesperat.
Però sobretot serà el resultat de Vox el que pot oferir al PP una situació del tot enverinada: una possible majoria de dretes en què els de Santiago Abascal estiguin en una situació de força. Un autèntic malson per a les aspiracions, cada cop més diluïdes, cada cop més emboirades, de Pablo Casado.