Catalunya i Andorra «col·laboraran» per la candidatura dels Jocs d'Hivern

El president de la Generalitat i el cap de govern del país pirinenc, després d'una reunió de treball, assenyalen que l'esdeveniment podria ser una "oportunitat" per al territori i el Pirineu

Pere Aragonès, reunit amb Xavier Espot.
Pere Aragonès, reunit amb Xavier Espot. | Govern
11 de febrer del 2022
Actualitzat a les 18:25h
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, s'ha reunit aquest divendres amb el cap de govern d'Andorra, Xavier Espot, per primer vegada des que va arribar al càrrec. Un dels acords als quals s'ha arribat és el de "col·laborar" a l'hora de constituir la candidatura dels Jocs Olímpics d'Hivern del 2030, que Catalunya aspira a governar amb Barcelona i els Pirineus com a principals pols d'atracció. "Pot ser una oportunitat de suma per als Pirineus", ha indicat els dos dirigents. "Si aquesta candidatura reeixeix, repercutirà positivament també a Andorra. I per això cal que la candidatura arribi a bon port", ha apuntat Espot. Aragonès ha apuntat que encara s'està en fase d'estudi tècnic, i que encara s'hauria de discutir aquest tipus de "col·laboració". Aragonès també ha anunciat que la Generalitat obrirà una nova delegació exterior al país.

"S'estan fent els treballs tècnics. A mesura que avancin, serà el moment d'abordar l'abast de la col·laboració amb Andorra, que hi haurà de ser en tots els casos", ha assenyalat el president de la Generalitat. Espot ha remarcat que el país pirinenc disposa d'experiència a l'hora d'acollir proves d'alt nivell d'esquí, i que també disposa d'una alta capacitat hotelera. La candidatura està en fase d'estudi per part del Comitè Olímpic Espanyol (COE), liderat per Alejandro Blanco, que sempre demana que existeixi el màxim consens a l'hora d'abordar-la. L'Aragó també reclama protagonisme -és a dir, que el projecte sigui conjunt-, però Catalunya insisteix en la capacitat de "lideratge" per part d'obtenir els màxims suports de tots els sectors.

El president de la Generalitat ha esquivat les preguntes concretes sobre quines disciplines es podrien arribar a celebrar a Andorra. "Cada territori vol posar en valor els actius i les instal·lacions que té. Al final, del que es tracta és d'enfortir la candidatura, perquè el projecte és bo per a Catalunya i per al conjunt del Pirineu", ha ressaltat Aragonès. El Govern ja ha anunciat una consulta ciutadana que se circumscriurà a la vegueria de l'Alt Pirineu i l'Aran, amb un cens de 63.000 persones. La consulta encara no té data, però s'hauria de celebrar a la primavera, i serà organitzada per la conselleria d'Acció Exterior i Govern Obert, liderada per Victòria Alsina, que també s'ha desplaçat a Andorra amb el seu equip per acompanyar el president.

Els Jocs Olímpics d'Hivern s'han convertit en una carpeta de primer ordre i li han costat discrepàncies al Govern per part dels socis habituals. La CUP, per exemple, li va retreure aquest dimecres continuar amb el "despropòsit" de la candidatura, en la qual l'executiu està "congraciat" amb la patronal. Alsina, en resposta a Dolors Sabater, va indicar que s'estan buscant tots els "encaixos possibles" per fer la consulta. "Farem una consulta sobre aquesta proposta, i treballarem perquè sigui la millor proposta. Amb sostenibilitat i diversificació territorial, que no es deixi un llegat només per quinze dies", va indicar el president de la Generalitat en resposta als anticapitalistes i als comuns.

També es va referir als Jocs el cap de l'oposició, Salvador Illa, que va demanar col·laboració institucional amb l'Aragó per fer una candidatura conjunta. Aragonès es va mostrar obert a celebrar competicions fora de les fronteres catalanes, però va  reivindicar el "lideratge" de la Generalitat a l'hora d'elaborar la proposta. "Hem estat oberts a tot. També a que altres territoris hi puguin participar, però sabent que Catalunya reuneix totes les característiques per celebrar la major part de proves", va indicar el president, que s'ha compromès a no construir infraestructures que "quedin en desús". Illa va demanar que el debat no acabi com l'ampliació fallida de l'aeroport del Prat, finalment descartada pel govern espanyol a principis de setembre.