12
de febrer
del
2022
Actualitzat
el
14
de febrer
a les
12:20h
Pere Aragonès té molt present la data del 14 de febrer. Tant és així que, el desembre passat, va alertar el seu equip de col·laboradors a Palau que, coincidint amb el primer aniversari de les eleccions, calia preparar una acció de balanç de la presidència, que encara no arriba a l'any de recorregut perquè les negociacions entre ERC i Junts per formar el Govern es van dilatar. "Hem de fer alguna cosa", recorden veus governamentals que va verbalitzar Aragonès abans de Nadal per atendre l'efemèride i projectar la iniciativa governamental. L'acció pensada pel president de la Generalitat es concretarà aquest dilluns amb la conferència que pronunciarà al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), en què insistirà en la idea d'un executiu independentista amb vocació de satisfer el conjunt de la ciutadania i en la persistència en el procés de negociació amb l'Estat per resoldre el conflicte polític.
Entre els convidats que s'asseuran a la platea que s'habilitarà al MNAC hi haurà Salvador Illa. El líder del PSC, guanyador de les eleccions però arraconat a la funció de cap de l'oposició pel pacte sobiranista, ha mostrat una actitud col·laborativa amb Aragonès des de l'arrencada del mandat, sense deixar de verbalitzar que la presidència del cap de files d'ERC no ha arrencat el vol. A Palau no esquiven l'autocrítica, a la vegada que veuen brots verds. "Ha costat arrencar", admeten a l'entorn d'Aragonès.
Els republicans tenien clar que la prioritat en els primers compassos de la legislatura era "consolidar la presidència" i "recuperar la institucionalitat" d'un càrrec que en l'etapa de Quim Torra entenen que va perdre credibilitat. "Ara no hi ha dubtes que el líder és el president", argumenten veus de Palau, un ascendent d'Aragonès que no presenta fissures en la mirada dels consellers d'ERC i que és respectat també pels de Junts. El lideratge, però, no ha estat absent de turbulències, com ho demostren les crisis viscudes a l'executiu per la composició de la taula de diàleg o la recerca de socis per a l'aprovació dels pressupostos, validats amb el vot dels comuns i sense el suport de la CUP.
Des del mateix discurs d'investidura, Aragonès ha volgut falcar el relat en quatre transformacions: social, per sortir del pou de la pandèmia; democràtica, per atendre la carpeta nacional des de l'aposta del diàleg; verda, per posar al centres les polítiques d'emergència climàtica; i feminista, amb un viratge capitanejat des d'una conselleria específica. Malgrat la posada en marxa d'accions concretes en cadascuna d'aquestes carpetes -des de la gratuïtat del P2 fins al pla pilot de la renda bàsica, passant pel pla d'energies renovables o la iniciativa de les copes menstruals-, l'obra de govern ha quedat eclipsada per debats amb arestes com els de l'ampliació de l'aeroport del Prat o la candidatura dels Jocs Olímpics d'Hivern, que han fet emergir les divergències perennes entre socis i han minat la coherència del relat climàtic que persegueix Aragonès. L'anunci erràtic de la reestructuració del calendari del curs escolar és l'últim exemple del soroll que ha condicionat canvis de fons perseguits pel Govern, carpeta en la qual també hi figura el relleu polèmic de la cúpula dels Mossos d'Esquadra, en què l'oposició ha exhibit bel·ligerància.
La pandèmia, una pedra a la sabata
La presidència d'Aragonès, a banda, s'ha desenvolupat fins ara entre onades de coronavirus. Poques setmanes després d'aterrar a Palau, per exemple, el Govern va haver de fer front a l'esclat de coronavirus especialment entre la gent jove, l'últim grup que va poder accedir a la vacunació. El president es va veure obligat a assumir mesures dràstiques, com el toc de queda, que van estar vigents fins a finals d'agost. Les restriccions dures tornarien just abans de Nadal, en plena sisena onada i amb la variant òmicron col·lapsant l'atenció primària. Coincidint amb el primer any de les eleccions -que es van celebrar en un context epidemiològic complex, fins al punt que la Generalitat volia ajornar-les fins al maig-, les mesures més dures ja no estan vigents i es projecta optimisme sobre les quarantenes a les escoles i l'ús de la mascareta a les aules.
La crisi sanitària ha actuat com a llast per a tots els governs, que han aplicat receptes diferents. En una conferència a Madrid, per exemple, Aragonès va exhibir les diferències amb Isabel Díaz Ayuso. No només en clau de lluita contra la pandèmia, sinó també en resposta social. El president prova de marcar perfil d'esquerres, no només per satisfer les bases del partit i per convèncer la CUP de fer camí plegats, sinó també per combatre el perfil liberal que se li atribueix no només a Aragonès, sinó a tot l'equip que va acompanyar Junqueras en l'etapa a Economia. És coneguda la sintonia entre el president de la Generalitat i el d'ERC, que conversen setmanalment. I no són pocs els dirigents de Junts que, en privat, defineixen Aragonès com a "convergent", una etiqueta feta servir amb malícia, tenint en compte que fins i tot el partit de Carles Puigdemont en defuig.
Amb Puigdemont s'hi ha reunit una vegada de manera presencial, a Waterloo, un gest de deferència després d'una negociació en què el rol del líder de Junts va estar damunt la taula durant mesos. L'interlocutor habitual dels socis és el vicepresident Jordi Puigneró, a qui diverses fonts governamentals atribueixen "manca de lideratge" dels consellers del seu partit. Aragonès i Puigneró departeixen cada dimarts, acompanyats de la titular de Presidència, Laura Vilagrà -qui ha assumit la coordinació de l'acció de govern-, una reunió que se suma a tots els mecanismes de coordinació existents entre ERC i Junts. Ja s'han constituït tots -inclosa la comissió de comunicació, on s'hi produeix debat- menys la direcció estratègica del procés, que apareix en l'acord de legislatura però està pendent de quin rol se li atribueix al Consell per la República de cara al futur.
En clau de partit, l'interlocutor habitual d'Aragonès és Jordi Sànchez, secretari general de Junts, amb qui s'ha posat distància des de l'episodi de la composició de la taula de diàleg. A Palau remarquen que l'alineació del partit -Puigneró, Jordi Turull, Míriam Nogueras i el mateix Sànchez- no comptava amb el vist-i-plau del president i que, malgrat això, es va fer pública als mitjans a través d'un comunicat. L'escena és recordada pels responsables de Presidència com una manera d'Aragonès de dir que al president "no se li pot fer un pols". La manera de funcionar de Sànchez -a qui des de les pròpies files defineixen sovint com a "compartimentada" quan es tracta d'informació- ha generat alguna fricció, i la confiança va quedar tocada al setembre.
És diferent en el cas de Jaume Giró, conseller d'Economia i la veu amb més projecció de Junts dins del Govern, especialment després de l'aprovació dels pressupostos. A Palau defineixen la relació entre Aragonès i Giró de "lleial" -abans de compartir executiu ja mantenien contacte estret-, i també destaquen com el conseller d'Economia és dels més proactius a l'hora de planificar el relat públic del Govern. "Té molt respecte per la presidència", remarquen els dirigents consultats. Giró és un dirigent proper a Sànchez -autor del fitxatge que el va dur a l'executiu- i té pensat fer-se militant de Junts al llarg dels propers mesos com a senyal de compromís amb el projecte del partit.
Una taula de diàleg que no arrenca
El conseller d'Economia és un dels noms que es va arribar a sospesar per formar part de la mesa de negociació, un mecanisme que no arrenca. I no arrenca perquè de resultats públics no n'hi ha, i cada reunió -només n'hi ha hagut dues, el 26 de febrer del 2020 i el 15 de setembre del 2021- és difícil de gestionar. Tot i que existeixen contactes discrets, en el calendari no hi ha cap horitzó concret. La comissió bilateral sí que ha trobat data -es farà divendres vinent a Palau-, però la taula de diàleg continua sense espai, perquè Sánchez ha prioritzat la campanya a Castella i Lleó i, amb els pressupostos aprovats gràcies a ERC i la resta de socis habituals, té menys pressa. "Quan ens necessitin, ens vindran a buscar", mantenen a Palau, que no amaguen que la inacció del PSOE ha pesat en el veto a la reforma laboral. Votacions com la llei de l'audiovisual i de la llei de memòria democràtica són les properes en què Sánchez es juga l'estabilitat, perduda amb la reforma laboral, aprovada gràcies a un vot equivocat del PP.
Davant l'immobilisme del líder del PSOE, Aragonès ha anat modulant el discurs. En la intervenció de Sant Esteve, ja va indicar que davant la manca d'avenços calia pensar en "construir alternatives". Junts pressiona perquè aquestes "alternatives" -sense concretar- es posin immediatament sobre la taula. En l'organisme informal de coordinació de l'independentisme no hi ha consens encara sobre quin rumb adoptar, i el discurs oficial del Govern passa per no "aixecar-se mai de la taula". Sí que Aragonès té pensat, com ja va assajar en la sessió de control de dimecres al Parlament, adreçar el missatge que el moviment no ha de parlar tant de si mateix i que el sobiranisme torni a aparèixer com a útil per a la ciutadania al marge de les batusses habituals. De fet, la conferència de dilluns arriba en un clima de desunió al Parlament pel cas Pau Juvillà, que evidencia la falta d'estratègia compartida. La ronda de contactes impulsada els darrers dies pel president amb partits i entitats no ha servit per mitigar l'ambient enterbolit de la majoria independentista. Entrebancs constants un any després del 14-F.
Entre els convidats que s'asseuran a la platea que s'habilitarà al MNAC hi haurà Salvador Illa. El líder del PSC, guanyador de les eleccions però arraconat a la funció de cap de l'oposició pel pacte sobiranista, ha mostrat una actitud col·laborativa amb Aragonès des de l'arrencada del mandat, sense deixar de verbalitzar que la presidència del cap de files d'ERC no ha arrencat el vol. A Palau no esquiven l'autocrítica, a la vegada que veuen brots verds. "Ha costat arrencar", admeten a l'entorn d'Aragonès.
Els republicans tenien clar que la prioritat en els primers compassos de la legislatura era "consolidar la presidència" i "recuperar la institucionalitat" d'un càrrec que en l'etapa de Quim Torra entenen que va perdre credibilitat. "Ara no hi ha dubtes que el líder és el president", argumenten veus de Palau, un ascendent d'Aragonès que no presenta fissures en la mirada dels consellers d'ERC i que és respectat també pels de Junts. El lideratge, però, no ha estat absent de turbulències, com ho demostren les crisis viscudes a l'executiu per la composició de la taula de diàleg o la recerca de socis per a l'aprovació dels pressupostos, validats amb el vot dels comuns i sense el suport de la CUP.
Des del mateix discurs d'investidura, Aragonès ha volgut falcar el relat en quatre transformacions: social, per sortir del pou de la pandèmia; democràtica, per atendre la carpeta nacional des de l'aposta del diàleg; verda, per posar al centres les polítiques d'emergència climàtica; i feminista, amb un viratge capitanejat des d'una conselleria específica. Malgrat la posada en marxa d'accions concretes en cadascuna d'aquestes carpetes -des de la gratuïtat del P2 fins al pla pilot de la renda bàsica, passant pel pla d'energies renovables o la iniciativa de les copes menstruals-, l'obra de govern ha quedat eclipsada per debats amb arestes com els de l'ampliació de l'aeroport del Prat o la candidatura dels Jocs Olímpics d'Hivern, que han fet emergir les divergències perennes entre socis i han minat la coherència del relat climàtic que persegueix Aragonès. L'anunci erràtic de la reestructuració del calendari del curs escolar és l'últim exemple del soroll que ha condicionat canvis de fons perseguits pel Govern, carpeta en la qual també hi figura el relleu polèmic de la cúpula dels Mossos d'Esquadra, en què l'oposició ha exhibit bel·ligerància.
La pandèmia, una pedra a la sabata
La presidència d'Aragonès, a banda, s'ha desenvolupat fins ara entre onades de coronavirus. Poques setmanes després d'aterrar a Palau, per exemple, el Govern va haver de fer front a l'esclat de coronavirus especialment entre la gent jove, l'últim grup que va poder accedir a la vacunació. El president es va veure obligat a assumir mesures dràstiques, com el toc de queda, que van estar vigents fins a finals d'agost. Les restriccions dures tornarien just abans de Nadal, en plena sisena onada i amb la variant òmicron col·lapsant l'atenció primària. Coincidint amb el primer any de les eleccions -que es van celebrar en un context epidemiològic complex, fins al punt que la Generalitat volia ajornar-les fins al maig-, les mesures més dures ja no estan vigents i es projecta optimisme sobre les quarantenes a les escoles i l'ús de la mascareta a les aules.
La crisi sanitària ha actuat com a llast per a tots els governs, que han aplicat receptes diferents. En una conferència a Madrid, per exemple, Aragonès va exhibir les diferències amb Isabel Díaz Ayuso. No només en clau de lluita contra la pandèmia, sinó també en resposta social. El president prova de marcar perfil d'esquerres, no només per satisfer les bases del partit i per convèncer la CUP de fer camí plegats, sinó també per combatre el perfil liberal que se li atribueix no només a Aragonès, sinó a tot l'equip que va acompanyar Junqueras en l'etapa a Economia. És coneguda la sintonia entre el president de la Generalitat i el d'ERC, que conversen setmanalment. I no són pocs els dirigents de Junts que, en privat, defineixen Aragonès com a "convergent", una etiqueta feta servir amb malícia, tenint en compte que fins i tot el partit de Carles Puigdemont en defuig.
Amb Puigdemont s'hi ha reunit una vegada de manera presencial, a Waterloo, un gest de deferència després d'una negociació en què el rol del líder de Junts va estar damunt la taula durant mesos. L'interlocutor habitual dels socis és el vicepresident Jordi Puigneró, a qui diverses fonts governamentals atribueixen "manca de lideratge" dels consellers del seu partit. Aragonès i Puigneró departeixen cada dimarts, acompanyats de la titular de Presidència, Laura Vilagrà -qui ha assumit la coordinació de l'acció de govern-, una reunió que se suma a tots els mecanismes de coordinació existents entre ERC i Junts. Ja s'han constituït tots -inclosa la comissió de comunicació, on s'hi produeix debat- menys la direcció estratègica del procés, que apareix en l'acord de legislatura però està pendent de quin rol se li atribueix al Consell per la República de cara al futur.
En clau de partit, l'interlocutor habitual d'Aragonès és Jordi Sànchez, secretari general de Junts, amb qui s'ha posat distància des de l'episodi de la composició de la taula de diàleg. A Palau remarquen que l'alineació del partit -Puigneró, Jordi Turull, Míriam Nogueras i el mateix Sànchez- no comptava amb el vist-i-plau del president i que, malgrat això, es va fer pública als mitjans a través d'un comunicat. L'escena és recordada pels responsables de Presidència com una manera d'Aragonès de dir que al president "no se li pot fer un pols". La manera de funcionar de Sànchez -a qui des de les pròpies files defineixen sovint com a "compartimentada" quan es tracta d'informació- ha generat alguna fricció, i la confiança va quedar tocada al setembre.
És diferent en el cas de Jaume Giró, conseller d'Economia i la veu amb més projecció de Junts dins del Govern, especialment després de l'aprovació dels pressupostos. A Palau defineixen la relació entre Aragonès i Giró de "lleial" -abans de compartir executiu ja mantenien contacte estret-, i també destaquen com el conseller d'Economia és dels més proactius a l'hora de planificar el relat públic del Govern. "Té molt respecte per la presidència", remarquen els dirigents consultats. Giró és un dirigent proper a Sànchez -autor del fitxatge que el va dur a l'executiu- i té pensat fer-se militant de Junts al llarg dels propers mesos com a senyal de compromís amb el projecte del partit.
Una taula de diàleg que no arrenca
El conseller d'Economia és un dels noms que es va arribar a sospesar per formar part de la mesa de negociació, un mecanisme que no arrenca. I no arrenca perquè de resultats públics no n'hi ha, i cada reunió -només n'hi ha hagut dues, el 26 de febrer del 2020 i el 15 de setembre del 2021- és difícil de gestionar. Tot i que existeixen contactes discrets, en el calendari no hi ha cap horitzó concret. La comissió bilateral sí que ha trobat data -es farà divendres vinent a Palau-, però la taula de diàleg continua sense espai, perquè Sánchez ha prioritzat la campanya a Castella i Lleó i, amb els pressupostos aprovats gràcies a ERC i la resta de socis habituals, té menys pressa. "Quan ens necessitin, ens vindran a buscar", mantenen a Palau, que no amaguen que la inacció del PSOE ha pesat en el veto a la reforma laboral. Votacions com la llei de l'audiovisual i de la llei de memòria democràtica són les properes en què Sánchez es juga l'estabilitat, perduda amb la reforma laboral, aprovada gràcies a un vot equivocat del PP.
Davant l'immobilisme del líder del PSOE, Aragonès ha anat modulant el discurs. En la intervenció de Sant Esteve, ja va indicar que davant la manca d'avenços calia pensar en "construir alternatives". Junts pressiona perquè aquestes "alternatives" -sense concretar- es posin immediatament sobre la taula. En l'organisme informal de coordinació de l'independentisme no hi ha consens encara sobre quin rumb adoptar, i el discurs oficial del Govern passa per no "aixecar-se mai de la taula". Sí que Aragonès té pensat, com ja va assajar en la sessió de control de dimecres al Parlament, adreçar el missatge que el moviment no ha de parlar tant de si mateix i que el sobiranisme torni a aparèixer com a útil per a la ciutadania al marge de les batusses habituals. De fet, la conferència de dilluns arriba en un clima de desunió al Parlament pel cas Pau Juvillà, que evidencia la falta d'estratègia compartida. La ronda de contactes impulsada els darrers dies pel president amb partits i entitats no ha servit per mitigar l'ambient enterbolit de la majoria independentista. Entrebancs constants un any després del 14-F.