EDUCACIÓ

És millor el nou calendari escolar?

La comunitat educativa rep l'anunci d'Educació amb una barreja de sorpresa i desconfiança, i amb dubtes sobre els beneficis pedagògics del canvi

per Bernat Surroca / Sara González, Barcelona, Catalunya | 10 de febrer de 2022 a les 19:45 |
Alumnes d'una escola de Catalunya | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de febrer de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El nou calendari escolar, que implicarà escurçar una setmana les vacances d'estiu per arrencar el curs el 5 de setembre a primària i infantil i el 7 als instituts, ha sacsejat el debat a les escoles i les famílies. L'anunci, que feia ja setmanes que estava madur al Govern, no s'ha negociat prèviament amb la comunitat docent i ha estat comunicat a les direccions dels centres aquest mateix dijous. El seu impacte, després d'un dels mesos més complexos a les escoles amb la gestió de l'auge de contagis, protocols de quarantenes i substitucions de la sisena onada de la Covid, ha estat desigual entre els mestres, les mares i els pares, i els sindicats.

En tot cas, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el conseller d'Educació, Josep González-Cambray, han defensat que compleixen amb una demanda que s'ha fet durant anys i que darrere de la iniciativa hi ha motius pedagògics, de conciliació i de reducció de la desigualtat. A continuació, totes les arestes d'aquesta nova distribució del curs que es començarà a aplicar a partir del proper mes de setembre. 


Per què el Govern modifica el calendari?

 
Amb l'esclat de la pandèmia el març del 2020 i el tancament inèdit de les escoles, va revifar també el debat sobre com es reparteix el curs escolar en el calendari i les conseqüències en termes de desigualtat i de conciliació que aquesta mesura dràstica va suposar per a les famílies. Ja aleshores va ser qüestionat que els centres educatius s'obrissin només durant les tres darreres setmanes de finals de curs i ja no es reprengués l'activitat lectiva fins a mitjans de setembre. 


Aragonès ha argumentat que el fet d'arrencar abans les classes és un benefici en termes de "conciliació" perquè ajuda a l'hora de reincorporar-se a la feina després de les vacances, però també a l'hora de reduir les desigualtats d'oportunitats per a aquells infants i joves de famílies amb pocs recursos que no poden costejar activitats de lleure durant les vacances. Un efecte que, ha afegit, s'aguditza en el cas de les famílies monoparentals i de les dones, sobre les quals recau majoritàriament la cura de les criatures. El conseller Cambray ha afegit que també en termes pedagògics les vacances d'estiu són "massa llargues" i això perjudica l'aprenentatge i l'adquisició d'hàbits. 


Realment es faran més hores lectives?

 
Ni els alumnes faran més hores lectives ni el personal docent incrementarà les hores de feina. Simplement, el calendari es redistribueix. Aquest any, el curs acabarà, com sempre, abans de Sant Joan. A partir del 5 de setembre, tant als centres públics com als concertats i privats d'infantil i primària, es farà jornada intensiva lectiva de les 9 del matí a les 13 hores. Es mantindrà el servei de menjador fins a les 15.30 i després cada centre s'autoorganitzarà per oferir activitats extraescolars. Els mestres hauran d'estar presencialment a les escoles fins a les tres de la tarda. Tot plegat, com ja es fa al mes de juny. Per la seva banda, les escoles concertades preveuen mantenir l'horari que ja es feia fins ara al mes de setembre.


Les vacances de Nadal tindran un festiu més, amb la qual cosa les classes s'interrompran el 21 de desembre, i els centres tindran un dia més de lliure disposició -quatre dies i no tres- que el departament recomana fer durant el segon semestre perquè hi ha menys festius. Com que les classes començaran abans al setembre, els professors hauran de preparar el curs al juliol, mes no lectiu però oficialment laborable i de formació. Els nomenaments s'avançaran un mes i es faran a finals de juny per garantir que els equips estan complets al juliol. El conseller també ha apuntat que al mes de setembre, com que els alumnes pleguen abans, els docents disposaran de "més hores de coordinació" i d'atenció a les famílies. 

Tindrà beneficis pedagògics?

 
Segons Cambray, a més de reduir l'impacte d'unes vacances tan llargues en l'aprenentatge, en el cas de la jornada reduïda al setembre s’afavoreix que la presència als centres estigui concentrada en "les hores de menys calor i més confort tèrmic". A més, ha subratllat que aquesta nova organització fa que el curs a Catalunya s'acosti al calendari que segueixen els països europeus. Els països europeus, però, acostumen a fer almenys una setmana de vacances al febrer i, en alguns casos, també a la tardor, per tal d'equilibrar i regular millor els dies de vacances i els dies lectius. El canvi anunciat per Educació no aborda del tot aquestes qüestions.

Enric Prats, professor de Pedagogia de la Universitat de Barcelona, remarca que els calendaris i els horaris són una qüestió molt important, però té dubtes que començar el dia 5 en lloc del dia 12 suposi un gran canvi en l'àmbit pedagògic. L'avançament, segons ell, és positiu, però és rellevant també equilibrar durant l'any els dies de vacances i els dies de classe. "El calendari lectiu a Catalunya està molt concentrat", apunta. El canvi només té sentit si és per equilibrar millor el temps lectiu (molt concentrat al segon trimestre) i el temps de vacances (molt concentrades a l'estiu). La proposta d'Educació fa un primer pas en aquesta línia, però no va més enllà

Ho veu bé la comunitat docent?


A la comunitat docent hi ha discrepàncies. El sindicat USTEC s'ha oposat frontalment a la decisió d'Educació, mentre que l'Associació de Mestres Rosa Sensat considera que la mesura és "interessant i oportuna" per tal d'escurçar les vacances d'estiu i avançar cap a un calendari lectiu "més racional". "El calendari actual no és el més racional de cara a l'educació", assenyala la presidenta de Rosa Sensat, Francina Martí. El canvi anunciat, diu, no ha d'afectar la preparació de curs, però sí que insisteix que cal garantir que els centres sabran al mes de juny de quines plantilles disposaran per al curs vinent. "El curs no es pot preparar al setembre, s'ha de deixar tancat al juliol", remarca. L'horari intensiu, assegura, pot ser positiu perquè els mestres puguin "coordinar-se" a les tardes, però reclama que es garanteixin les extraescolars, sobretot a l'escola pública. 

La portaveu d'USTEC, Iolanda Segura, assegura que estan "indignats" perquè no se'ls havia informat dels canvis i el departament "s'ha saltat a la torera" el procés perquè aquest "canvi estructural" i organitzatiu passi primer pel Consell Escolar de Catalunya. "El conseller no ha complert amb les seves funcions i demanem la seva dimissió", assegura. Argumenta que avançar l'inici del curs "no afavoreix la qualitat educativa" perquè es disposarà de menys dies al setembre per preparar el curs. Al juliol, argumenta, no es pot preparar el curs perquè no es disposa de la plantilla completa perquè desapareix una mitjana d'un terç del personal per la seva condició interina. "Ens convertirem en les guarderies de la canalla. No pot ser que la resposta a la conciliació familiar vingui sempre de l'escola", afegeix.

La millora de l'atenció a l'alumnat amb menys recursos i la qualitat educativa, insisteix Segura, no depèn d'avançar cinc dies l'inici del curs, sinó de posar més recursos, reduir ràtios i augmentar el personal. Per a la portaveu d'USTEC, sindicat majoritari en l'àmbit educatiu, tot plegat és una "mesura populista" per "desviar l'atenció" dels canvis curriculars que es preveuen i de la polèmica per la sentència del 25% de castellà. 

Com ho han rebut les famílies?

 
L'anunci d'Educació ha agafat per "sorpresa" les famílies. "No en sabíem res, no hi ha hagut cap mena de diàleg i pensem que s'hauria d'haver explicat amb temps", lamenta Belén Tascón, presidenta de les Associacions Federades de Famílies d'Alumnes de Catalunya (aFFaC). A l'espera de tenir tots els detalls i llegir la lletra petita, la mesura els genera dubtes logístics, econòmics i educatius, perquè canviar el calendari lectiu té conseqüències en molts àmbits. L'aFFac qüestiona que la jornada intensiva sigui bona per a l'alumnat i demanen que amb aquests canvis no s'incrementin les hores lectives en un dels països on se'n fan més. L'associació també alerta que si al setembre l'horari lectiu acaba a la una del migdia, s'haurà d'allargar el temps de migdia -que paguen les famílies- i s'hauran de garantir extraescolars per tal d'arribar a la tarda. Això, alerten, pot afectar les famílies més vulnerables.

Hi haurà més ajuts per conciliar?

 
Un dels principals dubtes de les famílies és què passarà al mes de setembre quan els alumnes d'infantil i primàries pleguin a la una del migdia, tenint en compte que la jornada laboral continua molt més enllà d'aquesta hora. Des del departament confirmen que, un cop s'acabi l'horari de menjador a les 15.30 (servei que han de costejar les famílies), els alumnes podran quedar-se a l'escola fins a l'horari habitual sense que això suposi un cost extra. Es cobrirà a través de monitors, com la resta de l'horari no lectiu, i afectarà escoles públiques i concertades.

El canvi de calendari escolar se suma a una altra de les mesures que Aragonès va anunciar quan va presentar els pressupostos: la de la gratuïtat del P2 a partir del pròxim curs, primer pas per avançar cap a l'escolarització sense cost per a les famílies dels infants de 0 a 3 anys. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació