Educar i conciliar

Rep el butlletí cada matí al teu correu

Els grups de WhatsApp de famílies i professors treien fum aquest dijous. L'anunci que el curs escolar començarà el 5 de setembre, un avançament de les classes que comportarà altres modificacions en el calendari lectiu al llarg del curs 2022-23, va sorprendre la comunitat educativa. El Govern no havia obert una negociació prèvia amb sindicats i centres per aplicar la sacsejada, un debat sempre latent i mai concretat, inamovible com semblava fins ara que escoles i instituts obrissin les portes a alumnes la primera setmana de setembre. Els canvis de calendari que no es van voler afrontar en plena pandèmia, quan es discutia com recuperar els mesos perduts a les aules, seran una realitat després de l'estiu. 

Pere Aragonès i Josep Gonzàlez-Cambray van argumentar en roda de premsa la decisió presa, que implica escurçar una setmana els tres mesos sense escola -un període llarguíssim per a les famílies-, i introduir la jornada compactada el setembre i el juny que ve per als cicles d'infantil i primària. El president i el conseller d'Educació van citar l'adaptació del curs als estàndards europeus i també van parlar d'equitat, pels beneficis que tinguin els canvis en les famílies vulnerables sense accés a casals durant les vacances escolars. Arguments pedagògics i socials, fonamentats, però que no acaben de convèncer del tot els experts consultats per NacióDigital (llegiu aquesta article de Sara González i Bernat Surroca). Perquè, si pesen els criteris educatius i socials -i també es persegueix acostar-nos a Europa-, el tomb hauria de ser integral.

Per descomptat, en el discurs d'Aragonès i Cambray hi va aparèixer la paraula clau: conciliar. El Govern manté que un curs que comença la primera setmana de setembre permet afavorir la conciliació. Certament, ho permet més. Resulta, però, que el calendari lectiu no és com un xiclet que es pot estirar com es vol. El que es guanya per una banda, s'ha de compensar per una altra. Les vacances de Nadal del curs que ve començaran abans i es modificaran els dies de lliure disposició. Anotats tots els detalls, el gest d'aprovació de les famílies va ser ahir més contingut. 
   
Si descartem la teoria de l'anunci com una cortina de fum per amagar qüestions incòmodes com la sentència del 25% de castellà, el pas fet pel Govern es podria considerar agosarat i, fins i tot, temerari. Almenys si s'audita des de la perspectiva de la confrontació sindical. Plantejar una modificació del calendari sense una negociació prèvia pot tenir costos reputacionals, sempre esquivats en política. Però l'executiu juga amb un factor a favor: la complicitat de les famílies que consideraven un anacronisme no només que res canviés sinó també la bel·ligerància associada a obrir el debat. Caldria, però, que l'execució del pas fet fos coherent i, els canvis, més ambiciosos. I això implicaria disposar de nous recursos extraescolars, sense costos afegits per a les economies domèstiques, que permetés una conciliació real. Si tot això passés, Europa seria una mica més a prop.
 

---

Avui no et perdis

» Opinió: «Per què és positiu reduir les vacances d'estiu?»; per Laura Mencía.

»L'Eixample tindrà el 2023 les primeres superilles en un «pla Cerdà del segle XXI»; per Jordi Velert Irles.

»El Mobile 2022 torna a la presencialitat amb 1.500 expositors.

»El TC tomba dos acords de la mesa del Parlament sobre l'autodeterminació.

» Opinió: «Política 'only fans'»; per Oriol March.

» Opinió: «No ens ho expliqueu»; per Francesc-Marc Álvaro.

»Naturgy s'escindeix en dues companyies; per Lluís Girona.

»Seat alerta que l'arribada del cotxe elèctric suposarà un excedent de plantilla.

»«La Ràpita» ja és nom oficial

»Mor als 75 anys l'escriptora Maria Antònia Oliver; per Lluís Girona.

»Troben a Mataró la noia de 17 anys desapareguda a Barcelona.
 

---

 El passadís

La decisió del Departament d'Interior d'acabar amb els talls a la Meridiana i de traslladar-los a partir de dissabte a una ubicació propera -amb l'argument d'evitar més "episodis de tensió" arran de les manifestacions alternatives de grups espanyolistes- va generar múltiples reaccions. Després que NacióDigital avancés el pas fet pel Govern, àmpliament comentat a les xarxes socials, l'ANC hi va mostrar la seva disconformitat mentre que l'Ajuntament de Barcelona, per boca d'Albert Batlle, va celebrar la resolució emesa per la conselleria. El tinent d'alcalde de Seguretat va intentar convèncer el Govern el gener del 2020 que les afectacions de trànsit en una de les principals artèries d'entrada i sortida de Barcelona havien de finalitzar.  

Interior feia setmanes que havia detectat un increment de la situacions de "crispació" a la Meridiana, per la confrontació entre entitats espanyolistes i manifestants independentistes, que s'hi concentren periòdicament des de la sentència del Tribunal Suprem contra els líders del procés. Sense anar més lluny, dimarts al vespre van sumar-se a la manifestació alternativa Josep Bou, líder del PP a l'Ajuntament, i Anna Grau, diputada de Ciutadans. Al seu costat hi havia un membre de l'Alianza Iberoamericana Europea contra el Comunismo (AIECC), habitual en les protestes davant el consolat de Cuba al Passeig de Gràcia, que va protagonitzar enfrontaments verbals amb els militants independentistes.

Vist i llegit

Per entendre fins a quin punt té penetració el missatge subversiu que va permetre a Donald Trump arribar a la Casa Blanca i que ara distribueix la tesi que Joe Biden va assolir la presidència de manera fraudulenta cal fixar-se en la força de grups mediàtics com el que capitaneja Robert Sigg. I això és el que explica l'article firmat per Luis Pablo Beauregard a El País, que s'endinsa en la figura polèmica del propietari de Real America's Voice, la cadena que té com a locutor estrella Steve Bannon, el polèmic exassessor de Trump. Sigg és un magnat amb passat fosc -i un dens historial judicial- que ha donat camp per córrer a Bannon i el seu discurs radical, amb més força encara que la que tenia a Breitbart. El megàfon de la radicalitat funciona amb força als Estats Units. 

 El nom propi

Queralt Castellet és la primera medallista catalana en uns Jocs d'Hivern. En la cita de Pequín -la cinquena participació olímpica-, la rider de Sabadell ha obtingut la plata en halfpipe, que li permet certificar la seva presència en l'elit del snowboard internacional. Castellet, que es treu l'espina del podi en uns Jocs després de la setena posició obtinguda fa quatre anys, s'ha quedat només a un pas de l'or, adjudicat a la nord-americana Chloe Kim. "Porto tota la vida perseguint això", deia Castellet després de penjar-se la medalla. Recompensa treballada. En ple debat sobre la candidatura olímpica del Pirineu per al 2030, l'esportista vallesana situa Catalunya al medaller dels esports de neu.

 Els imperdibles

Aquest cap de setmana s'acaba la 17a edició del BCNegra, el festival de novel·la negra de Barcelona, que ha premiat l'escriptor Don Winslow amb el Premi Pepe Carvalho, a banda de reconèixer l'obra de Ted Lewis, precursor del renaixement del gènere al Regne Unit. Aquest mateix divendres hi ha programada una taula rodona sobre Camilleri i Montalbano que farà les delícies de lectors àvids i diumenge està previst un final de festa al Casino de l'Aliança del Poblenou, amb concert de The New Raemon & Ricardo McENroe, d'entrada gratuïta. Gaudiu-ne. Bon cap de setmana!

 ​