La guia preveu que les habilitats personals, socials i d’aprendre a aprendre; l’educació ciutadana, i la consciència i expressió culturals són competències clau que l’alumnat ha d’haver adquirit al final de l’educació bàsica. Ara bé, planteja que s’han de treballar de manera transversal i interdisciplinària. És l'argument que explica l'arraconament de l’assignatura que, fins ara, s’encarregava de la transmissió d’aquests coneixements: la filosofia. El degà del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya (CDL), Àlex Roca, sosté que s’està cometent un "error" i que la proposta és "massa superficial per a formar una ciutadania crítica".
El pas fet per Educació no ha sorprès la comunitat filosòfica. El portaveu del sindicat de professors de secundària ASPEPC-SPS, Xavier Massó, lamentava recentment la "tradició contra la filosofia" desplegada per l'administració. Que la mesura no sorprengui la comunitat docent no impedeix, però, que hagi estat mal rebuda. Àlex Agustí Polis, professor de secundària i divulgador de filosofia, denuncia el "menysteniment" i la "manca de posada en valor" de la feina del professorat i retreu a Educació el "desconeixement" sobre la potencialitat de la matèria.
Educació, al seu torn, es limita a recordar que es tracta "només" d’un esborrany, que "no és definitiu". Des de l’administració es destaca que la compartició prèvia del document és una iniciativa inèdita que demostra la voluntat de fer-ne partícips els centres.
Punts en comú i divergències
Tot i que l’oposició a l’exclusió de la filosofia a l’educació obligatòria és unànime en el sector, es fan lectures contraposades de l’esperit general de l’esborrany. Això respon a la "rapidesa" amb la qual s’han precipitat els esdeveniments i denota l’"estadi inicial" en què es troba l’articulació d’una resposta comuna, explica Àlex Agustí.
El sindicat ASPEPC·SPS es mostra crític amb la proposta i defensa que “no hi ha cap estudi que acrediti ni el més mínim avantatge de l’aplicació de l’ensenyament per àmbits i competències”. En canvi, la presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, Francina Martí, opina que “la direcció del currículum és correcta”, tot i que “la selecció de continguts que es deixen de banda és errònia”. El degà del CDL, Àlex Roca, puntualitza que “els objectius són ambiciosos, però la materialització és incoherent”.
Respecte a les conseqüències de l’aplicació de la proposta d’Educació, des del CDL no preveuen conseqüències importants per als docents, que consideren que “s’hi podrien adaptar”. Àlex Agustí, al seu torn, alerta de l'afectació sobre professors interins i substituts. El conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, ha explicat aquesta setmana en roda de premsa que "no es perdran especialistes", tot i que ha puntualitzat que "part de les hores les hauran de fer al servei del projecte educatiu".
Sí que hi ha consens en la comunitat educativa sobre el fet que la posada en pràctica del nou currículum presenta dificultats per als docents. Àlex Roca assenyala que és possible treballar de manera interdisciplinària a cada assignatura, però alerta que “els professors de la resta de matèries no poden carregar amb el pes de tots els continguts filosòfics”. Francina Martí afegeix que manquen pautes per a l’adaptació del nou pla i "formació docent".
Les accions de resposta
Per frenar l’eliminació de l'assignatura de filosofia de l’ESO, primerament, s’està reivindicant la importància de la matèria, així com la de cultura i valors ètics mitjançant el formulari oficial de la Direcció General de Currículum i Personalització, al qual té accés tot el professorat. Per l'elevat nombre de requeriments, ha calgut ampliar el termini de resposta fins al 18 de febrer.
En segon terme, Àlex Agustí Polis ha impulsat una petició de Change.org amb el lema Per una educació democràtica, reflexiva i crítica: defensem la filosofia a l’ESO. A hores d’ara, ja compta amb més de 4.000 firmes. Agustí defensa que no volen que se’ls aparti del sistema i rebutja l’argument que l’assignatura no desapareixerà perquè les escoles disposen d’un 20% d’hores autònomes: "Reclamem blindatge legal”.
Per la seva banda, el Grup Ad Hoc per a l’ensenyament de la filosofia a secundària està enllestint un document d'al·legacions que serà presentat al Departament d'Educació properament. Mercè Garcia, professora i coordinadora del Grup de Professors de Filosofia de la Catalunya Central i vicepresidenta de la Societat Catalana de Filosofia (SCF), afirma que compten amb la signatura de diverses plataformes i associacions, alhora que volen involucrar les facultats de filosofia de les universitats catalanes. Posteriorment, el grup demanarà una audiència amb la conselleria, arran de la insatisfacció amb les respostes rebudes a través dels mitjans de comunicació.
El Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya (CDL) és més cautelós. Àlex Roca explica que es troben en una fase de "recollida d’opinions" i que, quan arribi el moment, expressaran el seu parer en un "marc adequat". En el cas que s’acabés aprovant el nou currículum, admet que "ho acceptarien" i "continuarien treballant per la filosofia".