10
de febrer
del
2022
Actualitzat
el
11
de febrer
a les
20:22h
El Departament d’Interior ha decidit acabar amb els talls a l’avinguda Meridiana de Barcelona que promovia el col·lectiu Meridiana Resisteix des de la sentència del Tribunal Suprem, que va condemnar els líders independentistes. La conselleria pilotada per Joan Ignasi Elena ha proposat que les concentracions es facin en una ubicació propera -a la plaça que connecta amb el passeig Fabra i Puig, davant de l’estació de Renfe- després de comprovar que les darreres protestes hi han comparegut partits i associacions espanyolistes amb la voluntat de "fomentar la crispació". La Direcció General d’Administració de Seguretat ha validat aquest dijous la resolució, a la qual ha tingut accés NacióDigital, després de traslladar la proposta a principis de setmana a l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i el col·lectiu veïnal. L’ANC, que ha rebut el document final aquest mateix matí, preferia mantenir la ubicació de l’avinguda Meridiana.
La proposta d’emplaçament alternatiu plantejada des d’Interior pretén, segons les fonts consultades, "fer compatible el dret de manifestació amb les menors molèsties possibles a veïns i comerciants", així com "rebaixar els episodis de tensió viscuts darrerament". En la concentració de l’1 de febrer, per citar l’exemple més recent, es va produir una protesta antagònica d’una seixantena de persones, amb la presència afegida de la diputada Anna Grau (Ciutadans), el president l’Associació Catalana de Víctimes d’Organitzacions Terroristes (ACVOC), José Vargas i un representant de l'Alianza Iberoamericana Europea contra el Comunismo (AIECC), que va acabar amb desplegament policial, episodis d’enfrontaments verbals i quatre persones identificades pels Mossos d'Esquadra. En d’altres ocasions, també s’ha personat a la Meridiana Josep Bou, líder del PP a l’Ajuntament de Barcelona. Interior ha detectat picabaralles de forma periòdica pel xoc verbal entre manifestants.
Els talls protagonitzats pel col·lectiu independentista Meridiana Resisteix, que es podran mantenir fins divendres, han comptat periòdicament amb el suport de diputats del Parlament i també d’alguns dels presos polítics, com Jordi Turull o Josep Rull, després que finalitzés el seu empresonament. Les protestes han tingut continuïtat malgrat les queixes expressades per diverses formacions polítiques, verbalitzades al ple de l’Ajuntament de Barcelona. Les accions van començar la tardor del 2019, arran de la sentència del Suprem. En un primer moment, es produïen cada dia a les vuit del vespre. A mesura que van avançar els mesos, la periodicitat va canviar -amb el parèntesi del confinament per la pandèmia i un canvi de localització puntual-, però les afectacions de trànsit en una de les vies més importants d'entrada i sortida de la ciutat no ha cessat.
El govern municipal de Barcelona ja va plantejar el gener del 2020 reubicar aquestes concentracions, en contra del que defensava tant l’ANC com Meridiana Resisteix. La Guàrdia Urbana va remetre un informe a la Direcció General d'Administració de Seguretat que plantejava traslladar la protesta per evitar afectacions en una via tan transitada i reduir-ne la quantitat d’hores.
La voluntat de traslladar les concentracions que va verbalitzar l’Ajuntament no va acabar amb els talls a l’avinguda Meridiana, a l’alçada de Fabra i Puig. Ara és Interior qui fa el pas per modificar la localització de les manifestacions, amb l’argument que la "tensió" creixent generada per la participació afegida de partits i col·lectius espanyolistes les fa inviables amb l’actual format.
L'Ajuntament de Barcelona ho veia "insostenible"
Després de la informació avançada per NacióDigital, la primera reacció de l'Ajuntament de Barcelona ha arribat a les xarxes socials. Albert Batlle, tinent d'alcalde de Seguretat, ha apuntat que, després dels "reiterats requeriments" de la Guàrdia Urbana i el govern municipal, finalitzarà una situació a la Meridiana "que feia massa temps havia esdevingut insostenible". En la mateixa línia, l'exconseller d'Interior Ramon Espadaler, també d'Units per Avançar -formació que forma coalició amb el PSC-, ha apuntat que els talls causaven un "perjudici sistemàtic a veïns i usuaris". De la decisió d'Interior també se n'ha felicitat Societat Civil Catalana.
Al seu torn, Ada Colau ha celebrat la decisió del Govern perquè posarà fi a les "molèsties" que els veïns "patien" des del 2019. L'alcaldessa ha recordat que el consistori feia "molts mesos" que demanava a Interior que "posés ordre a una situació insostenible que podia derivar en mals majors". Colau també ha anunciat que el consistori seguirà col·laborant amb els Mossos per garantir el dret dels manifestants "però també el de milers de famílies treballadores a accedir a les seves cases i al seu lloc de treball".
L'ANC carrega contra el Govern
L'ANC ha dit que no entén el canvi de criteri d'Interior sobre els permisos pels talls a la Meridiana i ha denunciat la voluntat del Govern de limitar el dret fonamental de manifestació i, a través de "traves administratives", promoure la "desmobilització de l'activisme" a favor de la llibertat i la independència. Interior ha donat una opció alternativa per fer la concentració, però des de l'ANC asseguren que la voluntat de la conselleria és "limitar al màxim el resultat d'una protesta justa i emparada en els drets fonamentals".
La proposta d’emplaçament alternatiu plantejada des d’Interior pretén, segons les fonts consultades, "fer compatible el dret de manifestació amb les menors molèsties possibles a veïns i comerciants", així com "rebaixar els episodis de tensió viscuts darrerament". En la concentració de l’1 de febrer, per citar l’exemple més recent, es va produir una protesta antagònica d’una seixantena de persones, amb la presència afegida de la diputada Anna Grau (Ciutadans), el president l’Associació Catalana de Víctimes d’Organitzacions Terroristes (ACVOC), José Vargas i un representant de l'Alianza Iberoamericana Europea contra el Comunismo (AIECC), que va acabar amb desplegament policial, episodis d’enfrontaments verbals i quatre persones identificades pels Mossos d'Esquadra. En d’altres ocasions, també s’ha personat a la Meridiana Josep Bou, líder del PP a l’Ajuntament de Barcelona. Interior ha detectat picabaralles de forma periòdica pel xoc verbal entre manifestants.
Els talls protagonitzats pel col·lectiu independentista Meridiana Resisteix, que es podran mantenir fins divendres, han comptat periòdicament amb el suport de diputats del Parlament i també d’alguns dels presos polítics, com Jordi Turull o Josep Rull, després que finalitzés el seu empresonament. Les protestes han tingut continuïtat malgrat les queixes expressades per diverses formacions polítiques, verbalitzades al ple de l’Ajuntament de Barcelona. Les accions van començar la tardor del 2019, arran de la sentència del Suprem. En un primer moment, es produïen cada dia a les vuit del vespre. A mesura que van avançar els mesos, la periodicitat va canviar -amb el parèntesi del confinament per la pandèmia i un canvi de localització puntual-, però les afectacions de trànsit en una de les vies més importants d'entrada i sortida de la ciutat no ha cessat.
El govern municipal de Barcelona ja va plantejar el gener del 2020 reubicar aquestes concentracions, en contra del que defensava tant l’ANC com Meridiana Resisteix. La Guàrdia Urbana va remetre un informe a la Direcció General d'Administració de Seguretat que plantejava traslladar la protesta per evitar afectacions en una via tan transitada i reduir-ne la quantitat d’hores.
La voluntat de traslladar les concentracions que va verbalitzar l’Ajuntament no va acabar amb els talls a l’avinguda Meridiana, a l’alçada de Fabra i Puig. Ara és Interior qui fa el pas per modificar la localització de les manifestacions, amb l’argument que la "tensió" creixent generada per la participació afegida de partits i col·lectius espanyolistes les fa inviables amb l’actual format.
L'Ajuntament de Barcelona ho veia "insostenible"
Després de la informació avançada per NacióDigital, la primera reacció de l'Ajuntament de Barcelona ha arribat a les xarxes socials. Albert Batlle, tinent d'alcalde de Seguretat, ha apuntat que, després dels "reiterats requeriments" de la Guàrdia Urbana i el govern municipal, finalitzarà una situació a la Meridiana "que feia massa temps havia esdevingut insostenible". En la mateixa línia, l'exconseller d'Interior Ramon Espadaler, també d'Units per Avançar -formació que forma coalició amb el PSC-, ha apuntat que els talls causaven un "perjudici sistemàtic a veïns i usuaris". De la decisió d'Interior també se n'ha felicitat Societat Civil Catalana.
Al seu torn, Ada Colau ha celebrat la decisió del Govern perquè posarà fi a les "molèsties" que els veïns "patien" des del 2019. L'alcaldessa ha recordat que el consistori feia "molts mesos" que demanava a Interior que "posés ordre a una situació insostenible que podia derivar en mals majors". Colau també ha anunciat que el consistori seguirà col·laborant amb els Mossos per garantir el dret dels manifestants "però també el de milers de famílies treballadores a accedir a les seves cases i al seu lloc de treball".
L'ANC carrega contra el Govern
L'ANC ha dit que no entén el canvi de criteri d'Interior sobre els permisos pels talls a la Meridiana i ha denunciat la voluntat del Govern de limitar el dret fonamental de manifestació i, a través de "traves administratives", promoure la "desmobilització de l'activisme" a favor de la llibertat i la independència. Interior ha donat una opció alternativa per fer la concentració, però des de l'ANC asseguren que la voluntat de la conselleria és "limitar al màxim el resultat d'una protesta justa i emparada en els drets fonamentals".