La proposta de Borràs a ERC i la CUP: deu línies per «desobeir» inhabilitacions i sentències

El document redactat per la presidenta del Parlament evita concrecions, no menciona la sentència del 25% de castellà a l'escola i tampoc va ser lliurat a Aragonès

Laura Borràs, dijous passat al Parlament
Laura Borràs, dijous passat al Parlament | Junts
Joan Serra Carné / Oriol March / Sara González
08 de febrer del 2022
Actualitzat el 10 de febrer a les 11:18h
"Vaig plantejar una proposta ambiciosa de resistència col·lectiva  Som aquí perquè la proposta no ha estat acceptada". Així va centrifugar responsabilitats la presidenta del Parlament, Laura Borràs, en l'entrevista que va concedir a RAC 1 després de la retirada de l'escó al diputat Pau Juvillà sense que hi hagi sentència ferma del Tribunal Suprem i, de fet, sense que s'hagi rebut encara resposta a les cautelars reclamades davant la ingerència de la Junta Electoral Central. El suposat pla rebutjat per ERC i la CUP, que va declinar detallar, va ser lliurat en un document al qual ha tingut accés NacióDigital de tan sols deu línies -titolets inclosos- que fan referència a una "desobediència" del Parlament i del Govern a inhabilitacions i resolucions judicials. Tot plegat, sense concrecions ni cap menció específica a la sentència del TSJC sobre el 25% de castellà a les escoles. 

"Es mantindrà desobediència a qualsevol futura inhabilitació. Tots els grups es comprometen a no cobrir eventualment vacants per inhabilitació, sense perjudici del dret dels diputats de renunciar voluntàriament a l'escó", recull el text. I afegeix que el Govern "es compromet a obeir el Parlament fins i tot en contra de resolucions judicials o administratives". La formalització de l'acord passava per un compromís "públic i signat" dels tres partits independentistes a respectar aquest enunciat i per votar-ho al ple en forma de proposta de resolució que seria admesa a tràmit per la mesa de la cambra. 

El document no deia res més ni concretava què era exactament el que s'havia de fer des del Govern ni com procediria el Parlament per garantir que els diputats afectats per una inhabilitació continuarien exercint amb normalitat. El text va ser lliurat per la presidenta tant als anticapitalistes com a ERC. Els dos partits el van considerar inconcret. Fonts coneixedores de les converses, però, asseguren que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, no va rebre aquesta proposta per escrit malgrat que va ser tractada en una reunió "informal" dissabte a Manresa amb el president que va durar vint minuts. La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha evitat donar detalls sobre el contingut de la trobada en la roda de premsa posterior al consell executiu.

També ha esquivat qualsevol xoc amb la presidenta del Parlament, amb qui Aragonès -així ho assenyalen fonts oficials- no ha mantingut contacte directe en les últimes hores. A llarg de la setmana passada es van multiplicar els contactes entre les formacions independentistes, tot i que no es va acabar d'arribar a cap acord i Juvillà ha estat desposseït de l'acta amb efectes retroactius al 28 de gener, que és quan va arribar l'avís de la Junta Electoral Central (JEC). 

Plantejament "a títol individual"
El plantejament de Borràs, segons diverses fonts consultades, va ser "més a títol individual que no pas de partit", en referència a la seva formació, Junts. Tot i això, la portaveu del partit, Elsa Artadi, va voler clarificar que l'executiva havia "acompanyat" la presidenta del Parlament en la formulació de propostes per sortejar el dictamen de la JEC contra el ja exdiputat de la CUP. L'episodi ha generat remor interna a Junts, on més d'un dirigent assenyala fins a quin punt Borràs és "presonera del seu discurs" previ a la inhabilitació de Juvillà. Tant Carles Puigdemont com Jordi Sànchez, president i secretari general del partit, s'han mantingut en silenci des que va esclatar el cas al Parlament.

De tots els actors del cas Juvillà, qui menys ha aprofitat per carregar contra la resta de partits ha estat el protagonista. En una entrevista a Catalunya Ràdio, el ja exdiputat de la CUP s'ha ofert, si calia, a presentar-se com a "culpable" dels esdeveniments. "Fem un flac favor al país entrant en una batussa. Si la culpa l'ha de tenir algú, ja l'agafo jo", ha assegurat Juvillà, que també ha demanat bastir una estratègia d'unitat antirepressiva. El Govern s'hi ha agafat com a possible "mínim comú denominador" per trobar la manera de fer front a ingerències de la justícia estatal. "L'estratègia ha de ser viable i pràctica", ha ressaltat la portaveu de l'executiu, Patrícia Plaja. La CUP, en tot cas, ha demanat que l'episodi de la gestió de l'escó del seu exrepresentant serveixi per no "enganyar més" ni amb "vies màgiques ni amb taules de monòlegs".

Els ànims, però, continuen escalfats, amb Borràs al centre de les crítiques. En Comú Podem n'ha demanat la dimissió per haver "mentit" sobre la situació de Juvillà, una petició que també ha verbalitzat Ciutadans. La formació que lidera Carlos Carrizosa a la cambra catalana també ha proposat que es gravi la intervenció de la presidenta del Parlament en la junta de portaveus, prevista a porta tancada i en la qual la dirigent de Junts té previst donar explicacions. La petició, registrada formalment, es fonamenta en l'interès mediàtic de l'episodi i en la "transparència deguda" a la ciutadania. Per ara, Borràs no té prevista una roda de premsa específica sobre aquesta qüestió.
Arxivat a