El Palau de Pedralbes es convertirà en la segona seu de la Generalitat

El Govern situa Carles Fabró, responsable de protocol amb els set últims presidents, al capdavant de la reformulació de l'edifici, situat a la Diagonal de Barcelona i fins ara propietat de l'Ajuntament

NacióDigital
08 de febrer del 2022
Actualitzat a les 19:56h
Imatge del Palau de Pedralbes
Imatge del Palau de Pedralbes | Europa Press
La Generalitat ja és la propietària del Palau de Pedralbes després d'acceptar la cessió gratuïta per part de l'Ajuntament de Barcelona. Així s'ha acordat en el consell executiu celebrat aquest dimarts. La cessió és gratuïta de domini i lliure de càrregues i gravàmens, segons ha detallat la portaveu del Govern, Patrícia Plaja. Es tracta, en essència, que es converteixi en una segona seu de la Generalitat, especialment ara que a Palau faran obres al Saló Sant Jordi, que acull bona part d'actes institucionals. Al capdavant de la reformulació de Pedralbes s'hi situarà Carles Fabró, fins ara responsable de protocol de la Generalitat i que ha tingut aquest càrrec amb els últims set presidents.

L'administració catalana passa a ser la nova propietària de la finca urbana amb una superfície de 73.160 m2, per la qual cosa n'assumirà totes les despeses de manteniment (immoble, jardins, instal·lacions i mobiliari). Aquest edifici i els jardins objecte de la cessió s'incorporaran a l'Inventari General de Béns de la Generalitat de Catalunya.

Amb aquesta operació, es culmina un llarg procés que va començar fa més de 18 anys. El 2004, l'aleshores alcalde Joan Clos i l'expresident Pasqual Maragall van arribar a un acord per al finançament del Museu del Disseny, a la plaça de les Glòries. La Generalitat es va comprometre a aportar dues terceres parts del cost total de l’equipament i, a canvi, l’Ajuntament cedia la propietat del Palau de Pedralbes i els seus jardins.

No va ser fins al març del 2019 però, quan el ple de l'Ajuntament de Barcelona va acordar la cessió gratuïta del Palau de Pedralbes a la Generalitat. I fins avui, gairebé 3 anys després, no s'ha fet efectiva. L'edifici ha acollit reunions clau dels últims anys, com ara la primera cimera entre la Generalitat i la Moncloa celebrada el 2018 -coneguda per la pugna de les ponsèties-, o bé cimeres prèvies al 9-N. També s'hi va celebrar la junta de seguretat Estat-Generalitat prèvia a la celebració del referèndum de l'1-O.
Arxivat a